22/03/2007 · Barcelona
El Reial Club de Polo no és societat civil. La Fundació La Salle, no és societat civil. El Foment del Treball Nacional, no és societat civil. El ‘Cercle Eqüestre' (sí, sí, en català!) no és societat civil. És el poder català. És gent que remena les cireres. Bé, és gent que, fins ara, ha remenat les cireres. Molt preocupada ha d'estar la burgesia catalana -tant gelosa de la seva intimitat, tant amant del silenci, del no trencar mai cap plat, de no posicionar-se per res que pugui afectar la botigueta- per haver fet un acte de força com el de l'IESE. Tothom hi era. Tothom volia sortir a la foto.

22/03/2007 · Barcelona
El Reial Club de Polo no és societat civil. La Fundació La Salle, no és societat civil. El Foment del Treball Nacional, no és societat civil. El ‘Cercle Eqüestre' (sí, sí, en català!) no és societat civil. És el poder català. És gent que remena les cireres. Bé, és gent que, fins ara, ha remenat les cireres. Molt preocupada ha d'estar la burgesia catalana -tant gelosa de la seva intimitat, tant amant del silenci, del no trencar mai cap plat, de no posicionar-se per res que pugui afectar la botigueta- per haver fet un acte de força com el de l'IESE. Tothom hi era. Tothom volia sortir a la foto.

Els qui fins ara, poc o molt, decidien des de l'ombra què convenia a Catalunya i, en bona mesura, a Espanya, ara veuen que una nova classe dirigent espanyola els ha foragitat de les seves poltrones. I, a sobre, no els deixa ni gestionar amb calma les quatre bagatel·les que tenien fins ara. L'opa de Gas Natural en va ser un bon exemple. La frase del catedràtic d'Economia Andreu Mas-Colell -"que el nostre aeroport torni a ser nostre"-, dijous, n'ha sigut un altre. Lluny de fer una proclama independentista, l'empresariat català ha tornat a proclamar l'enèsim discurs de la modernització de les espanyes -en un moment en què, l'Estat espanyol, ja ha madurat prou per ell mateix. El discurs del ‘vol però dol'. El catedràtic d'Economia Aplicada Germà Bel ha avisat: "sense risc, no hi ha guany". La classe políticodirigent catalana, si vol guanyar un futur millor, haurà d'arriscar. Però, realment vol guanyar? Fins on està disposada a arriscar? Fins fa quatre dies, havia fet i desfet sense problemes. "No ens posem limitacions imaginàries", adverteix Bel. No ens limitem només a demanar un aeroport de primera. Treballem també per un país de primera. Un país que és el nostre, i no el d'ells. Mas-Colell afirma: "no ens interessa que un altre negociï en el nostre nom". Si no volen que aquest ‘altre' negociï en el seu nom en un tema com el de l'aeroport, deixaran que, en els temes polítics, sí que ho faci? Amb les coses de menjar no s'hi juga.

[Galeria fotogràfica]

22/03/2007 · Barcelona
La Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball Nacional i el RACC, juntament amb 130 fundacions, collegis, cambres i entitats més, han reclamat del dret de Catalunya a gestionar el seu propi aeroport, "una infraestructura clau per al futur de l'economia catalana i espanyola". Reunits al campus de l'Escola de Negocis IESE, en plena avinguda Pearson, l'empresariat català ha proclamat, solemnement: "Barcelona no vol ser una ciutat de sostre baix", en paraules del catedràtic d'Economia Andreu Mas-Colell. "Els aeroports connecten amb el sistema nerviós d'un país", ha apuntat, motiu pel qual "ens convé portar el timó de la nau".

22/03/2007 · Barcelona
La Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball Nacional i el RACC, juntament amb 130 fundacions, collegis, cambres i entitats més, han reclamat del dret de Catalunya a gestionar el seu propi aeroport, "una infraestructura clau per al futur de l'economia catalana i espanyola". Reunits al campus de l'Escola de Negocis IESE, en plena avinguda Pearson, l'empresariat català ha proclamat, solemnement: "Barcelona no vol ser una ciutat de sostre baix", en paraules del catedràtic d'Economia Andreu Mas-Colell. "Els aeroports connecten amb el sistema nerviós d'un país", ha apuntat, motiu pel qual "ens convé portar el timó de la nau".

Els principals dirigents econòmics del país -des de Ricard Fornesa (‘la Caixa') a Salvador Gabarró (Gas Natural), Narcís Serra (Caixa Catalunya), Josep Oliu (Banc Sabadell), Anna Birulés (Renta Corporación), José Ferrer (Freixenet),  o Joan Gaspart (Husa), així com també el secretari de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, Eliseu Climent -a qui, per cert, l'organització ha fet seure en una sala annexa a l'Aula Magna, el mateix lloc on volien encabir Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, que finalment no ha assistit a l'acte-, o el president de la nova associació d'empresaris compromesos amb el país, Fem Cat, Joaquim Boixareu, entre molts d'altres-, han fet petita l'Aula Magna de l'IESE. Davant d'aquest exquisit auditori, el catedràtic d'Economia Aplicada Germà Bel ha fet una crida a "mirar l'aeroport amb una certa ambició global". Segons Bel, "els vols intercontinentals actuen com a factor fonamental en les decisions de localització de les empreses", de manera que, un aeroport de caràcter internacional "determinarà quines oportunitats tindran els nostres fills". Bel constata que la situació actual és negativa, ja que, tot i que El Prat és dels aeroports europeus amb més volum de tràfic, en vols de valor afegit ocupa les últimes posicions del rànquing. Bel avisa que el model de gestió centralitzat dels aeroports que aplica l'Estat espanyol "és ‘anormal' en el context dels països de la UE i de la OCDE" i aposta perquè els aeroports espanyols es gestionin de manera individualitzada, un model que aportaria "competència, transparència i innovació".

Mas-Colell, per la seva banda, ha evidenciat que, "a deu anys vista, l'únic que sabem del cert és que hi haurà sorpreses. Amb aquesta perspectiva, no ens interessa que un altre negociï en el nostre nom", i més si aquest ‘altre' no acaba de vetllar pels interessos de Catalunya, ha insinuat el catedràtic. Mas-Colell ha fet una crida perquè l'aeroport del Prat es gestioni a través d'un consorci, on les administracions més properes hi tinguin majoria: "que no ens puguin dir que ens vam resignar a ser un país de segona fila".

