Al Llibert li costa molt sortir-se'n d'aquesta, ha baixat el seu ritme epistolar i em fa patir que més que un refredat mal curat no tingui una afecció vírica d'aquestes de més difícil diagnòstic. Malgrat tot, alguna cosa m'escriu. M'havia promès tenir-me al corrent del que arriba a la seva estimada República sobre l'ambient pre-electoral (les enquestes, les llistes, les assemblees que validen les llistes, els que no fan ni assemblees, etc) de Badalona i n'estic segur que ho farà.
[+]Sembla que defensar el dret a l'autodeterminació continua provocant coïssor a bona part de l'espectre polític. Això és bo, molt bo, cal, de tant en tant, anar resituant cadascú al seu lloc.
Hi ha "nacionalismes" catalans que comencen i acaben a Espanya i hi ha nacionalismes catalans que fent cas als diccionaris estan per la unitat i/o independència de la nació catalana.
Quan Esquerra va optar per un govern d'entesa no va fer renúncia dels seus principis independentistes.
[+]