Parlem de Rodalies de Renfe, ZP? Perquè ens discrimines?

Fets, no paraules:

- Renfe no ha invertit ni un euro en manteniment a les rodalies de BCN. La prova és que els trens fa 20 anys que estan en funcionament.
- Des de fa 10 anys, la situació s'ha agreujat. Els milers de treballadors que es mouen entre l'àrea metropolitana cada matí estan obligats, a utilitzar la Renfe tercermundsta, o bé a menjar-se les cues que es formen a les entrades de la capital.
- Amb les obres del TGV s'han multiplicat les averies. Més de mig milió de catalans s'hi han vist afectats. Per cert que C's diu que tot plegat és una campanya nacionalista.
- La Gencat gestiona molt millor que el govern d'espanya. Només cal veure els serveis estatals: policia espanyola + guardia civil VS Mossos d'Esquadra, Renfe Vs Ferrocarrils Catalans, gestió nefasta dels nouvinguts sense papers.. no hi ha color. Es trenca el tòpic que els catalans no sabem gestionar. Catalunya gestiona millor que Espanya.

Tot plegat demostra enome pes mediàtic que té el PSOE català (El Pais, TV1, La 2, La Ser, Cuatro, La Malla, El Periódico, etc etc) es nota quan ningú apunta al responsable de tot plegat: Zapatero.
El millor de tot és quan fan un "plan de actuación urgente". Contracten 500 informadors i 50 mecànics, suposo que donant per fet que són impossibles d'arreglar les ultradeficients infraestructures ferroviàries. Ja que no les arreglarem, com a mínim informem a la gent dels retards.... Els nous tren que han promès... només són avançaments dels que ja estaven compromesos.

El problema de la Renfe és que ells són els pimers independentistes, quan ens tracten als catalans deixats de la ma de Déu. Per pagar som espanyols, per rebre som Catalans.

L'habitatge juvenil, les beques, i promoure l'habitatge són propostes radicals?

Las propuestas radicales de las Juventudes de ERC

13-11-2006

Los cachorros de ERC van a dar mucha guerra al tripartito. Entre otras cosas, van a exigir el cumplimiento íntegro de sus promesas electorales bajo un lema que no deja lugar a dudas: “Los y las jóvenes avanzamos juntos a la independencia con Ezquerra”.

Y éste es el ‘decálogo práctico’ que las JERC van a tratar de imponer al nuevo tripartit: dedicar para los jóvenes el 30 % de los 25.000 pisos prometidos; doblar las becas universitarias; aplicar un duro impuesto para frenar la especulación en la vivienda; reducir un 25 % las tarifas de transporte público para los estudiantes; promover por ley la contratación indefinida y salarios dignos; incrementar el número de becas Erasmus; asegurar el derecho a estudiar en catalán; potenciar la compatibilidad de horarios para combinar estudios y familia; facilitar la acogida de estudiantes Erasmus en catalán, y gratuidad de los preservativos.

Ahí es nada.

Extret de Diario Crítico. Sense comentaris.

CIU: La força dels que es pensen que són Catalunya

Jordi Pujol -foto- i Convergència i Unió han estat tants anys governant el Principat de Catalunya que 3 anys després del primer govern amb CIU a l'oposició això encara significa un terrabastall en tota regla. Vint i tres anys dels anteriors governs monocolors han establert una complexa teranyina convergent formada per empresaris -sobretot de les PIMES i dels voltants de La Caixa i altres grans corporacions-, mitjans de comunicació -liderats per La Vanguardia i l'Avui-, periodistes, opinadors, que han fet una bona labor d'extensió de l'anomenat oasi català.

Sense cap mena de dubte el més gran èxit dels convergents ha estat la seva identificació amb el país, fins extrems irracionals. CIU ha pogut obrar políticament amb les mans lliures, s'ha baixat els pantalons quan li ha convingut, perquè, naturalment, ho han fet per Catalunya. Des del meu punt de vista aquest és el gran èxit de CIU. Fins i tot, per Catalunya, és clar, han pactat successivament amb PSOE, amb l'anticatalà PP d'Aznar, i amb el PSOE actual. Si això ho hagués fet qualsevol altre partit hagués estat degudament lapidat, però Convergència, a l'haver estat durant molts anys l'únic partit del catalanisme -encara que fós de dretes-, i gràcies al seu fort arrelament, ha sofert un desgast mínim.

