Fiar-se d'Esquerra és d'il.lusos catalans Bic.CA
BIC. Berguedans per la Independència de Catalunya. Berga, Vilada, Borredà
|
Accés de l'autorEls meus enllaçosCASALS CATALANS
CATALUNYA ACCIó
CLICA I ESCOLTA
COLUMNES
CONTACTES INTERESSANTS:
PAïSOS CATALANS
Notícies VilaWeb
|
smolins9 |
diumenge, 26 de novembre de 2006 | 02:21h
Això només és un avís per a navegants.
Parlo de les plataformes que avui suren per sobre les nostres aigües nacionals.
Les plataformes polítiques que no són partits no és poden fiar gens d'aquests.
Erc es va apropiar i va usurpar la manifestació del 18 de febrer de 2006; una manifestació que sols havia de ser del poble català, i la Plataforma pel Dret de decidir va quedar amb un pam de nas i sense poder decidir res.
Més tard, com un volet va aparèixer la Plataforma "Sobirania i Progrés"; i és va
veure clarament que era per fer perdonar -com el conegut eslògan electoral- i per empènyer i ajudar a Esquerra, tal com indica el nom -progrés- a anar cap al socialisme o sigui cap al PSOE. (A aquestes alçades hi ha algú que es cregui aquest mot refèrit al socialisme a Catalunya?-
S'ha d'estar molt distret per no adonar-se de que en mans de l'actual Esquerra, els tres primers objectius de la Plataforma "Sobirania i Progrés", o sigui: autodeterminació, objecció fiscal i relació amb nacions petites no serà res de bo per a Catalunya sinó terribles i manipulables vacunes contra la nostra Independència. I ho seran també -vacunes a destemps i metzina mortal- perquè si Esquerra se'n fa mestressa, al moment oportú, sota qualsevol pretext els desactivarà.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
smolins9 |
dissabte, 25 de novembre de 2006 | 01:09h
Nació contra independència? -Mai! La plenitud d’una nació i la seva majoria d’edat és -------------- En aquesta hora inacabable de foscor i persistent submissió hem de mirar-nos la política colonial catalana des d'una gran distància. Mentrestant la nostra tasca és saltar els límits que imposen a Catalunya els seus maldestres birreis i gestors colonials. Hem de sortir d'aquesta situació colonial, hem de sortir fora daquesta bombolla asfixiant. Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
smolins9 |
divendres, 24 de novembre de 2006 | 17:08h
Segons "Internet", Bermudes: "An island group in the the North Atlantic Ocean, 580 nautical miles (1074 kilometers) east-southeast of Cape Hatteras, North Carolina, held as an Overseas Territory by BritaiAn island group in the the North Atlantic Ocean, 580 nautical miles (1074 kilometers) east-southeast of Cape Hatteras, North Carolina, held as an Overseas Territory by Britain.n. Però jo no us vull pas parlar de les illes "Bermudes" , sinó de tres individus que sembla que es facin costat. Primer surt el primer "bermudes" en Blair i es despenja amb una notícia que sona a bombos i platerets: "Que ja està! que el tema d'Irlanda del Nord va molt bé, que ell anul·la l'autogovern quan li dona la gana" bé el darrer paràgraf li he posat jo. Jo passava prop de la televisió mentre la meva esposa feia zàping i vaig quedar astorat; però com em podia haver pensat es tractava d'un globus sonda; el procés va bé o malament segons per quin cantó es llevi en Blair o segons li convingui pels seus interessos. L'endemà, el senyor Blair es passejava amb en Zapatero pels jardins de la Moncloa. Quin ferum de foscos interessos feia per mi aquella imatge, veure dos "bermudes" junts -Blair i Zapatero-. Sort que els bascos no són tan rucs com els catalans i no regalen xecs en blanc. L'altre "bermudes", del Triàngle de les Bermudes, és el primer ministre del Canadà en Stephen Harper que a la manera espanyola vol editar una mena de "Canadà de Canadas" o la inmenjable "nació de nacions" que vindria a ser el mateix. No entenen, aquests tres primers ministres als qui jo anomeno "Triangle de les Bermudes", que ells sols són administradors de certa sobirania, però que els amos de la pròpia sobirania no són ells ni els seus estimats països sinó els pobles basc, quebequès i escocès respectivament. El que encara no saben aquests "enfonsa pobles" és el que s'està coent avui a Catalunya en mans de la gent de Catalunya Acció; o sí que ho saben?! I per això diuen i fan el que fan. Visquin Catalunya lliure i plena, i Escòcia, i El Quèbec i Euskal Herria! Salvador Molins i Escudé ----------------- a l'apartat "llegeix la resta de l'article" us penjo la notícia, el recull de la qual ens l'envia per correu electrònic en Jordi Salat.
