13 abril 2007

PRESENTACIÓ PALAFRUGELL

PALAFRUGELL, PLUJA, PRESIDENT PUJOL, PRESENTACIÓ, PARLAMENT. Ara que està de moda la repetició d'inicials, ahir va ser un festival de P's per a mi.
Tot roda al voltant de Palafrugell, la pluja no para, anem de diluvi en diluvi, per sort a l'hora d'arribada del President Pujol va amainar, vam poder visitar la seu de l'Institut Català del Suro - AECORK on els seus dirigents van acompanyar-nos en un recorregut completament didàctic. És una iniciativa modèlica que a finals dels anys vuitanta l'allavors President de la Generalitat, Jordi Pujol, ben aconsellat pel conseller d'Indústria, Subirà, va considerar important de promoure. I ahir va constatar l'important camí que ha recorregut l'Institut, ara instal·lat al voltant del pati interior de la Bòbila Vella, al Carrer Vincke i Meyer. Va comentar-nos que sentimentalment se sent molt proper al món del suro, va dir-nos que el seu avi era taper a Darnius. Jo vaig confiar-li que el meu rebesavi havia vingut d'Agullana, via Roses i que era taper també.
Pujol es va desplaçar fins a Palafrugell per poder fer la meva presentació oficial com a Candidata de CiU a l'Alcaldia. Des de la seu de l'Institut vam marxar a peu a través de la Plaça de Can Mario, on el Museu Vila Casas es veu esplèndit, i vam baixar pel carrer del Mercat cap a Plaça Nova, arribant al Teatre a les 20h en punt per la presentació.
Uns van comptar 160 persones, desprès m'han dit que eren 120 els assistents a l'acte, potser sense comptar la gent de protocol? Enfí, no ho sé, però es veia plé. Pujol, és un geni de la comunicació, i va ser molt generós d'ell mateix amb nosaltres.
En el parlament vaig desgranar les nostres prioritats, la principal: LES PERSONES, amb la Gent Gran, la Qualitat de vida, l'Assistència; amb els Infants, la Seguretat, l'Esport, l'Educació i la Cultura; amb la Gent vinguda de fora, la Cohesió Social; dels motors econòmics, els Comerciants, els Joves Emprenedors; del mediambient, els camins de ronda, la Muntanya de Sant Sebastià, els boscos.
- En definitiva que vull compartir amb tots i cadascún dels veïns de Palafrugell, l'orgull de viure en el poble, de sentir-nos formar part a través d'ell, d'un paisatge, d'un país que ens ha fet com som.-
Malgrat que l'Enric Dillet no va poder assistir-hi degut a un compromís professional, ens hi vam reunir amb bona part dels components de la llista: Lluís, Manel, Begonya, Annabel, Joan, Josep M., Jordi, Pepi, Jesús, Montserrat, Tània, Carles, Marina. Hi faltaven encara l'altra Montserrat, els dos altres Carles; l'Albert, l'altre Joan, en Lucca, l'Elisa...
En acabar vam compartir el refrigeri..

Posted by Carme Bonal at 21:42 |  

10 abril 2007

TINC UN ALTRE PAPER

L'he trobat a la bossa, aquest paper fa 12 anys que el guardo. És de un jesuita historiador, Miquel Batllori:
Bona memòria? No ho cregui, el secret està en no recordar les coses inútils que són les que poden apuntar-se en un paper, com els telèfons.
La història és allò més il·lògic que hi ha, perquè l'home és il·lògic. La història no és un moviment continuu
vers la perfecció, sinó que avança a través de contradiccions.
La història és sempre una aproximació al passat. La vida té un sentit dins sí mateixa i creure en l'ànima és possible. Aquest sentit del valor de la vida és la única cosa que tenim.

Aquest altre paper estava enganxat amb el primer, és de Rafael Argullol, és una mica corrosiu:
El pitjor és l'home que només mira i jutja. L'home que només accepta esser espectador i jutjador és de la pitjor espècie que hi ha. És aquest esser passiu, autocomplaent, pla, que es permet jutjar sense haver actuat mai i que es permet estar de tornada sense haver anat mai. D'aquests en tenim molts. La estructura en què vivim, el poder mediàtic contribueix a crear-los. Entre forts i febles s'estableix una dialèctica secreta, es necessiten per existir.
Són gent absolutament massificada i passiva, extenuada. Deixem-ho en hienes i ànimes mortes. Una societat que llueix per estar de tornada sense haver anat mai.
Considero l'amistat una de les poques forces estables en un món en què tot és profundament inestable.
DIJOUS, 12 D'ABRIL A LES 20H, AL TEATRE MUNICIPAL (TMP) EL PRESIDENT PUJOL FARÀ LA MEVA PRESENTACIÓ OFICIAL COM A CANDIDATA A L'ALCALDIA DE PALAFRUGELL.
M'agradarà veure't-hi, saludar-te.

