És a punt de constituir-se un govern de coalició entre el PSC, ERC i ICV. CDC, doncs, ha de passar a l'oposició quatre anys més (o no).

N'hi ha per llogar-hi cadires: dos partits que s'agraden d'anomenar-se catalanistes maldant per formar govern amb el PSOE. Pitjor: amb un PSOE força debilitat a Catalunya. Vulgui dir el que vulgui dir per a cadascú el concepte d'alliberament nacional, cal reconèixer que es necessita molta imaginació per pensar que fer Montilla president o conseller en cap és una via cap a aquest objectiu. Més aviat al contrari, i això fa que la situació sigui inèdita i estrafolària, i que costi força de trobar enlloc una situació anàloga.

No hi ha cap mena de dubte que l'abstenció ha estat el tret més característic de les darreres eleccions.

En un acte electoral del dissabte 28 d'octubre, el cap de cartell d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat que "en política són molt importants els programes i la capacitat dels dirigents (...) però també la trajectòria personal i qui era a la presó" pel seu antifranquisme. Referint-se a la detenció dels 113 de Maria Mitjancera, va afegir: "Jo estava detingut i vaig ser empresonat". I ha preguntat, retòricament, "on eren els altres?".

En la darrera part del debat televisat dels caps de llista de les properes eleccions autonòmiques, es va plantejar el tema dels pactes post-electorals. No s'hi va aclarir res que no sapiguéssim ja; i l'únic que ja sabíem és que només ICV aposta explícitament per renovar el Tripartit i que CiU no vol ni sentir parlar del PP. Però Josep-Lluís Carod-Rovira va fer una afirmació que mereix una anàlisi molt i molt detallada. El dirigent d'Esquerra digué que de cap manera no entrarien en cap mena de pacte que s'hagués de configurar a Madrid.

En una columna a l'Avui, Salvador Cot s'avançava fa uns dies al possible nyèu-nyèu de la victòria en vots contraposada a la victòria en escons que haurem de suportar a partir del proper dia 1. En allò que és substantiu, cal donar-li la raó quan diu que és una vergonya col·lectiva que encara no s'hagi fet una llei electoral catalana.

Proposo que s'enceti una subscripció pública per contractar un escultor de prestigi que afaiçoni un parell de plaques ben visibles, de representació gràfica lliure, i amb la següent inscripció: "Qualsevol percentatge sobre una quantitat indeterminada és una quantitat indeterminada".

Jo també vull un estat propi, per moltes raons que es redueixen a una de sola: la de la simple supervivència com a nació, greument amenaçada per més que els polítics vulguin dissimular la gravetat de la situació.