smolins9 |
dijous, 23 de novembre de 2006 | 00:21h
Escolteu la veu de la nostra terra, escolteu l'anhel del nostre Poble. Diu el profeta: no facis el sord! Escolteu la Conferència i parlaments de Puigcerdà, clica ací.: http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/conferencies/C20061117Puigcerda.m3u http://www.catalunyaaccio.org
smolins9 |
dimecres, 22 de novembre de 2006 | 19:11h
smolins9 |
dimarts, 21 de novembre de 2006 | 22:58h
Sentit comú, idees força, esperit catalanesc ... Anem per la via bona! ---------------------------- CONSTRUÏM EL FONS ECONÒMIC PER A LA INDEPENDÈNCIA Cada dia que passa més dones i homes del nostre país veuen amb claredat que hem de construir el nostre propi Estat amb rapidesa. És l’única opció que ens permet ser un poble adult, digne, pròsper i que pot aportar futur a la catalanitat, entesa com la manera catalana de viure, d’estructurar la societat segons els nostres valors i interessos i de relacionar-nos amb la resta del món. Per això és de vital importància construir el Fons Econòmic per a la Independència. La funció d’aquest fons és dotar del finançament necessari les iniciatives que es portaran a terme en les tres fases del Pla Independència 2014. Cal remarcar que aquests diners seran dedicats exclusivament a l’operativa del projecte. A nivell personal, les persones que col·laboren en el projecte de Catalunya Acció ja tenen la seva pròpia professió per a guanyar-se la vida. Atès l’objectiu que ens plantegem -assolir un Estat- i per tal de mantenir la independència de criteri i decisió, aquests diners no poden sortir de préstecs d’entitats bancàries ni de subvencions oficials. Si fos així hauríem perdut la batalla abans de començar-la, i a més d’una forma molt ingènua. Ha arribat el moment en que els catalans hauran de decidir si pensen seguir lamentant-se de la desídia dels nostres polítics en la defensa dels interessos nacionals i econòmics del nostre país, és a dir, del nostre futur, o bé donen suport a un projecte amb determinació, que té un pla amb pensament de fons, amb uns valors ètics que en defineixen l’esperit i un punt d’arribada innegociable amb una data de treball concreta: la independència del nostre país als voltants de l’any 2014. Les aportacions al Fons les decideix cada català en funció de tres consideracions: ü . El seu compromís amb el país i amb la construcció d’un Estat. ü . La valoració que hom faci del projecte de Catalunya Acció i de la seva evolució. ü . La seva situació econòmica personal i el seu poder adquisitiu. Hi ha dues aportacions a fer: l’aportació inicial al fons (mínim de 50 €) i l’aportació mensual (mínim de 10 € mensuals). A partir d’aquests mínims és una decisió personal de cadascú el determinar quant aportarà al Fons Econòmic per a la Independència. A continuació tenen un formulari on indicar-nos les seves dades bancàries per a poder-los passar els rebuts domiciliats corresponents. El formulari ens el poden enviar per email a l’adreça fons@catalunyaaccio.org o si ho prefereixen per fax al número 93 246 22 30. Un cop rebudes les seves dades els enviarem un email confirmant la seva recepció.