Posted by Carme Bonal at 23:00 |  

04 abril 2007

Presentació a Sant Sebastià

La presentació dels sis primers membres de la candidatura va ser fa sis dies, el 29 de març. Estic contentíssima de la gent que m'acompanya i em sento feliçment recolzada per tots. L'Enric, en Manel, en Lluís, la Begonya i l'Annabel són un bé de Deu. Palafrugell pot felicitar-se de comptar amb persones com ells, disposades a treballar i a mullar-se pel seu poble. ENHORABONA.
Quan vam baixar de la presentació vaig agafar la maleta i me'n vaig anar 4 dies, volia fer una parada. He visitat Sicilia, amb el nou vol de Ryanair a Trapani, allà també estan a punt d'escollir nous sindaco i sindaca, els carrers de Palermo estan plens de banderoles gegants amb cares per a tots els gustos.
Els grecs van deixar a la illa un llegat esplèndit en temples, teatres, etc. Siracusa, Agrigento, Segesta, Erice... L'hotel Des Palmes a Palermo on van rodar El Padrino. A Bagheria he visitat la Vil·la Palagonia on van rodar-hi El Gatopardo.
De cine.
He tornat al vespre passat, amb noves forces, plena de bons propòsits i amb ganes de presentar la resta de la llista.

Posted by Carme Bonal at 00:16 |  

28 març 2007

Avui nou regidor de CiU

He anat al Plé d'aquest vespre per assistir al jurament de Lluís Pujol com a nou regidor de CiU. Ha fet un discurs sense pels a la llengua, amb moments d'emoció i tot ell molt edifiquant.

En una de les passades reunions que hem fet al local va venir-hi la senyora Montserrat Estrada amb una carta que es va llegir on planteja d'urgència, entre altres coses mediambientals, el problema causat per algunes colònies de gats abandonats. Com a única solució, segons diu a la carta:
L'ajuntament hauria de cedir un terreny tancat d'uns 1.000m2 per què no se'ns escapés cap gat. Penso, també, que Progat-Palafrugell, seria l'entitat idònia per portar aquest servei a bon terme. Ells són també qui es cuida de castrar i esterilitzar els gats amb els deguts controls de leucèmia i sida felina. Amb aquesta mesura la vila seria més neta.
He d'afegir que la nostra A.P.A. Rodamón té un problema, perquè s'ha convertit en una S.P.A. de negoci. Allò que tant va costar d'aixecar, la primera A.P.A. Mundial que no sacrificava els animals. On ha anat a parar tot això? Com pot permetre's el cap-president de Rodamón negociar amb tan poca consciència sobre la vida i futur dels animals que recull.
Sento que tinc l'obligació de defensar els meus amics que no parlen, però senten, i pel sols fet de venir al món tenen un lloc i uns drets adquirits. L'home els ho nega tot, possiblement perquè no tenen veu ni vot. Ells no però jo sí.
Montserrat Estrada

Posted by Carme Bonal at 22:12 |  

24 març 2007

He dinat a Sant Antoni de Calonge

L'Artur Mas ha compartit el dinar amb representacions de més d'una trentena de municipis del Baix Empordà. M'han presentat a Isabel Ruiz que és la cap de llista de Palamós. M'ha agradat al primer cop d'ull. He dinat de costat amb Miquel Lobato de Sant Feliu, en Carles Arnau de Begur i en Carles Negre de Torroella. La conversa molt animada, el menjar bó. L'ambient ha estat de gran família, tots junts, molta gent de convergència i unió. He copsat altre cop la responsabilitat que comporta encapçalar la llista de CiU a Palafrugell, i la importància que té un bon resultat aquí. L'Artur Mas ho ha recalcat durant el seu discurs. Confio que ho arribem a fer entendre a aquells que ens heu de votar. La llista està pràcticament a punt, estic molt satisfeta. Hem confeccionat el decàleg que ens guiarà durant la campanya, desprès vindrà el programa més detallat. Caldrà anar presentant la gent de la llista. Estem en marxa. Portem bon rumb.

