Palau reial (1802)

Vista del Palau reial del Real de València (1802)

Aprofitant el comentari realitzat a l'anterior post mostre esta imatge publicada hui a El Mercantil Valenciano que m'ha arribat via Andarella. És la vista frontal del palau reial realitzada en 1802 i que ha trobat l'incansable i admirat Josep Vicent Boira al fons Suchet dels Archives Nationales Françaises a París.

Fuga de Sant Miquel dels Reis

Antic monestir de Sant Miquel dels Reis

El monestir dels jerònims de Sant Miquel dels Reis es va començar a edificar en 1546 sobre l'antiga abadia dels mercedaris de Sant Bernat de Rascanya sota el mecenatge del duc de Calàbria, virrei de València. A la mort del duc en 1550 les obres es paralitzaren i no es reprengueren fins la dècada de 1570, ara sota la influència herreriana de El Escorial. Hi destaquen la façana-retaules de l'església i les dues torres laterals, el temple d'una sola nau i un gran cor alt i els dos claustres. Els jerònims van ser exclaustrats durant la desamortització a mitjan segle XIX i el monestir passà a mans de l'Ajuntament de València. En 1856 fou destinat a asil i des de 1859 fins a la dècada de 1960 serví com a presó. Actualment ha estat restaurat i és la seu de la Biblioteca Nacional del País Valencià.

Hui apareixia a El Mercantil Valenciano que ha estat descobert un túnel excavat pels presos del bàndol republicà durant la dècada de 1940 per fugir:


I, entre d'altres, podem trobar els següents testimonis d'empresonats durant aquella època:

A les sis del matí, diana; a les 7, el recompte de l'Oficial que acabava la seua jornada, estant ja tot el personal dempeus i els bolics polidament ordenats; a les 8, el desdejuni, un cassó de malta superaiguada i tot just amb algun mil·ligram de sucre; a les 9, nou recompte amb la seua consegüent formació, a càrrec de l'Oficial entrant; a les 9 i mitja altra cridada a formació per a eixir al pati; a les 12 i mitja formació de nou en el pati, en quatre o cinc files, davant altres tantes calderes de ranxo per al seu repartiment, i seguidament retirada —també en formació— als dormitoris; poc després, a les tres de la vesprada repetició de cridades i formació per a nova eixida a patis; a les 5 o les 6, segons l'època de l'any, es distribuïa el ranxo de la nit, amb les formacions de rigor i es tocava a retirada a dormitoris, on a continuació es tornava a passar recompte per l'Oficial de guàrdia, i, finalment, uns minuts després, es tocava silenci.
Carlos Llorens. La primera dècada

A la nit, la característica principal de tal dormitori era l'atmosfera quasi irrespirable que es formava: finestres tancades, homes amuntegats i sostres molt baixos; no feia calor, però tampoc fred. Per la mateixa escala, la qual dóna al túnel, s'entra a dos dormitoris més, la cambra i el cinquè. Des de les nostres finestres es veu l'horta, Alboraia, el Cabanyal, un tros de mar i el pas d'éssers que, oh Déus!, gaudeixen de la inefable dita de la llibertat; anar on volen, dormir en llit calent, amb la seua dona el que la tinga, etc., etc.
Manuel García Corachán. Memòries d'un presidiari

Fotografies de la presó franquista de Sant Miquel dels Reis:

El Palau de Ripalda

Palau de Ripalda. València (1889-1968)

Volia fer un post sobre el palau de Ripalda de València-Ciutat, però he vist que altres blogs ja n'han parlat:
- Palacio de Ripalda (9 de novembre de 2005). Blog dedicat a l'arquitecte de l'edifici, el valencià Joaquín María Arnau Miramon (també a la Wikipedia), que va ser arquitecte municipal, va participar en el projecte d'Eixample de 1887 i va dissenyar també la Casa Sancho o el Saló de Racionistes.
- La leyenda del palacio de Ripalda (28 juliol 2006). Blog Caleidoscopio.

Per tant, vos hi remitisc i em limitaré a fer un resum esquemàtic sobre la història del palau i mostrar algunes de les fotografies que he trobat:
- Estava on hui s'alça la finca coneguda com La Pagoda, enfront dels Jardins de Vivers i de la font del Pla del Real.
- Era una mena de xalet (en una zona apenes construïda llavors) de la comtessa de Ripalda.
- Hi estigué des de la seua construcció en 1889-1891 fins a 1967-1968, quan va ser enderrocat per ampliar la Fira de València que estava al costat. La Fira es traslladà poc després i al solar s'erigí La Pagoda.
- Hi ha qui diu que fou comprat per un multimilionari nordamericà i traslladat a Califòrnia pedra a pedra, però sembla que és una simple llegenda.

