1. Com puc participar?

En l'organització de Convergència, com és normal en els partits polítics, té especial importància l'adscripció o enquadrament dels militants, i l'estructura dels òrgans de direcció.

L'enquadrament es realitza, en primera instància, en un marc territorial, que s'organitza en agrupacions locals, comarcals i de cinc federacions de comarques.

Federacions de Convergència:
Federació de la ciutat de Barcelona
Federació de les comarques de la Regió 1
Federació de les comarques de centrals
Federació de les comarques de Girona
Federació de les comarques de Lleida
Federació de les comarques de l'Alt Pirineu
Federació de les comarques de Tarragona
Federació de les comarques de les Terres de l'Ebre

Aquest entorn territorial és el que facilita la participació activa dels militants en la presa de decisions del partit, mitjançant les assemblees -locals, comarcals i de federació- i l'elecció de les persones que els representaran, tant en la pròpia estructura territorial com en els òrgans de decisió d'àmbit nacional, com són el Congrés -òrgan de màxima representació de la voluntat del partit- i el Consell Nacional -òrgan de màxima decisió entre congressos, i que es reuneix cada dos mesos. L'activitat de les agrupacions locals, a més, inclou temes de política municipal i tasques de dinamització concretes, que s'organitzen des de les pròpies agrupacions, i que van des de campanyes de conscienciació nacional a debats sobre temes de l'actualitat política.

A més, es pot participar des de qualsevol de les sectorials del partit, que són els òrgans específics de treball, que conjuntament amb l'organització territorial, esdevenen els àmbits d'adscripció dels militants. Les sectorials agrupen aquells militants que volen treballar en un àmbit especialitzat d'actuació, amb la finalitat de promoure el coneixement, la informació, la participació i la tasca política en els diversos sectors en què s'estructura l'activitat social i comunitària facilitant una via d'implicació ciutadana vers les decisions polítiques.

Sectorials de Convergència: S'organitzen en 2 àmbits integrats per les següents sectorials

Àmbit de Benestar, Identitat i Cultura

Política Social i Família
Cultura i Insdústria Audiovisual
Salut
Esports
Immigració i Cooperació
Administracions Públiques
Educació
Gent Gran
Seguretat i Justícia

Àmbit d'Economia, Innovació i Treball

Comerç, Consum, Turisme i Serveis
Infrastructures, Medi Ambient i Habitatge
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Insdústria i Treball

2. Per què fer-me militant de Convergència?

Catalunya és un país a mig fer, aquests darrers anys s'ha avançat molt en molts camps però resta encara molta feina a fer. L'avanç en el procés de reconstrucció nacional de Catalunya dependrà en bona part de la força que els partits nacionalistes tinguin tant a Catalunya com a l'Estat espanyol. Per aquest motiu Convergència ha de seguir sent la principal força vertebradora de Catalunya, per fer de Catalunya un país econòmicament fort, socialment cohesionat i políticament lliure.

Per assolir tots aquests objectius Convergència ha estat sempre un moviment participat i activista que basa la seva força en la seva gent.

La gent aplegada a l'entorn del projecte polític de Convergència Democràtica de Catalunya provenia de la resistència activa al franquisme, de la reivindicació democràtica i de la lluita per la reconstrucció nacional. Gent que va participar en els fets del Palau de la Musica de 1960 i en campanyes cíviques com ara Volem bisbes catalans i Català a l'escola. Era gent identificada amb el treball constant de fer país. CDC enceta el seu activisme amb la participació en les grans campanyes cíviques de l'etapa de la transició democràtica, com les organitzacions a favor de la llibertat dels presos polítics, les de Llibertat, Ammistia i Estatut d'Autonomia, Volem l'Estatut i Per una televisió pública catalana. Destaca la participació en la gran campanya En defensa de la Llengua, la Cultura, i la Nació catalanes i la multitudinària manifestació contra la LOAPA (Llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic) el 16 de març de 1982, sota el lema Som una nació.

L'any 1987 el president Pujol va afirmar que Convergència té vocació de ser un partit "que sigui capaç de construir un país i una societat. Necessitem un partit que aplegui molta gent, un partit que pugui ser punt de referència".

Avui, a Convergència Democràtica de Catalunya participa gent provinent de tots els segments del país, aglutinats pel seu nacionalisme.

