Montilla assenyala el camí

Tot i que l’actualitat informativa de la setmana ha seguit centrada en el procés de negociacions postelectorals, vull començar per subratllar la contundent derrota de George Bush en les eleccions nordamericanes. El Partit Demòcrata ha assolit la majoria a la Cambra de Representants i al Senat. En efecte, a la Cambra de Representants hi ha avui 196 republicans i 229 demòcrates, que han guanyat 29 escons; i al Senat hi ha avui 49 republicans i 51 demòcrates, que han guanyat 6 escons. També s’han renovat els governadors, que són avui 21 republicans i 28 demòcrates, que han guanyat sis Estats. Les conseqüències no s’han fet esperar i de forma fulminant s’ha produït el relleu del Secretari de Defensa Donald Rumsfeld. Caldrà seguir d’aprop la nova direcció demòcrata, amb Howard Dean al capdavant del partit, Nancy Pelosi com a Presidenta de la Cambra de Representants, Rahm Emanuel, coordinador dels congressistes demòcrates, i els senadors Reid, Durbin i Schumer. Tots els analistes assenyalen que els resultats poden impulsar la candidatura de Hillary Clinton. Vegeu l’article de Manuel Castells per a un anàlisi més aprofundit del que han suposat aquestes eleccions.



Molts han estat també els articles dedicats a l’anàlisi postelectoral català. Convé no perdre de vista els resultats. Us recomano un atent estudi a la comparativa dels resultats de totes les eleccions al Parlament celebrades des de 1980. Sobre la configuració de la nova majoria parlamentària no us podeu perdre l’article de Daniel Fernández publicat al diari Expansión. També són molt recomanables els articles d’Albert Sáez, Antoni Segura, Ferran Gallego i Josep Ramoneda. Per la seva banda, Pilar Rahola va publicar un elogiós article sobre José Montilla a El País.

Del pròxim President de la Generalitat no us podeu perdre ni la seva intervenció d’ahir davant del Consell Nacional del PSC ni l’entrevista publicada avui a El Periódico de Catalunya.

Com us deia, no podem deixar d’analitzar el resultat electoral i el preocupant nivell d’abstenció. Ho feia José Montilla en la seva intervenció abans esmentada. En la meva opinió la millor forma de corregir aquesta preocupant tendència és mantenir una estricta coherència entre el que hem defensat al llarg de la campanya electoral i la nostra acció de govern. Ens hem compromès a posar l’Estatut al servei de la gent, a desenvolupar una ambiciosa política social, a respondre amb fets i no paraules, a fer un govern sòlid i cohesionat, a seguir fent de Catalunya un sol poble i una societat avançada. Aquesta és la millor manera de respondre a la voluntat dels electors i de recuperar la confiança perduda. Estic convençut que José Montilla és la millor garantia que la nostra actuació s’ajustarà a aquestes prioritats.

Tots els analistes estan subratllant la rapidesa i discreció amb la que s’estan desenvolupant les negociacions, i també els indicis que apunten a l’esforç de no repetir els errors que van causar tant de soroll en l’anterior legislatura i que van perjudicar la bona percepció de l’acció del Govern. Aquesta setmana hem posat també les bases per a l’adequada coordinació dels grups parlamentaris de la majoria al Parlament de Catalunya. I la setmana vinent culminarà la negociació del document programàtic del govern de l’entesa nacional pel progrés. El dia 17 es constituirà el nou Parlament i, previsiblement, el debat d’investidura tindrà lloc els propers dies 23 i 24 de novembre.

Ahir es va produir una concentració a la Plaça de Sant Jaume rebutjant l’acord subscrit entre PSC, ERC i ICV-EUiA, i són encara molts els dirigents de CDC que estan intentant dimonitzar aquesta entesa. No ens cansarem d’explicar que el nostre és un sistema parlamentari i que, per tant, governa qui obté majoria al Parlament. CiU hauria de reflexionar per què no ha obtingut cap altre suport al Parlament. Ni el del PP, rebutjat per ells mateixos davant notari –i que hagués resultat insuficient- ni el d’ERC ni el del PSC. CiU va guanyar les eleccions en vots i en escons, però va perdre estrepitosament el plebiscit contra el govern catalanista i d’esquerres en que va voler convertir aquestes eleccions. Tampoc no ha estat gens edificant l’espectacle d’anar a Madrid a guanyar el que no s’havia pogut guanyar a Catalunya. Els que tota la vida van acusar el PSC de sucursalista van intentar infructuosament sucursalitzar la política catalana. Han comès el típic error de qui s’acaba creient les seves pròpies mentides.

El PSC, en base a la seva sobirania, va prendre les seves decisions a Barcelona. I era evident que ni podia renunciar a una presidència tenint majoria suficient per assolir-la, ni podia acceptar que les seves decisions fossin preses a Madrid, ni contribuir a certificar la idea que l’esquerra a Catalunya sols pot governar en circumstàncies excepcionals.

La celeritat del procés negociador ha fet pensar a alguns que l’acord ja estava fet abans de les eleccions. No és cert. I que sí és cert és que la campanya desenvolupada per CiU va permetre madurar una decisió de forma molt més ràpida i senzilla del que havíem pensat.