[Galeria fotogràfica]

21/03/2007 · Barcelona
Demà dijous se celebra l'acte de suport a l'Aeroport del Prat al qual ja s'hi ha adherit més de cent trenta entitats de tots els àmbits de la societat catalana. L'acte tindrà lloc a les instal•lacions d'IESE i comptaran amb la participació de Germà Bel de la UB, Pedro Nueno d'IESE i Andreu Mas-Colell de la UPF. Aquest últim ha estat entrevistat al diari Avui on ha explicat quina és la seva visió respecte com s'hauria de gestionar l'aeroport del Prat.

21/03/2007 · Barcelona
Demà dijous se celebra l'acte de suport a l'Aeroport del Prat al qual ja s'hi ha adherit més de cent trenta entitats de tots els àmbits de la societat catalana. L'acte tindrà lloc a les instal•lacions d'IESE i comptaran amb la participació de Germà Bel de la UB, Pedro Nueno d'IESE i Andreu Mas-Colell de la UPF. Aquest últim ha estat entrevistat al diari Avui on ha explicat quina és la seva visió respecte com s'hauria de gestionar l'aeroport del Prat.

Així l'exconseller d'Universitats afirma que la Generalitat hauria d'apostar per tenir no només la gestió del Prat sinó la seva propietat: "Gestió és un terme bastant indefinit. El grau suprem de gestió és tenir la propietat, que vol dir tenir un marc d'actuacions configurat per la legislació i els acords internacionals. Després d'això pots disposar dels teus actius com et sembli. " A més a més afirma que "hi ha d'haver una majoria que representi els interessos territorials. I a partir d'aquí s'haurien de prendre les grans decisions de gestió, que n'hi ha moltes. (....) El que sé és que cal gestionar des del territori i que actualment no passa. Potser em diuen que sóc somiatruites però per això hi som els acadèmics." Per Mas-Colell el màxim problema del Prat és el sistema de gestió centralitzat que prioritza un aeroport, en aquest cas el de Barajas, per sobre dels de la resta: "No tinc cap mena de dubte que estem pagant el fet que la infraestructura més important del territori estigui dirigida des d'una política de subordinació a una altra infraestructura d'un altre territori. Hem de reivindicar el dret del Prat de competir. La competència ens portarà més lluny o menys lluny, això no ho sé, no em faci dir quants vols intercontinentals tindrem, si serem o no serem un hub... Això són termes tècnics, però el que sí que sé és que el Prat està subordinat a Barajas i això no és gens positiu per al seu desenvolupament." Finalment Mas-Colell reclama que la posició catalana dins la gestió del Prat tingui un cert pes específic perquè sinó creu ho tindrà difícil per fer escoltar els seus arguments: "si la Generalitat -i altres entitats territorials com ajuntaments i cambres de comerç- té la majoria, res no m'inquieta perquè segur que defensarà els interessos de Catalunya. Però si no és així, estarà en una posició molt dèbil en el futur consorci. Diguem una cosa clara: Si realment qui té la propietat actual vol servir els interessos de Catalunya i Barcelona, són faves comptades. La millor manera de fer-ho és traspassar la decisió a una unitat amb majoria territorial. Si no es fa, cal preguntar-se per què."

13/03/2007 · Perpinyà
Els empresaris catalans amb consciència de país s’apleguen sota el paraigües de l’associació FemCAT. Ara, una cinquantena d’empresaris nordcatalans també s’han agrupat a l’entorn de l’associació Fem Feina per tal de promoure els seus productes amb la marca col·lectiva Fet aquí i fomentar-ne l’etiquetatge bilingüe català/francès. Tot i que el francès és l'única llengua oficial al nord de l’Albera, els empresaris del Rosselló tornen a valorar la llengua i les arrels perquè entenen que el país, de Salses a Guardamar, té un immens potencial de negoci al qual, fins ara, s’havien tancat les portes voluntàriament.

13/03/2007 · Perpinyà
Els empresaris catalans amb consciència de país s’apleguen sota el paraigües de l’associació FemCAT. Ara, una cinquantena d’empresaris nordcatalans també s’han agrupat a l’entorn de l’associació Fem Feina per tal de promoure els seus productes amb la marca col·lectiva Fet aquí i fomentar-ne l’etiquetatge bilingüe català/francès. Tot i que el francès és l'única llengua oficial al nord de l’Albera, els empresaris del Rosselló tornen a valorar la llengua i les arrels perquè entenen que el país, de Salses a Guardamar, té un immens potencial de negoci al qual, fins ara, s’havien tancat les portes voluntàriament.

L'associació Fem Feina, que es va presentar dimecres a Barcelona durant l'assemblea dels Amics de la Bressola, pretén desenvolupar "la noció de territori i l'autenticitat del producte", segons el secretari de l'associació, Jordi Moral. Fem Feina es proposa "arrelar la catalanitat en l'economia, font de creativitat i motor de consum", així com "fomentar l'exportació dels nostres productes cap al gran mercat dels Països Catalans".

Entre les empreses associades, s'hi compta la cervesera Cap d'Ona, les de dolços Val Sournia i Confiserie du Tech i la de conserves Roque, a més a més de moltes d'altres que estan en procés d'adhesió a l'entitat, com la revista Rugby Magazine, l'empresa de vinagres La Guinelle, la destil·leria Nayandei...

05/03/2007 · Barcelona
Els directius de ‘la Caixa’ tenen necessitat de fer-se perdonar. Ser catalans no ajuda a fer negocis per les Espanyes. De poc serveix patrocinar la selecció espanyola de futbol, essent-ne el soci col·laborador exclusiu en l’àmbit financer. Ara, la divisió juvenil de l’entiat, lkxa, ha iniciat una gira de concerts per tot l’Estat per vendre un missatge suposadament fresc i captar nous clients, amb les actuacions de grups tant representatius de l’Espanya plural com són Dover, La Oreja de Van Gogh i Coti.

