L'enquesta del CIS [pdf avanç resultats, de 67 pàgines, i pdf tabulació, de 66 pàgines] incideix en un paisatge hipotètic prou conegut per al lector. CiU guanya les eleccions de carrer, amb 11, 12 o 13 escons més que el PSC, que baixaria dels 40 diputats (ara en té 42) i se situaria en els 39 psicològicament durs, molt durs. La frontera entre 40 i el que vingui per sota, canviant el 4 pel 3, pot ser traumàtica, ja que trasllada forçosament els socialistes al record dels seus resultats dels comicis de 1980, 1984 i 1995.
(Algú retreurà que l'enquesta del govern espanyol està feta entre el 2 i el 15 d'octubre, abans de l'inici de la campanya, però aquest dijous La Vanguardia en treurà la seva última enquesta, que apunta uns resultats molt semblants.)
El tripartit segueix sumant. Una suma que inquieta CiU, que es veu a venir que Artur Mas pot tornar arraconat en la seva cursa per la Presidència de la Generalitat en les negociacions postelectorals. ERC, amb 21 escons segons el CIS, tornarà a tenir la clau. Seria imprescindible per reeditar un govern catalanista i d'esquerres i, al mateix temps, podria formar un executiu nacionalista CiU-ERC. O tripartit d'esquerres PSC-ERC-ICV-EUiA (de quatre) o tripartit nacionalista CDC-ERC-UDC. Els independentistes tindrien la paella pel mànec, i aquest dimecres ja han avançat que el seu candidat a la Presidència, d'entrada, no serà ni Mas ni José Montilla, sinó el capacitat Josep-Lluís Carod-Rovira. En la virtual negociació, el desplegament de l'Estatut (i la no-dependència respecte el poder espanyol) per part de CiU i del PSC hi tindrà un paper important.
Retorn a la Catalunya dual o avenç en el pluralisme parlamentari
Per Tots Sants, amb la incertera d'una alarmant abstenció, però al mateix temps amb el factor desconegut de celebrar les votacions un festiu entre setmana, els ciutadans es jugen el retorn a la Catalunya dual del pujolisme o avançar en el pluralisme parlamentari. Els petits (ICV-EUiA i PP) pugen, apunten les enquestes. ERC es manté, amb una lleugera tendència a la baixa, en una tercera posició de privilegi que fa tres anys va sacsejar el mapa polític català, absolutament bipolaritzat des de les majories absolutes de Jordi Pujol.
La Catalunya dual seria, per fer memòria, aquell país en què la Generalitat estava només en mans d'una força (CiU) mentre que la segona (PSC) ostentava el poder als grans ajuntaments i la Diputació de Barcelona, afegint-hi l'administració de l'Estat quan governava el PSOE a Madrid. Retorn al passat o aprofundiment d'un mapa polític més repartit i equilibrat. Aquest és el dilema, en part.
CiU no es fa il·lusions i creua els dits per frustrar un segon tripartit
De la campanya electoral de CiU tothom coincideix a afirmar que és la més potent i atrevida (agressiva en el cas del DVD o de la visita al notari), en contrast amb l'apagada i discreta estratègia socialista [l'eixut Montilla retreu a Mas la seva arrogància] i les responsables i assenyades d'ERC, ICV-EUiA i inclús del PP. La il·lusió i la trempera a la federació nacionalista, però, contrasta amb l'hermetisme i la prudència que envolta la possible formació de govern. Fan campanya i només campanya. A CiU [el dur d'Artur Mas llença una opa als votants del PSC i ERC] ningú no fa córrer travesses amb els noms de candidats a ocupar les conselleries, per posar un exemple. Això demostra fins a quin punt a CiU, amb l'aval de l'avi Pujol, estan concentrats en el resultat de Tots Sants i prou.
Zapatero: massa lluny Montilla té fred, però massa aprop es crema
El PSC aposta per la carta Rodríguez Zapatero, que, si em permeteu el parèntesi, ha fet una aposta personal amb el candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid [el vídeo]. Hi ha posat un amic seu, l'economista que no s'entén amb l'avi Pedro Solbes i feia d'assessor presidencial a La Moncloa Miguel Sebastián.
Per corregir els missatges mediàtics del dinar-míting de Zapatero amb Montilla i Pasqual Maragall, acompanyat d'empresaris [Mas diu que ZP va fer la punyeta a l'exministre], el candidat socialista ha insistit a dir que el PSC té "autonomia total" per fer pactes de govern al marge de la voluntat del PSOE. Ejem...
