CONVERGÈNCIA I LES INSTITUCIONS
El problema de passar massa temps a les institucions públiques, sense l’alternança política, té com a resultat les actituds de menysteniment i un insà sentit de la propietat que perjudica fonamentalment la democràcia.
N’han estat una mostra d’aquest comportament les freqüents vegades en què, el cap de l’oposició, Sr. Artur Mas i els seus corifeus, han faltat al respecte al president de la Generalitat, per no considerar raó suficient el resultat electoral i la majoria parlamentaria que el va fer president. Un fet que ha aixecat no poques mostres de rebuig, i que posava de manifest el sentit de propietat respecte de la Generalitat com a institució.
El mateix president va manifestar la duresa d’algunes de les campanyes iniciades per Convergència contra la seva persona quan era alcalde de Barcelona. És una manera de fer política característica d’alguns règims què, enlloc de promoure la proposta, només cerquen la destrucció de l’adversari.
La Convergència aranesa no és gens diferent, tampoc en això. Ho evidencia l’article del president de CDA a l’Aran, després que el Sr. Barrera arribà a la darrera Comissió d’Agricultura amb l’exigència de comparèixer, menyspreant la sobirania del Parlament. L’objectiu de l’article, publicat el 14 de juliol, era generar greuges comparatius des de la demagògia fàcil. Doncs bé: ni tan sols el president de la Generalitat acudeix al Parlament si no és amb una sol·licitud formal de compareixença o bé amb l’acord majoritari dels grups perquè aquesta es produeixi.
Possiblement, el síndic volia esmenar l’error dels seus representants a la Comissió de Política Territorial que van votar, inexplicablement, en contra d’una substancial millora dels ajuts als pagesos afectats per la presència de l’ós. I aquest si que va ser un flac favor als interessos dels pagesos aranesos, especialment, perquè, de no ser pels grups d’ERC, ICV i PSC-CpC, el vots de CIU i PP haurien deixat sense validesa una notable millora d’aquests ajuts.
La millor manera de posar-hi una cortina de fum és fent l’espantall del victimisme i tornant a la desqualificació. El Parlament de Catalunya és absolutament respectuós amb els representants dels ciutadans, siguin polítics o d’altres àmbits de la societat. El seu reglament però s’ha de complir, i les formes parlamentàries requereixen sovint del pacte i el diàleg, dos virtuts que semblen ignorar els maldestres entorns del Sr. Barrera.
La pregunta, però, seria: per què un tema com l’ós que ha aixecat tota aquesta polèmica, no ha merescut, tal i com ha demanat reiteradament l’oposició, un Ple del Conselh Generau per abordar aquesta qüestió en l’àmbit de les Institucions Araneses? O es que no és en l’àmbit del Ple d’aquesta Institució on recau la reclamada sobirania d’Aran?
La raó, però, no és altra que el sentiment de propietat de la institució, i l’ostentació del poder que fa prescindible l’òrgan col·legiat del Ple en favor del presidencialisme més absolutista.
Estic absolutament d’acord amb el Sr. Jusèp Loís Boya en que el síndic ha de tenir una presència més continuada i reglamentada en el Parlament. Una proposta, per cert, que va ser feta pel conjunt dels representants dels partits polítics aranesos, en l’anomenada “Taula de Vielha” en una frustrada reforma de la Llei d’Aran, que ell, com representant del seu partit, no va acceptar. Clar que, en aquell moment, Convergència era al poder a Catalunya i el control democràtic era prescindible.
Mentre arriba la propera Llei d’Aran, proposo al conjunt de les forces polítiques araneses i molt especialment al síndic que comencem les reformes per la casa pròpia i iniciem la reforma del Reglament del Conselh per dignificar el debat polític a l’Aran augmentant la raquítica i vergonyosa xifra de sis Plens del Conselh Generau a l’any. Perquè, finalment, seria bo que el nostre Ple, i la nostra màxima institució, s’assembli una mica més al funcionament del Parlament de Catalunya i menys al “coto” privat dels que, en nom dels aranesos, fan de les institucions un ús partidari i degradant.