Palau de Ripalda:

La Pagoda (originàriament Torre de Ripalda):

En dir-se les veritats, se perden les amistats... Adagis 270 anys després (II)

Continue amb la selecció d'adagis compilats per Carles Ros:

Cartes, daus, dones, y vì, fan tornar a rich mesquì.
Contra el comù, no guanyaràs tu.
Conforme el pardal, la gavia.
Cada ollèta, troba sa cobertòreta
Cada cosa en sòn temps, y els nabs en Advènt.
Cada dia col, lo caldo amarga.
Cada hu parla conforme qui es.
Calla tu, y callarè yo.
Conforme faràs, aixi trobaràs.
Casa de dos portes, mala es de guardar.
Concell que no es bo pera tu, nol dònes à ningù.
Cuentos vells, baralles noves.

De tos pares quant sòn vells, not descuides un punt dells
Diu lo Bisbe de Comentja, qui no treballa no mentja.
De lo que no has estudiat no tractes, ques necetat.
De forn, y molì pots mudar; mes de ladre no has descapar.
Deixa fer al Mestre, per ase que sia.
Diu lo mort al degollat: Qui tan mal taparellat?
De vell, lo concell.

En esta vida la millor herencia es aplicar treball, y diligencia
En dirse les veritats, se perden les amistats.
En la casa ques treballa, jamès falta pa, ni palla.
En qui vaig, vaig.
En burles , ni en vères, ab tos majors no partixques peres.

Montilla vs. Lerma

[...] Presidiré un govern que pensi en Catalunya, els catalans i les catalanes. Un govern conscient que no hi ha res més important que l’interès del país i de la seva gent. Un govern cohesionat per dirigir la política del nostre país. Un govern que no estarà sotmès a tutel·les de partit ni a ingerències externes. [...]

El nostre repte col·lectiu és fer de Catalunya una de les nacions més avançades del món. [...]
Declaració de José Montilla al Parlament de Catalunya. Barcelona, 7 de novembre de 2006.

Pel País Valencià alguns comparen a José Montilla amb Joan Lerma, el president de la Generalitat valenciana que va dur al fracàs més absolut als socialistes valencians i que va acabar amb les il·lusions de valencianisme que l'entrada del PSPV en el PSOE havia pogut provocar entre el nacionalisme. Lerma, però, ni abans ni ara ni mai, haguera dit el que hui ha dit Montilla. Caldrà esperar per veure l'acció de govern del tripartit 2.0 però eixa comparació concreta no s'aguanta per enlloc. El PSOE valencià, desgraciadament, no orbita entorn d'un missatge nacionalista, el PSC sí.



Ara, a capacitat d'oratòria crec que guanya Lerma. Monti en acció:

A voltes amb el pacte

L'aliança amb EU no és l'única via per accedir al canvi polític. N'hi ha d'altres estratègies, amb altres riscos, amb altres esforços i amb altres oportunitats. Vies que caldrà explorar i estudiar amb seriositat si EU s'enroca amb una proposta inassumible i humiliant per als més de 100000 votants valencianistes, com porta fent des de fa massa temps. Clarificat el panorama a la seua Assemblea, EU ha de dir, d'una vegada per totes a què vol jugar i què vol fer d'este país.

Pere Fuset, el portaveu nacional del BLOC Jove, recorda en la seua bitàcora, contràriament al que jo deia al post anterior, que el Bloc Nacionalista Valencià no està irremeiablement abocat al pacte preelectoral amb EUPV. La possibilitat d'anar a soles a les eleccions no és impossible, tot i que de moment es continuarà la negociació per tractar d'anar junts. Així les coses, i vist que la comprovació del rumor sobre el tripartit català que vaig llançar ha donat en el clau, potser és hora de recuperar un altre post d'abans de l'estiu sobre les possibilitats electorals de cada partit en les autonòmiques valencianes. Pel juny de 2006 deia:

Pseudo-futurologia electoral

Pseudo: 1 Forma prefixada del mot grec pseûdos, que significa 'falsedat'.

Futurologia: 2 impr SOCIOL /ECON Prospectiva.