Convergència és un partit jove. Però alhora és un partit amb molta experiència de govern, capaç d'assolir un protagonisme polític de primer ordre a tots nivells (municipal, nacional, estatal i europeu).


3. Què comporta ser militant?

Ser militant de Convergència comporta:

- Participar en el Congrés, directament o a través dels seus delegats o delegades, en la forma que estipuli el reglament del Congrés.

- Participar en la vida política i en les activitats que organitzi CDC en tots els nivells organitzatius previstos en els estatuts

- Defensar les seves opinions amb veu i vot a les reunions dels equips on estiguin adscrits i en la forma que s'estableixi reglamentàriament. Al torn obert de paraules d'una assemblea, els militants podran proposar temes a debatre, que si són acceptats per la majoria dels assistents, hauran de figurar a l'ordre del dia de la següent assemblea.

- Exercir el dret a elegir i ésser elegit, amb els requisits reglamentaris pertinents, per a càrrecs interns o de representació política.

- Rebre i demanar informació puntual sobre l'activitat política en general, i de CDC en particular.

- Rebre informació, atenció i col•laboració de part dels càrrecs públics militants del Partit.

- Elevar consultes i propostes als diferents òrgans de CDC.

- Rebre formació per tal que l'ajudi a desenvolupar millor la seva activitat política.

- Rebre l'empara del defensor o defensora de la militància en aquells casos en què cregui que s'han manllevat algun dels seus drets.


4. Com puc participar a la meva ciutat o vila?

L'enquadrament es realitza, en primera instància, en un marc territorial, que s'organitza en agrupacions locals, comarcals i de cinc federacions de comarques.

Aquest entorn territorial és el que facilita la participació activa dels militants en la presa de decisions del partit, mitjançant les assemblees -locals, comarcals i de federació- i l'elecció de les persones que els representaran, tant en la pròpia estructura territorial com en els òrgans de decisió d'àmbit nacional, com són el Congrés -òrgan de màxima representació de la voluntat del partit- i el Consell Nacional -òrgan de màxima decisió entre congressos, i que es reuneix cada dos mesos. L'activitat de les agrupacions locals, a més, inclou temes de política municipal i tasques de dinamització concretes, que s'organitzen des de les pròpies agrupacions, i que van des de campanyes de conscienciació nacional a debats sobre temes de l'actualitat política.

5. Si sóc jove, com hi puc participar?

Convergència disposa d'una organització política juvenil vinculada al partit, que és la Joventut Nacionalista de Catalunya. La JNC assumeix el programa de CDC i, al mateix temps, gaudeix d'identitat i sobirania pròpies. Els seus militants no han de ser necessàriament de CDC.

D'aquesta manera, la Joventut Nacionalista de Catalunya té el ritme propi d'una entitat juvenil, un ritme autònom del partit, fet que l'ha convertit en la primera organització política juvenil del país.

L'edat màxima per militar a la JNC és de 30 anys, i la mínima de 16 anys. A partir dels 18 anys hi ha la possibilitat d'exercir la doble militància a la JNC i a CDC.

6. Com s'estructura el partit?

El partit s'organitza en agrupacions locals, comarcals i en cinc federacions de comarques.

Federacions de Convergència:
Federació de la ciutat de Barcelona
Federació de les comarques de la Regió 1
Federació de les comarques de centrals
Federació de les comarques de Girona
Federació de les comarques de Lleida
Federació de les comarques de l'Alt Pirineu
Federació de les comarques de Tarragona
Federació de les comarques de les Terres de l'Ebre

Aquest entorn territorial és el que facilita la participació activa dels militants en la presa de decisions del partit, mitjançant les assemblees -locals, comarcals i de federació- i l'elecció de les persones que els representaran, tant en la pròpia estructura territorial com en els òrgans de decisió d'àmbit nacional, com són el Congrés -òrgan de màxima representació de la voluntat del partit- i el Consell Nacional -òrgan de màxima decisió entre congressos, i que es reuneix cada dos mesos. L'activitat de les agrupacions locals, a més, inclou temes de política municipal i tasques de dinamització concretes, que s'organitzen des de les pròpies agrupacions, i que van des de campanyes de conscienciació nacional a debats sobre temes de l'actualitat política.