Avui, a l'any 2006, notem encara la força mediàtica de CIU en com envesteixen amb força contra l'Entesa. Totes les manifestacions contra Esquerra i la nova Entesa acaben cridant "Mas President", com si el líder actual del regionalisme que va pactar l'Estatut vergonyós volgués avançar en un episodi sobiranista. Com que volia avançar tant com el PSOE català, és a dir gens, tant per tant, Esquerra ha pactat amb el PSOE, cosa que permetrà aplicar polítiques socials i construir la nació des de les àrees republicanes, i no en tinguem cap dubte, permetrà a l'independentisme entrar a sac al cinturó roig de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Catalexa, el Govern a internet i les JERC

Sovint és una incògnita el posicionament de les diverses pàgines web catalanes, i el nombre de visites que ostenten. Actualment, l'única forma fiable de saber-ho és depenent de l'espanyol OJD, i és que encara està pendent crear un baròmetre d'internet, que ja existeix a la resta de l'àmbit comunicacional catala.

Bona part dels mitjans online que subvenciona la Generalitat ni tan sols justifiquen les visites que tenen, i en l'àmbit català Vilaweb en particular -VW sí que justifica visites, a través de l'espanyol OJD-, s'ha endut any rere any, bona part del pastís. Sens dubte, crec que ho fariem tots plegats molt millor si des del Govern es donés suport a nous projectes en català, en comptes de seguir engreixant els grans de la internet catalana. De bons -petits i grans- projectes n'hi ha moltíssims, i tots normalitzen la lengua (PatataBrava, TotCinema).

Fa uns dies va aparèixer CatAlexa, o la versió catalana de la popular Alexa.com, una empresa que té rànquings de webs, basant-se en el seu domini. A tall d'exemple, les JERC sóm -segons alexa, entre les 500.000 webs més vistes del món, (la 12a web política catalana) i superem CDC, ICV, UDC, i mooolts altres partits més petits. Bé, el què deia, que és una bona iniciativa per veure que portals com RacóCatalà, tenen una meritòria 4 posició entre les webs més visitades en català.

L'Entesa fa bullir la blocosfera catalana

Abans d'anar a l'atac vull recomanar-vos un post del Bloc de Miquel Salip que trobo prou interessant, on aprofundeix a les zones on hem guanyat vot: al cinturó.

L'altre article recomanat, de Lluís Pérez, una bona resposta punt per punt al publicat "No és això, companys d'Esquerra". Víctor, espero que a la llarga, ens acabis donant la raó.

Jordi Casals explica una curiositat força interessant de CDC Osona, a partir d'un SMS. També l'Anna Peña, de les JERPV, parla també de tot plegat. Entre els arguments, una gran veritat, respecte les cassolades de tietes: quants militants d'Esquerra van a la seua pròpia seu a cridar Mas president?. Gran veritat.

Si en voleu veure més, d'articles republicans, en Saül ha publicat una llista.

PD. Fins i tot Mireia Galindo hi diu la seva:

només m'hi sobra el Montilla i m'hi falta el meu Maragall, però amb aixòs hem passa com amb el suquet de peix, que m'agrada encara que hi hagin posat calamars.

Per cert que el Confidencial Busot treu fum també, amb aquestes anotacions sobre l'ENP: la cassolada espontània, Atur Mas, el director de La Vanguardia, i el que, si es confirma, és la bomba informativa de la setmana: el nacionalista [sic] Artur Mas va trucar al PSOE per avortar el nou govern catalanista i d'esquerres. En sentirem a parlar.

Anàlisis equivocats: CIU=CAT i PSC=ESP?

Llegeixo avui que Vincent Partal titula un article sobre l'Entesa com a "De rendicions". Si CIU hagués pactat amb el PSC com desitjava, suposo que l'article es titularia "Pel bé de Catalunya". I és que la gran majoria d'opinadors convergents, els que viuen de la Catalunya de la dependència han encetat una campanya de linxament del nou pacte de Govern, que no cal dir-ho, senzillament no hagués aparegut si CIU hagués format part del Govern.