Prospectiva: 2 f Ciència que estudia el futur per comprendre'l i influir-lo.

Electoral: adj 1 Relatiu o pertanyent a les eleccions.

Elecció: 3 pl POLÍT Procediment de designació dels governants, mitjançant votació, a escala local o a escala estatal.

Ni amb coalició ni sense, veig que el PP puga perdre el poder en 2007. Si es manté en els percentatges de vot del 14-M, amb una pujada espectacular del PSOE al País Valèncià, el PP continuaria guanyant les eleccions. Per circumscripcions electorals van ser de: Castelló-46,4%, València-46,4%, Alacant.49,6%. Tant de bo, m'equivoque i l'efecte Zapatero, després d'haver governat 3 anys, faça pujar al PSOE i baixar al PP. Fent els càlcus, considerant que EUPV i Bloc, EVPV i ERPV estaran entorn de l'11 % dels vots (en coalició o sense, i tenint en compte que el Bloc esta vegada molt probablement sí superarà el 5% a soles), només una pujada del PSOE a costa del PP podria fer canviar l'equilibri. Tanmateix, crec que els efectes moniato-Pla i PSOE-valencià-desastrós acabaran contrarrestant el de ZP.

Tot açò és el que em fa dir l'angelet (per allò de l'església i el papa) que tinc sobre el meu muscle dret. Tanmateix, un dimoniet (per allò d'ateus, rojos, separatistes, terroristes) que tinc al muscle esquerre em fa dir:

Amb coalició o sense els partits progressistes (o el que siga el PSOE), valencianistes i d'esquerres faran fora al PP de la Generalitat al 2007. Si el PP baixa 3 punts a la circumscripció de Castelló i 3 a la d'Alacant perdrà la majoria absoluta. L'efecte ZP i la nefasta gestió de Rajoy i Zaplebes a Madrid influirà entre la massa de votants valencians que voten en clau espanyola; a més a més, Fabra a Castelló i la baixada del PP a la ciutat d'Alacant i a les comarques turístiques faran baixar el PP, encara que siguen eixos 3 punts. Fins i tot comptant que el PP puge a la circumscripció de València per l'efecte Copa de l'Amèrica els números ixen. Fent una previsió cautelosa, deixant els partits a l'esquerra del PSOE entorn de l'11%, en coalició o no, podem fer la següent previsió (en cas que els 99 diputats es repartisquen entre 25 a Castelló, 41 a València i 33 a Alacant):

Resultats de 2003

Castelló: PP-49% PSOE-37,1% Entesa-4,5% BLOC-EV-5,9%

València:PP-47% PSOE-35,6% Entesa-7,1% BLOC-EV-5%

Alacant: PP-49,1%PSOE-39% Entesa-6% BLOC-EV-4%

Resultats 2007

Castelló: PP-46% (12) PSOE-39% (11) EUPV-4% (1) BLOC-EVPV-6,5% (1)

València: PP-48% (21) PSOE-36% (16) EUPV-6% (2) BLOC-EVPV-5% (2)

Alacant: PP-46,5% (16) PSOE-39% (14) EUPV-6% (2) BLOC-EVPV-4,5% (1)

Això dóna uns resultats de:

PP= 49 diputats

PSOE (41)-EUPV (5)-BLOC-EVPV (4) = 50 diputats

Són uns resultats molt justos ja que si EUPV baixa del 6% a Alacant el PP guanyaria el diputat que li manca, i, a més a més, podríem estar afectats per un "tamayàs". Evidentment un pacte preelectoral podria garantir que els escons no ballaren, tot i que també podria dificultar la governabilitat posterior, ja que, de moment, sembla que la intenció d'EUPV és mantindre grup parlamentari únic mentre que la del Bloc és dividir els escons obtinguts en dos grups. En tot cas, fins que els Consells Nacionals respectius no es manifesten definitivament no podrem parlar de cap tipus de pacte (malgrat les ganes boges que de moment hi posen Levante-EMV i El País). Estarem a l'aguait.

I 5 mesos després continuem igual, amb menys temps i amb més odis per part de tots. Només puc repetir que "estarem a l'aguait".

És possible un (qua)tripartit valencià?

Morera, Pla, Morera, Marcos. Amb qui serà més difícil tractar?