A més, es pot participar des de qualsevol de les sectorials del partit, que són els òrgans específics de treball, que conjuntament amb l'organització territorial, esdevenen els àmbits d'adscripció dels militants. Les sectorials agrupen aquells militants que volen treballar en un àmbit especialitzat d'actuació, amb la finalitat de promoure el coneixement, la informació, la participació i la tasca política en els diversos sectors en què s'estructura l'activitat social i comunitària facilitant una via d'implicació ciutadana vers les decisions polítiques.

Sectorials de Convergència: S'organitzen en 2 àmbits integrats per les següents sectorials

Àmbit de Benestar, Identitat i Cultura

Política Social i Família
Cultura i Insdústria Audiovisual
Salut
Esports
Immigració i Cooperació
Administracions Públiques
Educació
Gent Gran
Seguretat i Justícia

Àmbit d'Economia, Innovació i Treball

Comerç, Consum, Turisme i Serveis
Infrastructures, Medi Ambient i Habitatge
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Insdústria i Treball


La Fundació Ramon Trias Fargas, que porta el nom del que fou president de CDC, és una entitat privada de caràcter cultural que té la finalitat de promoure activitats relacionades amb l'estudi i desenvolupament del pensament polític, social i cultural de Catalunya.

Pretén promoure el debat sobre els continguts del nacionalisme i la seva importància en els àmbits local, comarcal, nacional i internacional i, finalment, estudiar i difondre les formes pròpies de la democràcia per tal de contribuir a la seva actualització, facilitant d'aquesta manera la participació dels ciutadans.

Convergència també disposa d'una organització juvenil que assumeix el programa de CDC i, al mateix temps, gaudeix d'identitat i sobirania pròpies. Aquesta organització és la Joventut Nacionalista de Catalunya.

La Joventut Nacionalista de Catalunya té el ritme propi d'una entitat juvenil, un ritme autònom del partit, fet que l'ha convertit en la primera organització política juvenil del país.

La JNC es defineix com una escola de patriotes, que ajuda a formar ciutadans compromesos amb el futur de la nostra nació i, alhora, facilita la renovació a Convergència.

La JNC desenvolupa una intensa presència al carrer, mitjançant campanyes d'activisme, en defensa dels nostres drets com a nació.


HISTÒRIA I IDEOLOGIA

Quan neix Convergència?

Convergència Democràtica de Catalunya recull l'herència històrica del catalanisme i és la principal expressió política moderna d'un sentiment nacional amb més de mil anys d'història.

Convergència va néixer l'any 1974 com a culminació de dos processos: un de llarg, de gairebé vint anys, durant el qual persones i grups diferents, normalment sense adscripció política concreta, col.laboren en tasques d'agitació nacionalista, de reivindicació democràtica des de la clandestinitat i de la preservació dels nostres trets identificadors com a poble. És l'època de la resistència activa a la dictadura del general Franco, l'època en la qual es va encunyar el concepte de "fer país".

I un altre procés més curt, desenvolupat durant el mateix 1974, en el qual, personalitats i grups diferents, convocats per Jordi Pujol, coincideixen en la necessitat d'encetar una nova etapa, en la qual l'acció política havia de ser fonamental. Així naixia Convergència Democràtica de Catalunya, amb l'objectiu de vertebrar una gran força política nacionalista per desenvolupar el projecte de reconstrucció nacional de Catalunya.


REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL

1. Quina força té el Partit a Catalunya?

Convergència ha donat sempre una gran importància a les eleccions al Parlament de Catalunya, en tant que representa la sobirania del poble català. És aquell moment en que cal passar comptes de la feina feta i, alhora, programar un projecte de futur per al nostre país.

L'any 1980 CiU va concórrer a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb el lema "Aixequem Catalunya". Va obtenir 43 escons i va guanyar a les quatre circumscripcions electorals. Jordi Pujol va ser proclamat president de Catalunya.