Aquesta és la pregunta que plantejava dilluns a l'anotació Generació bloc. Vaig demanar a Carme Porta [bloc], diputada d'ERC en aquesta legislatura acabada, si podia reflexionar-hi. No m'ha decebut, i aquesta nit mateix ha respost. A l'anotació Les dones a la blogosfera, Porta escriu: "De fet, l’absència de les dones a l’espai dels blogs no deixa de ser la mateixa absència que, de forma endèmica, durant segles hem tingut les dones de l’esfera pública. El sistema patriarcal divideix el món en dos àmbits: el públic i el privat. Segons els paràmetres patriarcals l’àmbit públic és masculí, agressiu, vital i prohibit a les dones; l’àmbit privat és el domèstic, reproductiu, el natural de les dones. Aquesta ha estat la dicotomia fins que les donesnovam començar a reclamar, exigir i ocupar l’espai públic i sortir de la invisibilitat."
Aniré afegint els enllaços relacionats a Generació bloc.
Si no l'heu llegit, feu-ho, si-us-plau. Participem del diàleg.
Militants i simpatitzants republicans fan córrer per correu electrònic fins a tres documents en powerpoint. Què diuen els números, Experiència de Govern i ConfidencialES. [No em deixa adjuntar-los.]
Aprofito per anunciar la incorporació del bloc de Joan Hornos, militant de les Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià, que, per cert, hi penja l'anunci electoral d'ERC.
Per cert, incorporo el bloc d'Eduard Díaz, militant de CDC del Gironès, i el bloc d'Enric I. Canela, secretari de la sectorial d'Universitats i Recerca de CDC. L'alcalde de Viladecavalls, Sebastià Homs (CDC), ha dinamitzat en molt poc temps el seu bloc, amb vídeos inclosos.
Autor: Joaquim Nadal. Historiador i polític. Alcalde de Girona (1979-2002), president de la Federació de Municipis de Catalunya (1981-1995), diputat al Parlament de Catalunya (1984-2006), candidat pel PSC a la Presidència de la Generalitat (1995), conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del Govern (2003-2006) i conseller de la Presidència (2006).
Apunt: "Aquest és un text contingut personal i de connotacions polítiques fruit directe de la meva pròpia peripècia vital i del seu encaix en el compromís i la representació política, primer en el camp municipal i més endavant en el terreny autonòmic, i sempre en l'espai polític del PSC.
Més enllà dels testimonis personals, de les aportacions inevitablement subjectives, tinc el convenciment que aquestes pàgines destil·len sinceritat, tendresa, afecte, claredat, simplicitat, i que aporten elements variats per al coneixement d'un any trascendent de la nostra història contemporània. Sense cap pretensió. Amb el caràcter sintètic d'una anotació quotidiana. Fets de la vida, recollits dia a dia. (Joaquim Nadal i Farreras)"
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Intento fer un esforç per entendre la campanya de José Montilla, però no me'n surto del tot. Aquest dimarts l'exministre i aspirant a President rebia la visita, la tercera ja, del president espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. Montilla sap perfectament que el PSC no aconseguirà majoria absoluta, i que la possibilitat de formar un govern estable sumant amb ICV-EUiA també sembla improbable. (Inclús a l'enquesta d'El Periódico, cuinada o no.) ¿Llavors, per què aquesta proclama?
Montilla i el seu (nerviós?) equip necessiten mobilitzar l'electorat socialista davant d'una federació nacionalista que ofereix imatge i la moral de victòria. Tot el contrari que el PSC, vaja. ¿L'estratègia dels socialistes és despertar el seu votant més espanyolista, potser? El ganxo per aconseguir-ho semblaria que fos distanciar-se d'ERC i renega del tripartit com a model a seguir en el futur. Però això provoca, irremediablement, la reaparició del fantasma de la sociovergència, o el convergelisme, que no sé si és encara pitjor per al votant espanyolista del PSC.
¿Què prefereix, senyor Montilla, ser President amb Josep-Lluís Carod-Rovira de conseller primer o ser el conseller primer d'Artur Mas i, en el pitjor dels seus casos, haver de dimitir perquè el conseller primer de Mas sigui Antoni Castells? De la mateixa manera que es pressiona Esquerra perquè aclareixi les seves preferències de pacte postelectoral, estaria bé que el votant socialista sabés abans de Tots Sants si el seu suport a Montilla servirà per continuar l'obra iniciada per Pasqual Maragall o, si tot el contrari, permetrà el retorn de CiU a la Generalitat.
De moment, l'únic que juga net és Joan Saura, que aposta per un govern d'esquerres, amb Esquerra inclosa. I també és clar Josep Piqué, però la diferència és que ningú no vol pactar amb ell, amb notari per entremig inclòs.