Esquerra Unida del País Valencià acaba de reelegir Glòria Marcos com a coordinadora general amb un 60% dels vots dels delegats i serà ella qui encapçale les llistes de candidatura a la Presidència de la Generalitat Valenciana. Entre els militants i simpatitzants del Bloc Nacionalista Valencià s'ha esvanit quasi completament la darrera esperança d'aspirar a un millor pacte preelectoral (i més acorde amb la distribució dels vots dels passats comicis autonòmics). Ni candidats de caire més valencianista per la circumscripció de Castelló, ni tercer diputat per la d'Alacant, ni res de res. S'espera que Glòria Marcos mantinga la posició de força que ha mostrat fins el moment, més encara després d'eixir reforçada de l'Assemblea del partit.

Malgrat tot, l'estratègia del BNV està abocada al pacte: per por a tornar a quedar-se fora del Parlament i perquè és l'única possibilitat d'arrabassar el poder al PP. Els dos factors pesen, un partidista i un altre en clau de país. EUPV ho sap i aprofita la situació. Mal comencem si esta ha de ser la llavor d'un futur tripartit valencià, expressió que vaig sentir per primer colp a Santi Rodríguez, diputat del Partit Popular de Catalunya, en una pregunta parlamentària que es mostrava contrària a la compra d'accions d'InfoTV per part de la Generalitat catalana. Darrerament l'expressió ha fet fortuna per denominar un possible govern d'esquerres (el vídeo de Xiquetalemany, el blog de Pere Boix, etc.), però cal tindre en compte que de ser alguna cosa serà un quadripartit ja que també hi serien Els Verds del País Valencià. En tot cas, i tornant al fil argumentatiu, com dic és un mal inici. EUPV, amb la seua actitud profitosa està accentuant i/o creant rancors a les files del BNV. Així no arribaran massa lluny. Si entre dos ja van a la brega, què passarà quan siguen tres i estiguen governant en posició minoritària respecte al PSOE? El desastre del primer tripartit català podria repetir-se i no crec que al País Valencià es donara una segona oportunitat com sembla que definitivament hi haurà a Catalunya. Ens tiraríem 8 o 12 anys més amb el PP al govern autonòmic. És possible i concebible un (qua)tripartit valencià???? Quines són les claus raonades per no fracassar?

Miscel·lània documental (II). Confraria de cavallers del regne de Múrcia

Representació de Sant Jordi (s. XVI), patró dels cavallers als dominis peninsulars de la Corona d'Aragó

Continue amb una sèrie que tenia abandonada sobre textos de cancelleria que vaig trobant casualment. El següent és un document de 1303 en què es detallen les soldades dels cavallers de la confraria de cavallers de Sant Jordi del regne de Múrcia, que havia estat arrabassat al rei castellà per Jaume II en 1296 i seria repartit entre ambdós entre 1304 i 1305 a través de la sentència arbitral de Torrellas i l'acord d'Elx (la part nord formaria després la governació d'Oriola). El rei reglamenta, doncs, els beneficiaris i les quantitats del botí feudal obtingut amb les cavalcades (expedicions armades breus de saqueig) realitzades sobre el territori.

Confratria regne Murcie
Aquesta és la ordinació de la confadria dels homes a cavayll del regne de Múrcia.
Primerament que sien CC fomes a cavayll, des quals hi aja XL cavaylls armats et C LX alforrats, dels quals XL cavaylls armats hi aja del senyor rey XX e de la terra altres XX. los quals XX cavaylls armats de casa del senyor rey prenguen cascun mil solidos de reals de València cada ayn e ells altres XX cavaylls armats de la terra prenguen cascun dells cada ayn D solidos de reals de València. E els C LX cavaylls alforrats prenguen cascun d’ells cada ayn CCC solidos de reals de València.

E que monta açò entre tot – LXX VIII mill. solidos de reals de València

Aquests són los XX cavaylls armats de casa del senyor rey que cada un deu pendre cada ayn – mil solidos de reals de València et – 1 cavayll armat de D solidos reals en l’ayn:
Primerament en Pere de Montagut, procurador del regne – IIII cavaylls armats et – VI alforrats
Raimon d’Urg – II cavaylls armats et – II alforrats
Pero Xeménez de Lorcha – II cavaylls armats et – II alforrats
Rodrigo Viscarra – II cavaylls armats et – II alforrats
Berenguer de Puigmoltó – II cavaylls armats et – II alforrats
Moltonet, son fill – I cavayll armat et – II alforrats
Pero Lopez, alcayt de la Calaforra d’Elx – I cavayll armat et – I alforrat
Johan Garcés de Janués – I cavayll armat et – I alforrat
Michel Lopez de Biscarre, alcayt de Cayllosa – I cavayll armat
Pero Lopez de Biscarre – I cavayll armat
L’arrays de Oriuellum I cavayll armat – mill solidos et I altre cavayll armat – D solidos reals et – VI cavaylls alforrats
Neymeret de Bellvechi, alcayt de Lorcha – II cavaylls armats et – II alforrats
E que són elets – XX cavaylls armats de casa del senyor rey que cascun pren M solidos de reals en l’ayn et I cavayll armat de – D solidos de reals

