Cas07: Sobirania + progrés + música

El sobrepoder dels jutges

Encara no ha arribat la democràcia als jutges. Que hi ha pocs jutges progressistes és una evidència. Que n'hi ha masses d'espanyolistes també. I és que la democràcia que teòricament ha arribat al nostre país no es reflecteix a la judicatura.

Tan és així que, de fet, ni tan sols es parla en català a la majoria de judicis del nostre país. Quants jutges coneixem que siguin independentistes? Quants de comunistes? Quants simplement d'esquerres?

Els jutges, quan jutgen polítics, fan també de polítics. O és que no voten? A Amèrica els jutges s'escullen en unes eleccions. El sistema no és perfecte, però potser és millor que el d'aquí.

Mirem a llarg termini: la independència és possible

- La gent xoca diàriament amb Espanya: dos exemples clars en són les rodalies Renfe i l'aeroport del Prat. Això és incompetència espanyola, fàbriques d'independentistes.

- L'espanya plural és una cullonada. Espanya no pot ser plural, ni federal. De fet el procés actual de centralització política el duen a terme per garantir-se el futur quan ens independitzem.

- PSOE i PP tenen el mateix model d'estat centralitzat. Infraestructures des de la capital i impostos recaptats a Madrid. Fins i tot la Constitució garanteix que España segueixi sent una y no ventiuna.

- L'esquerra catalana només podrà pactar amb la dreta catalana quan avancem cap a l'autodeterminació.

- L'esquerra independentista hem de saber transmetre, des del govern del Principat, totes aquestes idees a la població catalana.

Renfe i Aena: solució independència

Que gestionar els temes amb proximitat és més eficaç d'això ningú en té cap dubte. Els espanyolistes, però, diuen que determinats temes estratègics, com els ferrocarrils i els aeroports s'han de gestionar centralitzadament perquè així es garanteix la coordinació estatal. Doncs bé, aquesta suposada col·laboració es tradueix en l'asfíxia contínua a Catalunya i a la seva gent.

Com bé diu el periodista Saül Gordillo [vegeu el tema Infraestructures del seu bloc], renfe crea sobiranistes (àlies independentistes) i el cert és que el servei deficient dels ferrocarris espanyols ajuda a què ràpidament àmplies capes de les classes populars catalanes vegin que Espanya ens maltracta perquè ens consideren estrangers. Milers de treballadors joves (o no) del Baix Llobregat, el Vallès, el Penedès i el Maresme que treballen a la capital es veuen atrapats en la histèria dels retards, avaries i via crucis, fins a un total de 18 en els últims mesos, xifra escandalosa. Això vé provocat per una manca d'inversió al nostre país, i en això cal culpar per igual PSOE i PP. Per tots aquests motius les JERC hem donat suport al tancament de caixes, l'únic camí perquè Madrid se n'adoni de la gravetat dels fets. [fa uns dies ja vam contribuir a posar el tema sobre la taula].

Aena, l'empresa pública que gestiona els aeroports, asfíxia Catalunya en favor de Madrid. Això no ho dic jo, sinó que és un fet avalat per les xifres de passatgers i vols que passen per MAD i BCN. També és un fet que històricament l'aeroport de Barajas ha estat afavorit des del govern, mentre a BCN ni tan sols hi arribarà l'alta velocitat. Per cert que a l'aeroport del Prat, més enllà de fer-ne un altre, com totes les grans ciutats, esperem que hi vagi Star Aliance, una aliança internacional d'avions que farà de BCN la seva base al sud d'Europa: entre elles, gran companyies com Lufthansa, United, US Arways, que ofereixen un total de 16.000 vols diaris.

Renfe, com Aena, són empreses públiques creades per dirigir Espanya des d'Espanya. Una Espanya de la que molts catalans no formem part, perquè només pot ser excloent. Perquè sinó deixen d'invertir a Catalunya?

Solució? Independència, que vol dir tenir un Estat propi dins d'Europa. O això o l'asfíxia.

A les imatges, a dalt dos directius de la Renfe a Catalunya treballant per solventar les avaries, i a baix, tren d'última generació de la Renfe.

La Web 2.0, internet com a Comunitat

La web 2.0 és la nova revolució que des de fa 1 any o 2 afecta la xarxa. Aquesta ha deixat de ser un conjunt de continguts amb una distribució vertical (empresa- persones), sinó ara ja és una xarxa cooperativa (persona - persona).

