Les municipals de la primavera són la propera cita electoral, i els candidats ja escalfen motors. Si els blocs han estat un dels fenònems de les eleccions al Parlament de Catalunya, amb tota probabilitat ho continuaran sent en els comicis de la primavera. El bloc afavoreix la comunicació, d'una manera fàcil i gratuïta. Per a qui emet i per a qui rep el missatge, amb diàleg i conversa permanent pel camí. Eina participativa, peça (encara modesta) de democratització. El bloc genera proximitat, diversifica el missatge i personalitza la relació polític-ciutadà. Li dóna al polític un perfil ciutadà i polititza el ciutadà. Té riscos, és clar! Però cal assumir-los. Com tot a la vida.
Tot això venia a tomb de la incorporació de nous blocaires. En aquesta anotació em refereixo al cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Badalona, Marc Sallas, que acaba d'estrenar bloc. Per a una força política modesta com la CUP, el bloc pot ser una eina fonamental de cara a les municipals. ¿Per què no incorporen els seus blocs a la web oficial?
En aquest bloc, trobareu tots els blocs CUParies en el llistat d'enllaços [categoria número 06]. A part de Sallas, una incorporació recent és el bloc d'Abel Caldera, i el nou bloc de Quim Soler, de Vic, que ha fet el salt a Blocat i s'ha passat a MésVilaweb.
CiU ha trigat a entrar-hi, però ara no hi ha qui la pari. Segurament el context actual els és més favorable que mai. L'aposta catosfèrica de la federació nacionalista no té retorn, i va a més. El degoteig d'incorporacions a Blocs.cat és diari. La plataforma de blocs nacionalistes va creixent, últimament amb bitàcoles de càrrecs de pes de la federació (penso en Pere Torres [bloc] o Carles Puigdemont [bloc]), de simpatitzants de CiU, i d'altres d'autors no coneguts públicament. Proliferen els blocs en contra del Tripartit 2. Un país de conya i Això és política se centren en la crítica al nou govern d'esquerres, presidit per José Montilla. Parlem clar, d'un simpatitzant de CiU anomenat Ivan, comença demanant la dimissió de Josep-Lluís Carod-Rovira.
Anit, precisament, CiU va celebrar un acte postelectoral de reafirmació (a la foto). Bàsicament de reforçament del lideratge d'Artur Mas [web], que va marcar l'estratègia de l'aixamplament de la seva base electoral. Va reivindicar la victòria moral, i va tornar a rebre les crítiques per l'intent deslegitimador del nou govern. Les properes municipals seran una nova prova de foc per a CiU. ¿Sabrà la federació sortir del cercle viciós d'erigir-se com a guanyadora moral estant atrapada en la derrota final de romandre a l'oposició? ¿Hi ha marge per a una maniobrabilitat més flexible als ajuntaments l'endemà de les eleccions municipals? ¿Seran els consistoris l'escenari de la ruptura de l'estratègia amb mi o amb el tripartit, o es refermaran aquestes regles del joc?
Les dades que ens ofereix Alexasón relatives, subjectives, poc definides i inconcretes. Però malgrat tot, i a falta d’un sistema millor, són dades que un munt de pàgines importants de la xarxa catalana tenen en compte. És el cas, per exemple, de Vilaweb [imatge] o, en un altre nivell, e-notícies [article]. La idea de Catalexava començar temps enrere, quan des del Racó Català van fer els primers rànquings de pàgines web catalanes a partir de les dades d’Alexa. Malgrat que Alexa fa rànquings a nivell estatal, no s’hi incloïa Catalunya. "Els rànquings els fèiem totalment a mà i portaven un munt d’hores de feina cada vegada. En vam fer un el 9 de desembre de 2003, el 24 de febrer de 2004, l'11 de desembre de 2004, el 15 de març de 2005i el 13 de juliol de 2005. Aquest va ser el darrer rànquing fins ara", m'explica Joan Camp, ànima [usuari] de Racó Català juntament amb Guillem Sureda. "A la tardor de 2005 vam pensar que seria molt millor automatitzar el sistema, per tal que els rànquings puguessin crear-se de manera totalment automàtica, i amb una freqüència molt més alta. El desembre de 2005, Catalexa ja estava dissenyada i programada. Començava la fase Beta", afirma l'amic Camp, que ha desenvolupat el projecte amb l'ajut de Miquel Serrabassa, de Nació Digital. "El problema va venir amb l’entrada dels dominis .CAT. Alexa no els reconeixia. Després de posar-nos en contacte directament amb els responsables d’Alexa, ens van aclarir que mirarien de solventar el problema, però no va ser fins al juny d’aquest 2006 que Alexa va començar a reconèixer el .CAT, i a treballar amb tota normalitat amb aquests dominis. Un cop en