05/03/2007 · Barcelona
Els directius de ‘la Caixa’ tenen necessitat de fer-se perdonar. Ser catalans no ajuda a fer negocis per les Espanyes. De poc serveix patrocinar la selecció espanyola de futbol, essent-ne el soci col·laborador exclusiu en l’àmbit financer. Ara, la divisió juvenil de l’entiat, lkxa, ha iniciat una gira de concerts per tot l’Estat per vendre un missatge suposadament fresc i captar nous clients, amb les actuacions de grups tant representatius de l’Espanya plural com són Dover, La Oreja de Van Gogh i Coti.
Els directius de l’entitat poden al·legar que els tres grups són els caps de cartell de la música que actualment es fa a l’Estat i que, per tant, és la música que agrada avui en dia. Poden al·legar que és una estratègia de màrqueting per atraure nous clients: en comptes de rebaixar les draconianes condicions que estableix l’entitat per concedir hipoteques, organitzem un concert multitudinari perquè els joves s’oblidin d’aquestes cabòries. Fins i tot poden al·legar que és part de la seva Obra Social. Però després del fracàs de l’opa de Gas Natural, queda lleig, per a l’ampli sector de clients que ‘la Caixa’ encara conserva a Catalunya, veure com una entitat erigida amb els diners de molts nacionalistes, que no es gasta mai ni un duro per afavorir cap de les indústries culturals catalanes, ara programa una sèrie de macroconcerts que l’equiparen a les espanyolíssimes Giras Movistar. Quants festivals de música, no ja en català, sinó feta a Catalunya, ha promocionat ‘la Caixa’? Per què els grups catalans no poden gaudir d’altaveus tant notables com el que es brinda a Dover, La Oreja de Van Gogh i Coti? Per què l’entitat posa mil i un problemes per vendre entrades a través del ServiCaixa a multitud de concerts i festivals que s’organitzen arreu dels Països Catalans? Preguntes sense resposta que fan bona la dita ‘cornuts i pagar el beure’, tot i que en aquest cas transmutat en ‘cornuts i pagar la festa’.

28/02/2007 · Barcelona
La manca d’una classe dirigent o el seu esgotament ha fet que a Catalunya la classe política hagi assolit tota la responsabilitat de la reconstrucció nacional. I davant de l’esgotament després del fracàs de l’Estatut i del desengany col·lectiu vers una sortida plural en el marc de l’Estat, sembla que la societat civil retorna als seus orígens de responsabilitat, no deixant tot el protagonisme a la classe política, que en bona part ha decebut.

28/02/2007 · Barcelona
La manca d’una classe dirigent o el seu esgotament ha fet que a Catalunya la classe política hagi assolit tota la responsabilitat de la reconstrucció nacional. I davant de l’esgotament després del fracàs de l’Estatut i del desengany col·lectiu vers una sortida plural en el marc de l’Estat, sembla que la societat civil retorna als seus orígens de responsabilitat, no deixant tot el protagonisme a la classe política, que en bona part ha decebut.

El desprestigi evident de la política i els entrebancs del nostre país en el seu desenvolupament polític, social, cultural, econòmic i d’infraestructures ha començat a generar unes noves generacions desacomplexades i no marcades per l’autoodi vers el nacionalisme català que avui comencen a emergir.

Una de les organitzacions que avui comencen a deixar la seva empremta a la societat catalana és la Fundació FemCat (Fundació d’Empresaris de Catalunya), que el maig del 2004 començava les seves activitats. Aquí reproduïm una part del seu manifest:

“A Catalunya sempre s’havia cregut que el desenvolupament nacional només s’assoliria en un entorn democràtic i amb la integració a Europa. Passats 25 des que la Constitució i l’Estatut van ser aprovats i 18 des de la integració a la UE, ja es veu que per avançar és necessari donar un nou impuls a les aspiracions econòmiques i socials dels catalans. Aquest nou impuls ha de tenir com a protagonistes l’àmbit polític, però també, i sobretot, l’àmbit econòmic i social. En una democràcia, la política i els partits polítics són essencials, però també és imprescindible el compromís de la societat civil, que aquesta recuperi la iniciativa que li correspon”.


Aquest col·lectiu d’empresaris de les noves generacions ha trencat tots els acomplexaments del passat i, sense oblidar la seva mirada a l’Estat, s’ha obert des del seu país al món. Després de tres anys d’activitat més aviat discreta, el proper 26 de març reunirà a Barcelona, sota el lema ‘Sortim al món’, a destacades personalitats de la política i el món empresarial, entre ells Colin L. Powel, exscretari d’Estat dels EUA, Steve Forbes, president del Grup Forbes, i Erkki Liikanen, governador del Banc de Finlàndia. L’objectiu d’aquest fòrum serà internacionalitzar les empreses catalanes. En aquesta trobada es parlarà també del model finlandès, amb Nokia com a empresa d’èxit i la seva possible translació a Catalunya.

Aquesta, però, és una de les moltes activitats que vol desenvolupar FemCat. Ells mateixos es defineixen com un grup d’empresaris i alts directius totalment independents i amb una manera catalanista de fer país. Volen mantenir-se al marge dels grups polítics, per poder criticar o recolzar qualsevol iniciativa que presentin. Són gent, aquests empresaris, d’una franja d’edat d’entre els 35 i els 50 anys. El seu objectiu és convertir el Principat en un dels països més avançats del món. A partir de les seves pròpies aportacions porten endavant diversos projectes escollits segons quatre eixos estratègics: innovació, competitivitat, cohesió social i projecció de Catalunya al món.

FemCat, l’Associació Catalana de Professionals i altres iniciatives de més o menys eficàcia han sorgit aquests últims anys, obren el camí a unes generacions normalitzades, desacomplexades vers el seu propi país i que no pateixen l’autoodi que tan mal ha fet, no sols al sector intel·lectual, sinó també a tota la nostra societat. Aquestes són les iniciatives a les quals l’Associació Tribuna Catalana donarà suport, per creure que ens poden fer albirar un futur menys complex que l’actual.