Francesc X. Boya i Alós
Secretari General d’Unitat d’Aran i diputat
N’han estat una mostra d’aquest comportament les freqüents vegades en què, el cap de l’oposició, Sr. Artur Mas i els seus corifeus, han faltat al respecte al president de la Generalitat, per no considerar raó suficient el resultat electoral i la majoria parlamentaria que el va fer president. Un fet que ha aixecat no poques mostres de rebuig, i que posava de manifest el sentit de propietat respecte de la Generalitat com a institució.
El mateix president va manifestar la duresa d’algunes de les campanyes iniciades per Convergència contra la seva persona quan era alcalde de Barcelona. És una manera de fer política característica d’alguns règims què, enlloc de promoure la proposta, només cerquen la destrucció de l’adversari.
La Convergència aranesa no és gens diferent, tampoc en això. Ho evidencia l’article del president de CDA a l’Aran, després que el Sr. Barrera arribà a la darrera Comissió d’Agricultura amb l’exigència de comparèixer, menyspreant la sobirania del Parlament. L’objectiu de l’article, publicat el 14 de juliol, era generar greuges comparatius des de la demagògia fàcil. Doncs bé: ni tan sols el president de la Generalitat acudeix al Parlament si no és amb una sol·licitud formal de compareixença o bé amb l’acord majoritari dels grups perquè aquesta es produeixi.
Possiblement, el síndic volia esmenar l’error dels seus representants a la Comissió de Política Territorial que van votar, inexplicablement, en contra d’una substancial millora dels ajuts als pagesos afectats per la presència de l’ós. I aquest si que va ser un flac favor als interessos dels pagesos aranesos, especialment, perquè, de no ser pels grups d’ERC, ICV i PSC-CpC, el vots de CIU i PP haurien deixat sense validesa una notable millora d’aquests ajuts.
La millor manera de posar-hi una cortina de fum és fent l’espantall del victimisme i tornant a la desqualificació. El Parlament de Catalunya és absolutament respectuós amb els representants dels ciutadans, siguin polítics o d’altres àmbits de la societat. El seu reglament però s’ha de complir, i les formes parlamentàries requereixen sovint del pacte i el diàleg, dos virtuts que semblen ignorar els maldestres entorns del Sr. Barrera.
La pregunta, però, seria: per què un tema com l’ós que ha aixecat tota aquesta polèmica, no ha merescut, tal i com ha demanat reiteradament l’oposició, un Ple del Conselh Generau per abordar aquesta qüestió en l’àmbit de les Institucions Araneses? O es que no és en l’àmbit del Ple d’aquesta Institució on recau la reclamada sobirania d’Aran?
La raó, però, no és altra que el sentiment de propietat de la institució, i l’ostentació del poder que fa prescindible l’òrgan col·legiat del Ple en favor del presidencialisme més absolutista.
Estic absolutament d’acord amb el Sr. Jusèp Loís Boya en que el síndic ha de tenir una presència més continuada i reglamentada en el Parlament. Una proposta, per cert, que va ser feta pel conjunt dels representants dels partits polítics aranesos, en l’anomenada “Taula de Vielha” en una frustrada reforma de la Llei d’Aran, que ell, com representant del seu partit, no va acceptar. Clar que, en aquell moment, Convergència era al poder a Catalunya i el control democràtic era prescindible.
Mentre arriba la propera Llei d’Aran, proposo al conjunt de les forces polítiques araneses i molt especialment al síndic que comencem les reformes per la casa pròpia i iniciem la reforma del Reglament del Conselh per dignificar el debat polític a l’Aran augmentant la raquítica i vergonyosa xifra de sis Plens del Conselh Generau a l’any. Perquè, finalment, seria bo que el nostre Ple, i la nostra màxima institució, s’assembli una mica més al funcionament del Parlament de Catalunya i menys al “coto” privat dels que, en nom dels aranesos, fan de les institucions un ús partidari i degradant.
Francesc X. Boya i Alós
Secretari General d’Unitat d’Aran i diputat
Publicat al diari Segre el dia 22 de juriol