Ara toca construir, a partir de la bona feina del Govern Maragall i aprenent també dels errors i carències que hem constatat. No estem, doncs, davant d’una segona oportunitat, sinó davant d’una nova oportunitat que no podem desaprofitar en bé del país i de la seva gent.



“Perles” del programa Polònia emès el 9 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

EL MILLOR

- El "piccolo problemi amb la hipotequi" del Papa sobre el Vaticà (m'encanta l'italià de mossèn Soler). Es veu que no el papa Giulio no havia pagat "trinqui-trinqui" i han de cridar... "Flavio, presto, vai cercare Zaplana" per solucionar el problema "No se preocupe, todo tiene solución en la viña del señor, sobre todo si es urbanizable.... ya lo estoy viendo Divina d'Or, ciudad de peregrinaciones [enmig de la plaça Sant Pere], apartamentos como Dios manda... o Terra Mística". Conclusió: "Andiamo, andiamo" diu el Papa, "sí, sí, andamio, andamio" diu Zaplana.

- l el monòleg final del President Maragall... Què fort, què fort... antologia d'acudits de la meva època de l'Un, dos, tres per explicar la siuació actual.... "he anat al Senegal a demanar asil polític... la plaça Sant Jaume abarrotá amb gent fent cua per pillar conselleria..." "I la cara que se li ha quedat al Mas ? i quin cabreig que porta Zapatero..." Al final, el President pillat in fraganti amb la cassola... porca misèeeeria que el Montilla te la fotràaaaa... EXTRAORDINARI

LA NOVETAT

- El gag transversal. Durant tota l'emissió patim (gairebé en temps real) el segrestament de Mas a Carod sota amenaça de bomba!!!! Si no el fan president en 30 minuts, la bomba esclatarà. Carod "Cada vegada que toco el poder la cosa s'embolica". Els negociadors: el President Maragall fracassa. Duran diu que ell no en sabia res. El President Zapatero fa valdre el seu "Artur y yo somos más que amigos", però no cola "aquest galifardeu es pensa que no tinc memòria", diu Mas. "Sí, sí, a mi també me la va jugar", diu Carod. Mas: "Sí, m'he begut l'enteniment, com Catalunya". Finalment arriben els Mossos amb la consellera Tura. El Mosso disfressat de pizzero aconsegueix alliberar Carod que ha adormit Mas explicant-li la seva època d'anxaneta. Però queda la bomba per desactivar... sort de Ferran Adrià que sap com desactivar-la (eren angules amb salsa de pitufo que li havia preparat ell a Mas)

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- El català amontillat del President-to-be en el seu missatge institucional per inaugurar el seu mandatu, una barreja explosiva de cabòries. Destaco la perla "governaré el país de cap a rap, de Prades a Guardarroba". Al final caldrà la intervenció de la Manuela per blocar Carod que li vol prendre la portavossia.

- El pre-pacte frustrat entre Duran i ZP... "de qué color quieres la alfombra para el Ministerio?".... "Moncloa, dígame?" porta la mala notícia del nou tripartit així que d'allò del Ministeri "nasti de plasti... yo es que me prometo encima, Duran, no es nada personal". Duran: "he perdut Exteriors, però la cassolada que faré se sentirà per tot el món".

- Dinar de l'antic Tripartit a Can Ravell (o similar) per tancar el Triunit (es veu que ja no seran Tripartit, oi Xavier?). Saura fa de mediador i el President Maragall és que s'hi pixa.

- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".

- Franco se solidaritza amb Montilla, que malgrat tenir menys vots serà President. Diu "bueno, yo no tuve ninguno y aguanté lo que aguanté.... y por cierto porqué le llaman Generalidad si no hay ningún General?".

- Mi Manuela al darrere de les proves per a President i Vicepresident. Fent com si jugués a les pel·lícules intenta xivar-li a Montilla ("som-hi, nogensmenys!") que qui va alliberar Barcelona va ser Rafael de Casanova i que el de la foto és el President Tarradellas (no Gorbachov, home!). A Carod li suggereix amb mímica que el que ha de fer quan no està d'acord amb el President és... tancar la boca.

- El President del Bulli i la Presidenta del Sant Pal de Sant Pol troben el costat fosc de la cuina.... amb la princesa Rusca-leia alias Bulli2-D2, i fins Darth Vader. El plat: electròlisi d'espaguetis amb encenalls del revers tenebrós. Gadgets destacats: Les arrecades miniBabybel de la Rusqui i el ratllador làser.

EL PITJOR

- La subhasta de rampoines electorals que inclou un preservatiu utilitzat per Joan Saura i Imma Mayol. Tot troba comprador excepte els directors de campanya Madí i Zaragoza :(

KA FORT

- El Rei explicant-li El cuento de la Transición a Leonor "Había una vez un país muy bonito... el príncipe se convirtió en Rey y algunos no lo querían, pero cuando vieron que era tan bueno y campechano..." sembla que a la nena no li ha agradat... "pues yo hace años que vivo de él", s'excusa el Rei. I és clar, Letizia prefereix que li expliqui a la nena la seva pròpia versió de La Ventafocs.

