Aquest mateix títol encapçalava ahir una notícia el diari EL PUNT que informava que en els últims mesos s'han destapat cinquanta-nou irregularitats en poblacions pertanyents en catorze comunitats autònomes de l'Estat Espanyol. La notícia segueix dient que prop de seixanta ajuntaments estan implicats en més o menys mesura amb requalificacions de terrenys irregulars, cobraments de comissions, tractes de favor a determinades constructores, vendes irregulars de terrenys municipals, etc. (Continua...)
Ahir després d'anar a la Fira Artesana, Industrial i Comercial de Puig-reig, vàrem anar a l'Orient a veure el Barça. Mentre fèiem la partida de cartes, el Madrid dónava una lliçó a l'Osasuna. Bé, no sé si demostració de futbol o no, però si més no anàvem veient com el marcador s'anava engreixant gràcies a l'encert d'un personatge que em sembla si més no amb grans qualitats futbolístiques: l'holandès Van Nistelrooy. Els madridistes estàven contents, i així ens ho anàven dient... però per arrodonir-ho els faltava que el Saragossa guanyés. (hi ha més...)
La lectura del sempre interessant bloc del periodista Saül Gordillo avui ens porta a visualitzar quins poden ser dues de les primeres víctimes més sonants del govern Maragall, després d'ell mateix. Aquests dies el ball de noms que poden ocupar conselleries és important, encara que em sembla molt encertada aquesta forma de no desvetllar fins que el futur President ho cregui oportú tot l'executiu en ple, encara que hi hagi hagut patinades -com la que Gordillo recorda va fer el Jordi Guillot, anunciant que Interior s'ho emportava el Saura-. (Segueix...)
I això és el què ens fa grans. El binomi acció-reacció és dels més lògics que es viuen. Si després de l'acció no hi ha la reacció quelcom passa. Però també es veritat que hi ha accions que no mereixen reaccions, llavors és quan la indiferència actua i normalment és quan triomfa aquesta indiferència i l'acció fracassa...
Aquests dies, l'acció de la formació de govern ha tingut moltes reaccions. Això ja vol dir que la lògica funciona. L'acció comença amb èxit. Les reaccions... n'hi ha de totes. Hi ha la de votants desenfadats... votants d'Esquerra decepcionats -crec jo que molts menys que els prudents, els satisfets, els no incòmodes-, votants de CiU que diuen que no aniran a votar mai més, a més de cassolades, manifestacions... Tot plegat completament lògic. L'acció s'ha d'explicar i s'ha d'intentar entendre. L'acció ha de tenir uns resultats que llavors valorarem.
El dia 7 de novembre del 2006 hem vist escenificat l'acord entre els membres dels tres partits que donaran suport al nou govern de la Generalitat. Bé, diguem-ho correctament: els que formen l'Entesa Nacional pel Progrés. Han intervingut Montilla, Saura i Carod, amb tots els diputats que formen part de les forces que conformaran aquest nou govern tripartit -encara que es vulgui canviar el nom, és de tres partits...-. Per cert, si voleu veure les seves intervencions, Vilaweb TV les ofereix a través també de les pàgines de Vilaweb. (Segueix...)
És una llàstima perquè no sembla pas mal xicot, però crec que torna a equivocar-se i com em sembla recordar que va dir el Piqué... "Artur no seràs mai president de Catalunya". Avui hem sentit les seves declaracions i realment torna a caure al mateix parany. Ell contra tots, i no se'n sortirà. Sembla no adonar-se que, ara, sol no pot anar enlloc. És lògic i normal que no accepti el tripartit, i que d'ara endavant faci una oposició ferma enfront aquesta opció. Però el què crec desmesurat és dir coses com "aquest pacte toca la qualitat democràtica d'aquest país". Ei!!, que la llei és una, i això del pacte de progrés no és il·legal!! Ah!! ni il·legítim!! O és que no hi va haver una majoria de votants que ho van fer a forces d'esquerres?? (Hi ha més...)
El President d'Esquerra ha anunciat que proposarà a l'executiva del partit reeditar el govern catalanista i d'esquerres. Jo he mostrat sempre que ni Mas ni Montilla són els meus candidats a la presidència de la Generalitat i que, per tant, no em mostren ni em mostraran cap entusiasme per dirigir el nou govern. Això sí, prefereixo un espanyolista declarat que un espanyolista encobert. Un que saps de quin peu calça i que no se n'amaga, pots modelar-lo més que un que sota la jaqueta s'hi amaga un jersei d'un altre color. (Continua llegint...)
Després d'escoltar diferents notícies a la ràdio i a la tele, se m'acut una història, potser ridícula, però crec que pot ser reflex del què crec que està passant...
Un fruiter de renom vol posar a la venda taronges de la collita d'aquesta nova temporada, i com a bon venedor atent amb la seva clientela -per això ha assolit ser de renom- vol oferir el millor producte. Ell, amb la seva camioneta, s'acosta a Mercabarna per veure els diferents tipus de taronja que han portat per la venta al major. Caminant per aquells llargs passadissos plens de palets i fruites per a totes bandes, veient les taronges que ha d'escollir s'adona que no n'hi ha cap que sigui la millor per satisfer la seva clientela. (Continua llegint...)
Des d'ahir el jovent independentista català tenim representació a la cambra baixa espanyola (mirar notícia). Laia Cañigueral va prendre l'acta de diputada al Congrés de Diputats a Madrid, prometent per imperatiu legal i en català el seu càrrec. La Laia, amb la que he coincidit durant un any a la Direcció Nacional de les JERC i anteriorment a diversos Consells Nacionals i nombrosos actes organitzats per la nostra formació, emprèn una aventura que de ben segur no serà fàcil. Una gran responsabilitat la de defensar el jovent i el sobiranisme català a aquella cambra de representació espanyola. Des d'aquí només em queda desitjar-li moltíssima sort per la gran tasca que té per endavant i oferir l'ajuda que necessiti sempre que estigui al meu abast. És una oportunitat històrica i política que tots plegats no podem deixar escapar.
Dos dies després de les eleccions s'enceten els contactes entre els partits polítics que quelcom tenen a dir sobre els futurs pactes per formar govern de la Generalitat.
Avui, toca Mas amb Montilla. Personalment em van descol·locar bastant les declaracions d'ahir del Duran i Lleida que va descartar formar govern en minoria amb pactes externs. Això, al meu entendre, fa més difícil la sociovergència, aquesta mena de gran pacte que sembla afavorir Mas i el PSOE -vaja, sembla no, segur que ho prefereixen-. Veig difícil que el PSC entri a formar part d'un govern presidit per Mas. Tot i això, tampoc és descartable, perquè si des de Madrid dónen ordres, potser els socialistes catalans creuran... (Continua...)