A les eleccions del 1984, les del "Fem i farem", CiU obté la majoria absoluta amb 72 escons. En les eleccions posteriors, celebrades l'any 1988 amb el lema "Tot per Catalunya", es van assolir 69 escons. L'any 1992 amb la campanya del "Catalunya avança: Ara, més", CiU revalida la majoria absoluta per tercera vegada consecutiva, amb 70 escons. A les eleccions del novembre de 1995, CiU presenta el seu programa sota el lema "Catalunya va més lluny", i guanya per cinquena vegada, amb 60 escons. Tot i que no va revalidar la majoria absoluta, la coalició aconsegueix guanyar per primera vegada a totes les comarques de Catalunya.

A les eleccions del 17 d'octubre de 1999, CiU amb el lema "Catalunya, primer" i "A Catalunya, primer les persones" obté 56 escons. De nou i per sisena vegada consecutiva, Convergència i Unió esdevé la força majoritària al Parlament de Catalunya. El 16 de novembre de 1999 Jordi Pujol fa el seu discurs d'investidura davant el Parlament, essent reelegit de nou, en primera sessió, President de la Generalitat.

La federació de Convergència i Unió concorre a les eleccions del 16 de novembre de 2003 amb el lema "Sí a Catalunya" i, per primera vegada, no és Jordi Pujol qui encapçala la candidatura, sinó Artur Mas. Per setena vegada consecutiva, CiU esdevé la força majoritària al Parlament de Catalunya, amb 46 escons.

2. Quina representació té a l'Estat espanyol?

La presència d'un grup parlamentari fort a Madrid, per tal de defensar els interessos nacionals de Catalunya des d'una òptica genuïnament catalana i no sucursalista, ha estat sempre la base dels programes de Convergència a les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.

Les primeres eleccions celebrades després de la dictadura, l'any 1977, situaren el Pacte Democràtic per a Catalunya en tercer lloc entre les forces polítiques catalanes, amb 11 diputats i 2 senadors. L'any 1979 és l'estrena de la coalició electoral formada per CDC i UDC, Convergència i Unió, obté 8 diputats i 1 senador.

A les eleccions de l'any 1982, Miquel Roca encapçala per primera vegada la llista de CiU al Congrés dels Diputats. La coalició obté 12 diputats i 7 senadors, i dobla els resultats precedents.

En les eleccions del 1986, sota l'eslògan "Un aire nou al Govern", la coalició torna a augmentar la seva representació, obté 18 diputats i 8 senadors, als quals s'han d'afegir els 3 senadors que obté per designació del Parlament de Catalunya. Malgrat l'excel.lent resultat obtingut a Catalunya, el PDR, el partit reformista a nivell d'Estat que comptà amb l'impuls i el suport de CDC, no aconseguí cap diputat.

L'any 1989 CiU es presenta amb un programa a favor de la modernització de l'Estat i de defensa dels interessos nacionals de Catalunya. Ramon Trias Fargas va morir durant la campanya, en el transcurs d'un acte electoral. CiU obtingué 18 diputats i 10 senadors, més 2 de designació pel Parlament de Catalunya, i es convertí en la tercera força parlamentària a l'Estat espanyol.

Les eleccions generals celebrades l'any 1993 van suposar la definició de CiU com a força decisiva en la política de l'Estat, amb 17 diputats i 10 senadors, que juntament amb els 5 designats pel Parlament català, sumen un total de 15. L'any 1996 es celebren les eleccions a les Corts, obtenint el resultat de 16 i 8 senadors en elecció directa, 3 per designació del Parlament de Catalunya. Altre cop aquest resultat defineix a CiU com la força decisiva en la política de l'Estat.

A les eleccions a Corts de l'Estat del 12 de març de 2000, CiU esdevé la tercera força política a l'Estat espanyol obtenint 15 diputats i 8 senadors per elecció directa i 3 per designació del Parlament de Catalunya. Malgrat aquest bon resultat electoral per CiU, la coalició deixa de ser decisiva en la política de l'Estat ja que el PP obté majoria absoluta.

El diumenge 14 de març de 2004 tenen lloc unes eleccions a Corts de l'Estat marcades per un clima de gran crispació, després dels atemptats perpetrats el dijous 11 de març a Madrid, en què moren més de 200 persones i més de 1.400 resulten ferides, i després d'una jornada de reflexió marcada per les manifestacions i concentracions espontànies a diverses ciutats de l'Estat i de Catalunya i davant de vàries seus del Partit Popular.