marxa, calia tenir dades estadístiques d’almenys 3 mesos, per tal que les dades que ofereix Alexa de les diferents pàgines web tornessin a la normalitat (es treballa amb la xifra de la mitjana dels darrers 3 mesos)." Tot això va coincidir amb "el desgavell que va provocar l’entrada del .CAT". Poc a poc, milers de pàgines web abandonaven el seu antic domini per passar-se al nou domini. En alguns casos l’antic domini redirigia cap al .CAT, en altres casos era a l’inrevés, on el .CAT redirigia cap a l’antic domini, i en altres casos, existien webs duplicades que usaven l’antic domini i el recent .CAT. "La situació, ara mateix, encara està en aquesta línia, lluny d'una normalització. Això provoca que Alexa encara interpreti moltíssimes pàgines com a duplicades i, per tant, no centri en una sola URL tots els punts que hauria d’otorgar a una pàgina." "Nosaltres hem optat per primar el domini .CAT, sempre que aquest estigui actiu. Esperem que d’aquesta manera, el responsable de la pàgina, faci el determinament de decantar-se entre el .CAT i l’anterior domini. És per aquest motiu que pàgines com El Periódico i el FC Barcelona, mostren una posició molt més baixa del que teòricament els correspondria. En d’altres casos, el domini .CAT està tan oblidat, que ni tan sols apareix al rànquing. És el cas, per exemple, del Diari de Barcelona o el Diari de Balears. Si cap responsable d’algun dels webs que apareixen al llistat vol que se li canviï el domini, que ens ho faci saber i farem el canvi", afegeix l'incansable Camp. "Esperem que aquest rànquing sigui només allò que pretén ser, és a dir, un reconeixement de la cultura catalana a la xarxa, a partir d’unes dades que no són ni millors ni pitjors... i que ni tan sols són nostres, però són les que ofereix un web amb el suport de la prestigiosa Amazon. Esperem que no es malinterpretin les dades que oferim (sempre comprovables a través de la pròpia pàgina d’Alexa) i no se’n facin judicis de fet que potser no ho són. Esperem que aquest rànquing serveixi per tal que tots ens orientem una miqueta més dins de la xarxa catalana!", exclama i puntualitza alhora.
"Amb aquest web podem aconseguir la unitat d’acció, tenir coneixement del que es cou en el sobiranisme virtual i crear debat des de les diferents sensibilitats sobiranistes", resa entre els objectius de xbs. "Tot i això, i que quedi molt clar, no és requisit imprescindible parlar de política, senzillament considerar-se sobiranista", afegeixen.
Consultar aquest web és recomanable per prendre el pols del sobiranisme virtual en una etapa delicada com l'actual, en què el pacte per a la formació del govern d'Entesa Nacional pel Progrés (tripartit dos) ha dividit més que mai els sobiranistes d'una i altra banda. El web és una mena de termòmetre dinàmic per seguir el debat sobiranista arran de l'escenari postelectoral que s'està configurant. Té la bondat d'acollir blocs de sobiranistes que no militen enlloc, amb la qual cosa l'opinió que s'hi reflecteix és allunyada de retrets supeditats als interessos de partit.
Després de les eleccions al Parlament, augmenta l'interès pels comicis municipals. Arreu del país, però especialment a la capital, Barcelona. Tant l'Avui (en l'apartat Confidencial) com Tribuna Catalana [Artur Mas versus Jordi Hereu?] publicaven aquest dijous un rumor sobre la candidatura de CiU a l'alcaldia de Barcelona. Agafeu-vos: Artur Mas estudiaria la possibilitat de desplaçar Xavier Trias com a candidat nacionalista a l'alcaldia, per garantir un bon resultat de la federació a l'Ajuntament de Barcelona. Un cop perdudes la Presidència de la Generalitat i la Presidència del Parlament, el tercer càrrec institucional de més pes seria l'alcaldia de Barcelona, en mans socialistes des del 1979. Jo veig molt improbable la hipòtesi que apuntaven l'Avui i Tribuna Catalana, sincerament. Diuen que Mas intentaria imitar Josep-Lluís Carod-Rovira, que es va presentar com a cap de llista d'ERC al Congrés per Barcelona poc després d'haver hagut d'abandonar la conselleria en cap de la Generalitat per l'excursió a la Catalunya Nord per entrevistar-se amb suposats membres d'ETA. El cop d'efecte republicà va consistir en formar tàndem electoral Carod-Joan Puigcercós, i ERC va sortir-ne reforçada. No veig Mas, que es presenta com el president moral de Catalunya, com l'altre President, en paraules de Felip Puig, arrossegant-se per competir amb el socialista Jordi Hereu [web municipal], que serà cap de llista per primera vegada.
