smolins9 |
dissabte, 11 de novembre de 2006 | 22:44h
A la fotografia imatge de les columnes projectades per l'Arquitecte Josep Puig i Cadafalch, segon President de la Mancomunitat de Catalunya i Doctor Honoris Causa per nombroses Universitats de tot el món; i aquestes columnes foren enderrocades el 1928 pel golpista i dictador nascut a Jerez de la Frontera de l'Espanya enemiga de Catalunya, General Miguel Primo de Rivera y Orbaneja -el nom ja ho diu tot!-; foto publicada a la plana 126 del llibre d'en Jordi Salat "Les quatre Columnes Catalanes" Llibres de l'Index (1a Edició: Gener de 2005) (Sempre el bàrbar ha de destruir el cult i honorable! A nivell de pobles i anivell d'homes. Maldestre realitat! És molt trist que, encara avui, 78 anys després els nostres representants polítics no hagin après la lliçó i encara donin suport a tota aquesta gent enemiga de la vera Catalanitat.
De sempre, de les quatre columnes que aguanten i han d'aguantar l'edifici mil·lenari de la catalanitat, la segona n'és la memòria.
Nosaltres, tu i jo, ell i ella som el Poble menut, testimonis de la memòria! Testimonis de la memòria i de l'Anhel de tantes generacions de catalanes i catalans!
En Jordi Salat ens recomana el següent article extret de la web:
Sobre la decadència d’Occident, un festival de l’esperit. D’alguna manera, Deulofeu, va anar per la vida a contracorrent. Aquest tret, característic, s’anava accentuant a mesura que l’esdevenidor històric s’entestava en caminar de bracet del farmacèutic. El que es sorprenent i destacable és que ja de ben jovenet, quan Europa i la seva àrea d’influència semblaven deixar enrera el mal son de la Primera Guerra Mundial, Deulofeu anunciava la greu malaltia que patia Occident. L’any 1929 s’encetava ple d’optimisme. Havien passat quinze anys i les ferides, profundes causades per la conflagració mundial començaven a guarir-se, al menys, això és el que proclamaven aquells que manaven en el mon en aquells dies. De fet , i això és innegable, la producció de matèries primeres i aliments superava en un 20 per cent les xifres de 1914. Ben mirat un trist ú i escaig anual, però com sempre la propaganda ven les coses com vol. De fet la societat, cofoia, pujava al carro de l’optimisme. Un carro econòmic del que tiraven amb força Alemanya i els Estats Units. Efectivament, l’Alemanya de Hindenburg gràcies a la racionalització del sistema productiu tornava a ser present en tots els mercats i als EEUU, el president Hoover eufòric, irracionalment eufòric, animava als estalviadors americans a jugar-se-la a Wall Street. I Barcelona, també, s’afegia a aquesta dolça etapa i es convertia en la seu de l’Exposició Internacional del 29. Flors i violes arreu. Mentrestant, a casa nostra, la publicació “La Dansa més bella”, portaveu del foment de la sardana dedicava part del seu contingut a explicar l’àpat de companyonia que un grup d’amics dedicava al jove –només vint-i-cinc- anys intel·lectual Alexandre Deulofeu. Era un dissabte, el que queia en el nou de març d’aquell any. El motiu del mateix era la conseqüent consagració de l’èxit que va aconseguir uns dies abans en la seva darrera conferència donada a l’Atenea sota el títol de “La decadència d’Occident”. Premonitòries, profundes paraules de Deulofeu. Sempre capaç de rascar i trobar sota l’epidermis el substrat real dels miratges en que una i altre volta decidim submergir-nos. Poc mesos després s’acomplien els pitjors averanys. L’orgia especulativa anunciava el seu catastròfic final. Wall Street s’enfonsava. El dia 24 d’octubre 13 milions de dòlars en accions es llençaven al cubell de les escombraries. Començava la pitjor crisis econòmica de la història. Ja rés tornaria a ser igual als EEUU. A Alemanya s’anunciava també el pitjor dels holocausts. L’agitació electoral s’escalfava per sobre qualsevol forma de racionalitat. El canceller Hindenburg no pot aconseguir una pròrroga del seu mandat. Hitler s’hi nega de totes totes i anuncia que ell mateix serà candidat a la presidència – 23 de gener de 1932 -. En aquesta campanya electoral els partits ja no compten. La lluita és al carrer, a les fabriques, al camp, entre quatre grups de forces organitzades i armades. El front roig, el bloc comunista amb més de 350.000 homes disposats al combat i un milio de simpatitzants. A l’altre