Exemples d'això són Flickr, la Wikipedia, el YouTube, els blocs (tb Fotolog), i la pròpia sindicació de continguts (via RSS). Napster i els programes d'intercanvi d'arxius peer to peer vàren ser els pioners i ara això s'aplica en tots els fronts. Els projectes reeixits són aquells que creen comunitat, els col·laboratius.

Això no cal dir que tb té problemes: el més clar és el vandalisme, que a Youtube i Blogger, controlen de forma tb col·laborativa, de manera que els usuaris poden posar flags als continguts que troben ofensius. El vandalisme pot ser la fi d'un gran projecte que (jo crec que) és la Wikipèdia.

Web 1.0		Web 2.0
Doble click	-->	Google AdSense
Ofoto	-->	Flickr
Akamai	-->	BitTorrent
mp3.com	-->	Napster
Britannica Online	-->	Wikipedia
personal websites	-->	blogging
evite	-->	upcoming.org and EVDB
domain name speculation	-->	search engine optimization
page views	-->	cost per click
screen scraping	-->	web services
publishing	-->	participation
content management systems	-->	wikis
directories (taxonomy)	-->	tagging ('folksonomy')
stickiness	-->	syndication

Més info? Vegeu aquest bon article de telefónica i la definició de la Wikipedia anglesa. A la imatge, mapa conceptual de la web 2.0.

Proves amb traduccions automàtiques

Això és una prova de la versió espanyola de la web de les JERC (traducció d'Internostrum), i això una prova de la versió anglesa (traduïda per Google des de la versió traduïda a l'espanyol d'Internostrum...).

Si teniu algun traductor online millor que aquest, dieu-ho ara o calleu per sempre :P. Si tot va bé properament ho afegirem a la web de les JERC. Per cert, traductors com el de gencat, no valen, perquè no conserven el menú principal.

[Més que un club] Well done, Frank

Amb aquest article inauguro una nova secció del bloc, que he anomenat 'Més que un club' on dedicaré els dilluns a parlar del Barça. Aquest any, també? ...

Frank Riijkard (bio oficial) és bona persona. És intel·ligent, i a més, se sap moure pel món. I tot això no és normal en el món futbolístic, acostumats a la mediocritat intel·lectual general. Només cal veure els 3 últims presidents del FCB, (no conto Sala i Martín), abans de la renovació Laporta. Reyna, Gaspart i Núñez, difícilment es pot caure més baix. Malgrat això, també hem pogut veure detalls patètics del president del Barça, com els esmorzars regionalistes, o la desaparició d'estelades d'algunes celebracions dels títols. Si hem d'amagar la nostra catalanitat de què ens serveix un president Catalanista?

A Can Barça, els únics que es mullen són l'Oleguer i el Thuram (que es mereix un post propi, i el tindrà). Oleguer per temes que podríem qualificar de llibertaris (per temes nacionals s'ha mullat colateralment: estelada, actes proppcc, premi companys, ...), i Thuram contra injustícies: com la revolta dels cotxes cremats, on es va oferir de portaveu dels revoltats.

Frank és un home que es mou com un peix a l'aigua amb l'entorn blaugrana. Que toreja la premsa esportiva catalana amb una facilitat envejosa. Mai cap sortida de to, ni cap estirabot, conscient que sempre és el focus de l'atenció mediàtica. Som l'enveja de mig món, perquè el nostre entrenador dóna la talla a nivell mundial.

Tot això són pilars fonamentals per tenir la premsa d'aliada, imprescindible per treballar bé i per tenir-la còmplice en la projecció internacional del club. Per tot això crec que ha près la millor decisió, quedar-se en l'únic club barceloní de primera divisió que és més que un club. A la foto, Frank amb l'entrenador més prepotent, José Mourinho.

Obres al bloc

Bones! Estic fent obres al bloc... si us agrada ho podeu comentar i, si no us agrada, també, que si hi ha una revolta tornarem al disseny anterior...