SURREALISTA

- Mea culpa. No havia d'haver-me alegrat la setmana passada de la incorporació del Ciutadà Rivera perquè ara ve amb els seus altres dos diputats (també en pi...) parlant de Calvo Sotelo i Infanta Carlota, Parlamento autonómico i altres perles.

ELS ACUDITS DEL MATÍAS

- El President Maragall al Senegal: balla, balla es veu que tenia ganes de marxa, per això després de dos anys devia voler marxar...

- El nom de Tripartit està massa cremat, com el bosc a Galícia. Cal buscar un altre nom... "tricicle? aquests 3 com millor estan és callats". O sinó, sempre es pot cantar la mítica: "Eran uno, dos y tres, los famosos mosqueperros, y el pequeño Puigcercós, siempre va con ellos", oi Miquel? "Serà la primera cantada del nou Govern".



ZW núm. 60 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.iapc.org/

En un context on se succeeixen els processos electorals arreu del món, cada cop és més rellevant la figura dels consultors polítics i dels experts en el disseny d’estratègies i campanyes electorals. Destaquen associacions com l’European Association of Political Consultants (EAPC) o l’Associació Internacional de Consultors Polítics (IAPC) que, des d’avui diumenge i fins el dia 15 de novembre, celebra a Barcelona la seva 39ª Conferència Mundial. La IAPC és una associació de referència a nivell internacional que aplega consultors polí­tics d’arreu el món. Va ser fundada l’any 1968 per Joe Napolitan, consultor nordamericà, i Michel Bongrand, consultor polític francès. Entre d’altres temes s’analitzarà l’impacte de les eleccions als EUA o les noves eines de campanya. Un bon exemple de l’ús de les noves tecnologies al servei de la política el tenim en els tres candidats a les primàries socialistes franceses, que tindran lloc, en una primera volta, el proper 16 de novembre: Ségolène Royal, Laurent Fabius i Dominique Strauss-Kahn.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, dues referències. El Mobile Festival Film on des del dia 9 de novembre es poden presentar ja les obres a concurs (exclussivament vídeos gravats a través del telèfon mòbil) per a la seva segona edició. Aquí podeu consultar el reglament per participar. I, seguint la tendència marcada per YouTube, una iniciativa espanyola: Dalealplay.com, que vol crear una comunitat virtual al voltant dels vídeos en espanyol, on es pugui trobar la visió iberoamericana sobre temes diversos.

Entesa nacional pel progrés

Dimecres, eleccions. Dijous, la Comissió Executiva del PSC decideix optar per la configuració d'una majoria progressista. Des de divendres, contactes. Dissabte, negociació. Diumenge, més negociació. Dilluns, l'adopció d'una declaració conjunta PSC-ERC-ICV-EUiA anunciant la constitució d'un Govern d'Entesa. Dimarts, José Montilla, al Parlament de Catalunya, com a candidat a la Presidència de la Generalitat, en companyia dels 70 diputats i diputades electes dels partits signants de l'acord, fa un discurs de presentació de la nova majoria parlamentària. Sóc feliç.

Analitzar i reaccionar

A cop calent es fa difícil fer una anàlisi acurada dels resultats electorals de dimecres passat. En varem començar a parlar a la reunió de la Comissió Executiva del PSC de dijous a la tarda. Però encara que sigui amb un caràcter provisional voldria subratllar alguns trets que em semblen particularment rellevants.

Cal destacar una participació molt baixa, més de cinc punts inferior a la del 2003. Alguna cosa no funciona en el nostra sistema polític i alguna responsabilitat tenim les forces polítiques (totes en conjunt i cadascuna la seva) en un grau d’abstenció tan elevat en unes eleccions tan importants.

Cal reconèixer la victòria de CiU en vots i en escons, a Catalunya i a les quatre circumscripcions. Certament, un resultat que queda molt lluny de les expectatives dels que havien plantejat aquestes eleccions com a plebiscit contra el Govern catalanista i d’esquerres. Sols cal veure com CiU obté menys suport que la suma PSC-ICV i com la suma dels diputats de les tres forces polítiques que van subscriure el Pacte del Tinell segueix essent majoritària passant de 74 diputats a 70, contra els 46 de CiU que sols en guanya dos amb respecte del 2003.

Es produeix un significatiu retrocés del PSC en vots i en escons. A destacar un millor resultat relatiu a les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona, i un molt bon resultat al Pirineu i a les Terres de l’Ebre.

Pel que fa a la resta de partits, ERC i PP retrocedeixen una mica, mentre ICV-EUiA guanya tres escons, i entra al Parlament amb tres escons el nou partit Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s).

Coincideixo amb l’anàlisi que fa Carles Castro a La Vanguardia on atribueix el retrocés del PSC a l’abstenció en un grau molt més important que al transvassament de vots cap a ICV-EUiA o C’s.