21/02/2007 · Barcelona
L'estudi de la Plataforma per la Llengua que denuncia que tres dels principals productors catalans d'arròs distribueixen productes que no s'adapten a la Llei de Política Lingüística ha generat un petit terratrèmol en el sector. El gerent d'Arrossaires del Delta de l'Ebre, Bienvenido Casanova, comenta la predisposició de la cooperativa per etiquetar els seus productes amb DO Arròs del Delta en català: "som conscients que ho havíem d'haver fet, que ho hem de millorar", però que fins ara no han adaptat els seus productes a la normativa vigent pels boicots que han patit pel fet de ser catalans.

21/02/2007 · Barcelona
L'estudi de la Plataforma per la Llengua que denuncia que tres dels principals productors catalans d'arròs distribueixen productes que no s'adapten a la Llei de Política Lingüística ha generat un petit terratrèmol en el sector. El gerent d'Arrossaires del Delta de l'Ebre, Bienvenido Casanova, comenta la predisposició de la cooperativa per etiquetar els seus productes amb DO Arròs del Delta en català: "som conscients que ho havíem d'haver fet, que ho hem de millorar", però que fins ara no han adaptat els seus productes a la normativa vigent pels boicots que han patit pel fet de ser catalans.

"No paraven d'arribar correus de productes que no s'havien de comprar", comenta Casanova, entre els quals s'hi trobaven els arrossos Bayo, els més coneguts de l'empresa. Casanova apunta que el termini per adaptar-se a la nova normativa va finalitzar el 2003. Llavors, però, la formació del govern tripartit "i les declaracions dels nostres polítics" va generar una gran onada de rebuig per part del mercat espanyol. Davant d'aquesta situació de pressió dels consumidors espanyols, la cooperativa va decidir continuar etiquetant els seus productes en castellà, ja que les seves vendes estan "destinades a tot el mercat nacional" i, etiquetant-ho en català, "el consumidor encara veu més que som catalans".

El gerent de la cooperativa també apunta un altre factor econòmic que no els ha incentivat a etiquetar en català: "un gran consumidor d'arròs és la immigració, que no coneix de marques i només busca el preu". Per tant, si es té en compte que l'embalatge suposa una bona part del preu del paquet, modificar-lo encareix el producte final.

Arrossaires del Delta comenta que, en cap moment, la Generalitat els ha demanat o exigit que complissin la llei. Tot i això, anuncien que la setmana vinent concretaran una reunió amb la Plataforma per la Llengua per analitzar conjuntament l'estudi i trobar vies d'adaptació a la normativa vigent.

Tribuna Catalana no s'ha pogut posar en contacte amb cap representant de Nomen, mentre que la Càmara Arrossera del Montsià ha refusat fer declaracions.

20/02/2007 · Barcelona
Els productors d'arròs catalans no creuen oportú etiquetar en la llengua del país, ni per atendre el seu mercat, ni per complir la legalitat vigent. Tant l'emblemàtic productor Nomen, com dues de les principals cooperatives Arrossaires del Delta de l’Ebre i Càmara Arrossera del Montsià, ignoren completament el català en l'etiquetatge dels seus productes de gran consum, segons un estudi fet públic per la Plataforma per la Llengua. No passa el mateix amb els arrossos de marca blanca, ja siguin de Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorlidiscau o El Corte Inglés.

20/02/2007 · Barcelona
Els productors d'arròs catalans no creuen oportú etiquetar en la llengua del país, ni per atendre el seu mercat, ni per complir la legalitat vigent. Tant l'emblemàtic productor Nomen, com dues de les principals cooperatives Arrossaires del Delta de l’Ebre i Càmara Arrossera del Montsià, ignoren completament el català en l'etiquetatge dels seus productes de gran consum, segons un estudi fet públic per la Plataforma per la Llengua. No passa el mateix amb els arrossos de marca blanca, ja siguin de Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorlidiscau o El Corte Inglés.

La Plataforma per la Llengua, en l'estudi La llengua catalana en l’etiquetatge dels arrossos catalans, avalua la situació del català en l’etiquetatge dels arrossos catalans distribuïts en l’àmbit territorial sota administració de la Generalitat de Catalunya, deixant de banda d'altres zones del país on el conreu de l'arròs també és molt important, com l’Albufera de València, la Plana del Rosselló, o s’Albufera de Mallorca.

L'estudi constata quin és el grau d'acompliment de l’article 34.2 de la Llei 1/1998 en els productes distingits amb el segell de Denominació d’Origen Protegida Arròs del Delta de l’Ebre o el segell de qualitat ecològica CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), que obliga les empreses que distribueixen aquests productes a Catalunya d’etiquetar com a mínim en català. En aquest punt, tots els productors de marca blanca trobats en l’estudi acompleixen la llei, només Alcampo té productes amb DO Delta de l’Ebre distribuïts il·legalment. La resta –fins i tot els productors no catalans– acompleixen la llei estrictament. Aquest és el cas per exemple de Bonpreu, Caprabo, Condis i El Corte Inglés. En canvi, tots els productes de gran consum de la Càmara Arrossera del Montsià i Arrossaires del Delta de l’Ebre, i de manera més significativa les marques Montsià i Bayo, no acompleixen els requisits de la legislació.

13/02/2007 · Barcelona
El final de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa exigeix una reflexió a fons. Caldrà encara un temps per avaluar tot el que ha passat, però és evident que la retirada de l’oferta de compra de l’elèctrica espanyola per part de Gas Natural confirma que aquesta aposta per crear un grup energètic de gran ambició i de dimensions quasi europees ha acabat en el més estrepitós dels fracassos. Malauradament, a més, els mateixos dies que s’anunciava la retirada de l’OPA es van produir dos accidents a cases de pisos, dues explosions de gas, amb víctimes, que evidentment no tenen res a veure amb les finances però que segur que no van contribuir a reforçar la imatge pública de la companyia ni a la recuperació de la moral dels seus dirigents.