El treballar en base a rebuts lògicament ens permet tenir una previsió dels recursos disponibles. Aquelles persones que per diversos motius no puguin o no considerin oportú fer les seves aportacions via rebuts domiciliats poden ingressar les seves aportacions periòdiques directament a: Número de compte (La Caixa) :2100 1067 31 0200116141
smolins9 |
dimarts, 21 de novembre de 2006 | 01:05h
Extret del Bloc "El Llamp, al servei de la Nació Catalana":http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/5531 "La unitat d'acció de tot l'independentisme és condició necessària per a afrontar aquests anys de dura travessa del desert. A l'hora de la unitat d'acció, hem d'abandonar els ja seculars sectarismes ideològics per abraçar, plegats, l'únic pensament que ens permetrà alliberar la nació del jou a què Espanya i França ens tenen lligats. Aquest pensament, pensament català senzillament, ens orienta vers un sol objectiu: l'estat català. Quan l'haurem proclamat, ja tornarem a discutir quin model de societat volem i com s'articula, discussió que fins ara ha estat un fre, potser més potent encara que el del miratge parlamentari. Ara, la feina primordial és una altra" (d'Enric Borràs) -------------- Però la unió no és fàcil ni pot ser possible sense un objectiu comú sense fisures i una clarivident i valenta estratègia. Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció) ---------------------
smolins9 |
dilluns, 20 de novembre de 2006 | 15:34h
L'organització promou un pla d'acció perquè Catalunya pugui ser independent d'Espanya l'any 2014 ------------------- Notícia publicada al Regió-7 del diumenge: Cerdanya / Solsonès Regió7 19 - 11 - 06. Societat, pàgina 11 L'exconseller Carretero presenta a Puigcerdà Catalunya Acció ------------ (Agència Catalana de Notícies) Puigcerdà L'exconseller de Governació, Joan Carretero va ser l'encarre- gat de presentar l'organització independentista Catalunya Ac- ció, a Puigcerdà, divendres. L'en- titat va exposar, al Museu Cerdà, el seu pla per assolir la indepen- dència de Catalunya el 2014. El primer en intervenir a la conferència va ser el director ge- neral de l'organització, Josep Castany, que va insistir a explicar el que anomena «espoli fiscal» d'Espanya envers Catalunya. Castany va explicar que Púnica manera de recuperar aquest «es- poli» és que Catalunya tingui el seu propi estat independent. El president de Catalunya Ac- ció, Santiago Espot, va fer la se- gona conferència en la qual va destacar «la necessítat de recupe- rar la moral deyictòria dels cata- lans». Espot va fer un discurs en el que va convidar a tots els assis- tents a l'acte,unes 150 persones,a adherir-se a l'organització que presideix per portar endavant el «Pla Independència 2014». Aquesta organització té el su- port, entre altres de militants, dels partits d'ERC i CiU així com també de persones que estan desencisades dels resültats sobi- ranistes assolits pels actuals par- tits polítics. El pla de Catalunya Acció es di- videix en tres fases. La primera consisteix a «il'lusionar i connec- taramb els convençuts per recupe- rar la dignitat dels catalans», que segons Espot ha quedat «molt to- cada amb els representants polí- tics que hi ha actualment». En se- gon lloc, la segona fase consisteix a intentar marcar l'agenda polítí- ca catalana i realitzar campanyes d'abast nacional. Finalment, la tercera fase del pla és la «d'establir les bases del nou estat (jurídiques, econòmi- ques isocials, entre d'altres). Acti- var elprocés d'independència». En resum, es va definir com el princi- pal objectiu de Catalunya Acció el de crear un moviment ciutadà que empenyi a «trencar amb Es- panya i constituir un Estat en una dècada aproximadament». En la conferència, es va apel·lar a col·laborar econòmicament amb l'organització i afíliar-se per una aportació mínima de 10 eu- ros al mes. En aquest aspecte, els conferenciants van subratllar que «ja és hora que ens adonem que només amb voluntarisme no s'avança. Cal acompanyar-lo d'es- tratègia i finançament si volem convertir-lo en acció eficaç i ope- rativa». Catalunya Acció deno- mina a les donacions econòmi- ques dels seus afiliats i simpatit- zants «fons per a la independèn- cia». ---------------- L'organització promou un pla d'acció perquè Catalunya pugui ser independent d'Espanya l'any 2014 ------------------- ACN Escolteu la Conferència-Presentació amb intervencions de Carretero i Espot.