Crec que no podem desconèixer que l’elevat grau d’abstenció i el retrocés del PSC poden tenir molt a veure amb el soroll dels tres anys de govern i les tensions causades pel debat estatutari.

Aquest soroll ha contribuït a una significativa “fatiga política”, a una alarmant desafecció ciutadana. En aquest sentit, és interessant llegir l’anàlisi d’urgència fet per Nou Cicle, del que se’n deriva una exigència d’una “política de sentit”. Hi coincideixo plenament.

És obvi que el procés de canvi de candidat socialista pot haver tingut a veure també amb el resultat, però no tinc cap mena de dubte que la raó fonamental del retrocés respon a un judici negatiu de part de l’electorat socialista sobre el desenvolupament de la passada legislatura.

La correlació de forces a nivell parlamentari ofereix tres possibilitats, la formació d’una nova majoria progressista, la formació d’un front nacionalista CiU-ERC o l’anomenada sociovergència.

El PSC ha optat per intentar acordar la formació d’una nova majoria progressista. Però cal tenir garanties sobre la solidesa, cohesió i eficàcia del futur govern. I aquesta és la tasca que José Montilla està desenvolupant en aquests moments.

Coincideixo, doncs, plenament, amb els articles de Juan José López Burniol, Joan Tapia i Javier Pérez Royo, que abonen aquesta possibilitat.

Temps hi haurà per analitzar amb profunditat els resultats electorals i les seves conseqüències. Ara toca trobar un desllorigador a la difícil situació que enfrontem. I això vol dedicació, encert i discreció. Jo hi estic fent també la meva modesta aportació.



“Perles” del programa Polònia emès el 2 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- La "mani" d'ex-alts càrrecs de CiU manifestant-se davant de Palau: "El Tripartit se quemaaaaa".
- El President Maragall lligat a la cadira perquè ell no se'n va "fins que toqui". Quan Toni Soler el crida per veure si pot posar ordre en el caos deixa a Saura lligat perquè li guardi en el seu lloc "Joan, oi que vols que es reediti el Tripartit?, doncs vigila que ningú et prengui el lloc. És un petit sacrifici per Catalunya i pels peixets i els boscos que defenses tu".
- Com que Montilla està lesionat, Toni Soler demana a Maragall que faci de PSC i ell, en un dels monòlegs més brillants que se li coneixen li etziba "Sí, home, que ho faci el Saura, com en el debat! No m'han fotut fora? Que ho arreglin ells! .... Un altre Tripartit? Quina mandra.... però llavors el Mas.... el doble de mandra!... Clar que Iniciativa ha madurat, ja no estan tan verds... i el PP té un problema, i aquest problema es diu 3%". "També?" pregunta Soler. " "Vull dir el 3% dels Ciutadans...".
- Mas (que continua amb el seu estil d'americanes salamartín) ja vol ocupar el despatx a Palau. El President li contesta "Ah, jo ja tinc el despatx buit, me'l vau buidar tu i en Zapatero, no te'n recordes? Ah, i si hi trobes en Saura... recicla'l".
- Mas: "Jo faré història, seré el primer President guapo, i t'ho demostraré: Macià, un iaio xeruc; Companys, lleig a matar; Irla, ningú no se'n recorda de quina cara feia; Tarradellas, tan lleig que tothom va fotre el camp; Pujol, una mandonguilla amb potes; i Maragall, sembla que hagi dormit fora de casa i malament!".
- La festa a la Moncloa de la vicepresidenta De la Vega i Zapatero que celebren la victòria..... a la porra: "Lo hemos clavado".
- La Terribas repassa les portades post-eleccions de la premsa: El Periodico, Mas fracassa estrepitosament; Avui, Doncs mira que Montilla; La Vanguardia, Possible govern dels nostres [amb les fotos de tots ells, clar]; El País, ZP se aparece a tres pastorcillos; El Mundo, Ciutadans encuentra ácido bórico en los lavabos del Parlament; Regió 7, El nou President no serà del Bages; La Razón, Grrrrrrrrr. També tenim revistes: Hola, Josep Piqué nos recibe en su nuevo hogar [sota el pont de Vallcarca]; Sapiens, Montilla era català; Ser padres, 40-50 años. La enojosa edad de los pactos.
- El pobre Duran trucant a Mas per demanar-li explicacions (com sempre): "No me n'havies dit res de les eleccions... quants diputats hem tret? 48? Això seran d'Unió, i de Convergència?"
- La samarreta perduda de Benach que completa la frase: Pactarem (Carod) amb (Puigcercós) ??????
- Puigcercós assegut a la falda de Carod "per donar imatge d'unitat".
- Acebes en directe des de la seu del carrer Gènova: "No le entiendo la pregunta pero da igual porque contestaré lo que quiera... Cataluña seguirá la senda del pecado y España la del abismo..." el deliri el porta a acabar entonant l'Amo a Lauraaaaa.
- Saludem la incorporació d'Albert Rivera, en pilotes, naturalment.
- L'aixecament (de la cadira) de Franco per la situació de caos "en la región nordeste de España".
- El "Déu-vos-guard, vailet" de la Ruscalleda a l'Adrià (no, si encara m'acabarà agradant...)