13/02/2007 · Barcelona
El final de l’OPA de Gas Natural sobre Endesa exigeix una reflexió a fons. Caldrà encara un temps per avaluar tot el que ha passat, però és evident que la retirada de l’oferta de compra de l’elèctrica espanyola per part de Gas Natural confirma que aquesta aposta per crear un grup energètic de gran ambició i de dimensions quasi europees ha acabat en el més estrepitós dels fracassos. Malauradament, a més, els mateixos dies que s’anunciava la retirada de l’OPA es van produir dos accidents a cases de pisos, dues explosions de gas, amb víctimes, que evidentment no tenen res a veure amb les finances però que segur que no van contribuir a reforçar la imatge pública de la companyia ni a la recuperació de la moral dels seus dirigents.

Per què no va sortir bé l’OPA? A banda del que diguin les anàlisis sobre el disseny de l’operació o sobre els aspectes financers, pot ser que un dels principals errors de Gas Natural fos confiar que les coses encara funcionaven com en el felipisme i que el suport del govern espanyol era definitiu per al triomf de l’operació. De fet, ens hauríem de remuntar a la fallida OPA del Bilbao sobre Banesto, fa vint anys, per trobar un altre cas tan clamorós de frustració dels plans governamentals.

Però els fets han demostrat que les coses ja no són com llavors i que el stablishment espanyol, blindat després de vuit anys d’Aznar, sap com impedir que una companyia controlada per la Caixa i amb la seu a Barcelona compri Endesa, prescindint de si té o no el suport del govern de Madrid, i ja no diguem de la Generalitat. Aquesta vegada, el poder dels media, de la gran patronal i dels tribunals, amb la paradoxal complicitat de Brussel·les, sí que han estat definitius.

Que Gas Natural i la Caixa –i, en definitiva, l’empresariat català– hagin après la lliçó és el més positiu que es pot esperar de tot aquest afer. Ara, quan inevitablement es plantegin nous plans de futur, segurament no tornaran a caure en els mateixos errors de l’OPA d’Endesa... tot i que no hi ha dues operacions empresarials iguals.

En tot cas, és probable que Gas Natural opti per reforçar els avantatges estratègics que manté davant dels seus competidors. A nivell espanyol, l’especialització gasista i el lideratge del mercat del gas natural. A nivell europeu, el factor mediterrani i les bones relacions amb els països proveïdors del Magreb –herència de Duran Farell–, uns actius molt valuosos en uns moments que l’estratègia de Rússia passa per fer xantatge als països del centre d’Europa utilitzant el gas siberià.

12/01/2007 · Barcelona
Aquests dies, arran de la vinguda al nostre país del grup que ha dut a terme llargues acampades a París per denunciar la situació dels sense sostre en particular i de l’habitatge en general, l’accés a aquest dret fonamental torna a estar sobre la taula. A mitjans de desembre el Govern català aprovava el Projecte de Llei del dret a l’habitatge, que actualment es troba en fase de tramitació parlamentària. A tot això, la sectorial nacionalista que aplega joves treballadors a casa nostra, l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, hi diu la seva.

12/01/2007 · Barcelona
Aquests dies, arran de la vinguda al nostre país del grup que ha dut a terme llargues acampades a París per denunciar la situació dels sense sostre en particular i de l’habitatge en general, l’accés a aquest dret fonamental torna a estar sobre la taula. A mitjans de desembre el Govern català aprovava el Projecte de Llei del dret a l’habitatge, que actualment es troba en fase de tramitació parlamentària. A tot això, la sectorial nacionalista que aplega joves treballadors a casa nostra, l’Espai Jove de la Intersindical-CSC, hi diu la seva.

D’entrada, es qualifica la reforma de “positiva per a les classes treballadores” però, al mateix temps, es lamenta que la mesura “es quedi amb postures cohibides i gens decidides” que, al final, “eviten atacar l’arrel del problema”. Els joves sindicalistes critiquen que les polítiques en matèria d’habitatge dutes a terme fins ara s’hagin limitat a fer pisos de protecció oficial, cosa que “si bé ha estat útil per a uns pocs afortunats, tothom està d’acord en què no han solucionat cap problema”. Malgrat la reforma, temen que les línies d’actuació continuïn en aquest sentit. La raó principal que porta l’Espai Jove a pensar-ho és que la controvertida obligatorietat de llogar pisos buits no serà tal donada “tota la sèrie de passos previs i la infinitat de terminis que s’hauran de complir”.
Per tot plegat consideren que la proposta del Govern català no és sinó un toc d’atenció “per a que els poders fàctics acceptin la resta del projecte” i per a que “els propietaris de pisos buits “utilitzin la imaginació per no fer tan flagrant l’especulació”. En definitiva, l’Espai Jove denuncia que “l’habitatge continuï sent un negoci i no un dret” i insta l’Administració a assumir-ne la gestió.

08/01/2007 · Girona · ACN
La Generalitat i la Diputació de Girona han rebut el compromís de la companyia irlandesa de vols de baix cost Ryanair de tornar a usar el català en la pàgina de reserves que té a Internet. Aquesta ha estat la resposta de la companyia després que el dijous aquestes dues institucions demanessin a Ryanair la restitució del català a la seva pàgina web. Segons ha comunicat la Generalitat, Ryanair reobrirà "en breu" el seu web en català, després d'haver solucionat els problemes tècnics que han comportat suprimir temporalment diferents idiomes del seu web.

08/01/2007 · Girona · ACN
La Generalitat i la Diputació de Girona han rebut el compromís de la companyia irlandesa de vols de baix cost Ryanair de tornar a usar el català en la pàgina de reserves que té a Internet. Aquesta ha estat la resposta de la companyia després que el dijous aquestes dues institucions demanessin a Ryanair la restitució del català a la seva pàgina web. Segons ha comunicat la Generalitat, Ryanair reobrirà "en breu" el seu web en català, després d'haver solucionat els problemes tècnics que han comportat suprimir temporalment diferents idiomes del seu web.

Des de l'inici dels vols l'any 2002 a Girona, Ryanair ha donat un tracte normalitzat a la llengua catalana en la seva pàgina web al mateix nivell que les altres llengües oficials de la seves destinacions europees. Les institucions que formalitzen la promoció al territori dels vols a l'Aeroport de Girona consideren prioritària la normalització de la llengua catalana en totes les companyies aèries que operin a Girona. En aquest sentit, la qüestió lingüística forma part dels acords assolits amb Ryanair. D'altra banda, s'ha acordat pels pròxims anys que les instruccions de cabina als passatgers s'efectuïn també en català en els avions amb base a l'aeroport de Girona.