El ribot per a Guerra; les coses pel seu nom

Avui les JERC hem protagonitzat un acte a la facultat de Jaume I de la UPF . I és que ahir a la nit vam saber que Alfonso Guerra feia una classe magistral avui al matí. Dit i fet, vam organitzar l'acció mediàtica que avui tots heu pogut veure en diversos mitjans de comunicació (TV3, La sexta, Antena3tv, E-n, Racó Català, etc...). Ha sortit (demà sortirà a algun diari de paper) a molts llocs; i és que només vam trucar a Efe i a Europa Press, la qual cosa ens reitera l'enorme poder de les agències al nostre país.

L'acció ha consistit en l'entrega un ribot de fuster (perquè Guerra pugui cepillarse el estatut como un carpintero) i un Estatut. Així mateix, hem desplegat una pancarta amb el lema 'La retallada no ens aturarà, independència'. Entre el públic assistent, com sempre, diversitat d'opinions, i és que hi havia força proespanyol per escoltar el polític també espanyol. Per cert, com a detall, lamentables els massatges en les presentacions a l'home que va retallar l'Estatut i ens ho va refregar per la cara.

La millor foto del 2006

El contrast de cases destruides i quatre neopijos del Líban ha estat la foto vencedora del World Press Photo de l'any 2006. Una gran foto.

4 línies a El País, màxima repercussió del suport de les JERC a l'Oleguer

El País

Las Juventudes de Esquerra emitieron un comunicado ofreciendo "su pleno apoyo" a Oleguer, que ha visto cómo la firma Kelme le rescindía el patrocinio de sus botas de forma unilateral tras la difusión del artículo.

Mundo Deportivo

Diversas campañas de boicot a Kelme comenzaron a circular ayer por internet. El diario digital Vilaweb abandera una de estas iniciativas, con más de 6.500 inscritos. La peña Almogàvers anunci a que mañana mostrará en el Camp Nou una pancarta de apoyo a Oleguer. Las Juventudes de Esquerra (JERC) también mostraron ayer su “pleno apoyo” al jugador.

20 minutos
Las juventudes de Esquerra le dan su apoyo

E-n
Les JERC donen "ple suport" a Oleguer

Avui
Les JERC també van donar suport al futbolista.

Cadena Ser: Las Juventudes de Esquerra dan su "pleno apoyo" a Oleguer ante la rescisión de su contrato con Kelme

LD: Las Juventudes de ERC dan su "pleno apoyo" a Oleguer tras la retirada del patrocinio de Kelme

Suport a Oleguer

Les JERC donen suport a Oleguer

Els joves independentistes afirmen que “la llibertat d’expressió no pot ser penalitzada”

9.2.2007

Les JERC (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya) han volgut donar avui ple suport al jugador del FC Barcelona Oleguer Presas davant la notícia que Kelme ha trencat el seu contracte amb el futbolista català. Segons les JERC, la llibertat d’expressió ha d’estar per sobre de tot. Per això, han celebrat que “un esportista de primera fila doni la seva opinió respecte als temes d’actualitat; els esportistes no poden donar l’esquena a la societat”, i han recordat que l’estil directe i franc d’Oleguer és el que el fa un dels jugadors catalans més estimats.

Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC, ha afirmat que “independentment que s’estigui d’acord o no amb el jugador”, l’organització juvenil demana per ell “el màxim respecte”. Cal tenir present que l’article d’Oleguer “només parla de la llibertat d’expressió”, i això no hauria d’estar en joc. Les JERC han considerat preocupant que “alguna empresa hagi considerat que la llibertat d’expressió com un problema de màrqueting, quan en realitat és un valor positiu”.

La tercera hora de castellà

Després del titubeig inicial del Partit, ara ja ens podem donar plenament per satisfets per la posició que ha adoptat l'esquerra independentista (Les JERC vam fer un comunicat quan es va debatre en seu parlamentària). Tan és així que finalment s'ha forçat que el govern presenti un recurs contra la tercera hora d'espanyol, una agressió en tota regla a la immersió lingüística que no es podia passar per alt. El què cal a l'educació pública catalana és ampliar la immersió a secundària i no separar els nens i nenes en un espècie d'apartheid lingüístic, que és el què voldrien el PP i C's. Els arguments del tete Maragall per ampliar la tercera hora són força ridículs, com bé demostra en Lluís Pérez.

Jo vaig anar a l'IES Vila de Gràcia i moltes de les classes d'assignatures normals eren en espanyol. També a la universitat. L'altre dia, en un debat a Punto Radio, un company d'ICV em criticava per defensar que a la universitat es facin les classes en català. Deia no sé què de la internacionalització, argument fals ja que els profes meus (a la Pompeu), sense anar més lluny, que parlaven en espanyol éren tots catalans.