La resta de candidats, és a dir, Carod, Mas i Montilla mantenen el misteri, o l'equidistància o el tacticisme, diguem-li com vulguem. Tant equidistant és Carod [Esquerra serà decisiva, segons l'enquesta d'El Periódico] com Mas i Montilla. El convergent no desvetlla si, en cas de no poder governar en solitari, prefereix el convergelisme o el pacte nacional. El socialista fuig d'estudi dient que vol governar solet, quan no s'ho creu ni ell, per evitar mullar-se en el dilema: fer emprenyar Zapatero i reeditar el tripartit o sotmetre's definitivament al PSOE i cedir la Presidència de la Generalitat a Mas, tot i disposar de possibilitats per conservar-la via pacte rotllo Tinell 2.0.
Montilla juga la carta de Zapatero, com no podia ser de cap altra manera. Una altra cosa és que, al final, se li acabi girant en contra, i esdevingui víctima no només de les urnes sinó del guió escrit a La Moncloa entre Mas i Zapatero aquell famós dissabte, 21 de gener de 2006. Irònicament, Zapatero ha promès lleialtat (1 i 2) al nou Govern de Catalunya. Només faltaria!
L'única manera d'acabar amb totes aquestes especulacions, i maquinacions secretes, la mateixa nit electoral seria amb un resultat incontestable. ¿Si CiU s'acosta a la majoria absoluta i supera els socialistes escandalosament, qui gosarà parlar de tripartit la nit de Difunts?
El Periódico publica avui una enquesta que atorga la victòria a CiU (47-49 escons), però dibuixa un escenari en què el tripartit d'esquerres es podria reeditar còmodament. El PSC (39-41), ERC (19-20) i ICV-EUiA (12-13) sumarien majoria absoluta, comptant-ho per la franja baixa. El PP (14-15) no jugaria cap paper. Notaris al marge. Aquesta enquesta, però, també posa de manifest que el pacte nacionalista CiU-ERC seria factible, sumant per la franja alta.
No obstant, i això és una constant a les enquestes dels últims dies, els ciutadans serien més partidaris d'un pacte CiU-PSC (la sociovergència, que jo anomeno convergelisme) que no pas d'un tripartit d'esquerres. ¿I el pacte nacional, ningú no el vol? Hi ha dues coincidències demoscòpiques: CiU guanya en vots i escons, i ERC torna a tenir la clau. Mal que li pesi a molts.
La sociovergència, però, no ressorgeix només a les enquestes. Diversos diaris publiquen aquest dimarts que Artur Mas i José Montilla es van reunir en secret al juny, abans que Pasqual Maragall llencés la tovallola i anunciés la seva retirada provocada per la pressió de José Luis Rodríguez Zapatero. Amb quin objectiu? L'exploració de possibles pactes per a la Catalunya post-referèndum, és a dir, per a la Catalunya encaixada en l'Estat plurinacional que no respecta els estatuts aprovats en parlaments sobirans com el català. ¿Si després de Doñana Confidencial es publica l'idil·li secret entre Mas i Montilla per conspirar contra Maragall, perquè el candidat socialista nega ara qualsevol possibilitat de gran coalició?
¿Qui decidirà, senyor Montilla, si es donen circumstàncies d'emergència per justificar la grossen koalizionen PSOE-CDC-UDC-PSC? ¿Zapatero? En aquest sentit, el pronunciament d'ERC és claríssim, i s'agraeix. El pacte (un culebrot que ja genera més interès que no pas l'escrutini de Tots Sants) no serà resultat d'una decisió presa a Madrid si depèn dels independentistes. ¿Pot Montilla, el de les mans lliures, afirmar el mateix que Joan Puigcercós? Mentrestant, aliè a les crides al vot útil dels nacionalistes i les pressions prepactistes de totes bandes, Josep-Lluís Carod-Rovira fa discurs d'estat.
El Periódico apunta a una suposada caiguda de l'expectativa de vot a Artur Mas. De tres punts, diuen. En canvi, aquest dilluns l'emissora del conde GodóRAC1 oferia la setena entrega del seu ja popular Racòmetre (pdf, de 10 planes), molt allunyada de l'enquesta del diari. De fet, CiU pujaria fins a 52-54 (6 o 8 més que el 2003); el PSC es quedaria en 35-37 (en perdria entre 5 i 7); ERC passaria a 20-21 (2 o 3 menys); ICV-EUiA faria 10-13 (pujaria entre 1 i 4); i el PP 14-15, és a dir que seguiria com està o amb un escó menys.
Diumenge, tant El País com La Razón van publicar enquestes també. L'enquesta (de pagament) d'El País apuntava a un anomenat "empat tècnic" entre CiU (45) i el PSC (42-43), un resultat ajustat que només indiquen els sondejos dels mitjans del grup Prisa.
