A punt d'atrapar els 'convers' al Congrés Espanyol

Brillants idees: la Wikipèdia

La Wikipèdia, l'enciclopèdia universal d'internet, ja té articles de les JERC en catala, castellà i anglès. Modestament, sempre que puc sumo el meu granet de sorra per difondre també les organitzacions independentistes a internet. Si algú té la sort de conèixer més idiomes, que s'animi a traduir l'article de les JERC a altres llengües. Més enllà dels de les JERC, als quals m'he sumat, a més, fa temps vaig escriure una línia sobre l'Acampada que necessita una bona ampliació.

La veritat és que el tema em tira i tb he escrit un article sobre Estudiants en Acció.

Si hi voleu donar un cop de ma -l'edició catalana té quasi 50.000 articles- només heu d'entrar a qualsevol entrada, editar-la o crear-ne una de nova. Tots els articles que hi he posat s'hi poden afegir moltíssimes coses, així que endavant. Per cert que trobo que la pàgina d'Esquerra està poc treballada.

Ségolène Royal, Blair i Brown, i Hillary i Obama

Què ha passat a França?
Les claus de l'èxit de Ségolène Royal (foto) a les primàries socialistes: discurs renovador, bona gestió a la seva província, i un bon equip.

Què passarà al Regne Unit?
Brown succeirà Blair als laboristes, però difícil ho tindran per no ser batuts pels conservadors.

I als Estats Units?
Jo crec que, després de l'Iraq, i com s'ha vist a les legislatives, els Demòcrates i Hillary Clinton té opcions: ben vista socialment, no tindrà problemes de finançament gràcies al seu home -Bill. Però... té realment opcions Barack Obama? Obama és el que havia de fer guanyar vot negre a John Kerry. Kerry va perdre -però no per culpa d'Obama, que actualment és el polític de moda.

Resultats en Governadors de les Legislatives [font]:

PARTY	NOT UP	TOTAL	GAIN/LOSS
GOP	6 seats	22	-6
DEM	8 seats	28	6
IND	0 seats	0	0

Per acabar, una anècdota: al sud, a Arkansas i Colorado, els demòcrates han guanyat en dos estats tradicionalment conservadors.

Parlem de Rodalies de Renfe, ZP? Perquè ens discrimines?

Fets, no paraules:

- Renfe no ha invertit ni un euro en manteniment a les rodalies de BCN. La prova és que els trens fa 20 anys que estan en funcionament.
- Des de fa 10 anys, la situació s'ha agreujat. Els milers de treballadors que es mouen entre l'àrea metropolitana cada matí estan obligats, a utilitzar la Renfe tercermundsta, o bé a menjar-se les cues que es formen a les entrades de la capital.
- Amb les obres del TGV s'han multiplicat les averies. Més de mig milió de catalans s'hi han vist afectats. Per cert que C's diu que tot plegat és una campanya nacionalista.
- La Gencat gestiona molt millor que el govern d'espanya. Només cal veure els serveis estatals: policia espanyola + guardia civil VS Mossos d'Esquadra, Renfe Vs Ferrocarrils Catalans, gestió nefasta dels nouvinguts sense papers.. no hi ha color. Es trenca el tòpic que els catalans no sabem gestionar. Catalunya gestiona millor que Espanya.

Tot plegat demostra enome pes mediàtic que té el PSOE català (El Pais, TV1, La 2, La Ser, Cuatro, La Malla, El Periódico, etc etc) es nota quan ningú apunta al responsable de tot plegat: Zapatero.
El millor de tot és quan fan un "plan de actuación urgente". Contracten 500 informadors i 50 mecànics, suposo que donant per fet que són impossibles d'arreglar les ultradeficients infraestructures ferroviàries. Ja que no les arreglarem, com a mínim informem a la gent dels retards.... Els nous tren que han promès... només són avançaments dels que ja estaven compromesos.

El problema de la Renfe és que ells són els pimers independentistes, quan ens tracten als catalans deixats de la ma de Déu. Per pagar som espanyols, per rebre som Catalans.

