Avui el Parlament Europeu d'Estrasburg ha donat suport al procés de Pau a Euskadi, amb els vots en contra de la dreta, moguda, com no, per l'odi, el rencor i l'ansia de negoci del lider del PP a Europa, Jaime Mayor Oreja, propietari d'una gran xarxa d'escortes privats que ha fet el seu Agost gràcies a les sucesives matances terroristes, com ja us vaig explicar.
Però avui em vull centrar amb un altre obscur personatge que s'està forrant gràcies al terrorisme: Francisco José Alcaraz , president de la AVT.
Es va fer amb el poder dins l'asociació, mitjançant una turbulenta operació, després de que aquesta entrés en crisi l'any 2002 per la dimissió de l'anterior presidenta Ana Maria Vidal-Abarca i Angel Acebes des del Ministeri de l'Interior l'imposes a canvi de donar més subvencions al grupuscle en questió; tot i que ell ni tan sols n'era soci... Que extrany tot plegat, no?
Des d'aleshores, a part de FORRAR-SE ( i molt) venent llagrimetes per la mort del seu germà i fent grans amistats amb la ultra dreta, com amb el seu gran company Saez de Ynestrillas, lider del partit neonazi Democràcia Nacional i acusat de disparar un tret a un ciutadà basc.
Wow! Ja tinc el nou treball del incombustible duo format per Olvido Gara (Alaska) i Nacho Canut!
I la veritat es que m'he trobat amb un disc més dificil que els anteriors, que trenca amb la instantània producció techno-pop de Carlos Jean i les lletres sinistres a les que ens tenien acostumats als seus darrers treballs ( "Naturaleza muerta" i "Arquitetctura efímera"). Cobren de nou importància les guitarres ( que arriben a recordar a Marilyn Manson en alguns punts ), la veu en falset, com en els millors temps de Dinarama i les lletres que obren un nou camp de diversitat total dins la temàtica.
Un treball complexe i polièdric que de ben segur ens farà delirar.
"Fantasmas" el tema que obre el disc, sembla que l'hagi fet Nine Inch Nails i la lletra fa un extany guiny a Lynch i Twin Peaks ( "ahora el fuego camina conmigo") ¿intencionat o paranoia meva?.
La millor lletra és sens dubte "Si lo sabe Dios que lo sepa el mundo", una crida oberta a sortir del armari i a abandonar qualsevol rastre d'ambigüitat i auto-engany; tot i que "Estés donde estés", un himne bakala que trenca l'harmonia musical rockera del disc, tampoc es queda curta enarbolant un veritable himne al odi cap a les exparelles que tan mal ens han fet.
Criden l'atenció "Sin perdón" amb una tornada més propia dels Blondie més punkis i "A fuerza de vivir", que sembla un veritable experiment sonor delirant de rock amb electrònica.
Doncs res, com ja heu vist tots els seu nou clip us deixo amb un video de la seva presentació amb directe del primer senzill "Criticar por criticar"
.
.
Per paliar les crítiques davant el monotematisme polític propagandistic, aquí us deixo la millor selecció de duets musicals del Pop - rock alternatiu recent.
Björk + Raimundo Amador
La estrafolaria cantant islandesa acompanyada a la guitarra per un dels genis del flamenc, ¿un caprici més de la protagonista de "Dancer in the Dark"? Sens dubte la barreja ens dona tan bon gust de boca que podrien haver fet un disc junts.
Elton John + Guns & Roses
Al concert de tribut a la mort de Freddy Mercury hi va haver una actuació sens dubte destacable que va unir fins i tot a un grup amb polémiques declaracions homòfobes amb un cantant obertament gai. Tot sigui per la memòria de Queen.
Blondie + Garbage
La deesa del punk-new age passa el testimoni a la diva del grunge electrònic dels 90's amb aquest clàssic de Blondie.
Placebo + Pixies
WOOOOW! Quin clàssic! I quin parell de bandes sobre l'escenari!
Morrissey + Siouxie Sioux
Competició de glamour i elegancia anglesa: l'ex-lider dels Smiths contra la sinistra lider de Siouxie & the banshees... Qui guanyarà?
Quin pou de sorpreses aquest Arturito! La seva nova proposta ja supera amb escreix les declaracions racistes dels seus companys de coalició Duran/Lepen i Marta Ferrussola/Eva Braün.
No se li ha ocorregut una altre cosa al lider de la ultradreta catalana que fer un carnet per punts per als inmigrants: com més integrats estiguin, més drets tindrán. Alguns exemples:
- Sap ballar sardanes = Pot portar un fill a l'escola.
- Menja amb pa amb tomàquet = Te dret a una visita médica
- Entona correctament el "Virolai" i/o el "Cant de la senyera" = Buf! En aquest cas fins i tot els deixarem que treballin com a minyones.
En fi! La pija engominada convergent deu pensar que els nouvinguts venen a fer turisme o un curs d'antropologia folclórica catalana. Doncs no! Venen a treballar i a buscar un futur ddigne per ells i les seves families i els drets humans NO ESTAN EN VENTA, NI EN SUBASTA!!
ENCARA PODEM EVITAR QUE AQUEST CANCER SOCIAL ANOMENAT CIU TORNI AL PODER! VOTEU ICV-EUiA
PD: Un article del Avui explica que la familia de David Madí ( cap de manipulació propagandística de CIU-KKK ) va fer fortuna explotant treballadors a Guinea.