EL MILLOR
- El karaoke col·lectiu i bilingüe de tots els líders polítics fent-li els cors a Mas en la seva versió del "Sobreviuré":

[Mas] Sóc el triomfador de les eleccions
i és ben normal perquè estic bo i sóc guapo de collons
ja em direu què podien fer
el xixarel·lo d'en Piqué
o en Carod
si el Puigcercós li fa boicot
i aquí em teniu
fent la viu-viu
48 diputats
tots pentinats, nets i planxats
el meu despatx, el meu xofer,
els crits de guapo al carrer
per mi tot sol
com quan em va enxufar el Pujoooool

[Maragall] No corris tant,
tros de farsant
que encara no has guanyat del tot
i ja fas l'estaquirot

[Rivera] Qué coño es estaquirot
esto no lo entiende ni Carod

[Carod] Et fotaràs
ai si m'haguessis fet més cas

[Mas] Sobreviuré, sobreviuré
en el fons tots voleu el pacte
PSC, Esquerra i PP

[Piqué] Amb mi no hi podràs comptar
el notari t'ho dirà

[Mas] Doncs amb Carod,
amb Montilla o amb tots dos

[Puigcercós] Oh yeahhhhhhhhh, per favor, oh yeahhhhhhhhh

[Tots] La, la, la, la, laaaaa

EL PITJOR
- Una Mònica Terribas molt clapada que intenta organitzar els escons al Parlament per als diputats "erectes, vull dir electes".
- El suposat paper de mitjancer del Rei per solucionar el caos.... diu que té molta experiència, com quan a la Reina se li va acabar la laca en el dia del casament del Príncep. Diu que en el 23F es va limitar "a verlas venir". En general, tot l'episodi de la incontinència verbal i urinària del Rei :(
- I no diguem el paper del Papa i la seva encíclica Folloni profundi en la Generalitat :( :(

KA FORT
- El President fent d'home-bala per Catalunya: "El President està a punt de fer un viatge inoblidable, l'últim de la seva carrera política". El canó l'envia fins a Bagdad i l'home s'anima: "Bagdad, què cabroooooons.... però aquí també faig falta. Faré un nou estatut. Nomenaré un govern iraquià i catalanista. Serà la bomba!".... el pobre nadiu que l'ha de portar a coll remuga: "Maragall, només ens faltava això!"

SURREALISTA
- L'episodi de la canonització del President Maragall. La Terribas i el Tomàs Molina al darrere hissant els motxos. Eing???

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Com que no tenim enviada especial escoltem la crònica de l'enviada normal.
- Com que no hi ha crisi sense cantautor, Lluís Llach ha decidit ajornar la seva retirada i ha compost un himne de lluita que es diu "Esperança".



ZW núm. 59 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.kissmyassgeorge.com/

Les eleccions legislatives als Estats Units s’han convocat el proper dimarts 7 de novembre. S’escolliran els 435 membres de la Cambra de Representants i es renovarà un terç dels 100 senadors i dels 36 governadors estatals. El 100% dels representants en el Congrés té pàgina web i un correu electrònic públic, i l’acció política a la xarxa té un paper clau, com ja va passar a les darreres eleccions de 2004 (Kerry.com frente a Bush.com).

Però la novetat són les noves formes de participació i activisme polític que utilitzen la sàtira, l’humor i el joc i que es difonen ràpidament per la Web 2.0 i que dóna pas a la nova Política 2.0. Aquí van alguns exemples:

ACTIVISME. (Kiss my ass George). Amb aquesta provocadora invitació, ciutadans anònims utilitzen una imatge del seu cul per denunciar la postura davant la política desenvolupada pel president George Bush; pretenen reunir 1.000 fotografies de culs diferents amb els quals s’editarà un gran pòster que serà enviat a la Casa Blanca, a l’atenció del propi president dels EE.UU.

RECURSOS ON LINE. (El salvapantalles més utilitzat als EE.UU.), si el president Bush queda atrapat entre les boles, ajuda’l amb el cursor.

JOCS. (Joc online "Bush Buckrub"). Un joc ideat després de que el president Bush fes un massatge a Angela Merkel, durant la cimera del G-8 celebrada a Sant Petersburg, per sorpresa d’ella (veure imatges a YouTube). El joc consisteix en dirigir a Bush per a que realitzi massatges, alternativament, a Merkel, al president rus Vladimir Putin i al líder de Corea del Nord, Kim Jong Il, afanyant-se per atendre’ls ràpidament, evitant així que s’enfadin.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, fer una referència a Podcatalà.cat, un espai sobre el podcasting en català. A la seva pàgina, a més de notícies, directoris i documentació diversa, podreu consultar el Llibre Blanc del podcasting (on s’explica què és un podcast, com es fa, com es pot escoltar, com subscriure’s, etc.). Aquesta iniciativa, que es defineix com un projecte comunitari i col·laboratiu agermanat amb podcastellano i podcast-es.org, fomenta la creació de continguts de podcast en català o sobre la cultura catalana, a més de la divulgació de les tecnologies associades.

