M'haureu de disculpar, però avui faig un post des de la deformació "professional". Un secretari d'organització ja ho té això, també es mira la campanya des d'un punt organitzatiu i en treu conclusions...

De vegades, la 2a divisió de la campanya electoral també té els seus alicients. Més enllà dels grans actes que surten a la tele, els partits també ens la juguem en categories "inferiors". I, dic "inferiors" només per les dimensions del terreny de joc, que no pas per la passió que hi posem els "jugadors" i el bon futbol que s'hi practica.

Ahir dissabte, vam gaudir d'un duel "gracienc" entre les esquerres locals, la "de-debò" i la de veritat... Voleu saber com va acabar el derby entre ICV i ERC a Gràcia?

Més que un post, dues consignes. Amics i amigues. Republicans i independentistes. Estem en plena remuntada, a molta bona gent li està caient la bena dels ulls. Només ens cal un petit esforç final:

- Vine diumenge a les 12h al Palau de la Música

- Parla amb 5 amics i amigues i anima'ls a votar el dia 1 de novembre.

Els candidats de la sociovergència coincideixen avui en un sol clam: "Sinn Fein!".

Però tranquils, que no es tracta ni de l'inici de la revolta de Pàsqua ni que CiU-PSOE s'estiguin apuntant a l'independentisme combatiu.

És molt més senzill...

El lideratge polític es fonamenta en tres peus: la visió estratègica, el lideratge orgànic i la integritat moral. Però no n'hi ha prou amb tot això. Un lider polític ha de transmetre il·lusió, ha de ser apassionat. Sense la passió, el lideratge no funciona.

Durant la campanya, tindreu ocasió de valorar la visió estratègica, el lideratge intern i la integritat moral de tots els candidats. Peró, abans d'anar a votar, mireu si els hi brillen els ulls...

La portada d'aquest matí del "Periódico-Gramma" mostrava un exercici brutal de sectarisme titulat: "Carta d'un mestre als candidats". Es tracta d'un escrit, suposadament redactat per un mestre de Girona, en el qual s'utilitzen tots els tòpics mediàtics i corporativistes del gremi de l'educació per a interpel·lar els candidats.

El fons de la qüestó és un altre. Algú de molt amunt s'ha cansat de sentir parlar bé a tothom del Pacte Nacional per a l'Educació i ha decidit fer alguna cosa. El sectarisme polític d'aquest tabloide és tan gran que, per tal d'atacar ERC en la recta final de la campanya, no han dubtat en abocar una tona i mitja de merda sobre la bona imatge de l'escola pública.

La meva enhorabona al, per ara, candidat del PSOE, senyor Montilla. La meva enhorabona al, per ara, conseller d'Educació i Universitats del PSOE, senyor del Pozo. Amb amics com aquests, l'escola pública no necessita enemics. El més pietós seria, doncs, que li apliquessin una discreta eutanàsia i en cantessin les absoltes amb dissimulada pietat.

El mètode científic forneix una eina de coneixement basada en la comparació de les hipòtesis amb la realitat experimental. Amb aquest mètode, la ciència ha arribat a explicar l'Univers fins a 10 elevat a - 43 segons després del Big Bang. Increïble, oi?

En canvi, en política el mètode científic falla estrepitosament: un pot afirmar A mentres la realitat és B i semblar el-més-guai-sostenible-d'esquerres-de debò...

Us imagineu de qui es tracta?

Sense oblidar l'aforisme demoscòpic per excel·lència: "les úniques enquestes que em crec són les que he manipulat personalment", vull fer un darrer comentari de la darrera fornada d'estudis d'opinió electoral apareguts fins avui...

Catalunya ha viscut un procés de reforma estatutària que ens havia de portar a un futur millor, a un futur més interessat en el benestar dels catalans i les catalanes. I no ha estat així.

La conferència que en Josep-Lluís Carod-Rovira va pronunciar el passat 3 d'octubre portava per títol: "El futur que ens interessa". Crec que la idea central d'aquesta conferència, - la nació en construcció-, acabarà sent el pal de paller del sobiranisme del segle XXI.

Us convido a llegir-la amb atenció!

Sembla ser que la pregunta que més interessa en aquesta campanya és "amb qui pactarà ERC?".

Saura i Mas la plantegen insistentment. Piqué i Montilla s'hi refereixen de tant en tant... Com podeu veure, aquesta és la pregunta que més interessa plantejar als candidats de l'establisment. No és d'estranyar que l'interès de la ciutadania en la campanya sigui baix, potser la campanya hauria de girar més al voltant de les propostes i no de les aliances.

A la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya no ens preocupa especialment la pregunta. Ens preocupa donar resposta als problemes que té plantejat el país i les persones que hi vivim.

Però, per si algú ho vol saber, la resposta al tema dels pactes és ben fàcil...