L’acte d’avui a Barcelona ha estat emocionant. El Palau de la Música ha quedat petit. Em sap greu per totes les persones que s’han hagut de quedar fora. Hem fet, dèiem aquest mati, una campanya austera però intensa. Ho hem pogut palpar cada dia i n’hem pogut percebre l’efecte entre les persones amb qui tenim més complicitats. Ara veurem si, com pensem i esperem, aquesta intensitat emotiva i, sobretot, l’esforç d’argumentació i d’explicació de les nostres propostes, han arribat a la ciutadania. Al milió dues-centes mil persones que afirmen sentir-se primordialment catalans i d’esquerres. Ens hem adreçat a tothom, però a aquest milió dues-centes mil persones principalment. Perquè compartim aquesta definició elemental –catalans d’esquerres- i els sentim nostres. Ara sabrem si hem estat capaços de convertir l’experiència d’aquests anys en maduresa política. Ara sabrem si hem estat capaços de transformar fins i tot l’engany i el tracte injust en energia positiva i en capacitat de mobilització i d’engrescament de voluntats. Sabrem quanta gent ens ha fet seus.