L'habitatge juvenil, les beques, i promoure l'habitatge són propostes radicals?

Las propuestas radicales de las Juventudes de ERC

13-11-2006

Los cachorros de ERC van a dar mucha guerra al tripartito. Entre otras cosas, van a exigir el cumplimiento íntegro de sus promesas electorales bajo un lema que no deja lugar a dudas: “Los y las jóvenes avanzamos juntos a la independencia con Ezquerra”.

Y éste es el ‘decálogo práctico’ que las JERC van a tratar de imponer al nuevo tripartit: dedicar para los jóvenes el 30 % de los 25.000 pisos prometidos; doblar las becas universitarias; aplicar un duro impuesto para frenar la especulación en la vivienda; reducir un 25 % las tarifas de transporte público para los estudiantes; promover por ley la contratación indefinida y salarios dignos; incrementar el número de becas Erasmus; asegurar el derecho a estudiar en catalán; potenciar la compatibilidad de horarios para combinar estudios y familia; facilitar la acogida de estudiantes Erasmus en catalán, y gratuidad de los preservativos.

Ahí es nada.

Extret de Diario Crítico. Sense comentaris.

CIU: La força dels que es pensen que són Catalunya

Jordi Pujol -foto- i Convergència i Unió han estat tants anys governant el Principat de Catalunya que 3 anys després del primer govern amb CIU a l'oposició això encara significa un terrabastall en tota regla. Vint i tres anys dels anteriors governs monocolors han establert una complexa teranyina convergent formada per empresaris -sobretot de les PIMES i dels voltants de La Caixa i altres grans corporacions-, mitjans de comunicació -liderats per La Vanguardia i l'Avui-, periodistes, opinadors, que han fet una bona labor d'extensió de l'anomenat oasi català.

Sense cap mena de dubte el més gran èxit dels convergents ha estat la seva identificació amb el país, fins extrems irracionals. CIU ha pogut obrar políticament amb les mans lliures, s'ha baixat els pantalons quan li ha convingut, perquè, naturalment, ho han fet per Catalunya. Des del meu punt de vista aquest és el gran èxit de CIU. Fins i tot, per Catalunya, és clar, han pactat successivament amb PSOE, amb l'anticatalà PP d'Aznar, i amb el PSOE actual. Si això ho hagués fet qualsevol altre partit hagués estat degudament lapidat, però Convergència, a l'haver estat durant molts anys l'únic partit del catalanisme -encara que fós de dretes-, i gràcies al seu fort arrelament, ha sofert un desgast mínim.

Avui, a l'any 2006, notem encara la força mediàtica de CIU en com envesteixen amb força contra l'Entesa. Totes les manifestacions contra Esquerra i la nova Entesa acaben cridant "Mas President", com si el líder actual del regionalisme que va pactar l'Estatut vergonyós volgués avançar en un episodi sobiranista. Com que volia avançar tant com el PSOE català, és a dir gens, tant per tant, Esquerra ha pactat amb el PSOE, cosa que permetrà aplicar polítiques socials i construir la nació des de les àrees republicanes, i no en tinguem cap dubte, permetrà a l'independentisme entrar a sac al cinturó roig de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Catalexa, el Govern a internet i les JERC

Sovint és una incògnita el posicionament de les diverses pàgines web catalanes, i el nombre de visites que ostenten. Actualment, l'única forma fiable de saber-ho és depenent de l'espanyol OJD, i és que encara està pendent crear un baròmetre d'internet, que ja existeix a la resta de l'àmbit comunicacional catala.

Bona part dels mitjans online que subvenciona la Generalitat ni tan sols justifiquen les visites que tenen, i en l'àmbit català Vilaweb en particular -VW sí que justifica visites, a través de l'espanyol OJD-, s'ha endut any rere any, bona part del pastís. Sens dubte, crec que ho fariem tots plegats molt millor si des del Govern es donés suport a nous projectes en català, en comptes de seguir engreixant els grans de la internet catalana. De bons -petits i grans- projectes n'hi ha moltíssims, i tots normalitzen la lengua (PatataBrava, TotCinema).

