L' orgull de votar Esquerra [Diari Republicà]

Creien que amb pactes nocturns a la Moncloa ens arraconarien. Creien que foragitant-nos del govern, ens sepultarien. Creien que n'hi hauria prou amb la bateria habitual d'opinadors carregant dia i nit contra Esquerra. Creien que la palada de merda del DVD seria suficient com per acabar amb l'últim mohicà republicà. Van arribar a creure's les seves pròpies enquestes cuinades i escalfades on es deia, per activa i per passiva, que Esquerra s'enfonsaria.

Poc a poc, però, la tossuderia republicana s'ha desfet dels complexos i de les pressions i ha començat a aixecar el cap. Han vingut més palades de merda, més atacs, més pressions, més intoxicacions. I l'exèrcit republicà ha començat a recuperar les velles il.lusions perdudes. Carod-Rovira ha brillat com mai, i al seu costat Puigcercós ha brodat intervencions magistrals. Darrera seu, milers de persones que volen tornar a Esquerra la força necessària per fer avançar el país. Poc a poc, els decebuts han tornat a la casa de Macià i Companys.

El país sent, de nou, un orgull antic i molt fondo: l'orgull de ser d'Esquerra, l'orgull de dir, amb el cap ben alt i amb la mirada serena: votaré Esquerra. Davant el vot cansat del PSC o el vot emprenyat de CiU, hi ha un altre vot, el vot de l'orgull. El d'Esquerra, és clar. Els politòlegs del futur analitzaran fins a l'extrem el que haurà passat amb Esquerra el dia 1. Però tot fa pensar que és molt senzill: Catalunya no ha oblidat mai als qui li són fidels, i als qui la defensen fins al final.

Extret de Diari Republicà

La diferència entre el PSC i CIU

Malgrat les moltes similituds entre els partits del bloc regionalista, PSC i CIU, tenen una gran diferència. Uns enganyen la ciutadania (es presenten com el que no són) i els altres no.

Dic això perquè un comentari d'un post anterior afirma que "no dono ni un argument per no votar el PSC". No ho faig perquè crec que la opció catalanoespanyolista del PSC és legítima i no enganyen a ningú. Diuen obertament que no són catalanistes, i que volen una Catalunya espanyola (o dins d'Espanya vaja).La canya a CIU va referida al fet que enganyin a la gent: que retallin l'Estatut, facin president Aznar, diguin que no reivindicaran més autogovern, i vagin després a fer el numeret a la tomba de Guifré el Pilós.

Convergència i Unió, tota una vida de servei a Catalunya... oi?

Extret d'aquí, arguments per no votar CIU:

Per venuts,
per enganya-iaies,
per apoltronats,
per nacional-cristians,
per ser coleguis dels del PP,
pel PHN, el quart cinturó i Bracons,
per afavorir l'escola privada,
per ser de dretes i amagar-se'n,
per anar contra les parelles de fet i contra els gais (que coi us passa amb els gais si a dins teniu en Duran que se'n va al Carib a ...)
per tenir el rècord mundial de baixada de pantalons,
per demanar el vot independentista i nacionalista sense ser-ho,
per no explicar i reconèixer que sou regionalistes i ja està (una opció ben legítima d'altra banda).
per aprovar uns pressupostos de l'estat que van contra el que feieu veure que defensaveu.
pel cas Turisme, el cas Treball i el cas Casinos,
Per no voler condons als instituts,
Per l'ús partidista de fons públics en les enquestes,
per no recolzar la mani del febrer,
Per anar a Doñana amb el Rajoy a ves a saber què coi fotre,
per subvencionar la Feria de Abril i mai les festes de Gràcia al mateix nivell.
Per ser coleguis del Justo Molinero ... la Pantoja per quan?

Amb això no pretenc convèncer ningú, sinó deixar clar que, de nacionalistes, res.

Los cachorros, un altre cop... ara El País

Llegeixo a Can Saül Gordillo que el diari El País dedica un article a la blocosfera catalana, bé per la idea. Llàstma que en aquest article parlen de'n Saül com a Saúl [sic], de les JERC com los cachorros de Esquerra Republicana, amb la clàssica connotació despectiva de l'estil Losantos, i la pàgina web d'Esquerra és "ERC: www.esquerra.". Sense comentaris.

... i el president sobiranista del Barça va esmorzar amb els líders del bloc regionalista

En la primera campanya electoral de Joan Laporta a les Eleccions al FC Barcelona, molts joves el vam veure, a ell i al seu equip, com una alenada d'aire fresc. L'aire fresc que estava arribant a la societat civil catalana. Entre d'altres, Òmnium tb s'havia modernitzat, i l'etapa post-franquista del Barça, amb Gaspart i Núñez de presidents semblava liquidada.

En aquelles eleccions, es presentaven Bassat, Llauradó, Medina, Minguella i el mateix Laporta. Candidats seriosos, 2, Bassat i Laporta. Però Bassat no representava el canvi total que encapçalava Laporta, i per això molts joves li vam donar suport.

Per aquelles èpoques, per fer una mica de memòria, els grans grups mediàtics del PSC i CiU recolzaven obertament Bassat. Però alguns no només vam donar suport extern a Laporta, sinó que vam encartellar i vam fer d'apoderats. Fins i tot vam anar a la seu electoral, que estava situada al capdavall del Passeig de Gràcia de Barcelona, a celebrar la -que d'altra banda pocs ens esperàvem- victòria electoral amb il·lusos càntics de Laporta President, Catalunya independent.