ACA, Cancelleria, reg. 235, f. 22r-v

Només, i molt ràpidament, algunes "curiositats":
- La presència de 3 "Biscarra", topollinatge originari de la Provença, on hi ha un "Mont Biscarre".
- Pero Xeménez i Pero López, alcaids castellans de Lorca i Elx respectivament, que havien passat al bàndol aragonés. En el cas de Pero López es diu que és alcaid de la "calaforra" d'Elx. DCVB: Calaforra o Calahorra. f. ant. Fortalesa; cast. calahorra. En les obres accessories del castell de Crivillen e en la calaforra de la vila de Lig [=d'Elig, d'Elx], Ardits, i, 328 (a. 1435). Per retinencia de la Calahorra de Elch, Col. Bof. xxxix, 114. Etim.: de l'aràbic espanyol qalahurra, mat. sign. (cfr. Dozy Gloss. 245).
- El fill de Berenguer de Puigmoltó és anomenat "Moltonet".
- La inclusió en la confraria de dos caps militars andalusins de la zona: l'alcaid de Lorca i el ra'is d'Oriola. DCVB: Rais.m. ant. Capità o governador sarraí; cast. arráez. Etim.: de l'àrab rāʿis, mat. sign. (és una paraula encara molt utilitzada en àrab: per exemple, es parlava del ra'is Yasir Arafat).

Post sobre "post"

"Posts" (3) que fan una parada
Séquia de Faitanar-Andarella (Horta de València)

"Post" és un mot que per a referir-se a "l'article o entrada en un blog o fòrum d'internet" potser aparega properament a la Neoloteca del Termcat, com han fet els termes bloc o blocaire. Sembla que el seu origen està en el verb anglès "post", i, en particular, en el seu significat "d'enviar per correu", que, si no vaig errat, deriva de les "post offices". Esta paraula comparteix etimologia amb el mot català "posta" (i les seues derivacions com ara "postal"), que segons el DCVB prové de "pŏsĭta", la forma femenina de "pŏsĭtum", participi passiu del verb llatí "ponĕre", ‘posar’. "Posta" és el lloc on algú es posa, i, per extensió, el lloc on es feia parada per canviar els cavalls en el servei de comunicacions [ergo, correus] fet amb cotxes. Tanmateix, en català no existeix el verb "postar" o "apostar" en el sentit d'enviar correu, que seria l'equivalent al verb anglès "post", del qual deriva el substantiu homònim. Així les coses, serà legítim acceptar "post" en català com a "article o entrada en un blog o fòrum d'internet"? Ni entre ni isc, és qüestió del filòlegs, però, siga com siga, és evident que bona part dels parlants l'utilitzen -l'utilitzem- per les seues virtualitats a l'hora de comunicar-nos.

Però, anem més enllà. El mot "post" ja existia en català/valencià, però amb la particularitat que l'accepció principal (a banda d'altres menors) és femenina i ve a significar el mateix que "taula". Una "post" significa segons el DCVB:
1. Peça de fusta més ampla que gruixuda; cast. tabla. Especialment:
a) La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. S'anomena més particularment post de pastar, post de fènyer, post de fleca.
b) Cadascuna de les peces de fusta damunt les quals es posa el matalàs o la màrfega d'un llit.
c) Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms.
d) Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes (Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià, Bal.); cast. anaquel, estante.
e) Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se.
f) Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada (Pineda, Ll., Urgell, Tortosa).
g) Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega.
h) Peça de fusta que servia de coberta a un llibre.
i) Peça de fusta pintada o per a pintar-hi.
2. Cartell on estan representades les lletres o alfabet per a ensenyament dels minyons (Balaguer).
3. Peça de ferro corbada que en l'arada mossa serveix per a girar la terra (Empordà).
4. Post del pit o dels pits: l'estèrnum.