Als treballs, cuinats amb massa cocció o no, la majoria creu que Mas (entrevistat per Gemma Aguilera, de Tribuna Catalana) serà President de Catalunya, i només un 24% que ho serà el despert candidat socialista. L'enquesta de La Razón va en la línia també d'un resultat apretat. En qualevol cas, cap enquesta dóna la victòria als socialistes, malgrat haver ocupat la Presidència de la Generalitat els últims tres anys. Mas, que aposta al tot o res, arriba a l'equador de la campanya com a favorit.
Alguns socialistes pretenen inclús vincular el resultat de Tots Sants amb el futur de la vicepresidenta espanyola Maria Teresa Fernández de la Vega, que tindria una discutida sortida de l'executiu de Zapatero. Relacionar una cosa amb l'altra té un alt nivell de surrealisme, però analistes periodístics propers a Ferraz s'hi abonen i tot.
No tot s'acaba amb els clàssics pásalo de Madrid. On també hi ha campanyes de suport i recerca d'adhesions és a la bloquesfera política catalana, o catosfera política. Amb Montilla President, de la colla de l'ex-Iniciativa José Luis López Bulla. Adhesions, del bloc recent anomenat Més progrés Més socialisme.
Entrevista a Uriel Bertran,diputat al Parlament la passada legislatura, secretari d'Imatge i Comunicació d'ERC i responsable del web, en què hi figura la pàgina de campanya Carod.cat i el seu bloc.
-Des de quan està a Internet el seu partit amb web pròpia?
-La història internauta d’Esquerra es va iniciar el novembre de 1995 dins el domini Partal. El següent canvi va ser el gener de 1997 amb un servidor propi i la primera URL —adreça a la xarxa— pròpia: www.erc-cat.org. El web vigent fins al setembre de 2005 ha estat la mateixa que va aparèixer el desembre de 1998 en aquesta adreça electrònica: www.esquerra.org.
-I quan l’heu renovat per última vegada? O quan van crear el web propi del candidat?
-L’últim gran canvi gràfic i conceptual el vam fer l’octubre de 2005. Això significà un increment espectacular del nombre de visites. Pel que fa referència al web del candidat ja en teníem des de les eleccions al Parlament de 2003, amb el domini carod-rovira.net; a dia d’avui, ens hem posat al dia amb la nova carod.cat.
-Quines innovacions s’hi han afegit?
-Un partit del segle XXI ha d’emprar un discurs contemporani per a la seva societat i que respongui a les seves necessitats. El mateix passa amb els instruments per comunicar la seva ideologia. En aquest sentit es va enfocar la renovació del web. Els principals canvis van ser els visuals; amb un simple cop d’ull veiem el primer nivell d’informació amb els titulars de les notícies i els seus protagonistes.
-Han inclòs blocs?
-Sí, hi hem apostat de forma decisiva, com a nova forma de comunicació personal que té tot el present i futur per endavant.
-Per què?
-Amb els blocs [Blocs d'Esquerra] aconseguim una complicitat entre els candidats i la ciutadania com mai anteriorment havíem assolit. Al bloc que ja existeix de Joan Puigcercós, hi hem sumat el d’altres candidats (Carmel Mòdol, Pere Vigo, Ernest Benach) i de més gent d’Esquerra que anirem augmentant progressivament.
-El seu partit aposta per la televisió per Internet?
-Ara per ara no. De moment, estem treballant en una secció multimèdia en què potenciarem el format vídeo, per tal d’il·lustrar millor les notícies que anem penjant.
-Per què no ho fan? S’ho han plantejat?
-Actualment, pensem que per transmetre televisió en directe, encara no hi ha prou ample de banda i que falten avenços tecnològics que ho facin possible amb un mínim de qualitat.
-Quantes visites tenen al seu web de mitjana diària i setmanal?
-El conjunt de les planes web del partit tenen 10.000 visites diàries.
-Quin augment es produeix en precampanya, en relació a la resta de l’any?
-Es doblen visites, aproximadament.
-El manteniment del web qui el fa? Algú intern o extern?
-El manteniment de la plana web el fa un equip de la Secretaria d’Imatge i Comunicació.
-Quanta gent són? Quin perfil tenen?
-Un equip pluridisciplinar d’especialistes. Programadors, dissenyadors, maquetadors, periodistes, i especialistes en Internet.
-Quant els ha costat l’última renovació del web?
-Renovem la plana web constantment, així que no podem calcular aquest cost. Cada dia es plantegen renovacions, innovacions i noves seccions i funcions del web.