Avui m'he adonat que realment soc una persona amb un cert punt de masoquisme subconscient, ja que irremediablement acabo atret per persones despiadadament cruels, que em semblen encantadores a primera vista, però que en realitat tan sols estan amb mi com si d'un voltor girant sobre un xai moribund es tractés, esperant el moment propici per convertir les seves falses rialles en afilades dagues que, amb tota la nocturnitat i alevosia es clavarán en la meva esquena.
En fi! Suposo que la culpa es meva per estar tan ceg i haver oblidat aquella famosa frase de Morrisey "Love is just a miserable lie".
I parlant de cantants glamurosos anglesos, que millor que el nou video de Placebo com per il·lustrar un post amb regust amargant, sobre odiosos desamors? Sembla que ni fet a mida!
Aquest matí en un acte de masoqisme matnial he escoltat l'emisora neofeixista i ultracatòlica que emet des de les profunditats cavernàries peperes i Oh! Sorperesa! El Talibán Losantos es desfeia en elogis amb el DVD de CIU del que ha arribat a dir que "es la única pel·lícula en català de la història que mereix ser vista"
Aii Arturito que s'et comença a veure el plumero!! Les teves fidels amistats secretes et delaten! Per molt que firmis papers mullats davant 20 notaris tots sabem que encara que la mona es vesteixi de seda...
Mentre estant a la xarxa ha començat un veritable Tsunami d'esquerres: els votants progressistes semblen haver despertat del seu passotisme i ahir es vivia una veritable pluja de dures crítiques al veritable tripartit CIU- COPE -Màfia Russa i avui, una enquesta de la SER evidencia una veritable ressurrecció del bloc d'esquerres al que situa amb possibilitats de millorar inclús l'excel·lent resultat de 2003.
Tenim encara 15 dies per impedir un govern de dretes!
De moment us deixo amb una alternativa a les mentides convergents:
Aquest es el primer post d'una serie que publicaré intermitentment sobre películes gais. Que s'enten com a tal? Doncs bàsicament es poden clasificar en 3 categories:
- Que girin entorn la homosexualitat: Brokeback Mountain, Beautifull Thing...
- Que el film en si sigui gai, sense que es tracti específicament el tema: Mago de Oz, The Rocky Horror Picture Show, Party Monster...
- Que els seus protagonistes siguin homosexuals, pero la película no giri sobre el tema: Plata Quemada, La mala educación, La ley del deseo...
BEAUTIFUL THING
De 1996, dirigida per Hettie MacDonald. Es el clàssic del estil, el drama romàntic sobre la homosexualitat adolescent per excel·lència,, amb un punt de nyonyeria inevitable i carregada amb tots els tòpics previsibles que poguem imaginar: la incomprensió dels pares, l'autoaceptació personal, el descobriment del ambient, el "bulling" al institut i, com no, el romanç impossible amb el millor amic.
Sembla més aviat un manual de consells per a adolescents amb dubtes sobre la seva orientació sexual, que no una pel·lícula en si. Tot i aixó, cal dir que m'hi vaig sentir molt reflectit, i que la seva influència a teleserials ha estat brutal: tots els culebrots en els que apereixen adolescents gais en plàgien en alguna escena.
C.R.A.Z.Y.
Film quebequés dirigit per Jean-Marc Vallée el 2005. A primer cop d'ull pot semblar que la auto-represió de la pròpia identitat sigui el tema principal d'aquesta història, pero en realitat no és així: La narració gira entorn els altibaixos en la relació entre un pare homòfob i el seu fill gai, des de que aquest neix fins a que s'acaben entenent mutuament, ambientada en una època en que els temps començaven timidament a canviar ( els 60-70's ). La homosexualitat hi juga un paper molt secundari, com un tabú familiar que sura en l'ambient, tot i que marcarà inevitablement el comportament dels personatges.
La crítica va aseverar que era una película massa llarga i reiterativa, però la veritat és que a mi no m'hagués importat que en fessin una serie sencera perqué crec que la interpretació de tots els papers es sublim, el guió enginyós amb un xic d'humor àcid i la banda sonora és un luxe: Bowie, Rolling Stones, Pink Floid...
PARTY MONSTER
Va ser dirigida el 2002 per Fenton Bailey i Randy Barbato i més que un film gai, és una peli petarda: Protagonitzada per un Macaulay Culkin que no ens recorda en absolut la seva fase infantil de Solo en Casa i el cantant de rock sinistre Marilyn Manson ( que interpreta a una drag queen molt graciosa ), aborda el món de les discoteques d'ambient novayorquines.
Acompanyada per brillants odes techno-pop, la narració aborda amb una important dosi de fantasia el glamour, la disbauxa sexual, la droga i la petarderia que giren entorn les esbojarrades festes gais a la gran ciutat americana. Us fascinarà si, com jo, sou adictes a la Movida Madrileña i al Glam anglés, només per les disfresses i el maquillatge ja val la pena i la història us fará riure d'alló més!
Soc un noi de 24 anys, català, arqueóleg, antifeixista, gai, glamurós, alternatiu, intel·ligent i culte. En aquest blog podreu llegir i comentar amb respecte les meves paranoies personals. Qualsevol comentari amenaçant o ofensiu serà inmediatament esborrat.
(Traductor català/castellano para quien no entienda la lengua de Ramón Llull)
Online Degree
(Des del 5/12/05)
.
.
Es molt dificil dur la torxa de la veritat entre una multitud sense cremar la barba a algú
Però avui em vull centrar amb un altre obscur personatge que s'està forrant gràcies al terrorisme: Francisco José Alcaraz , president de la AVT.
Wow! Ja tinc el nou treball del incombustible duo format per Olvido Gara (Alaska) i Nacho Canut!
BEAUTIFUL THING
PARTY MONSTER
.