extrem el front bru, el bloc nacionalsocialista, organitzat en unitats militaritzades, destacaments d’assalt, formidable exercit polític de 400.000 homes sota l’autoritat del Führer. Al mig el front de ferro, els defensors de la democràcia i el front gris, el bloc de la reacció conservadora i tradicionalista. Un any més tard , el 30 de gener de 1933 Hitler accepta la missió de formar Govern. La revolució nacionalsocialista no feia sinó començar. El pas del temps ens permet veure com fins i tot al darrera de l’Exposició Universal de Barcelona s’amagaven les forces que marquen el camí de la història. I com els actes amaguen realitats impensables. L’exposició va portar milers de visitants i convertí Barcelona en una gran urbs mediterrània, cosmopolita i amb dues atalaies ben definides: el Tibidabo i Montjuïc. El que potser molts desconeixen és que amb motiu de la dita Exposició, el general Miguel Primo de Rivera durant la seva dictadura va fer enderrocar, al 1928, les quatre columnes catalanes de dos metres de diàmetre i vint metres d’alçada coronades amb capitells d’estil jònic projectades per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i aixecades a la muntanya de Montjuïc a l’any 1919. La raó com explica Jordi Salat en el seu llibre “Les quatre columnes catalanes” es molt senzilla: perquè eren un símbol català i fent-les enderrocar els milers de turistes mencionats es quedaven sense veure un dels emblemes més significatius de Catalunya i per tant es diluïa un mica més la cada cop més feble realitat nacional catalana....
.....Aquell dissabte, nou de març, malgrat els foscos presagis que anunciava l’oracle deulofelia, una cinquantena de comensals es reuniren a l’Hotel Comerç per gaudir d’un esplèndid menú. Menú, celebrat i elogiat per tots els comensals entre els quals hi havia , segons explicaren els presents, una interessantíssima representació femenina. Aspecte aquest pel que sembla prou important, ja que el mateix cronista remarcava la presència de simpatiquíssimes senyores que acompanyaven a l’homenatjat a la taula presidencial. Imagino que en aquells moments s’hi escauria la música que Jordi II va encarregar a Haendel per celebrar el tractat d’Aquisgrà, la coneguda com a “Música per als Reals Focs Artificials”. Sortosament i a diferència del que va passar el dia de l’estrena de la dita composició, - es va calar foc en una part de les construccions edificades per a les celebracions -, a l’arribar l’hora dels brindis, i potser per aparcar aquella eufòria que amenaçava amb encendre les passions dels presents, van decidir de suprimir-los i substituir-los per la lectura de pàgines literàries originals d’alguns dels assistents a la festa. Àngel Tremols, Ernest Galter, R. Xifra, Joan Subias, Joan Moner, president d’Atenea, i Puig Pujades aconseguiren entusiasmar a la resta de comensals que els escoltaven i per acabar, l’homenatjat coronà les lectures amb unes espirituals quartilles d’agraïment per l’homenatge de que era objecte i que l’acceptava solament per que creia volia encoratjar-se amb aquesta festa, a tota la joventut que treballa. Perllongats aplaudiments acompanyaren les darreres paraules de Deulofeu. D’aquesta manera s’acabava aquest, podríem dir-ne, “festival de l’esperit”, passada ja mitja nit, entre la satisfacció de tots els assistents.
Juli Gutiérrez Deulofeu Autor del llibre: “Alexandre Deulofeu. La matemàtica de la Història” Llibres de l’Índex. Barcelona www.llibresindex.com
smolins9 |
dissabte, 11 de novembre de 2006 | 01:40h
(A la foto: Tres historiadors en favor de Catalunya: Tomàs Callau, Agustí Barrera i Josep Sort)
A l'Avui del divendres 10 de novembre, en Desclot ens exposava la conveniència de tenir uns mitjans de comunicació amb plena voluntat de defensa de la Catalanitat i també ens exposava la conveniència urgent d'una xarxa o col·lectiu de periodistes i professionals d'aquests medis, homes i dones que desitgin una Catalunya lliure i plena i que aportin el millor de si mateixos per a aquesta finalitat.
Aquest escrit us l'adjunto a la secció "llegeix la resta d'article" d'aquest post. I aquí mateix us publico quatre exemples de catalanes i catalans que ja han fet aquest imprescindible pas: unir-se per aportar el millor de si mateixos per a la consecució de la plena llibertat del nostre poble.