En aquesta línia de normalització lingüística, la companyia Spanair, que el pròxim 29 de gener inicia el vol Girona-Madrid, té previst incorporar també la llengua catalana al seu web aquest mateix mes.

04/01/2007 · Barcelona
Ryanair, la companyia de baix cost que opera des de Perpinyà, Girona, Reus i València i que s'havia destacat des dels seus inicis per un escrupulós respecte envers el català des de la seva pàgina web, ha canviat d'opinió de cop i volta i ha decidit eliminar la interfície catalana sense donar cap mena d'explicació. "La pàgina ha canviat i la versió en català ja no tornarà a estar activa", expliquen fonts oficials de Ryanair, que, d'altra banda, avisen que els usuaris catalans ja poden informar-se perfectament a través de la pàgina web en espanyol.

04/01/2007 · Barcelona
Ryanair, la companyia de baix cost que opera des de Perpinyà, Girona, Reus i València i que s'havia destacat des dels seus inicis per un escrupulós respecte envers el català des de la seva pàgina web, ha canviat d'opinió de cop i volta i ha decidit eliminar la interfície catalana sense donar cap mena d'explicació. "La pàgina ha canviat i la versió en català ja no tornarà a estar activa", expliquen fonts oficials de Ryanair, que, d'altra banda, avisen que els usuaris catalans ja poden informar-se perfectament a través de la pàgina web en espanyol.
La situació ha crispat els ànims del diputat de Convergència Carles Puigdemont, que ha presentat una pregunta per escrit al Parlament "per tal de saber quines mesures pensa prendre davant d'aquesta situació". Puigdemont es mostra contrariat per la decisió de Ryanair, alhora que afirma: "però entenc que el Govern que té la principal responsabilitat en matèria lingüística hauria de fer-hi alguna cosa. Especialment perquè té convenis signats amb aquesta empresa, d'imports gens menyspreables, i perquè se suposa que aquestes ajudes han de contribuir a projectar la realitat del país". Puigdemont, des del seu bloc, es pregunta retòricament si la "despolitització de la llengua que ens proposa el conseller de la Vicepresidència vol dir passar per alt aquesta mena de retrocessos".

30/11/2006 · Barcelona
El professor Ramon Tremosa acaba de publicar el seu nou llibre, el cinquè, que porta per títol Estatut, aeroports i ports d epeix al cove. Publicat per Edicions Tres i Quatre, Tremosa i fa un ampli repàs de l’Estatut i les seves possibilitats, així com un anàlisi dels models aeroportuaris i portuaris, clarament centralistes, de l’Estat espanyol. Malgrat la densitat de l’assumpte, el professor de Teoria econòmica de la UB ha escrit la seva obra amb un llenguatge planer i apte per al gran públic. Però no sense rigor.

30/11/2006 · Barcelona
El professor Ramon Tremosa acaba de publicar el seu nou llibre, el cinquè, que porta per títol Estatut, aeroports i ports d epeix al cove. Publicat per Edicions Tres i Quatre, Tremosa i fa un ampli repàs de l’Estatut i les seves possibilitats, així com un anàlisi dels models aeroportuaris i portuaris, clarament centralistes, de l’Estat espanyol. Malgrat la densitat de l’assumpte, el professor de Teoria econòmica de la UB ha escrit la seva obra amb un llenguatge planer i apte per al gran públic. Però no sense rigor.
A la primera presentació de l’obra, que va tenir lloc dimecres a un hotel de Barcelona, davant gairebé 400 persones, Tremosa va posar la seva esperança en la capacitat de pressió de les multinacionals cap als governs coma via per solucionar els dèficits d’infrastrucutres que travessa la franja mediterrània. Diverses ciutats dels Països Catalans, com Alcoi, Reus, Olot i Puigcerdà, acolliran properament noves presentacions d’aquesta obra.

17/11/2006 · Barcelona
Xavier Sala-i-Martín és un personatge controvertit de la societat catalana, bàsicament i des de fa anys, pel seu posicionament aferrissat de defensa del model de globalització liberal actual i els seus paràmetres més ortodoxes, que l'han enfrontat als sectors intel.lectuals progressistes i reformistes del país. A més, i més recentment, els seus atacs al tripartit principatí i, molt especialment, a determinades figures de l'esquerra catalana, l'han fet esdevenir un personatge al punt de mira mediàtic. Les seves entrevistes als candidats al Parlament de Catalunya per a La Vanguardia, durant la campanya, i especialment la que feu al futur president de la Generalitat, José Montilla, portaren un gran escàndol. El setmanari "El Triangle" publica, aquesta passada setmana, diferents informacions relatives a Xavier Sala i Martín i els seus vincles, professionals, econòmics i polítics, amb el món de la federació Convergencia i Unió (CiU). L'economista, professor de la UPF i de la Universitat de Columbia (EUA), i un dels principals teòrics, a casa nostra, de les teories liberals més radicals desenvolupades al món anglosaxó el darrer decenni, és fortament qüestionat per la informació del setmanari.

