Fa dos mesos, la secció local de Nacions Unides, va fer entrega al escriptor Tahar Ben Jellum del premi per la Pau. Tahar Ben Jellum, autor del llibre "El racisme explicat a la meva filla", va parlar de Pau, va parlar de racisme, va parlar d'immigració. Un article seu, publicat el març del 2006 titulava "Els immigrants no existeixen" i explicava que ha principis dels 70 ja hi havia immigració repartida per tot Europa, però no en parlàvem.

Quan parlo de catalanitat, parlo d'il·lusió, de normalitat. De patrimoni, de paisatge. Parlo de cultura, de sensibilitat. Parlo de punt de trobada, d'economia, en definitiva, parlo de futur.

Quan parlo de cohesió, de civisme o, més recentment, de valor afegit, ho faig des de la necessitat, també, de saber transmetre què és Terrassa. Als qui ja hi som i als qui hi arriben de nou. A tots. La ciutat és Terrassa, i no és cap altra.

Quan parlo de competitivitat parlo de comerç, de consum i d'indústria. Parlo de creativitat, d'activitat. De cultura, d'universitat, de coneixement. Parlo de creixement sostenible. Parlo, en definitiva, de futur.

En un moment de clara globalització de les economies locals, el creixement econòmic de la ciutat de Terrassa passa, primer, per superar les desigualtats i els desequilibris existents; segon, per dinamitzar els teixits econòmic, industrial, comercial i de serveis; tercer, per facilitar la integració de tots els col·lectius al mercat de treball; i quart, per millorar les condicions que possibilitin innovar i ser més competitius a l'empresa local.

Quan parlo de cohesió, parlo de qualitat de vida, de compartir un projecte comú. Parlo de benestar, d'igualtat d'oportunitats i d'educació, de sensibilitat, de convivència... en definitiva parlo de futur.

No parlem de ser iguals. Som una societat complexa, diversa, que creix i es transforma constantment.

Terrassa creix. I això més que un repte és una realitat. Un terme municipal gran, una bona situació geogràfica, una ciutat ben comunicada, i, sens dubte, l'amabilitat característica dels terrassencs fan que la ciutat sigui punt d'arribada de molts ciutadans procedents de la immigració i/o també de ciutadans "expulsats" de Barcelona i d'altres ciutats per diferents motius.

Quan parlo de civisme, parlo de cultura, de responsabilitat, de valors. Parlo de participació, de tolerància i de seguretat. De diàleg. Parlo de llibertat. En definitiva, parlo de futur.

El civisme és un element imprescindible per al benestar social, és a dir, aquell comportament fonamentat en el compliment de les pautes establertes en la relació entre les persones, i en el profund respecte per la llibertat individual i col•lectiva.