1r exemple: CATALUNYA NORD: NEIX NET TVCAT CATALUNYA NORD
Des d’avui dimarts, dia on els nord-catalans commemoren i alhora denuncien la signatura del Tractat dels Pirineus (7 de novembre del 1659) que va significar la partició de Catalunya entre dos estats, es posa en marxa una nova iniciativa : NetTVCat Catalunya-nord.
Una televisió setmanal nord-catalana, per Internet, feta per, i al servei dels, nord-catalans i en català. Cada setmana trobareu nous reportatges i moltes més coses. Des d’aquí li donem la benvinguda i la promocionarem assenyalant-vos cada nou reportatge o entrevista.
Així es presenta:
«NetTVCat (NTVC) te com a objectiu arreplegar i afavorir els projectes (i les realitzacions ja existents) de videos informatives i de divertiments, en català, del conjunt dels Països catalans.
Seguint l’exemple de VilawebTV, va néixer d’una iniciativa nord-catalana «NetTVCat Catalunya-nord» que també proposa ajudar sota forma de consells i de promoció, a totes les persones interessada per un projecte similar o comú, en llengua catalana.
Existeix gràcies a vàries ajudes entre les quals és convenient destacar Vilaweb Catalunya-nord, «Assemblea Nord-catalana», Ràdio i associació «Arrels»
Una televisió sense frontera, en català, sense autoritzacions prèvies estatals ni dinerals... ARA és, per fi, al nostre abast i possible!
(Per tot això i qualsevol cosa escriure’ns a nettvcat@gmail.com)
--------------------------
2n exemple: PAÍS VALENCIÀ: UNS CAPELLANS VALENTS TIREN PEL DRET PEL CATALÀ
És prou conegut el treball de nuclis culturals i socials dels País Valencià per preservar i enfortir la llengua catalana, malgrat les pressions duríssimes del búnquer barraqueta. El que es desconeix és l’esforç, gairebé heroic, de capellans de base del País Valencià que fan mans i mànigues per garantir l’ús del català en la vida ordinària de l’Església. Els seus bisbes, especialment l’arquebisbe de València García Gasco i el fins fa poc el bisbe de Castelló Juan Antonio Reig, han mantingut una actitud clarament hostil envers la llengua catalana.
Per això, té molt de mèrit la iniciativa d’un grup de capellans del País Valencià que han decidit, sense cap suport econòmic, adaptar lingüísticament el leccionari «Llibre del Poble de Déu», publicat l’any 1975, on es recullen les lectures que es fan a totes les misses, d’acord amb els diferents temps litúrgics. Tota vegada que són conscients de les dificultats que suposaria aconseguir l’aprovació dels seus bisbes i de la Conferència Episcopal Espanyola han decidit tirar pel dret. Amb l’assessorament de filòlegs i fent servir les eines lingüístiques més modernes, fa més d’un any que han iniciat aquest treball d’adaptació lingüística a la parla més correcta del País Valencià. Sense fer soroll, han estat capaços d’editar prop de 200 llibres, que han estat adquirits pel mateix nombre de capellans d’Alacant, València i Castelló.
És una mostra intel·ligent de la feina d’aquests sacerdots per tal que els seus feligresos puguin escoltar la Paraula de Déu en català. Sens dubte, mereixerien un homenatge públic per la seva tasca, però ells prefereixen romandre en l’anonimat. I és que al costat del lobby ultraconservador valencià, liderat pel cardenal Cañizares i per García Gasco, sortosament hi ha una altra realitat encoratjadora, que no surt als diaris, basada en l’autenticitat i el servei a les diferents comunitats, protagonitzada per capellans coherents i fidels a l’Evangeli. Una realitat molt més valuosa, informa «tribuna.cat»
3r exemple: MAI NO ÉS TARD MENTRE TOQUIN HORES: L´EQUIP DE RUGBI POBLE NOU ABANDONA LA LLIGA ESPANYOLA PER JUGAR A ANGLATERRA
Un equip de rugbi català, concretament el Poble Nou Enginyers de Barcelona, ha decidit que jugar la Lliga espanyola no representa més que inconvenients: els desplaçaments són cars i llargs, el nivell de joc és fluix i pel fet de ser catalans reben tota mena d´insults per part del públic fins i tot en un esport com aquest ple de cavallerositat.
És per això que s´han apuntat en una lliga que es disputa al nord de Londres i que podria ser equivalenet a una cinquena divisió. Els equips anglesos els han acollit amb els braços oberts, tot i que han de desplaçar-se a Barcelona quan el Poble Nou juga de local. Però ells s´ho agafen com un viatge turístic.