17/11/2006 · Barcelona
Xavier Sala-i-Martín és un personatge controvertit de la societat catalana, bàsicament i des de fa anys, pel seu posicionament aferrissat de defensa del model de globalització liberal actual i els seus paràmetres més ortodoxes, que l'han enfrontat als sectors intel.lectuals progressistes i reformistes del país. A més, i més recentment, els seus atacs al tripartit principatí i, molt especialment, a determinades figures de l'esquerra catalana, l'han fet esdevenir un personatge al punt de mira mediàtic. Les seves entrevistes als candidats al Parlament de Catalunya per a La Vanguardia, durant la campanya, i especialment la que feu al futur president de la Generalitat, José Montilla, portaren un gran escàndol. El setmanari "El Triangle" publica, aquesta passada setmana, diferents informacions relatives a Xavier Sala i Martín i els seus vincles, professionals, econòmics i polítics, amb el món de la federació Convergencia i Unió (CiU). L'economista, professor de la UPF i de la Universitat de Columbia (EUA), i un dels principals teòrics, a casa nostra, de les teories liberals més radicals desenvolupades al món anglosaxó el darrer decenni, és fortament qüestionat per la informació del setmanari.
. Així, la notícia explica que l'autor de l'exitós best-seller "Economia liberal per a no economistes i no liberals" (2001), és una de les figures emergents en "els àmbits nacionalistes més dretans" i que, durant els darrers anys de govern de CiU va ser "un dels economistes mimats pel règim". En aquest sentit, la publicació remet a tot un llistat de beques que Sala-i-Martín ha obtingut de les institucions públiques controlades pels convergents des de finals dels anys vuitanta ; a banda d'aprofundir de forma incisiva en la seva vinculació al món dels negocis com a participant de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP) " amb Miquel Roca i Junyent i Javier Godó entre altres destacats personatges de l'entorn de CiU" i la Societat d'Estudis per al Creixement SL. "amb l'exdirector de TV3, Joan Oliver". La Fundació Catalunya Oberta, creada el 2001 per promoure el catalanisme i el liberalisme i de la que l'exconsultor del Banc Mundial i el FMI és un dels principals impulsors també rep una foro repàs per part del Triangle, així com les declaracions de l'economista al diari espanyol El País afirmant que "jo no entenc en moral. Tinc la meva ètica, però no sóc un expert".

16/11/2006 · Barcelona
Aquest migdia ha estat presentada oficialment una nova escola de negocis impulsada per l'economista i ex-conseller d'Universitats i Recerca, Andreu Mas Colell, la Barcelona Graduate School of Economics. Aquesta neix amb una clara vocació internacional ja que compte amb l'aval de deu Premis Nobel d'Economia. El mateix Mas Colell ha explicat que el seu objectiu és convertir-se en el centre d'Economia de referència del sud d'Europa i que per fer-ho compte amb l'excel•lència acadèmica dels seus membres, així com una estructura d'estudis dinàmica i flexible i uns preus competitius ( de 10000 a 12000 euros per curs).

16/11/2006 · Barcelona
Aquest migdia ha estat presentada oficialment una nova escola de negocis impulsada per l'economista i ex-conseller d'Universitats i Recerca, Andreu Mas Colell, la Barcelona Graduate School of Economics. Aquesta neix amb una clara vocació internacional ja que compte amb l'aval de deu Premis Nobel d'Economia. El mateix Mas Colell ha explicat que el seu objectiu és convertir-se en el centre d'Economia de referència del sud d'Europa i que per fer-ho compte amb l'excel•lència acadèmica dels seus membres, així com una estructura d'estudis dinàmica i flexible i uns preus competitius ( de 10000 a 12000 euros per curs).
Inicialment s'oderiran cinc màsters que s'impartiran íntegrament en anglès: "Master in economics", "Master in Finance", "Master in Corporate and Public Regulatory Law", "Master in Competition and Market Regulation" i "Master in the Economics of Science and Innovation" que es pretén siguin quinze d'aquí cinc anys. El patronat del centre reunit avui ha nomenat president d'honor al comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Joaquín Almunia, i director general al politòleg Eduard Vallory. Les classes es faran al campus de la UAB i de la UPF i es preveu que la majoria dels estudiants siguin d'origen forani.

14/11/2006 · Barcelona
La llengua catalana comença fer-se un lloc al mercat global i cada vegada són més les empreses que, tot i que amb comptagotes, fan el pas d’incorporar-la als seus productes. És al cas, per exemple, dels gegants de la telecomunicació Nokia i Motorola, que finalment han vist com el català pot ser un actiu important en un mercat com el de la telefonia mòbil. I és que de totes les vendes de terminals que es fan a l’Estat, una quarta part es fan als territoris de parla catalana. I, en termes empresarials, oferir una opció que no tinguin els altres pot suposar una bona mossegada del pastís.

14/11/2006 · Barcelona
La llengua catalana comença fer-se un lloc al mercat global i cada vegada són més les empreses que, tot i que amb comptagotes, fan el pas d’incorporar-la als seus productes. És al cas, per exemple, dels gegants de la telecomunicació Nokia i Motorola, que finalment han vist com el català pot ser un actiu important en un mercat com el de la telefonia mòbil. I és que de totes les vendes de terminals que es fan a l’Estat, una quarta part es fan als territoris de parla catalana. I, en termes empresarials, oferir una opció que no tinguin els altres pot suposar una bona mossegada del pastís.
Això, junt a pressions constants d’usuaris i entitats com la Plataforma per la Llengua, ha portat a que Teléfonica Móviles i les dues empreses abans esmentades estiguin negociant comandes concretes de dispositius en què es podrà escollir el català com a idioma. Tot i això, Nokia no vol que aquest contracte en exclusiva, sinó que més endavant pugui fer el mateix amb altres operadores. Des de la Plataforma per la Llengua s’ha anunciat l’empresa finesa s’ha compromès a incorporar també l’euskera i, durant el 2007, el gallec. D’altra banda, algun diari del món dels negocis ja apuntat la “coincidència” que Telefónica s’hagi decidit ara a fer aquest pas just un any abans que surti a concurs el sucós contracte de telefonia mòbil de la Generalitat, després que la màxima institució catalana decidís no prorrogar el servei que tenia contractat amb Orange, l’antiga Amena.

05/10/2006 · Barcelona
La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres un informe que avalua l’ús del català en el sector i del qual es desprèn que un 62% de les empreses (o, el que és el mateix, cinc de les vuit principals) ja etiqueten en la nostra llengua, cosa que suposa un avenç important respecte uns anys enrera. Fins fa poc, cap d’aquestes empreses etiquetava res en català i els canvis s’han produït a partir de l’any 2000, i d’una manera més evident a partir del 2005. També s’explica que cada vegada s’està perdent més la por a etiquetar en català els productes més venuts d’aquestes marques. L’estudi, però, també reflecteix mancances preocupants i actituds escandaloses.