Xavier Trias, que salta d'alegria amb els resultats de CiU l'1-N a la ciutat de Barcelona, està ben posicionat per aconseguir un resultat digne a les urnes. Una altra cosa és accedir a l'alcaldia, perquè això ja dependrà dels pactes i quan parlem de pactes cal mirar a Esquerra. ¿Serà ERC capaç de practicar l'equidistància fent José Montilla President i afavorint un pacte nacionalista a Barcelona per dur el doctor Trias a l'alcaldia? És una pregunta que ens fèiem aquest dijous, tot dinant. No dinàvem tòfona blanca, com Salvador Sostres, sinó unes simples faves a la catalana i un pollastre rostit, de menú de 10 euros cafè a part. És molt difícil que ERC variï la seva política de pactes municipals, que, en el fons, és prèvia a la de la Generalitat. Primer van ser els tripartits als ajuntaments, amb el cap i casal com a experiència pilot. Després va venir el tripartit, i ara l'Entesa. ¿Faria Jaume Oliveras un cop de timó a capitals com Barcelona i Girona si l'aritmètica ho permetés? ¿Quina necessitat en té? ¿Ara toca equidistància, o l'Entesa del triumvirat Montilla-Carod-Saura necessita més que mai el control i estabilitat a totes les administracions possibles? Són preguntes.
Xavier Trias aprofita els blocs per fer oposició
Trias aprofita la informació i denúncies que circulen pels blocs ciutadans per fer oposició. Em sembla molt correcte, tot sigui dit. Mentre CiU té un regidor blocaire actiu, Jaume Ciurana [bloc], un possible membre de la propera candidatura també a la xarxa, Antoni Vives [bloc], i construir l'alternativa de canvi a gairebé tres dècades de socialistes a l'Ajuntament a la xarxa [ImaginaBCN!], el nou alcalde no té bloc ni de miracle, així com cap dels seus tinents d'alcaldes.
Les proves de la inspiració blocaire de l'equip de Xavier Trias són aquestes:
sgordillo |
Perfils |
divendres, 17 de novembre de 2006 | 03:13h
L'històric dirigent d'Unió Democràtica de CatalunyaJoaquim Xicoy, expresident del Parlament de Catalunya i exconseller de Justícia, va morir ahir als 81 anys. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall [web abandonada], ha decretat jornada de dol nacional a tot el territori aquest divendres, dia 17. Avui, precisament, se celebrarà la sessió constitutiva [pdf] del Parlament de la VIII legislatura, en què sortirà reelegit com a president de la cambra Ernest Benach, d'ERC [bloc institucional i bloc de campanya]. Durant la sessió es recordarà l'expresident difunt, que dissabte passat va participar en l'acte de celebració del 75è aniversari del seu partit. Precisament al web d'Unió hi ha imatges de Xicoy en aquesta celebració. En la sessió d'avui, CiU presentarà i votarà la companya de partit de Xicoy i també exconsellera de la Generalitat Núria de Gispert com a candidata a la presidència del Parlament.
L'exdirigent de la Joventut Socialista de Catalunya a Mataró i president de l'Associació de Veïns de Vista Alegre, Carlos Fernández, no ha pogut resistir la pressió blocaire del seu entorn ["Mataró, territori bloc", en pdf]. Són moltíssims els joves militants socialistes [Monti-Ja!] amb presència virtual. [Juan Varela: Mataró, ciudad blog] I Fernández ha obert bloc.
La militant socialista de Mataró Encarna Siles ha obert el seu segon bloc, centrat en continguts més locals. Siles és una jubilada activa a la xarxa. No arriba a la vuitantena, d'altres sí. [Romuald Grané, un blocaire d'ICV de 83 anys]. Una altra incorporació a Mataró és l'exmilitant del PP Marta Teixidó [bloc]. [Joan Antoni Baron, alcalde del PSC: Més blocs mataronins]
A Arenys de Mar, el trànsfuga de CiU i exmilitant d'Unió Lluís Blanchar ha dimitit finalment. Prepara una nova etapa política des de la llibertat de tenir les mans lliures, un cop ha deixat l'acta de regidor. La plataforma de la recentment creada entitat Veïns Independents d'Arenys farà honor a les seves sigles i farà VIA cap a l'Ajuntament, de cara a les properes municipals. Blanchar, sospito, hi tindrà un paper clau. Ho explica en el seu bloc de recent creació, que s'allotja a la comunitat Arenyautes. [Xavier Febrer:Els blocs arenyencs]
El jove activista de Premià de Mar Joan Ribet, germà d'un company i amic, també ha entrat a la catosfera, amb aquest bloc que promet. L'afegeixo als enllaços de "blocs polititzats", ja que no és militant de cap partit, si bé la bitàcola serà combativa com a premianenc (de Mar).