L'hora de la veritat

Podeu seguir el recompte de vots al web electoral de la Generalitat.

Montilla President!

Avui a les dotze de la nit acaba la campanya electoral. Demà, jornada de reflexió. I dimecres, el dia de la veritat. Han estat dies molt intensos d’esperances i temors compartits. Arribo al final convençut que obtindrem uns magnífics resultats i que José Montilla serà el proper President de la Generalitat. Les enquestes, tan contradictòries, no ens han servit de gaire per fer-nos una idea del que passarà. El meu convenciment es basa en el que em diu la gent que aquests darrers dies de campanya està al carrer repartint paperetes i fent el porta a porta. S’ha anat obrint camí la idea que el que més convé a Catalunya és tenir un President al servei dels catalans i les catalanes, compromès amb les polítiques econòmiques i de suport a les famílies que asseguren alhora prosperitat i justícia social, que posi el nou Estatut al servei de la gent. Un President treballador, que no es cregui més que ningú, que s’hagi obert camí amb el seu esforç, que s’hagi compromès des de ben jove amb els ideals democràtics i catalanistes, que practiqui la col·laboració entre institucions, que vulgui sumar, capaç de liderar una nova etapa d’entesa amb l’Espanya plural que impulsa Zapatero, conscient que el nostre futur es juga a Europa i en la nostre capacitat de promoure un nou ordre internacional més just i democràtic. Tenim aquest president, es diu José Montilla. Va néixer a Iznájar (Còrdova). De ben jove va decidir ser català i posar-se al servei dels seus conciutadans. Va transformar Cornellà en una ciutat moderna i creadora d’oportunitats. Va ser President de la Diputació de Barcelona i Ministre d’Indústria, Turisme i Comerç. Ha demostrat sobradament la seva vàlua. I al llarg de la campanya ha anat adquirint compromisos ben concrets que apunten a una nova ambició col·lectiva: llibres de text gratuïts en quatre anys, audiòfons i ulleres gratuïts per la gent gran amb pocs recursos, assistència dental gratuïta pels nens, que el metro no tanqui els dissabtes ni les vigílies de festiu, abaratir el transport públic pels joves i els estudiants, impulsar les infraestructures i el subministrament energètic que assegurin el nostre progrés econòmic, apostar per les energies renovables, incorporar 60 nous barris al programa de rehabilitació integral de la llei de barris del govern Maragall, construir 50.000 habitatges de protecció oficial (25.000 de compra i 25.000 de lloguer), millorar els serveis públics de sanitat i educació, promoure 15.000 places d’escola bressol, augmentar l’atenció domiciliària a la gent gran, els malalts i els discapacitats que ho necessitin. I tot això, mantenint l’objectiu del dèficit zero per al 2007 i assegurant la prosperitat econòmica ajudant les empreses i els emprenedors. El programa de Montilla és assegurar el millor futur per a Catalunya i la seva gent. I votar Montilla és assegurar la derrota de CiU, és garantir que Catalunya no torni enrere. Avui us recomano la lectura dels retrats de Montilla fets per Gemma Lienas a El Punt i Silvia Hinojosa a La Vanguardia, l’article del Conde de Sert també a La Vanguardia, i l’entrevista que li fan a l’Avui, Vicent Sanchís i Sandra Arenas. Així mateix, podeu mirar l’entrevista a Antoni Castells a Nou Cicle TV, el segon capítol de l’animació que explica els 1000 dies de govern Maragall preparada per Ciutadans pel canvi, L’Escàner número 4 (la segona part de la crítica al document d’Artur Mas signat davant notari), i les adhesions recollides per les plataformes President Montilla i Més progrés, més socialisme.

Mas desbarra

Si ahir deia que Mas havia perdut els papers, avui hauria de dir que s’ha begut l’enteniment. Com s’expliquen sinó les seves declaracions dient que si Montilla és candidat és gràcies a les polítiques d’integració de CiU? Si Montilla és candidat és perquè és un ciutadà de Catalunya (com diuen la Constitució i l’Estatut d’ara i el d’abans) i un partit li ha fet confiança. Mas sembla oblidar que Montilla ja estava compromès políticament en el combat contra la dictadura (a diferència d’ell, que inclús va dir que la gran manifestació per l’Estatut del 1977 al Passeig de Gràcia se la va mirar des d’un balcó...) Mas sembla oblidar que Montilla ja era Tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de Sant Joan Despí el 1979, quan CiU encara no estava al Govern. O, el que és pitjor, és que Mas pensa que el fet que catalans nascuts fora de Catalunya accedeixin a càrrecs públics és una concessió que se’ls fa, una gràcia que han d’agrair a nacionalistes com ell? Im-presentable!

Els nervis de Mas el van trair ahir i abans d’ahir. No vull ni pensar com estarà la nit del dia 1, quan Montilla, com avui Lula al Brasil, guanyi les eleccions.

Avui tenim molta teca per llegir: les entrevistes a José Montilla publicades per El País i El Periódico, el retrat del candidat socialista fet per Arturo San Agustín o l’article de Gemma Lienas optant per Montilla per “intuïció femenina”.