Posted by Carme Bonal at 19:42 |  

20 març 2007

llegeixo llir entre cards

És un hàbit meu en aixecar-me mirar a internet el correu i als diaris. La columna de Salvador Sostres a L'Avui em té enganxada i si un dia me la perdo l'endemà la recupero. Sobretot m'agrada la manera d'escriure, la seva economia de paraules, com arriba a ser clarivident, provocador, contundent, tendre, emotiu, en una ratlla i sis paraules. Li puc perdonar fins i tot, quan es posava sistemàticament amb les dones, perquè en el fons sempre acabava fent riure, a més ara ja no s'hi posa tant, sembla.
Avui ha escrit sobre Convergència, i he de dir que ell és potser la persona que més m'agrada llegir del tema.
LA DARRERA OPORTUNITAT
Artur Mas ha dit que Convergència reaccionarà amb tota la vehemència possible si el Tribunal Constitucional toca una sola coma de l'Estatut. Després d'haver transitat els camins del pactisme i del possibilisme, i d'haver cregut en la concòrdia com a metàfora de la solució universal, vet aquí que Artur Mas, que es troba davant de la seva darrera oportunitat de poder ser president de la nació, ha clavat l'esperat cop de puny damunt de la taula. A Convergència fa anys que li faltava aquest cop de puny moral, un gest contundent que ens ajudés a alçar els ulls per damunt de l'ombra. No és que tingui cap dubte que Mas sigui no ja el millor polític del moment sinó l'únic que resulta presentable; no és que tingui dubtes que Convergència tingui el millor projecte per construir Catalunya, i de fet i també, vist el que hem de veure, l'únic presentable: però tota idea, tota bona idea necessita la seva força, la seva gesticulació per poder ser defensada. Cal que l'Artur Mas aguanti l'estrebada i els dubtes i les ombres i es mantingui -com sempre- fidel a la seva paraula. I si el Constitucional toca ni una sola coma, a les barricades. I si Esquerra s'amaga i es fa caca, que el país sencer faci la pudor d'aquesta caca. Davant del desànim que aquest govern de sòrdids funcionaris postsoviètics està creant, cal algú que parli clar, cal un referent, un galió indiscutible que marqui un rumb clar i que no tingui por de les onades. Catalunya necessita projectar enfora la profunda decepció d'ara i tornar-la esperança. Esperem de l'Artur Mas que sigui el líder emergent d'una nació que múltiples renúncies han anat desdentegant. Esperem que l'Artur Mas entengui ben clarament que no només es tracta de la seva darrera oportunitat sinó de la darrera oportunitat dels catalans.

Posted by Carme Bonal at 10:32 |  

17 març 2007

2a sessió de treball

Abans d'ahir vam celebrar la segona sessió de treball oberta al militants i simpatitzants al local de CiU al carrer de Cavallers, el tema de la reunió: Palafrugell. Creix el nombre de persones que venen per participar-hi, és una satisfacció molt gran. Velles cares i algunes de noves, això està funcionant...
La primera va tractar dels serveis al ciutadà, aquesta segona s'ha centrat en definir "Quin Palafrugell volem?" La nostra gent considera que cal definir millor el model de poble que volem per viure-hi amb la suficient qualitat de vida. Que el creixement previst en un plaç de 10 anys, conseqüències del recentment aprovat Pla General d'Urbanisme (POUM), comportarà canvis importants i progressius en la vida del poble, en el nombre d'habitants, en l'habitatge doncs també, en la previsió de sol industrial i comercial, en la necessitat de serveis, en educació, sanitat, seguretat, en oci, lleure, en cultura...
Durant la sessió es van anar recollint les prioritats que tindrem en compte a l'hora de confeccionar el nostre programa. De la nostra anàlisi directe a les àrees se'n desprèn que el que més cal perfeccionar és la coordinació entre elles. Crear el mecanisme adequat per aconseguir-ho comportarà un gran benefici per a la ciutadania.
Es van anar desgranant necessitats detectades pel bon funcionament d'Urbanisme, Medi Ambient, Serveis Municipals, Promoció Econòmica, Patrimoni. Qui recorda encara el Consell de la Muntanya de Sant Sebastià de la Guarda?, Qui parla ara de la recuperació dels camins de ronda? El camí dels ermitans ?per exemple.
Parlant de participació ciutadana, però, on estan anant a parar els mecanismes de participació directe? El teixit associatiu es queda en parada tècnica amb tant d'estudi, projecte, pla... el camí es fa caminant sí, tant de control i ajustament pot esdevenir cotilla i afogar-nos?
Dijous vinent, 22 de març a les 21h tindrem la última sessió de treball a la que et convido, el tema Què esperem del nostre Ajuntament?

Posted by Carme Bonal at 10:30 |