Joan Laporta ha desenvolupat una bona gestió al capdavant del Club (el fet de vincular el club amb el turisme a Catalunya, el reforçament de la personalitat catalanista perduda, i la bona gestió econòmica i esportiva, entre d'altres), sobretot els primers anys, en què es va mostrar desacomplexadament catalanista. Ara, Laporta, ha sucumbit a les moltes pressions i ha anat a esmorzar amb els líders del bloc regionalista/autonomista, Mas i Montilla. Jan, calia?

Esquerra té vot ocult: en treurem 25 i 550.000 vots

Un amic té de nick del messenger "Xq sempre alguns s'equivoquen?". I el seguent enllaç.

La pàgina en questió és una comparativa entre tooots els sondejos que s'havn publicat per les Eleccions a Parlament de Catalunya 2003 i els resultats finals. Fent un ràpid anàlisi de com van anar les enquestes-resultats, veiem que Esquerra té una diferència d'entre 3 i 5 diputats més dels que els mitjans de comunicació van preveure. D'això se'n diu... vot ocult.

Doncs bé, si sumem aquests 3-5 diputats a les enquestes que ens en dónen 18-24 treurem una forquilla de 22-29 parlamentaris. La meva aposta, 25 diputats i més de 550.000 vots. Com a mínim.

Perquè no votaré CiU? Perquè és el cavall de troia del PP a Catalunya

- Perquè van retallar (PDF) l'Estatut.
- Perquè estan supeditats al PSOE.
- Perquè no votaré mai partits, com CIU, d'obediència espanyola.
- Perquè no són sobiranistes (Duran dixit).
- Perquè bona part del PP ja els dóna suport (Pedro J, Jaume Matas, etc).
- Perquè no vull que qui va a sopar amb la màfia russa governi la Generalitat.
- Perquè estic fart de nacionalistes que depenen de Madrid.
- Perquè com diu el seu eslògan, estimen Catalunya, i amb això no n'hi ha prou: cal defensar-la, a ella i a la seva gent.

- Perquè no volen seleccions esportives catalanes.

- Per la prepotència d'Artur Mas.
- Perquè han donat un xec en blanc a Zapatero als pressupostos espanyols del 2007, que segueixen discriminant Catalunya.

Com es poden dir encara nacionalistes?

Submisos.ES, quan la submissió a Espanya és un negoci

La Generació Bloc i l'Oriol Junqueras

Descobreixo al bloc de Xavier Mir aquest article de Manuel Cuyàs, on parla de la futura generació que dirigirà el país d'aquí 2 legislatures, la generació bloc. Aquí en teniu uns fragments:

I em refereixo, posant Junqueras d'exemple, a gent jove molt preparada que ha crescut en democràcia i amb l'Estatut, que s'ha educat en escoles actives, dialogants i catalanes, que ha més o menys viatjat, que sap algun idioma fonamental i que, en general, practica un catalanisme que en molts casos porta al sobiranisme i que no acaba de trobar lloc en els partits polítics convencionals. ERC i, una mica menys, CiU se'ls podrien apropiar, només a mitges i encara a estones.

Un dia Saül Gordillo, l'autor de bloc més distingit i constant que conec, em va dir: «l'agitació que la vostra generació feia amb conferències i manifestacions on es llançaven llambordes pel cap, nosaltres la fem amb uns blocs que si un dia serveixen per la discussió intel·lectual, un altre criden a la desobediència civil o a votar no al nou Estatut.»

Atenció a la «generació bloc». Fa ràbia perquè ens deixa antics i ens jubila, però ho fa molt dignament.

De lectura recomanada -obligatòria per blocaires.

El debat del Cuní. Mas s'estampa contra la seva pròpia mala educació

Mas: fatal. Xulo-piscines i maleducat. Interrupcions contínues a tothom. S'ha passat molt, avui, i això no hi ha dubte qu el perjudicarà. Aquest home és impresentable com a President de la Generalitat.

Montilla: tranquil. massa i tot. Masses cops llegia el que havia de dir, poca convicció.

Carod: a la seva. Ha parlat menys que la resta de gent, però ha estat bé. No ha entrat en les discussions CYU PSOE, la qual cosa ha estat un bona idea. Ha buscat el perfil d'estadista.

Piqué: bé, fent el seu paper. Intentant rebentar el debat. Maleducat, però no tant com Mas.

Saura: buscant protagonisme. Bé en la defensa dels serveis públics, sobretot. Això sí, patètic el minut final demanant el vot.

I Cuní, el moderador, fluixet, incapaç d'equilibrar el temps i incapaç també de fer callar Mas quan interrompia la resta dels debatents.

Planta cara a Mas i Montilla

El joc que marcarà la campanya! ;) Clica a la imatge per entrar-hi!

Plantem cara a la precarietat: tu n'estàs fart, nosaltres també

La idea de fer una web a partir d'una habitació va sortir del cartell de precampanya (el benvingut al govern independent de casa teva). Quina forma millor d'emfatitzar amb els joves que mostrant-los els seus problemes i les propostes de les JERC en aquells àmbits.

I així va néixer la idea de crear una 'habitació d'un jove' -malgrat que aquesta habitació és més gran que la d'un jove normal i corrent. I és que no hi ha cap dubte que el principal element d'aquesta campanya electoral jove és la precarietat que patim els i les joves.


D'altres fan campanyes banals

Malgrat que alguns frivolitzin amb lemes com 'Follat a la dreta' o 'Volem lligar amb tu', els joves del segle XXI tenen contractes de 15 dies, baixos salaris, i es veuen forçats a viure a casa els pares pel greu problema de l'accés a l'habitatge.
Problemes prou seriosos com perquè les JERC ens hàgim pres seriosament (programa en PDF) aquestes eleccions. Davant tots aquests problemes les JERC plantarem cara, com bé diu el nostre cartell de campanya.