Per la seva part, l´equip català considera que avui dia hi ha vols molt barats per anar a Londres i que és més fàcil, per exemple,que viatjar a Albacete o a Màlaga. Com que és un esport amateur cada jugador paga uns diners cada setmana.
Sempre hem defensat la necessitat d´acabar amb les lligues estatals i per això hem defensat la creació d´una Lliga europea,sobretot de futbol,formada per clubs professionals i no per federacions estatals. El que no podíem imaginar mai és que aquesta solució és a l´abast dels equips modestos, els pioners de la iniciativa.
El Poble Nou Enginyers ha demostrar que sap superar «provincianismos» i «aldeanismos», és a dir,les competicions espanyoles.
Que aquest exemple no sigui flor d´estiu.
(Redacció de www.radiocatalunya.ca) (Nov/2006)
4t exemple - La unió d'aquests tres historiadors també ha fet possible aquesta conferència que diumenge es farà a Berga a les 6 de la tarda. Tan de bo els professionals de la comunicació segueixin els seus passos ben de pressa!
Berga - Casal de Europa
L’Independentisme Català
a càrrec dels Historiadors - A principis del segle XX
smolins9 |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 15:03h
El remei a la nostra malaltia és un Estat propi i exclusiu per a Catalunya.
En cada anàlisi, en cada lluita, en cada actuació hem d'aplicar el remei. Hem de fer saber quin és el remei, hem d'esbrinar com aplicar-lo dia sí, dia també!
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
Estat Català, Catalunya, Països Catalans, Independència i per exemple "Catalunya Acció" són paraules i expressions que hem de fer sentir de forma contínua.
Claudi Romeu increpa al probablement futur president de la Generalitat de Catalunya, el que ho serà per gràcia i obra d'en Carod, Puigcercós i l'actual "Esquerra" l'ex ERC canviada de nom. (A Esquerra hi ha entrat la "maragallitis" aquella passió per canviar noms i mitjançant els dissenys diluir la imatge de les coses. Se’n recorden dels afers de l'escut de Barcelona? De tant anar amb un coix, ara "Esquerra" també coixeja. Quan d'aquí a un determinat temps s'acabi la cohabitació entre Esquerra i el PSC-PSOE els primers potser ja aniran amb crosses i fins i tot parlaran el "catalañol" ...
OPINIONS (LII) de Claudi Romeu.
Montilla i política lingüística...??
Podem anar veient com es defineix el futur català, en aquest cas des del punt de vista lingüístic, si finalment és produeix la previsió. L’AVUI d’avui 9-XI-06, anuncia que “Montilla dirigirà la política lingüística del govern”. Magnífic, l’home ha fet uns mèrits inigualables a favor de la llengua catalana, tant, que segons el nou govern, li adjudica la direcció i responsabilitat de gestionar un tema tan important com la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Recordem que aquest senyor fa prop de quaranta anys que viu a Catalunya, i avui dia encara parla un català macarrònic, que posa en evidència el despreci que ell ha dedicat al català en tots aquests anys. Recordem també que malgrat els anys viscuts a Catalunya, el seu català no és apte per superar la prova per a esdevenir funcionari de la Generalitat de Catalunya, segons la legislació vigent. Aquest senyor tindrà la màxima responsabilitat en la direcció lingüística.
Un insult més per a Catalunya, i repeteixo per enèssima vegada, me ne’n fot que hagi nascut a Hiznájar, que sigui emigrant, és la seva actitud mostrada durant molts anys, respecte a la llengua catalana, que el desqualifica absolutament per dirigir aquesta gestió. Què n’hem d’esperar del personatge, de cara a l’impuls que el català necessita per tal d’assolir una normalització que fa 300 anys que ens resulta abusivament negativa?
Perquè és ell qui s’ha reservat aquesta prioritat? Per fer què? Per a impulsar la nostra llengua o per a vigilar que no es perjudiqui l’expansió del castellà? Per a continuar assegurant que el bilingüisme faci la seva feina a favor de la imposició de la llengua forastera i mantenir la situació del català com a llengua propera a la desaparició, garantint tota la càrrega negativa que soporta des de la ocupació castellano-espanyola?