Capítol apart mereix l’article d’Ernest Maragall contestant un article de Jordi Pujol publicat a La Vanguardia. L’Ernest hauria volgut respondre a les mateixes pàgines però ho ha hagut de fer a El País...

Tampoc no us hauríeu de perdre l’article signat conjuntament per les meves amigues Anna Terrón i Elena Valenciano sobre les polítiques europees d’immigració.

Acabo. Avui Montilla va a Badalona i Tortosa. Demà tanquem la campanya al Palau Blaugrana. Podeu seguir aquests actes i altres notícies al web del PSC, al web del candidat i també per la WebTV.



Perles del programa Polònia del 26 d'octubre de 2006, a càrrec de Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- En Duran fent de Mr. Proper del Mas com a part del seu paquet de promeses electorals a Toni Soler: un xec per comprar-se roba, un plató més gran al Fòrum... sort que el Soler diu que se'l creu igual que quan Acebes parla de l'11-M.
- Mas de negre i groc, terrrrible, diu que "són coses de Sala i Martín". (Vosaltres sabeu com acaba El zoo d'en Pitus? La resposta, més avall.)
- Acebes, Rajoy i Espe tronxant-se amb les trucades-trampa de Bono fent veure que accepta l'alcaldia de Madrid.... "no me reía tanto desde lo de Luis Roldán en calzoncillos".... i li acaben dient "en nuestra mesa no te faltará nunca un plato".
- El segrest d'un autocar d'avis per omplir el míting... primer Mas i Duran i després la Consellera Tura amb els Mossos.... la iaia crida "que no ens portareu a Benidorm?"
- Mas altre cop amb Toni Soler [molt Mas, no?], queixant-se "què hi pinta el Montilla en un programa d'humor?" Per contradir-lo, Montilla rebusca en els seus orígens andalusos el "grazejo" perdut... quillo!
- Mas, pobra imitació del gran Dr. House, donant i treient punts a un immigrant malalt, que parla un català molt millor que els ajudants del Dr. Mas. Per fi sabem que el El zoo d'en Pitus acaba, evidentment, en "s".
- La fotocopiadora Adrià&Rusqui de panellets (que no es fan amb "pan" i "llet"). No us heu sentit identificats amb el gran problema: com enganxar els maleïts pinyons??
- El pànic al Mercat. Venedors i compradors amagats davant l'amenaça de les visites electorals. Quan aconsegueixen esquivar Mas, encara els queda Montilla!
- El monòleg del President, que no ha entès el gag de l'Acebes... ni l'original... "en comptes d'aigua tot ell sembla un gin-tonic" [...] "No sé a qui votar.... fa 3 anys, la Diana, que era molt del PSC, no em va deixar votar al Partit Antitaurí... i m'hagués anat bé, eh, perquè en aquest tripartit hi ha hagut moltes banyes" ;)

EL PITJOR
- La publicitat (en)coberta dels Mojinos Escozíos.... aviat ens col·locaran també els politonos?

EL MILLOR
- La versió Acebes-Bruce Lee d'un conegut anunci de cotxes... i per als freakies que ens agraden aquestes coses, transcric les seves paraules:

VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.

VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'acid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.

No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.

LA PICADA D'ULLET
- El Notari que segueix tothora a Mas certificant les seves paraules diu que la broma li sortirà "com sempre, el 3%".

KA FORT
- Franco, tan políticament incorrecte com sempre, diu que no entén tant de soroll en la campanya, que "para tomar el poder hay que ser más discreto", i que ell es va desfer de l'oposició "unos muertos, otros en la cárcel, otros en el exilio por propia voluntad..."

SURREALISTA
- No he entès perquè Montilla ha de portar amb ell un hipnotitzador per el porta a porta (per adormir el personal?).... no seria millor que seguís fent-se acompanyar per la Manuela?

INQUIETANT
- Puigcercós amb el trepant (el taladro, per entendre'ns) i en Carod afaitant-se... "no hauríem de començar a pensar amb qui pactem? Ho fem com l'altra vegada, a cara o creu?" Descartat el mètode, les alternatives són pedra, paper i tisores, o, encara pitjor, un duel amb pistoles de fogueig (no us va semblar que Puigcercós feia cara de voler carregar-se Carod, de debò?)

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Enquesta sobre els possibles pactes electorals: 12 % Sociovergència (PSC-CiU), 21% Pepesquerra (PP-ERC), 60% Inisociopopuesquerrovergència (govern d'unitat), 32% Tiranosaura (ICV), 1% Mamón (Mas-Montilla)
- Sembla que als socialistes sempre se'ls cau... el carmel. (nois!!!!) - Avui la notícia és que Renfe funciona amb normalitat total: endarreriments, trens atapeïts, etc.
- Crec que sobro, per tant, m'obro.