La federació de Convergència i Unió es manté com a tercera força política a l'Estat espanyol. Obté 10 escons al Congrés dels Diputats, 6 per les comarques de Barcelona, 2 per les gironines, 1 i per Tarragona i 1 per les comarques de Lleida. Aquests resultats li otorguen, de nou, la condició de força decisiva davant la pèrdua de majoria absoluta i del govern del Partit Popular, que obté 148 escons davant els 164 del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero.

Al Senat, CiU obté 4 senadors per votació i dos més designats pel Parlament català.

3. Quina força té a Europa?

Convergència ha estat sempre un partit amb ferma voluntat europeista. La construcció de l'Europa dels Pobles passa per una participació directa, sense intermediaris, als òrgans de decisió europea. Per aquest motiu, CDC sempre ha reclamat la supressió de la circumscripció única per a tot l'Estat a les eleccions europees, fet que dificulta i minimitza la nostra participació a Europa.

L'any 1987, amb un programa titulat "Veu i vot a Europa", la coalició obtingué 3 eurodiputats, i a les eleccions del 1989, amb el lema "La Via directa a Europa", CiU aconsegueix 2 eurodiputats.

A les eleccions del 1994, Convergència va presentar-se en coalició amb altres forces nacionalistes dels Països Catalans, sota el lema "Amb força a Europa". Aquesta coalició estava formada pels següents partits polítics: Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, a nivell del Principat de Catalunya; el PSM- Nacionalistes de Mallorca per les Illes Balears; i la Unitat del Poble Valencià pel País Valencià. Aquesta coalició va obtenir un total de tres eurodiputats.

A les eleccions al Parlament Europeu del 1999, sota el lema "Amb tu fem Europa" CiU es presenta en coalició amb el PSM-EN, Bloc Nacionalista Valencià i Unitat Catalana. Amb l'entrada d'Unitat Catalana (Catalunya Nord) es completa la coalició d'àmbit dels Països Catalans. Novament, doncs, els partits nacionalistes més representatius dels Països Catalans s'agrupen per fer força a Europa i el resultat final és de tres eurodiputats.

El 13 de juny de 2004, CiU acudeix a les urnes en la coalició GalEusCa-Pobles d'Europa amb PNB, BNG, PSM-EN i BNV. GalEusCa obté dos escons, que ocupen Ignasi Guardans (CiU) i Josu Ortuondo (PNB).

4. Quina força té a nivell Municipal?

Les primeres eleccions municipals de la democràcia serviren per comprovar el grau d'implantació de CDC en la societat catalana. CiU, en llista pròpia o participant en agrupacions d'electors, fou present a més de les dues terceres parts dels municipis catalans. CiU aconseguí 216 alcaldes i 1.769 regidors. Les següents eleccions municipals, l'any 1983, suposaren la confirmació de la penetració de CiU en el teixit municipal de Catalunya. Amb el programa "Construïm Catalunya des dels ajuntaments" CiU va obtenir 438 alcaldes i 3.324 regidors.

L'any 1987, la campanya es desenvolupa sota el lema "Farem més, i a més, farem Catalunya". La coalició va aconseguir més alcaldes, més regidors, més vots i més percentatge sobre els votants que a les eleccions precedents, i va sumar un total de 594 alcaldes i 4.374 regidors. A més, CiU va aconseguir la majoria absoluta en 30 dels 38 consells comarcals existents en aquell moment. Les eleccions de l'any 1991 varen suposar un augment en el nombre de llistes presentades. El programa posà èmfasi, una vegada més, en el sentit nacional que CiU busca en la política municipal, en la idea de construcció del país des de cada ajuntament, i és titulat "Catalunya comença al teu ajuntament". CiU obté 613 alcaldes i 4.354 regidors.

Les eleccions municipals celebrades el mes de maig del 1995, suposen una confirmació d'aquesta tendència, i sota l'eslògan "A casa, Convergència i Unió", aconsegueix 639 alcaldes i 4.239 regidors. L'any 1999, la campanya es desenvolupa sota el lema "Amb tu a l'ajuntament". La coalició aconsegueix 602 alcaldes i 4.156 regidors, consolidant-se com a la força política amb més representació municipal al territori de Catalunya. CiU va obtenir la presidència en 32 dels 40 Consells Comarcals (si excloem la Val d'Aran).