És inacceptable el que es veu obligat a suportar un país ocupat. Senyor Montilla, futur president de la Generalitat de Catalunya, vostè està completament desautoritzat per a assolir aquesta responsabilitat. Els catalans no podem admetre que una persona que ha mostrat el seu desinterès referent a la llengua catalana s’erigeixi en director d’aquest departament.
Si no recordo malament, vostè va votar contra la unitat del català! Per dignitat i honradesa, abandoni aquest càrrec i posi’l a disposició d’algú competent, conscient i amb el prestigi necessari que urgeix la recuperació de la llengua catalana. Sols així ens mostrarà la seva bona voluntat. Prou d’imposicions! Primer de tot normalitzi el seu català!
Escolteu una veu neutre respecte a la situació creada entre els diferents partits polítics catalans.
Escolteu la veu d'una gent nova i fermament determinada a emancipar Catalunya. La veu d'n projecte de país lliurre.
----------------- avui a la tarda de 7 a 8 hores.
La primera acció de Catalunya Acció i de la gent que se sentin atrets per aquest projecte és molt bàsica i elemental: Incorporar convençuts i grups de convençuts que mai han d'abandonar les seves tasques catalanistes.
Reforçar el projecte d'alliberament és una tasca elemental però absolutament vital i necessària.
Reforçar el projecte, reconstruir la moral, extendre la idea.
Com a exemple, a un soldat enfredorat i famolenc dins d'una trinxera al voltant de la qual tot s'enfonsa, doneu-li una manta, menjar i la il·lusió que dóna la clarividència del bo que defensa! És molt senzill i elemental però és vital!
--------------------
Dijous, 9 de novembre de 2006ENTREVISTA A RÀDIO ESTEL, AVUI ENTRE LES 19:00h I LES 20:00h Entrevista al Sr.Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i al Sr. Josep Castany (Director de Catalunya Acció), durant el programa “TEMPS D’OCI”, presentat per Jaume Puigagut, entre les 19:00 i les 20:00h. TEMA: Anàlisi de l’escenari polític resultant de les eleccions al Parlament de Catalunya, de l’enorme abstenció que hi hagut, i de la regeneració política necessària per a assolir la construcció d’un Estat català independent.
COM ESCOLTAR RÀDIO ESTEL:Freqüències de FM: Barcelona 106.6 - Catalunya Central 93.7 - Girona 103.4 - La Seu d'Urgell 105.0 Andorra 107.5 - Tarragona 100.6 - Tortosa 90.1 - Garraf 96.8 La Cerdanya 104.4 - Vic 91.3 - Lleida 91.5.Per internet: En directe: http://www.radioestel.com/radiodirecte.htmLa intervenció es penjarà posteriorment a: http://www.catalunyaaccio.org
NOVETAT: Dijous 9 de novembre de 2006US PRESENTEM LA GASETA DIGITAL “EL NORD”Tot i que des de fa uns dies ja és operativa, us presentem avui oficialment la Gaseta Digital “EL NORD”, que serà a partir d’ara una de les principals eines de comunicació de Catalunya Acció.
El nom “EL NORD” resumeix justament l’objectiu primordial i la raó de ser d’aquesta publicació: marcar de manera constant i efectiva quin és i ha de ser el nord de la nostra política, quin és el rumb que els Països Catalans han de seguir per a assolir un futur digne i pròsper: la construcció d’un Estat català independent en menys d’una dècada. En definitiva, ser la brúixola i el far polític dels independentistes, per a evitar els errors del passat (i del present) i assolir finalment la victòria.
La Gaseta Digital “EL NORD” té diverses seccions (Opinió, Economia, Internacional, Història, Accions, Llibres i el recull diari El Finestral), que seran ampliades de manera periòdica per membres de Catalunya Acció, amb continguts nous i també durant els propers dies amb tots els articles que ja havien estat publicats durant els darreres mesos, de forma que sempre hi pugueu trobar tot el pensament que caracteritza el projecte de Catalunya Acció. Cada secció contribueix de manera decisiva al projecte de Catalunya Acció, propagant el pensament i la moral de victòria, formant els catalans per a la superació de la ignorància i el desànim, recuperant la nostra història, divulgant les conseqüències de l’espoli fiscal perpetrat per Espanya, explicant com les relacions internacionals ens ajudaran a construir un Estat català independent, prenent diàriament el pols de la política catalana de tots els territoris, actuant com a vacuna contra la ingenuïtat política, i fent conèixer totes les accions que Catalunya Acció duu a terme contínuament (actes públics, conferències, exposicions, intervencions a mitjans de comunicació, articles, llibres, etc.).