ZONA WEB núm. 58 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.prensagratuita.org/

La força i repercussió de la premsa gratuïta és una realitat que viu el seu millor moment. Els passats 25, 26 i 27 d’octubre han tingut lloc a Barcelona les II Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, amb participants d’arreu del món. Catalunya, on tres de cada quatre ciutadans llegeixen aquest tipus de premsa, exemplifica un cas únic a Europa, ja que “no s’ha pogut localitzar una revolució com la que està experimentant la premsa gratuïta comarcal de Catalunya” en paraules del president de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG), Mateu Ros. En el web de l’Associació podeu accedir a les més de 80 capçaleres associades, que sumen una tirada conjunta de 2,8 milions d’exemplars . Aquest tipus de premsa, junt amb els blogs, ha estat un dels mitjans amb major creixement i impacte entre els ciutadans. Uns s’alimenten dels altres i viceversa. El diari gratuït 20minutos, des de la seva versió online, impulsa els Premis 20Blogs, referents en la bloguesfera hispana i que, en la seva última edició, van comptar amb la presència de més de 500 bloggers.

I, des de la bloguesfera, es creen serveis com BlogBurst (als EE.UU.) un portal que fa d’intermediari i distribuïdor per a que els blogs puguin oferir i vendre els seus continguts a mitjans de comunicació com els diaris The Washington Post, The San Francisco Chronicle o The San Antonio Express. Una iniciativa que aposta per la oferta de continguts especialitzats en alguns temes específics. Per consultar la premsa digital, tant d’Espanya com d’altres països, podeu anar a: Prensa Escrita.com.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, presentar-vos una nova iniciativa: Política TV, que es presenta com el primer canal de vídeos dedicats exclusivament a la política. Vídeo i referències multimèdia que inclouen des de documentals històrics, entrevistes, humor, publicitat electoral, accions de diferents partits fins a les iniciatives multimèdia més destacades del moment a la Xarxa, sempre amb una clara vinculació a l’àmbit de la política. També ofereix a l’usuari la possibilitat de pujar documents, enviar, comentar i votar els vídeos més interessants.

Mas perd els papers

Avui escric el diari a Tarragona. He assistit al gran acte electoral celebrat al Camp de Mart, omplert de gom a gom per 1.800 persones. Hi han intervingut Pep Fèlix Ballesteros (el nostre candidat a Alcalde), Xavier Sabaté (Conseller de Governació i cap de llista de la demarcació de Tarragona), José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero. L’acte ha estat d’allò més bé, amb intervencions que han aixecat l’entusiasme de la gent i la sensació que l’onada socialista va creixent i s’imposarà el proper dia 1 de novembre.

Ahir es va produir una altra novetat en la campanya dels nostres adversaris. Recordeu que primer va ser Jaume Matas el que va anunciar la gran complicitat CiU-PP? Deia Matas que com el PP no és alternativa de govern, ells donarien suport a un govern de CiU. Ho va fer en una entrevista a La Vanguardia. Després va ser Pedro J. Ramírez qui va afirmar sense embuts la seva preferència per Artur Mas. Doncs ahir, segons la lògica de “no hay dos sin tres”, va ser Aleix Vidal-Quadras el que es va pronunciar per un acord entre PP i CiU en unes declaracions recollides per l’agència EFE. Per cert, l‘Ajuntament de Tarragona està governat per l’aliança CiU-PP.

Mentrestant, un Artur Mas visiblement nerviós afegia a la seva prepotència habitual una deriva autoritària, amenaçant amb una “ferida social” si CiU obtingués més escons i no governés, i va dubtar de la legitimitat democràtic d’un govern format en aquestes condicions. És a dir, un cop més, ha posat en dubte la legitimitat de l’actual Govern de la Generalitat i, com ahir mateix ja subratllava José Zaragoza, semblava seguir l’estela d’Andrés Manuel López Obrador, candidat frustrat a la Presidència de Mèxic, intentant desconèixer les normes del sistema polític i electoral. Segons Mas serien ilegítims els governs de Galícia o Suècia. O ho serien també els governs municipals de Cerdanyola del Vallès, Molins de Rei o Esparreguera. Sembla mentida que els que han bloquejat durant 25 anys l’aprovació de la llei electoral catalana, ara pretenguin canviar el sistema polític català que passaria de ser un sistema parlamentari a un sistema presidencial. Llegiu l’article de Ferran Gallego sobre aquesta polèmica.

Avui Mas s’ha fotografiat amb Joan Laporta, President del F.C. Barcelona. El Barça ha hagut d’aclarir després que la foto no implica suport polític o electoral. L’obsessió de Mas per les fotos comença a ser malaltissa.

També a El Periódico de Catalunya, el Conseller d’Ensenyament i candidat del PSC a la circumscripció de Girona, Joan Manuel del Pozo, escriu un interessant article sobre la situació de l’ensenyament a Catalunya.

Aquesta tarda míting a Cornellà. No hi faltaré. Recordo amb afecte la meva tasca de regidor quan Montilla em va oferir ser portaveu del Grup Municipal Socialista d’aquella ciutat. La feina feta per Montilla a l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, l’avalen sobradament com a gestor rigorós i progressista. Els que vulguin un govern progressista i seriós i la derrota de CiU, han de votar socialista, l’única garantia d’assolir aquests objectius. Montilla President!