Per cert, llegiu-vos aquesta entrada de'n Roger; la veritat sobre la tornada de Ventdelplà :)

Un test prou interessant...

1. Una ciutat: Barcelona.
2. Una paraula: Justícia.
3. Un menjar: La fideuà (com la Mireia).
   
4. Una beguda: Un bon vi.. blanc D.O. Penedès.
   
5. Una colònia: Mmmm... CK.
   
6. Una marca de roba: Tot i que no en gasto gaire, Levi's, Adidas (per bambes de batalla).
7. Un cotxe: Mmmm... qualsevol de japonès (Honda, per exemple).
   
8. Un monument: La Tour Eiffel (perquè c. no la van posar a Barcelona?), o el London Eye, o la Pedrera, per la internacionalització que aporta a Barcelona.
9. Un programa de TV: Polònia, Futbol Int, els dos únics programes que miro a la TV.
10. Un grup de música: Safri Duo o bé Maná (ho sé, és políticament incorrecte).
    
11. Una pel·lícula: Una del Woody Allen, o sinó la trilogia d'El Padrino.
12. Un actor: Martin Sheen (Mr President).
    
13. Una actriu: La Penélope.
    
14. Un futbolista: Samuel Eto'o i Henrik Larsson, dos dels millors davanters centres del món.
    
15. Un entrenador: Frank Rijkard (caràcter, prudència, intel·ligència)
    
16. Un partit: El Partit Demòcrata dels EUA.
    
17. Un estadi: Un estadi? L'Estadi, el Camp Nou.
    
18. Un color: el blau.
    
19. Una virtut: La constància i dedicació.
20. Un defecte: La poca paciència.
    
21. El teu equip de l'ànima: El FC Barcelona.
    
22. Lloc de vacances: Normalment o el lloc ideal? Normalment depèn, el lloc ideal, Menorca.
23. Un personatge: Lluís Companys.
    
24. Un nom: Una paraula, voldreu dir: Terra.
    
25. Un desig íntim: Íntim? La Independència.
    

Píndoles tecnològiques: Si algú té 100M€ que compri Fotolog.com

Si jo tingués 100 milionets d'euros compraria l'empresa Fotolog, la nova moda digital. Després del Messenger, el YouTube, i els Blocs. Google ja ha comprat YouTube i Blogger, Fotolog té números per ser la propera. Quan alguna empresa aconsegueixi integrar Correu electrònic, blocs, servidors de fotos i de vídeos en poc temps dominarà Internet.

El futur creix a Madrid... amb els nostres impostos

Atenció al vídeo electoral -no oficial- d'Esperanza Aguirre. Gràcies a les milers d'empreses amb seu social a Madrid, i al centralisme espanyol, Madrid creix. No hi ha dubte que internet serà l'estrella de les municipals. En parlarem properament :)

Sis claus de la comunicació corporativa

El divendres vam anar amb uns companys a un seminari comunicatiu organitzat pel CNJC, ací en teniu 6 claus:

1. Entendre periodistes, posar-se en la seva pell.
2. Prestigi de la marca: trajectòria + referents + coherència.
3. Notes-insistència, conferències-temesTrascendents, articles d'opinió-personalitats.
4. Comunicació interna, amb entitats voluntàries fonamental >>web.
5. Dossier de premsa corporatiu
6. Web corporativa com a eina periodística (apartat premsa: notes + jpgs en HD).

Diari des del Penedès (V): La Saleta International

La Masia penedesenca –la Saleta, es diu- no té telèfon, ni internet, però paradoxes de la vida, té parabòlica. Té la seva conya que hàgim d’instal·lar 345 canals per poder veure TV3 nítidament.

Això de la parabòlica permet observar diverses qüestions a nivell de lideratge mundial:
- Els alemanys dominen en nombre. El satèl·lit Astra transmet Eurosport... en alemany.
- Els anglesos en qualitat, la BBC segueix sent un referent.
- Al Jazeera ha construït una versió anglesa prou digna, amb programes majoritàriament dedicats al públic mundial, emesos des de Washington.
- France 24 –la televisió que Chirac ha creat per batre la BBC i la CNN al seus àmbits, encara no està en forma, i no està a l’alçada de les rivals.