De fet, com indica la fotografia de l'encapçalament, la paraula "post" és ben viva, si més no a l'Horta de València, per referir-se a les taules que componen les parades o comportes de les séquies i serveixen per distribuir l'aigua. Per altra banda, veient els diversos significats que donava el DCVB, m'ha semblat que la "taula de planxar" més correctament hauria de dir-se la "post de planxar". I quina casualitat que en cercar al DCVB hi diu: 1. [...] c) Peça de fusta ampla i de poc gruix, que serveix en diversos oficis manuals per a posar-hi l'objecte que s'ha de treballar. Taula de planxar: post de planxar (val.).

"Post de planxar"

Nota "post"-erior: em bombardegen dient que el mot "post" és vivíssim com a "taula" o "tauló" a tota la geografia catalanovalenciana. Perdoneu a este humil analista que vos dóna les gràcies de tot cor per les informacions.

Comprovació

Ara és hora de comprovar si el rumor que vaig llançar al blog tenia fonaments: Hi haurà tripartit, Eliseu Climent dixit.

El fenomen C's i l'efecte Montréal

De l'editorial de l'Especial de Vilaweb sobre les eleccions catalanes:

I és aquí on entra en joc l'altre gran canvi d'aquestes eleccions, que és l'entrada de Ciutadans al Parlament -repetint el que fa anys ja va aconseguir el Partit Andalusista. No cal exagerar-lo però tampoc menystenir-lo. En qualsevol procés sobiranista arriba un moment on els unionistes prenen una forma política indiscutiblement anti-nacionalista. No és, doncs, el problema que apareguin i entrin en el parlament aquest tipus de partits. El problema és en tot cas si els sobiranistes, (amb votants repartits políticament a CiU, ERC o ICV), estan fent o no el que cal fer per a avançar i per a portar Catalunya a una quota de llibertat superior a la que tenim ara. En els pactes possibles també hi ha respostes a aquest interrogant.

És el que anomenen l'efecte Montréal:
No hi ha cap país del món on avance un procés sobiranista o simplement nacionalista i els unionistes no s'organitzin i aconsegueixin representació. Especialment a la capital. Això ha passat arreu, a Montréal amb el nacionalisme quebequès, a Bilbao amb el nacionalisme basc, a Belfast amb el nacionalisme irlandès o a Brussel·les amb el nacionalisme flamenc. Excepte en el cas basc als altres llocs els unionistes han creat partits específics, que es defineixen com anti-nacionalistes i que, en realitat, representen la forma extrema del nacionalisme canadenc, espanyol, anglès o francòfon, segons el cas. [...] Generalment no cerquen un canvi radical del panorama polític sinó només influir de forma decisiva sobre els partits no sobiranistes moderats. És el cas de Brussel·les i el Front Democratique des Bruxellois Francophones, per exemple. [...]

El cas que pot resultar més interessant d'estudiar és el de la capital del Quebec, Montréal. Té moltes semblances amb Barcelona. Com Barcelona representa una part molt important de la població total del país. Com Barcelona acull moltíssima població nascuda fora i es veu a ella mateixa com una "ciutat internacional" amb característiques pròpies i diferenciades sobre la resta del país. I com a Barcelona hi ha una elit intel·lectual ressentida amb el nacionalisme que estructura un discurs presumptament cosmopolita, que de fet cerca erosionar la força del nacionalisme. Aquesta elit fins ara s'aplegava al voltant del PSC, sobretot, i del PP però l'actuació de Maragall, que han considerat massa nacionalista, els ha fet trencar amb els socialistes, a diferència per exemple del que passa al País Basc.

"Amistat per interés..." Adagis 270 anys després (I)

- Amistat per interès, no dura, perquè no ho és

Amb esta dita, que es podria aplicar als pactes que s'han de tantejar a partir d'ara a la política catalana per tal de fer govern, comence una altra sèrie: una selecció d'adagis (segons el DCVB sentència breu, clara i popular, que inclou un pensament o un consell moral) extreta del Tratat de adages, y refranys valencians, que va publicar el notari valentí Carles Ros ara fa justament 270 anys. Cap pacte serà estable, perquè al cap i a la fi tot serà amistat per interès; la qüestió és saber qui és més amic de qui per tal de triar l'opció de govern amb més durabilitat. Sembla que els més amics són PSC-ERC-ICV perquè tots són més o menys d'esquerres i ja vénen de compartir amistat (amb discussions), però les possibilitats són diverses. Estarem a l'expectativa. Això sí, si el tripartit repeteix i l'amistat torna a ser breu i desastrosa, ho pagaran caríssim.