Fa uns dies va aparèixer CatAlexa, o la versió catalana de la popular Alexa.com, una empresa que té rànquings de webs, basant-se en el seu domini. A tall d'exemple, les JERC sóm -segons alexa, entre les 500.000 webs més vistes del món, (la 12a web política catalana) i superem CDC, ICV, UDC, i mooolts altres partits més petits. Bé, el què deia, que és una bona iniciativa per veure que portals com RacóCatalà, tenen una meritòria 4 posició entre les webs més visitades en català.

L'Entesa fa bullir la blocosfera catalana

Abans d'anar a l'atac vull recomanar-vos un post del Bloc de Miquel Salip que trobo prou interessant, on aprofundeix a les zones on hem guanyat vot: al cinturó.

L'altre article recomanat, de Lluís Pérez, una bona resposta punt per punt al publicat "No és això, companys d'Esquerra". Víctor, espero que a la llarga, ens acabis donant la raó.

Jordi Casals explica una curiositat força interessant de CDC Osona, a partir d'un SMS. També l'Anna Peña, de les JERPV, parla també de tot plegat. Entre els arguments, una gran veritat, respecte les cassolades de tietes: quants militants d'Esquerra van a la seua pròpia seu a cridar Mas president?. Gran veritat.

Si en voleu veure més, d'articles republicans, en Saül ha publicat una llista.

PD. Fins i tot Mireia Galindo hi diu la seva:

només m'hi sobra el Montilla i m'hi falta el meu Maragall, però amb aixòs hem passa com amb el suquet de peix, que m'agrada encara que hi hagin posat calamars.

Per cert que el Confidencial Busot treu fum també, amb aquestes anotacions sobre l'ENP: la cassolada espontània, Atur Mas, el director de La Vanguardia, i el que, si es confirma, és la bomba informativa de la setmana: el nacionalista [sic] Artur Mas va trucar al PSOE per avortar el nou govern catalanista i d'esquerres. En sentirem a parlar.

Anàlisis equivocats: CIU=CAT i PSC=ESP?

Llegeixo avui que Vincent Partal titula un article sobre l'Entesa com a "De rendicions". Si CIU hagués pactat amb el PSC com desitjava, suposo que l'article es titularia "Pel bé de Catalunya". I és que la gran majoria d'opinadors convergents, els que viuen de la Catalunya de la dependència han encetat una campanya de linxament del nou pacte de Govern, que no cal dir-ho, senzillament no hagués aparegut si CIU hagués format part del Govern.

Veient les opinions d'altres valencians, com Vicent Sanchís, ahir assegut a la cadira CIU de l'Àgora, és quan més veig la necessitat de bastir grups de comunicació catalans de debò, amb una visió autènticament nacional. No pot ser que el director del diari de referència a internet parli d'un pacte com una rendició, a modus de pataleta perquè Esquerra no ha triat el suïcidi, és a dir, el pacte amb CIU.

Partal parla de desànim, perquè CIU va a l'oposició. CIU=Catalunya i el PSC=Espanya, idea clarament equivocada, sobretot si tenim en compte que el PSC ha pactat amb Esquerra contra l'opinió del PSOE. Fins i tot CIU ha trucat al PSOE perquè desmonti el pacte, en un clar exemple de la seva dependència d'Espanya. És clar, oblidava que CIU és nacionalista.

Crec, en canvi, que ahir sí que la va encertar.

Per acabar, un parell d'articles interessants:
L'ambigüitat de CiU, de Joan Camp
D'hipòtesi a projecte, de Josep-Maria Terricabras.

Les 'manis' de tietes convergents contra l'Entesa Nacional pel Progrés

Tietes, a l'ataque. Aquesta és l'ordre que ha donat l'aparell de CIU davant la més que possible llarga estada a l'oposició. I així és com arriben a fer el ridícul grups de persones, manifestant-se davant la seu d'Esquerra.

Tot plegat és tan ridícul, que, de forma descarada, arriben a cridar "Mas President", demostrant un cop més que estan convocats per CIU. Fem una mica de memòria, on éren quan CIU entregava Catalunya al PP d'Aznar, o al PSOE de Felipe... o al PSOE de ZP, com fa uns mesos? Pacte Mas-ZP? Ah és clar, llavors no havien venut el país, llavors era "pel bé de Catalunya"! Força irònic.