No oblideu que demà a Ràdio Estel parlarà Catalunya Acció
(També heu de saber que hi haurà una concentració convocada per Unitat Nacional a les 8 del vespre a la Plaça de Sant Jaume)
.
Belles paraules les d'en Partal en el seu darrer post, i profund sentiment d'angoixa davant la situació del nostre país ...
Diu en Partal: "Sóc nacionalista. De Bétera. Em sembla que ho sóc des dels disset anys o divuit i no canviaré ara. Crec que el meu país arriba a Salses i salta sobre la mar, i treballe per convèncer els qui m'envolten que podem ser un país europeu normal, un país independent (o tan dependent com Espanya o França)."
.....
Aquest escrit d'en Partal que us transcric sencer a l'apartat "llegeix la resta d'article" d'aquest mateix post és un retrat robot de la desil·lusió, retrat robot que capta l'estat d'ànim de tants catalans ingenus que haurem de reanimar gairebé amb electro-shock. Vicent Partal, valent català i reeixit empresari no s'escapa d'aquesta profunda ingenuïtat que patim tots els membres d'aquest nostre poble.
.
Són belles paraules i un clam d'angoixa llençat a l'infinit com un autèntic i patètic "brindis al Sol" però amb sols això no n'hi ha prou! ...ens cal un "foc nou"!
.
Esquerra menteix quan diu que "escolta" però Esquerra no escolta i Ciu tampoc. Tornant a Partal, diu "que els polítics que em representaven, de partits diversos, no saben, no poden o no volen canviar de rumb."
.
Entro a sac, no em vull entretenir amb falses modésties, Catalunya no es mereix filigranes inútils: El bo de Catalunya Acció és que és un projecte de país fora dels límits estatutaris que no es refia ni de Ciu ni d'ERC i menys encara "d'España". El seu rumb és nou -no pas seu exclusiu ni gens nou- i definit: "Trencar amb Espanya!". A Catalunya Acció ja no li cal canviar de rumb, és l'avantage d'un nou començar amb una fita ben ferma i decidida.
.
Un dia no gaire llunyà ningú hauria apostat per Convergència ni tant sols ens la podíem imaginar.
.
Al final, comptat i debatut, el més important és quin projecte persegueixes i per quin projecte concret -no difús- treballes i lluites.
.
Ciu i ERC estant enganxats en el cercle autonòmic -allà on els límits els posa el Zapatero o l'Aznar de torn- i d'aquí no en sortiran per molt que molts ingenus es pensin el contrari. El sistema autonòmic no dóna per més, senyors meus!
.
Els qui vulguin de veritat una Catalunya unida, plena i lliure han de deixar de plorar i de queixar-se i han d'emprendre un camí nou al costat de gent nova. Ens cal un foc nou! i l'hem d'encendre nosaltres perquè les guspires són ací sota la tomba i no cauran pas dels llumionosos i llunyans estels.
. I el poble? Pobre poble dividit i il·lús, defensant cada un per la seva banda la seva capelleta -la reina del formiguer, en dic jo, instint bàsic d'autoprotecció!- No són sols les cúpules d'Erc i Ciu les que se les foten. Cada un al seu torn, els partidaris d'un i altre grup polític, amb col·lapsada i patètica alternança es freguen les mans o s'estiren els cavells.
.
En un determinat moment després del que en diem la "Transición" algú, no sé qui, ni com, ni quan va generar una forta dinàmica de competició entre les diverses forces polítiques catalanes, sobretot entre ERC i CIU, i aquesta dinàmica els va fer oblidar que teníem entre mans un país anormal, un país en aparença normal, però sols en certa manera en l'àmbit de l'administració diària però no pas en l'àmbit de l'estructuració nacional, en el qual, en aquest darrer àmbit Catalunya és presonera d'Espanya.
.
Algú o quelcom va precipitar o empènyer aquestes forces polítiques catalanes a una dinàmica d'extrema oposició enlloc de germanor.
.
La dinàmica encara avui segueix i està agafant proporcions dantesques: "Tu me la fots i jo m'hi torno". Els odis són exacerbats, els ponts quasi tots trencats; però encara en resten dos: Catalunya i el sentit comú.
.
Ara, però, Esquerra segueix aquell camí marcat o simplement iniciat per Ciu. Si un dels dos partits trenqués la dinàmica competitiva és podria arribar a una dinàmica de germanor i certes coses podrien canviar però no se n'albira ni el moment ni la solució.
.