Veient les opinions d'altres valencians, com Vicent Sanchís, ahir assegut a la cadira CIU de l'Àgora, és quan més veig la necessitat de bastir grups de comunicació catalans de debò, amb una visió autènticament nacional. No pot ser que el director del diari de referència a internet parli d'un pacte com una rendició, a modus de pataleta perquè Esquerra no ha triat el suïcidi, és a dir, el pacte amb CIU.

Partal parla de desànim, perquè CIU va a l'oposició. CIU=Catalunya i el PSC=Espanya, idea clarament equivocada, sobretot si tenim en compte que el PSC ha pactat amb Esquerra contra l'opinió del PSOE. Fins i tot CIU ha trucat al PSOE perquè desmonti el pacte, en un clar exemple de la seva dependència d'Espanya. És clar, oblidava que CIU és nacionalista.

Crec, en canvi, que ahir sí que la va encertar.

Per acabar, un parell d'articles interessants:
L'ambigüitat de CiU, de Joan Camp
D'hipòtesi a projecte, de Josep-Maria Terricabras.

Les 'manis' de tietes convergents contra l'Entesa Nacional pel Progrés

Tietes, a l'ataque. Aquesta és l'ordre que ha donat l'aparell de CIU davant la més que possible llarga estada a l'oposició. I així és com arriben a fer el ridícul grups de persones, manifestant-se davant la seu d'Esquerra.

Tot plegat és tan ridícul, que, de forma descarada, arriben a cridar "Mas President", demostrant un cop més que estan convocats per CIU. Fem una mica de memòria, on éren quan CIU entregava Catalunya al PP d'Aznar, o al PSOE de Felipe... o al PSOE de ZP, com fa uns mesos? Pacte Mas-ZP? Ah és clar, llavors no havien venut el país, llavors era "pel bé de Catalunya"! Força irònic.

Aquests dies el pressing del 2003 quedarà curt. Sigui com sigui, veient que diu Madrid (PSOE, PP, brunete mediàtica), suposo que s'aniran esvaïnt els dubtes sobre el pacte.

Què hi diu la militància?
Per cert, que per copsar l'opinió de la militància d'Esquerra, recomano donar un cop d'ull a aquesta enquesta del Punt.

Bones reflexions
Una última cosa, us copio un parell de reflexions del bloc de'n Pere Aragonès:

Aquest no és el govern que més hauríem desitjat, perquè aspirem a un govern d’esquerra independentista, fet que no era possible en ser Esquerra l’única opció independentista al Parlament i tenint només 21 diputats. Però és el govern que millor garanteix un creixement de la base social independentista¸que s’ha de fer guanyant simpaties amb el sectors populars i capes mitjans de la societat catalana.

Des d’Esquerra i les JERC estem segurs que, amb la bona feina de govern que farem, recuperarem la confiança d’aquells que, de bon cor i amb honestedat, avui no han entès la nostra opció. En els propers mesos veuran que l’aposta ha estat encertada. Ara, a treballar.

Les JERC a Vilaweb
Per cert que les JERC hem tornat a Vilaweb. Suposo que hi té alguna cosa a veure, digueu-me malpensat, el fet que sigui un tema polèmic.

Ara, les joventuts del partit (JERC) han fet públic un comunicat de suport al pacte tripartit. El portaveu, Pere Aragonès, ha dit que, entre dues opcions no independentistes, més valia apostar per la que permetia 'd'avançar en la construcció nacional i de millorar les condicions de vida del jovent'.

Suposo que ja era demanar massa que mantinguessin la imatge corporativa en la que enviem els comunicats, o que simplement ens enllacessin aquí.

Merda de Blogger

Joder, he escrit un post super currat parlant de les tietes convergents, de la pinça CIU-Independentisme marginal, del Víctor Alexandre, però per uns "problemes que un enginyer de Blogger està investigant" se m'ha borrat tot :(

Així que us pastejo les raons d'Esquerra!!

