Aquests són dos noms lligats per sempre a l’estudi de l’origen. Se’ls considera sovint els fundadors de l’enfocament científic modern de la recerca sobre la transició d’un planeta inhabitat, pura geologia i química, a una Terra infectada per una química enterament nova, la transformació de la geoquímica en bioquímica. L’emergència de la vida a la Terra és un fenomen químic i històric d’una dificultosa, si no impossible, reconstrucció.

Un espectre creacionista. El problema està cristal·litzant per tota Europa: la influència nord-americana de la teoria del disseny intel·ligent ha trobat terrenys adobats al Vell Continent. Però com assenyala un informe que publica avui NATURE (Anti-evolutionists raise their profile in Europe d’Almut Graesbch i Quirin Schiermeier) el panorama europeu és més embullat que als EUA. Un fantasma d'ampli espectre ideològic i religiós...

El premi Nobel de fisiologia o medicina 2002 Sydney Brenner visita València dilluns que ve. Pel matí dedicarà una estona a conèixer de primera mà les investigacions en genòmica evolutiva que es realitzen a l'Institut Cavanilles de la Universitat de València. Per la vesprada participarà en un acte públic on es presentarà les versions catalana i espanyola de la seua autobiografia. Uns llibres que s'editen, respectivament, en les col·leccions científiques impulsades per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, sota els segells d'Edicions Bromera i Publicacions de la Universitat de València. Serà a les 18 hores en la Sala de la Mar Roja de L'Oceanogràfic de València.

El text que segueix ha aparegut a la secció de ressenyes de la revista El Contemporani (núm. 31-32, p. 153-156, 2005) sota el títol "Un al·legat sobre la ciència".

Fotografia: Salk Institute

Ens llevem amb l’inquietant notícia de la possible fusió d’Universitats amb Indústria i Comerç en el proper govern català. Si d’alguna cosa ha de servir la funesta trajectòria de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència del govern valencià, és per aprendre com no s’han d’organitzar les competències. És clar que en el cas del Principat presenciem més una lluita acarnissada per les diverses parcel·les de decisió –«ep, les telecomunicacions que no ens les tornen a treure», xiuxiua un socialista–, sense pensar ni calibrar les conseqüències de segons quins maridatges –«ja ho apanyarem això, més endavant», balbuceja un republicà.
Esquerra oblida el que ha promés fa uns dies en campanya respecte a la recuperació del DURSI. I sembla que de res serveix el que opinen els rectors als respecte. Ves a saber si, posats a semblar-se als seus germans valencians, també acabaran proclamant aquella famosa sentència “popular” (de PP): des de quan la llei de caça es negocia amb les perdius? I qui paga mana, i tot això i allò. Ara només falta que troben algú a l’alçada d’un Justo Nieto qualsevol per a fer-se càrrec del nyap. Lamentables contaminacions.

John B. S. Haldane (1892-1964) deia que els articles i conferències divulgatives o les intervencions radiofòniques que feia eren “subproductes” de les seues activitats principals, a saber, la recerca i la docència científica, així com l’activisme polític. Són, en tot cas, subproductes que encara fan de bon llegir, com aquells “tebeos per a intel·lectuals” que deia Joan Fuster que eren els seus escrits assagístics.

Emili Piera no ho pot evitar: la mordacitat li xuma pels porus. Anit, ell i Pino Diaz ens entretingueren amb desimboltura durant la gala literària dels premis Ciutat d’Alzira allunyant el to soporífer que fa uns anys tenia aquesta vetllada. Un dels moments culminants va ser la presentació del premi de divulgació científica d’enguany que, oberta la plica, resultà ser un llibre del jove astrònom Fernando Ballesteros sobre els projectes de recerca de vida intel·ligent extraterrestre i que porta per suggerent títol “Gramàtiques extraterrestres”. Com centelles, les neurones de l’Emili pariren la facècia: ep, que això, encara que no ho semble, no va de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua! Tot això davant de les autoritats locals, incloent-hi, presidenta i vicepresident de la mencionada AVL. El públic va riure i aplaudir la gràcia amb espontaneïtat i ganes. Ara haurem d’esperar a llegir el llibre de Ballesteros per confirmar que, en efecte, el tema no guarda cap relació amb els acadèmics que habiten Sant Miquel dels Reis i per corroborar que els esforços de buscar vida intel·ligent en altres sistemes planetaris no té res a veure amb el dèficit d’intel·ligència d’aquest desgraciat país…