Aquests dies el pressing del 2003 quedarà curt. Sigui com sigui, veient que diu Madrid (PSOE, PP, brunete mediàtica), suposo que s'aniran esvaïnt els dubtes sobre el pacte.

Què hi diu la militància?
Per cert, que per copsar l'opinió de la militància d'Esquerra, recomano donar un cop d'ull a aquesta enquesta del Punt.

Bones reflexions
Una última cosa, us copio un parell de reflexions del bloc de'n Pere Aragonès:

Aquest no és el govern que més hauríem desitjat, perquè aspirem a un govern d’esquerra independentista, fet que no era possible en ser Esquerra l’única opció independentista al Parlament i tenint només 21 diputats. Però és el govern que millor garanteix un creixement de la base social independentista¸que s’ha de fer guanyant simpaties amb el sectors populars i capes mitjans de la societat catalana.

Des d’Esquerra i les JERC estem segurs que, amb la bona feina de govern que farem, recuperarem la confiança d’aquells que, de bon cor i amb honestedat, avui no han entès la nostra opció. En els propers mesos veuran que l’aposta ha estat encertada. Ara, a treballar.

Les JERC a Vilaweb
Per cert que les JERC hem tornat a Vilaweb. Suposo que hi té alguna cosa a veure, digueu-me malpensat, el fet que sigui un tema polèmic.

Ara, les joventuts del partit (JERC) han fet públic un comunicat de suport al pacte tripartit. El portaveu, Pere Aragonès, ha dit que, entre dues opcions no independentistes, més valia apostar per la que permetia 'd'avançar en la construcció nacional i de millorar les condicions de vida del jovent'.

Suposo que ja era demanar massa que mantinguessin la imatge corporativa en la que enviem els comunicats, o que simplement ens enllacessin aquí.

Merda de Blogger

Joder, he escrit un post super currat parlant de les tietes convergents, de la pinça CIU-Independentisme marginal, del Víctor Alexandre, però per uns "problemes que un enginyer de Blogger està investigant" se m'ha borrat tot :(

Així que us pastejo les raons d'Esquerra!!

1. Un cop sabut que ni CiU ni PSC no oferien altra cosa que desplegar l’Estatut en els propers anys i que no hi havia damunt la taula cap proposta sobiranista, Esquerra considera que la prioritat és garantir la cohesió nacional i, per tant, la cohesió social. Només amb programes de serveis públics universals podem garantir-la.
2. És el govern que s’ha pogut decidir a Catalunya. Els altres, tots presidits per Mas, eren desitjats i empesos des de Madrid pel PSOE o pel PP.
3. És el millor govern per evitar el pitjor, la psoevergència. Amb aquest tipus de govern l’Estatut quedaria un altre cop retallat en el seu desplegament. CiU ha mostrat el seu escàs catalanisme pactant a Madrid amb Zapatero la priorització d’un govern amb el suport del PSC. CiU va mostrar durant la campanya estar interessada primer a pactar amb el PP de forma puntual.
4. Un candidat procedent de l’emigració està fent passos per incorporar-se al catalanisme. L’altre candidat, pota negra catalana, retorna als seus orígens tèbiament catalanistes per practicar polítiques de partit frontissa espanyol, i posa interessos particulars per sobre dels del país.
5. Per a la normalització política del país, és important que Esquerra sigui, en la major part del territori, la força alternativa a la centredreta de CiU. Això ja es dóna en molts municipis. Aquest acord pot facilitar l’acceleració d’aquest procés de nacionalització del mapa polític.
7. Només un govern d’esquerres pot liderar sense excessius qüestionaments una política d’immigració que alhora garanteixi la seva incorporació social, que no vagi en detriment de les capes mitjanes, i que possibiliti la incorporació lingüística.

PD: Borraré tots els comentaris de lectors irrespectuosos. No m'obligueu a moderar els comentaris.