1. Un cop sabut que ni CiU ni PSC no oferien altra cosa que desplegar l’Estatut en els propers anys i que no hi havia damunt la taula cap proposta sobiranista, Esquerra considera que la prioritat és garantir la cohesió nacional i, per tant, la cohesió social. Només amb programes de serveis públics universals podem garantir-la.
2. És el govern que s’ha pogut decidir a Catalunya. Els altres, tots presidits per Mas, eren desitjats i empesos des de Madrid pel PSOE o pel PP.
3. És el millor govern per evitar el pitjor, la psoevergència. Amb aquest tipus de govern l’Estatut quedaria un altre cop retallat en el seu desplegament. CiU ha mostrat el seu escàs catalanisme pactant a Madrid amb Zapatero la priorització d’un govern amb el suport del PSC. CiU va mostrar durant la campanya estar interessada primer a pactar amb el PP de forma puntual.
4. Un candidat procedent de l’emigració està fent passos per incorporar-se al catalanisme. L’altre candidat, pota negra catalana, retorna als seus orígens tèbiament catalanistes per practicar polítiques de partit frontissa espanyol, i posa interessos particulars per sobre dels del país.
5. Per a la normalització política del país, és important que Esquerra sigui, en la major part del territori, la força alternativa a la centredreta de CiU. Això ja es dóna en molts municipis. Aquest acord pot facilitar l’acceleració d’aquest procés de nacionalització del mapa polític.
7. Només un govern d’esquerres pot liderar sense excessius qüestionaments una política d’immigració que alhora garanteixi la seva incorporació social, que no vagi en detriment de les capes mitjanes, i que possibiliti la incorporació lingüística.

PD: Borraré tots els comentaris de lectors irrespectuosos. No m'obligueu a moderar els comentaris.

Pros i contres de l'Entesa Catalana i d'Esquerres

Pros:
- Més inversions en educació
- Més inversions en cultura
- Més inversions en habitatge social
- Anar en contra del que volien a Madrid
- Fotre una bona estocada a en Zapatero
- Desgastar al PSC
- Nou model territorial en vegueries
- Eliminació progressiva dels peatges
- Abaixar els fums als prepotents de CiU

Contres:
- Montilla espanyolista
- PSC regionalistes

I finalment, per què no s'havia de pactar amb CiU:
- 23 anys de regionalisme desacomplexat
- Estar a favor del transvasament de l'Ebre
- Calumniar i insultar Esquerra al famós DVD
- Preferir en dues ocasions al PP que a Esquerra
- Preferir la Sociovergència a Esquerra
- La Caixa i la burgesia catalana són els seus amos
- Van posar les autopistes de peatge a tot Catalunya

Extret d'ací

Per cert, dos bons enllaços:
- Mas, l'Obiols de CiU
-Valoració del tripartit 2

Per una Entesa catalanista i d'esquerres

- L'independentisme, electoralment ha aguantat el cop.
- Qui volia Mas president ha votat CIU, no Esquerra.
- Només quedaven dos opcions: sociovergència o govern d'esquerres.
- Perquè és important el govern d'esquerres? Perquè sino ho fem nosaltres, no ho farà ningú.
- Esquerra no comet cap error.
- Puigcercós i Carod es converteixen en els líders del Govern, per la falta de carisma de Montilla.

Ni estripades de carnets ni estridències. Tb al 2003, quan Esquerra va pactar amb el PSC ja hi havia d'haver una revolució antiindependentista, i no va passar res, en realitat. Catalunya necessita un govern fort i d'esquerres per afrontar els problemes socials, entre ells els juvenils.

Laia Cañigueral al Congrés dels Diputats

Els joves independentistes ja tenim una diputada al Congrés dels Diputats. Es tracta de la Laia Cañigueral, companya a la direcció de les JERC (curiosament porta la secretaria de Relacions Internacionals). No hi ha cap dubte que la Laia serà una gran diputada. Avui ha pres possessió per imperatiu legal i en català, la qual cosa encara avui en dia és notícia. Aquí ja xalen amb la nova diputada. Esperem poder-la convèncer aviat s'afegeixi a la llarga llista de blocaires de les JERC ;)

L'esquerra independentista segueix endavant.... que ja és molt! :)

Què va passar:
- Pacte Mas-Zapatero per l'Estatut retallat. El pacte inclou, a canvi, que Mas sigui president amb el suport extern del PSC. Així, ZP sacrifica el PSC i el converteix en el PSOE català.