Aquest és el text íntegre que ahir publicava Salvador Sostres al seu bloc. (El reprodueixo aquí perquè no puc fer un enllaç permanent; cal buscar a l'hemeroteca per 15 de novembre de 2006). Sostres escriu, fins a set vegades en una peça tan curta, que els votants d'ERC són uns "fills de puta". El polèmic i denunciat Sostres [viquipèdia], apareix fent una contribució més a la seva peculiar pacificació entre nacionalistes i independentistes. Curiosa, aquesta ràbia que vomita, quan resulta que el famós cap de setmana en què Artur Mas oferia a Josep-Lluís Carod-Rovira un pacte de govern a la desesperada (conselleria primera i la meitat dels departaments per a ERC), després que José Montilla hagués rebutjat la sociovergència, el to de Sostres fos radicalment diferent. 1 a 1, va escriure aquells dies.
"Hi ha el discurs que el Mas ha perdut les eleccions pel devedé, pel pacte amb el notari o perquè jo em prengués tòfona blanca el dia electoral. És un discurs que cada dia arrela més, buscant culpables dins de Convergència. La divisòria estava clara, per a qualsevol persona que suprés el nivell borderline: o tripartit o Mas.
Si algú en nom d’un devedé o d’una acta notarial o d’un repàs de tòfona blanca ha decidit vendre el país i no anar a votar o votar en blanc o votar Esquerra, deixa’m dir-te una cosa: ets un fill de puta, o una filla de puta. Aquest és el resultat, Montilla president. Ets un/una fill/filla de puta que has venut el país per un prejudici. Ets una rata. Ets un/una miserable. No em parlis de democràcia, ni de vot lliure, ni de respecte. Quin respecte? Montilla president? Vés i caga.
Si tu volies el tripartit, res a dir. Si tu volies Montilla president, felicitats, has guanyat! Però si ets catalanista, si estimes Catalunya i has votat Esquerra o en blanc o Iniciativa ets un analfabet o un fill de puta, i volia dir-t’ho.
Si és així has venut el país a l’enemic a canvi del teu prejudici: ets un fill de puta, rata covarda, i ja sé que alguns em diran que insulto, però qui ven un país a canvi de poder o per pura tonteria no és insultar-lo dir-li que és un fill de puta, és definir-lo: ho torno a dir, ets un fill de puta.
Catalunya necessita una certa dosi, una molta dosi, de dir el nom de cada cosa. Comencem-lo a dir, comencem-lo a dir amb totes les lletres, perquè ja està bé miserables que van creixent amb la complicitat del nostre silenci.
No tinguis vergonya de dir-li "fill de puta". Igual la vergonya la té ell quan et sent i deixa de vendre el país, i ho deixa de ser."
A mi, perdoneu-me, però aquest estil no em va. Em faig ressò perquè algun lector escandalitzat m'avisa, i crec que val la pena saber com està el pati entre determinats opinadors nacionalistes.
Jo prefereixo, el to i el fons d'en Martí Estruch i Axmacher, redactor en cap de Vilaweb, que ahir publicava "Quo vadis, Convergència?" Un article que, per cert, comenta el diputat electe de CiU i alcaldable a Girona, Carles Puigdemont, a la seva anotació Estrena al Parlament.
No hi ha color. Jo seguiré l'Estruch mentre d'altres llegeixin l'inefable Sostres. Cadascú lo seu...
The ninth legislature of the Catalan parliament will convene this week followed by the formal exchange of power between the outgoing president of the Generalitat, Pasqual Maragall, and the new leader, José Montilla. The understandable outrage of nationalist voters and supporters who point out that Artur Mas will yet again find himself in the opposition despite having gained more seats has lead to all sorts of contempt for Catalonia’s leader for the coming years. If the alliance between the PSC, ERC and the ICV-EUiA holds, naturally. I say that Montilla, the ex-mayor of Cornellà, ex-president of the Diputació of Barcelona and ex-minister, has been insulted. But the presidency of the Generalitat is obviously greater than the sum of these accomplishments. Catalonia in its entirety is the most important political endeavor for any Catalan dedicating his or herself to public service. Montilla will have to show that he believes this and understands the scale of his new post. For the moment, I won’t criticise the man. Basically, this is because he achieved in a few weeks what others have been trying for years. I just hope he hits the ground running.
Bitllet d'opinió publicat avui al setmanari en anglès Catalonia Today.
En David Figueres [bloc] m'hi ha fet pensar, amb aquesta crida als blocaires. Avui és el Dia de l'Escriptor Empresonat, i el PEN Català ha organitzat actes en record de la periodista Anna Politkóvskaia, una de les veus més crítiques amb Putin, que va ser assassinada el passat octubre a Moscou. Ni oblit ni silenci davant un crim que no pot quedar impune.