No podem oblidar l'element distorsionador que representa l'actitud socialista sempre a la contra dels projectes d'una catalanitat mestressa i lliure. No oblidem de cap manera que el nord dels socialistes és i sempre ha estat "España" sense titubejos: "España"! Ells ho tenen clar, en canvi Ciu i ERC es deixen enganyar.
.
Ens cal un foc nou que desperti el sentiment i la força de la catalanitat. Ens cal un foc nou que desperti l'Anhel!* i ens posi en camí de l'assoliment de l'estat català.
---------
* Les quatre columnes que han de sostenir l'edifici de la catalanitat:
.
1a - La llengua (Avui urgeix sobretot "la parla")
.
2a - La memòria (De la qual nés i n'ha estat testimoni sempre el nostre poble menut).
.
3a - L'anhel (De llibertat, d'unitat, de respecte, de plenitud, dedignitat, de confederació, d'excel·lència, de bondat ... en suma d'Independència).
.
4a - L'estat català (L'eina política que arreu serveix per protegir la pròpia identitat, la pròpia sobirania i tot el demés que és ben nostre)
Salvador Molins (Berga, PPCC) Conseller de Catalunya Acció. President del BIC. President de "Som 10 Milions/Mou-te per Catalunya/Consell Nacional.
smolins9 |
dimecres, 8 de novembre de 2006 | 11:53h
Què representa la situació actual? Quin escenari es dibuixa? On passem, a quina etapa del procés de trencament ens trobem? En que ens enganyen els partits respecte als votants que han perdut? Com influeix l'actitud i l'honestedat dels polítics en l'abstenció? Com millorar els homes i els mecanismes de representació? Que proposa Catalunya Acció al respecte de tot això per assolir la necessària i imprescindible regeneració política?
Caminem bé cap a l'objectiu final: Trencar ben aviat amb Espanya! no és conya!
El proper dijous dia 9 de novembre a partir de les 19.30h aproximadament, en Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i en Josep Castany (Director General de Catalunya Acció) intervindran a Ràdio Estel en el programa "Temps d'oci" dirigit i presentat per en Jaume Puigagut per a analitzar les conseqüències dels resultats de les eleccions.
Berga - Casal de Europa
L’Independentisme Català
a càrrec dels Historiadors - A principis del segle XX
Tomàs Callau
Agustí Barrera
Josep Sort
Organitza «Estat Català»
-----------------------------
Dijous, 9 de novembre de 2006 (de 19:30h a 20:00h aprox.)ENTREVISTA A RÀDIO ESTELEntrevista al Sr.Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i al Sr. Josep Castany (Director de Catalunya Acció), durant el programa “TEMPS D’OCI”, presentat per Jaume Puigagut.TEMA: Anàlisi de l’escenari polític resultant de les eleccions al Parlament de Catalunya, de l’enorme abstenció que hi hagut, i de la regeneració política necessària per a assolir la construcció d’un Estat català independent.
COM ESCOLTAR RÀDIO ESTEL:Freqüències de FM: Barcelona 106.6 - Catalunya Central 93.7 - Girona 103.4 - La Seu d'Urgell 105.0 Andorra 107.5 - Tarragona 100.6 - Tortosa 90.1 - Garraf 96.8 La Cerdanya 104.4 - Vic 91.3 - Lleida 91.5.Per internet: En directe: http://www.radioestel.com/radiodirecte.htmLa intervenció es penjarà posteriorment a: http://www.catalunyaaccio.org
smolins9 |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 21:24h
Què representa la situació actual? Quin escenari es dibuixa? On passem, a quina etapa del procés de trencament ens trobem? En que ens enganyen els partits respecte als votants que han perdut? Com influeix l'actitud i l'honestedat dels polítics en l'abstenció? Com millorar els homes i els mecanismes de representació? Que proposa Catalunya Acció al respecte de tot això per assolir la necessària i imprescindible regeneració política?
Caminem bé cap a l'objectiu final: Trencar ben aviat amb Espanya! no és conya!
El proper dijous dia 9 de novembre a partir de les 19.30h aproximadament, en Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i en Josep Castany (Director General de Catalunya Acció) intervindran a Ràdio Estel en el programa "Temps d'oci" dirigit i presentat per en Jaume Puigagut per a analitzar les conseqüències dels resultats de les eleccions.