Què ha passat:
- Esquerra ha baixat, però poquet (mooolt menys del que s'esperava). Ens han perjudicat problemes de lideratge i l'efecte Montilla.
- El PSC ha baixat fortament (5 escons, 250.000 vots menys que Maragall). L'efecte montilla, absolutament negatiu. Zapatero, clar perdedor d'aquestes eleccions.
- CIU ha perdut el seu plebiscit per la majoria absoluta (només ha pujat 2 escons, i s'han quedat a 20 escons de la majoria absoluta). Madí,tb perdedor. Ni tan sols han superat els 50 escons.
- ICV fa valer la seva lluita contra la dreta, aconseguint vot jove (puja 3 escons, només). No els perjudica el fet de ser una crossa del PSC al Govern. Esquerra s'ha de posar les piles en això.
- Ciutadans entra al Parlament, fent-se amb vot espanyolista del PSC.
- La participació baixa 6 punts percentuals. Gràcies a les campanyes de guerra bruta de CIU i al nul carisma de Montilla.

Que passarà (segons el Dani):
- Zapatero vetarà una reedició d'un govern catalanista i d'esquerres.
- Mas governarà amb el suport extern del PSC (sociovergència encoberta).
- Es radicalitzarà el panorama polític, arran de la reaparició del lerrouxisme català.

L' orgull de votar Esquerra [Diari Republicà]

Creien que amb pactes nocturns a la Moncloa ens arraconarien. Creien que foragitant-nos del govern, ens sepultarien. Creien que n'hi hauria prou amb la bateria habitual d'opinadors carregant dia i nit contra Esquerra. Creien que la palada de merda del DVD seria suficient com per acabar amb l'últim mohicà republicà. Van arribar a creure's les seves pròpies enquestes cuinades i escalfades on es deia, per activa i per passiva, que Esquerra s'enfonsaria.

Poc a poc, però, la tossuderia republicana s'ha desfet dels complexos i de les pressions i ha començat a aixecar el cap. Han vingut més palades de merda, més atacs, més pressions, més intoxicacions. I l'exèrcit republicà ha començat a recuperar les velles il.lusions perdudes. Carod-Rovira ha brillat com mai, i al seu costat Puigcercós ha brodat intervencions magistrals. Darrera seu, milers de persones que volen tornar a Esquerra la força necessària per fer avançar el país. Poc a poc, els decebuts han tornat a la casa de Macià i Companys.

El país sent, de nou, un orgull antic i molt fondo: l'orgull de ser d'Esquerra, l'orgull de dir, amb el cap ben alt i amb la mirada serena: votaré Esquerra. Davant el vot cansat del PSC o el vot emprenyat de CiU, hi ha un altre vot, el vot de l'orgull. El d'Esquerra, és clar. Els politòlegs del futur analitzaran fins a l'extrem el que haurà passat amb Esquerra el dia 1. Però tot fa pensar que és molt senzill: Catalunya no ha oblidat mai als qui li són fidels, i als qui la defensen fins al final.

Extret de Diari Republicà

La diferència entre el PSC i CIU

Malgrat les moltes similituds entre els partits del bloc regionalista, PSC i CIU, tenen una gran diferència. Uns enganyen la ciutadania (es presenten com el que no són) i els altres no.

Dic això perquè un comentari d'un post anterior afirma que "no dono ni un argument per no votar el PSC". No ho faig perquè crec que la opció catalanoespanyolista del PSC és legítima i no enganyen a ningú. Diuen obertament que no són catalanistes, i que volen una Catalunya espanyola (o dins d'Espanya vaja).La canya a CIU va referida al fet que enganyin a la gent: que retallin l'Estatut, facin president Aznar, diguin que no reivindicaran més autogovern, i vagin després a fer el numeret a la tomba de Guifré el Pilós.