Tornant a l'obra de Carles Ros, el mateix autor afirma al pròleg que recopilà els Adages, Refranys, ò Proverbis, Valencians, per ser cosa gustosa, que facilment se queda en la memoria, y [per] que tinguen tots escrites en Valencià eixes doctrines sentencioses, Humanes, y Divines, utiloses à la Republica, ò Patria. El principal objectiu era donarlos [als valencians] regles clares, y segures pera que no olviden sa Lengua, y que la sapien lligir, y escriure correntment, amb la qual cosa Carles Ros considerava que s'acreditava de bon Valencià, y amant de la mia Lengua, obligació que cada hu de per si tè, sia de la Nacio que vulla, puix dèu aprear, y defendre les coses de la sua Patria, y tambè el Lenguatje. I a contracorrent amb la cultura del seu temps afirmava que no perque nostra llengua Valenciana està hui en dia arrimada, puix apenes se escriu en ella cosa alguna, han de pensar ques roin; perque entre les entranyes de la terra, sol aver minérs dor amagats, y quant se descobrin, troben alli aquells tesors, que valen lo mateix, y sestimen com si no haguèren estat sepultats aixì nostra Lengua, tostem que la traèm à llum, se coneixen los quilats de son valor.

Així doncs, allà va la primera remesa d'adagis i refranys seleccionats de l'obra d'aquell notari valencià:

- Als criats nols degues masa, per quet trauran de ta casa
- A ta filla mentre creix, dona-li lo que mereix
- A la Esglesia per orar, y à la plaça per tractar
- Ab lo qui bèu masa vi, negocia en ell dematì.
- Al Princep que bè governa, desitjali vida eterna
- Allo quet importa à tu, no ho deixes fer à ningù
- Aygua passada no mol molì
- Allà hon vatjes, com vetjes faces
- Al Estiu tot hom viu
- A bon entenedor, breu parlador
- A falta de bons, mon pare es Alcalde
- Bon senyor parlau cortès, quel bon parlar no costa rès
- Brams de ase no putjen al Cel
- Bon dia es lo que plou, si no apedrega

Reflexions entorn 1909 i 2007

Què ha passat en aquest país perquè, de veure els catalans i els barcelonins com uns iguals, aliats "naturals" en una tasca regionalitzadora de l'estat, venedors i compradors de les mercaderies que circulen per casa nostra, fraternalment units en una història foral i en una llengua compartida s'haja passat a veure'ls -i veure'ns de retruc-, com en una relació que sols es pot establir de senyor a serf, de dominador a dominat? [...]

La societat valenciana, amb relació a Catalunya, es mou entre la reacció visceral hereva d'una batalla lingüística i cultural creada, dirigida i nodrida per interessos aliens als valencians durant els anys setanta del segle passat, en la transició doncs, i la tendència racional a establir contactes, relacions normals i, per què no, privilegiades amb aquells amb qui compartim una història, una llengua, un context geogràfic i econòmic i uns fluxos funcionals evidents. De vegades, la situació em recorda a aquell riu que s'entesta a tornar pel seu llit natural malgrat les obres artificials de canalització que li imposen un nou traçat.

Josep Vicent Boira Maiques, València i Barcelona. Retorn al futur, 2006, p. 11 i 12

Jornada de reflexió

Hui és la jornada de reflexió de les eleccions al Parlament català. Segons diu la definició de la Junta Electoral durant este dia, que assenyala el final de la campanya electoral, està prohibit qualsevol tipus de manifestació que indueixi la direcció del vot. Tanmateix, entre en el blog Entrellum i se'm demana el vot per a CiU a través d'un banner i un post. Supose que en molts altres llocs es demanarà el vot per a altres partits. Continuaran tenint sentit les "jornades de reflexió" amb la irrupció massiva d'internet a les campanyes? Fiscalitzarà la Junta Electoral què es diu als blogs i les pàgines web?

Nota: Les travesses donen com a favorit per a la presidència a Mas. Tot i un acostament passatger de Montilla, finalment Mas s'ha consolidat com el gran favorit. I diuen que les apostes no fallen.

Mas -------> 1,61 a 1
Montilla --> 2,4 a 1
Carod ----> 20 a 1
Saura -----> 38 a 1
Piqué -----> 75 a 1