Segons explica el diari AVUI, a la fira Expominer, que comença avui a Barcelona, s'exposa "el fòssil més antic" datat en 3.900 milions d'anys. Això és simplement impossible. No n'hi ha cap fòssil (microscòpic, per descomptat) tan antic. Els més vells (i encara són objecte d'una animada controvèrsia actual sobre la seua autenticitat) tenen 3.465 milions d'anys i provenen de formacions geològiques australianes. A les roques sedimentàries més antigues del planeta conegudes (les formacions Isua i Akília, a Grenlàndia) s'han detectat composicions químiques que alguns autors han atribuït a l'acció de la vida i que, de cap manera, no han rebut fins ara l'acceptació unànim de la comunitat científica. Són roques com a màxim de 3.850 milions d'antiguitat. L'exposició tampoc no pot mostrar (com continua dient el cronista de l'AVUI) "estromatòlits de 3.800 milions d'anys", perquè no han estat mai trobats de tan antics (el rècord de nou el tenen els estromatòlits australians en poc menys de 3.500 milions d'anys).

Les declaracions del propietari de la col·lecció, el senyor Casado de l'empresa Lithos, en el sentit que els bacteris "són una de les formes de vida més primitives que coneixem" són una mostra de la confusió habitual entre antic i primitiu. Els bacteris poden pertànyer a llinatges antics però de primitius no tenen res. No debades són les formes de vida amb més èxit i que han colonitzat el planeta pertot arreu, amb una increïble capacitat d'adaptació a tots els ambients imaginables. Des d'un punt de vista metabòlic, els humans som extraordinàriament inferiors. Els bacteris han viscut en el planeta Terra, ininterrompudament, més de 3.500 milions d'anys. Ara, restes d'activitat biològica de fa 3.900 milions d'anys, de moment, no en tenim cap ni una.

Imatge: illa d'Akilia (Martin J. Whitehouse, Museu Suec d'Història Natural)

Per raons que no acabe d’entendre, la qüestió de l’allargament de la vida humana preocupa i interessa. És clar que no deu tractar-se sols de viure més, sinó millor. Potser entendre les bases bioquímiques de l’envelliment i la regulació de la durada de l’individu podrà ajudar en aquesta direcció. És evident que des del punt de vista evolutiu una vegada superada l’edat reproductiva, ací ja no fem res. Però els humans hem inventat tantes maneres de passar el temps i d’omplir els buits existencials que a algú li pot abellir quedar-se més estona al món viatjant, escoltant música, llegint o escrivint llibres, inclús aprenent increïbles novetats científiques. Com aquestes…

NATURE publica aquesta setmana un interessant dossier sobre la ciència en els països musulmans al qual es pot accedir sense subscripció. Prenc nota d’algunes observacions d’Eshan Masood a l’article “An Islamist revolution”.

Diversos companys blocaires a MésVilaweb han revelat quins han estat els apunts més visitats dels seus blocs en el mes d’octubre. Jo tinc un motiu especial per fer-ho, perquè durant aquest mes s’han produït més visites a ‘El buit del temps’ que en tota la seua història anterior, és a dir, dinou mesos. I els més visitats en la relació total des del principi són, precisament, el més recents.

En primer lloc, vull agrair l’interès dels lectors, alguns dels quals me l’han expressat personalment, de vegades causant-me una grata i inesperada sorpresa. Però no puc deixar de reconèixer la confiança, primer de Vicent i Assumpció, de Vilaweb, i després de Ferran i Pedro, de Levante-EMV. L’enllaç a ‘El buit del temps’ des del portal d’aquest diari ha contribuït enormement a la difusió dels meus textos. És gratificant comprovar que n’hi ha molta gent que es pot interessar pels meus apunts sobre ciència i cultura. Gràcies a tot el món.

I aquests són els apunts més visitats a l’octubre:

Un article a Science: (i 2) Sobre la desvergonya
Premi Ig Nobel a València!
Un article a Science: (1) Sobre la ciència
Un bon exemple mai és perdut
Lletres Valencianes com a símptoma
Francis Crick (1916-2004)
Els Nobel de l'àcid ribonucleic
Mètode, catalitzador de la curiositat
Cientificar els polítics
Clericalisme a la universitat