smolins9 |
diumenge, 19 de novembre de 2006 | 23:09h
Catalunya viu el moment més dolç de la seva història recentPer fi ha passat. Ja era hora. Ha estat llarg i semblava que no arribaria mai el moment. Però, després de tres dècades de letàrgia i de viure immersos en una mena de fals país de les meravelles, les coses comencen a posar-se al lloc on els correspon. Els pactes post-electorals han deixat els nacionalistes catalans amb una cara d'imbècils que és de pel·lícula. Només cal parlar amb la majoria d'independentistes, votin a qui votin, per constatar un desengany de la classe política catalana que només ha servit per acumular frustració i impotència en evidenciar la indefensió del poble català en mans d'una classe política que a l'hora de la veritat sempre s'ha mostrat poc -més aviat gens- interessada a trencar definitivament i al més ràpid possible amb l'estat espanyol. A qui pot estranyar-li un percentatge d'abstenció tan brutal? Què s'esperaven? Els dos únics partits autòctons, CiU i ERC, han demostrat després de l'1 de novembre que la seva primera prioritat no era pactar l'un amb l'altre, sinó que abans d'arribar a aquest escenari calia esgotar totes les altres possibilitats. Així ho van fer tots dos i ara assistim, una vegada més, a l'habitual espectacle lamentable de retrets entre uns i altres en una mena de competició per veure qui és més nacionalista. Però aquest no és el problema. Deixem que juguin i que es barallin un cop més. És el que sempre han fet. Quina és, doncs, la novetat? El poble català ha de ser més savi, i sobretot més astut. De debò pensàvem deixar el nostre país mil·lenari a mans d'aquesta colla de fascinerosos polítics? I el que és pitjor, de debò pensàvem deixar el nostre futur a les seves mans? A ells, que en trenta anys no han parat d'encaixar-nos a Espanya i, per tant, girar l'esquena a les aspiracions nacionals del nostre país? Ara que en aquest país les màscares han començat a caure, és ara quan la gent comença a adonar-se a on ens han dut els nostres polítics -tots plegats- en trenta anys: a estar encara més encaixats a Espanya. I les bones intencions i els bons propòsits? S'han esvaït com el fum, senyors. Però, sabeu, per això Catalunya viu ara el moment més dolç de la seva història recent, i el viu precisament per això, perquè ara comencem a despertar d'un malson, d'una agònica letàrgia amb la qual han cloroformitzat el país mentre han putinejat a cor què vols. Per això ara és el moment d'apostar decididament per una iniciativa popular lliure i transversal, sense lligams de cadira a cap partit i per tant sense condicionants pel mig, com és Catalunya Acció, encapçalada i integrada per catalans que han decidit d'una vegada tirar pel dret tot creant una via paral·lela al fastigós putineig dels nostres polítics encaixistes. Aquesta via serà imparable. De fet, ja ho és, d'imparable. Serà el poble de Catalunya el qui acabarà donant una lliçó als nostres polítics capficats en encaixar-nos a Espanya a poc a poc en els últims trenta anys! Jo sempre dic que els polítics sempre necessiten el poble, però hi ha moments en què el poble no sempre els necessita a ells. Noicat (Dijous, 16 de novembre de 2006) Extret de Racó Català: http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=60695&pag=1&llindar=2&mode=3 Escolteu Joan Carretero i Santiago Espot a Puigcerdà:
smolins9 |
dissabte, 18 de novembre de 2006 | 21:28h
La potència d'un exèrcit no està en el nombre de soldats sinó en el pensament del seus caps, l'estat major. Per avançar cal posar en joc els teus avantatges i aprofitar les mancances de l'adversari. Saps atacar i quan l'adversari la caga ho aprofites. Si el procés d'independència és com una partida d'escacs, els catalans no sabem jugar amb les blanques, és a dir, no sabem atacar, però hi ha un projecte que sí que en sap: Catalunya Acció! Allista't-hi! Que vol dir "allista't-hi"? -vol dir que et decideixis a aportar el millor de tu mateix per a la Independència de Catalunya i que amb senzillesa vulguis avançar formant part de "l'exèrcit" que ens portarà a la victòria. Connecta amb www.catalunyaaccio.org i decideix-te. Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció) |
Últims 30 canvis
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |