 |
|
|
Les últimes 10 propostes rebudes...
|
- Quant a les autopistes, si no ho tinc mal entès, crec que totes les autopistes i carreteres les gestiona el Govern i que, posteriorment, és ell qui adjudica llicències d’explotació perquè empreses com Acesa-Abertis les puguin gestionar. En el nou Estatut em sembla que ens donava la posibilitat de reduir el preu dels peatges si era el Govern de la Generalitat qui pagava. No estic d’acord que sigui una bona manera de reduir el preu d'aquests peatges. Penso que hauria de ser el Govern qui fixés un preu màxim per a peatges i no Acesa. És a dir, per exemple, per anar de Girona a Barcelona en un viatge d'anada i tornada, el preu no hauria de passar de tres euros, amb IVA inclòs, com a màxim. Aixó seria un preu raonable per mi, ja que dono per suposat que és impossible abolir tots els peatges, tot i que hi ha trams que són peatges des dels temps de Franco.
|
- Pel que fa al preu del sòl, penso que és la principal causa que el preu de l'habitatge estigui pels núvols, ja que si jo, per exemple, ja tinc un terreny i m’hi vull fer una casa, el preu de la construcció tampoc no és tan elevat en relació amb el de mitjans dels anys noranta. Llavors, penso que s'haurien de pendre mesures per evitar que el preu del sòl s’apugés tan exageradament. A part d'això, penso que s'hauria d'evitar la compravenda de pisos buits, ja que és això principalment el que està fent apujar tant el seu valor. Una manera de fer-ho seria prohibir, directament, la compravenda d’habitatges domèstics buits amb finalitats lucratives. Ja sé que és molt complicat però no crec que hi hagi una altra manera ronable per estabilitzar una mica aquesta espiral de preus. Altrament, crec que en la situació actual en què estem els ajuntaments haurien de destinar, per llei, com a mínim el 40% del nou sòl que es declari com a urbanitzable per vivenda protegida i que, a més, aquests habitatges siguin per als habitants catalans i no per als immigrants, que sovint són els que s'emporten la majoria de les subvencions i que gairebé mai no s’integren en la nostra societat, fet que provoca que la nostra identitat com a nació es vagi dissolent (i ja ho està bastant de dissolta).
|
- Ja que a Catalunya viuen o sobreviuen molts "mileuristes", jo faria que les mitjanes i grans empreses tornessin part dels seus guanys com a incentius per apujar els sous. Així les empreses petites, amb el temps, també ho farien.
|
- Fer que la gent que ve de fora de Catalunya vegi que Catalunya és un altre país, perquè si volem fer com a Montenegro, els que de veritat som d’aquí perdrem, perquè la gent que ve de fora, immigrants d’ara i d’abans, tant immigració interior com exterior, no veuen que Catalunya és un país dins un altre país que ha estat sotmès a més de vuitanta anys de repressió (Franco i em sembla que el rei Felip II o III) de l’idioma, la cultura i les institucions, i que des que Portugal és independet a la península Ibèrica, estem intentat ser independents, però el que hem de fer és fer més cultures d’integració, més llibres a les escoles que parlin de la repressió franquista, de la Guerra dels Segadors, en fi, la història de Catalunya; i que vegin que som un gran país, que utilitzem la democràcia per ser independents i no altres mètodes, i per aquet motiu i altres que he esmentat abans ens mereixem ser un país independent, fora d’Espanya pero sí a la Unió Europea. Per això s’ha de fer que la gent que ve de fora consideri útil el català per a la vida quotidiana perquè, si no, quina necesitat tenen d’aprendre el català i d’expressar-s’hi?
|
- La Constitució diu que tots som iguals; així, doncs, per què hi ha autonomies amb molts més recursos sanitaris que d'altres? Per exemple, un pacient de la tercera edat amb sordera profunda a Andalusia té dret a dos implants coclears via seguretat social (cost aproximat per implant: més de 20.000 euros) i a Catalunya amb prou feines ara es comencen a operar els adults. Tenim altres exemples com la cobertura del dentista fins als divuit anys o la cobertura de la cirurgia transsexual, que tampoc no queden cobertes a Catalunya.
|
- La gran majoria d’accidents que patim els motoristes no arribarien a ser tan esgarrifosos com ho són en moltíssimes ocasions per culpa de les empares, que actuen com a autèntiques guillotines quan un motorista hi impacta a més de 29km/h. No estem parlant de velocitats extremades ni fora de la llei, sinó de tan sols 29km/h, que pot agafar tranquil•lament qualsevol bicicleta. Actualment hi ha mètodes alternatius i segurs per a protegir els vehicles que circulen per les carreteres, però segons els nostres governants són massa cars. Malgrat estar declarats com a perillosos per la DGT l’any 1995, es continuen instal•lant sense cap tipus d’escrúpol.
|
- Dues propostes per a facilitar l’accés dels ciutadans a l'habitatge:
1. Modificar l’IBI i fer-lo progressiu. Apujar-lo, i molt (deu vegades o més), amb caràcter general i fer mínims exempts per a les famílies que disposin d'un habitatge (i com a màxim una segona residència) i per a habitatges que estiguin llogats. L'objectiu seria que el 80% de la població no pagués l’IBI i la recaptació es multipliqués per dos o per tres. Avantatges: millorar les finances dels ajuntaments, abaixar la pressió fiscal a les famílies amb poc patrimoni o sense, forçar que surtin al mercat pisos de lloguer desocupats. Els impostos són més alts a l'Alta Cerdanya (ocupada pels francesos) i allà la residència és més barata.
2. Que tots els habitatges de promoció oficial siguin de lloguer i propietat de la Generalitat i dels ajuntaments. Per aconseguir mobilitat laboral cal que hi hagi una borsa d'habitatge de lloguer assequible i disponible.
|
- Prendre com a exemple Japó, i veure com ha solucionat el problema del transport públic.
(...)
Hi ha solucions ja provades a països més avançats. Per què no n’aprenem una mica i tractem d’implantar les solucions ja provades i ens deixem aconsellar en el disseny de projectes per aquesta gent, que ja ho tenen resolt? Això sense comptar que al Japó tenen una incidència de, al menys, vuit terratrèmols de més de 4,5 de l’escala Richter a l’any i com a mínim un que pot arribar a més de 5,5, I allà no passa res.
|
- En lloc de suprimir l'impost d'herències cal suprimir les herències. És una mesura encaminada a la justícia social i a la igualtat d'oportunitats. Els catalans, neixin on neixin, han de poder començar la seva vida des del mateix punt de partida.
|
- El mític 0,7%. Estaria bé fer algun projecte perquè tots els ajuntaments assoleixin aquest objectiu i fins i tot arribin més lluny. No he explicat què és el 0,7%, suposo que no fa falta. Com el seu nom diu, és donar el 0,7% dels pressupostos als països més desafavorits. Penso que és una misèria el que es demana i no costa res fer-ho, i és molt trist veure ajuntaments com el de Vilassar de Dalt, que es queda amb el 0,4%, si no ho recordo malament. És una proposta molt modesta i que no costa res portar-la a terme.
|
|
|
|
|