Aquí teniu la llista de freqüències per sintonitzar Ràdio Estel:
Barcelona 106.6 FM Catalunya Central 93.7 FM Girona 103.4 FM La Seu d'Urgell 105.0 FM Andorra 107.5 FM Tarragona 100.6 FM Tortosa 90.1 FM Garraf 96.8 FM La Cerdanya 104.4 FM Vic 91.3 FM Lleida 91.5 FM.
smolins9 |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 08:59h
La malaltia: Espanyolitis aguda de Mas i Carod. La Medicina: Un poble fort!
Per fer un Poble fort cal un projecte fort i definit: Catalunya Acció. Les Assemblees i plataformes han d'ésser destacaments operatius dirigits cap a un sol objectiu.
No podem asseure'ns entorn d'una assemblea, cada vegada per consensuar coses que d'entrada s'han de tenir clares.
No podem consensuar autonomies, sobiranies, dependències, drets a decidir, supeditacions, autodeterminació, devolució, restitució, drets nacionals, identitat, llengua, història, seleccions nacionals, seleccions supranacionals, seleccions autonòmiques, ... consensuar tot això és perdre el temps i perdre la vida de Catalunya!
Hi ha coses que s'han de tenir clares d'entrada
----------------
El proper dijous dia 9 de novembre a partir de les 19.30h aproximadament, en Santiago Espot (President Executiu de Catalunya Acció) i en Josep Castany (Director General de Catalunya Acció) intervindran a Ràdio Estel en el programa "Temps d'oci" dirigit i presentat per en Jaume Puigagut per a analitzar les conseqüències dels resultats de les eleccions.
Aquí teniu la llista de freqüències per sintonitzar Ràdio Estel:
Barcelona 106.6 FM Catalunya Central 93.7 FM Girona 103.4 FM La Seu d'Urgell 105.0 FM Andorra 107.5 FM Tarragona 100.6 FM Tortosa 90.1 FM Garraf 96.8 FM La Cerdanya 104.4 FM Vic 91.3 FM Lleida 91.5 FM.
smolins9 |
dilluns, 6 de novembre de 2006 | 14:27h
Abans de res, llegiu l'anterior post i sobretot les dues respostes o comentaris.
------------------
Qui ha perdut molt més que en Mas i Ciu?
Saura i els verds estant contents, l'estatut resultant és ben bé a la seva mida. Bé ...!? ben bé a la seva mida, no! encara els va una mica gran. Un estatut més mesell encara els hauria plagut més. Per tant ICV no ha perdut pas. Més escons, més sou, més rellevància ... perfecte!
La de Madre, n'Iceta, en Zaragoza ... tots pletòrics però també odien l'estatut recent per ser massa agosarat. Tots ells són amb en Montilla els de les esmenes de l'endemà del 30S.
Ciu ha perdut bous i esquelles. Es creuen a en Zapatero, il·lusos catalans! potser porten mala llet de ser ja massa a l'oposició però són d'un tarannà molt més democràtic que els espanyols. Els espanyols els han traït i ho tornaran a fer sempre que convingui.
Esquerra guanya poder i jo crec que perd país. Esquerra no és conscient de la força que els donarien aquests 21 diputats si els adrecessin de veritat a alliberar Catalunya o el que és el mateix que "Trencar amb Espanya". Però no! Ara ja són "els domesticats per Espanya". Ara ja no fan por! són el Lleó venut, engabiat, domesticat ...! Això sí, els pinten de rabiuts, fan veure que els temen, els han ben amansit! Menjadora, copets a l'esquena, salvar "España" del ferotge PP i sobretot a les ordres del "Partido de los trabajadores de España, Partido Socialista Obrero Español"
Els que de veritat hem perdut molt! molt! molt més que no pas ningú, hem estat els Independentistes. No no parlo dels independentistes nuls de Ciu ni dels independentistes vençuts i enganyats d'Esquerra, no! Parlo dels Independentistes de veritat, convençuts i decidits a fotre el camp d'aquesta situació colonial.
Sí, nosaltres som els veritables perdedors, nosaltres ho estem perdent tot! o sigui, perdem el nostre estimat país. Entre Ciu i E se l'estant venent. Collons! he dit E? Què cony vol dir E? La E l'odio i sovint la transformo en Euskadi, m'agrada més! Tot plegat m'ha fet usar termes de les parts íntimes dels dos sexes quan no toca. Res pitjor que prostituir paraules! perdò!
Sí, nosaltres som els veritables perdedors! Ciu ha perdut les cadires, però nosaltres perdem la nostra pàtria!
No volem perdre la pàtria, no volem perdre la catalanitat, no volem perdre la dignitat!
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