05/10/2006 · Barcelona
La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres un informe que avalua l’ús del català en el sector i del qual es desprèn que un 62% de les empreses (o, el que és el mateix, cinc de les vuit principals) ja etiqueten en la nostra llengua, cosa que suposa un avenç important respecte uns anys enrera. Fins fa poc, cap d’aquestes empreses etiquetava res en català i els canvis s’han produït a partir de l’any 2000, i d’una manera més evident a partir del 2005. També s’explica que cada vegada s’està perdent més la por a etiquetar en català els productes més venuts d’aquestes marques. L’estudi, però, també reflecteix mancances preocupants i actituds escandaloses.
I és que algunes de les empreses que menyspreen la nostra llengua tenen un fort arrelament a la societat catalana, cosa que suposa una contradicció amb els propis codis de conducta i d’actuació de l’empresa, que defensen drets com les polítiques de no discriminació del consumidor o la consideració vers la diversitat de les comunitats on operen. Per més inri, i com si d’una mofa es tractés, aquestes mateixes empreses que no etiqueten en català sí que ho fan en llengües molt menys parlades que la nostra i fan servir etiquetatges multilingües en països amb més d’una llengua pròpia. És el cas, per exemple, de Coca-Cola i Danone (propietària també de Font Vella). L’estudi de la Plataforma també reflecteix un marc legal desfavorable per tal d’etiquetar en català, ja que actualment només la llengua castellana és obligatòria en l’etiquetatge, mentre que la catalana només jo és pel que fa als productes catalans de denominació d’origen distribuïts aquí. L’Estat espanyol esdevé així l’únic cas de la UE i dels països democràtics desenvolupats on hi ha comunitats lingüístiques de més de 300.000 parlants amb plena competència lectora i escrita d ela llengua, on no queda garantit l’etiquetatge en les respectives llengües. No passa enlloc més. La Generalitat, però, no s’escapa de les actituds que obstaculitzen la normalitat lingüística. Tenint plenes competències per legislar en matèria de català en l’etiquetatge encara és hora que ho faci. A més, existeix l’agreujant que hi està obligat per l’article 26 de l’Estatut del Consumidor des de fa 13 anys. Les empreses que no etiqueten en català, doncs, estan incomplint un dret reconegut per la legislació vigent. Però no poden ser sancionades, ja que el Govern català encara no ha donat compliment d’aquest dret, cosa que segons la mateixa llei havia d’haver fet el 1994. Així, el Govern de Catalunya està també incomplint les mateixes lleis aprovades pel Parlament.

29/09/2006 · Barcelona
L’empresa Farggi (Lacrem SA), una de les empreses líder de gelats i pastisseria congelada a la península ibèrica, ja etiqueta en català, segons informa la Plataforma per la Llengua. L’empresa proveeix a les cadenes d’hostaleria més importants de l’estat, i els seus productes es troben a l’estat espanyol i a Portugal. Així, ara trobem les terrines de gelat, per exemple, etiquetades en castellà, català, portuguès i anglès. Aquest exemple posa de manifest altre cop que l’etiquetatge en català no està subjecte a impediments significatius o especials, ja que el multilingüisme en les etiquetes és una pràctica usual en totes les empreses i en tots els països del món.

29/09/2006 · Barcelona
L’empresa Farggi (Lacrem SA), una de les empreses líder de gelats i pastisseria congelada a la península ibèrica, ja etiqueta en català, segons informa la Plataforma per la Llengua. L’empresa proveeix a les cadenes d’hostaleria més importants de l’estat, i els seus productes es troben a l’estat espanyol i a Portugal. Així, ara trobem les terrines de gelat, per exemple, etiquetades en castellà, català, portuguès i anglès. Aquest exemple posa de manifest altre cop que l’etiquetatge en català no està subjecte a impediments significatius o especials, ja que el multilingüisme en les etiquetes és una pràctica usual en totes les empreses i en tots els països del món.

L’empresa, que també disposa de la seva pàgina web en català, se situa així per davant de Frigo, Helados Nestlé i Menorquina en quant a responsabilitat social i respecte als drets lingüístics, ja que aquestes tres grans marques no etiqueten cap dels seus productes en la nostra llengua. La Plataforma explica que aquest estiu, i només a l’àrea metropolitana de Barcelona, Frigo i Nestlé han començat a escriure en català la propaganda dels seus quioscos de gelats i plafons de preus, tot i que aquest últim element ho hauria d’estar des del 2001, segons la Llei de Política Lingüística. Un fet que demostra, una vegada més, la feblesa d’una legislació que és incapaç de fer complir allò que marca.

19/09/2006 · Crònica econòmica · Oriol Lobo

Els pressupostos generals de l'Estat per l'any 2007 al descobert les intencions de Zapatero pel que fa a aliances de futur. Els mateixos pactes entre partits tindran moltes lectures degut a la proximitat de cites electorals: nacionals, municipals i a les Corts espanyoles. Per tant, la negociació d’aquests pressupostos estarà plena de pressions. El

19/09/2006 · Crònica econòmica · Oriol Lobo

Els pressupostos generals de l'Estat per l'any 2007 al descobert les intencions de Zapatero pel que fa a aliances de futur. Els mateixos pactes entre partits tindran moltes lectures degut a la proximitat de cites electorals: nacionals, municipals i a les Corts espanyoles. Per tant, la negociació d’aquests pressupostos estarà plena de pressions. El

Els pressupostos generals de l'Estat per l'any 2007 al descobert les intencions de Zapatero pel que fa a aliances de futur. Els mateixos pactes entre partits tindran moltes lectures degut a la proximitat de cites electorals: nacionals, municipals i a les Corts espanyoles. Per tant, la negociació d’aquests pressupostos estarà plena de pressions. Els primers contactes entre Castells i Solbes, que tenen lloc actualment, haurien de permetre un acord que garantís els compromisos del govern espanyol respecte a la quantitat invertida en infrastructures a Catalunya (d’acord amb l’Estatut) sense obscurantismes. Montilla ja ha sentenciat que és impossible calcular la quantitat corresponent a aquest 18,8% de les inversions compromesa a Catalunya, quan si que és possible fer una estimació dels diners que representen i seria convenient citar-los per evitar preses de pèl tant monumentals com l’intent permanent d’amagar les balances fiscals dels diferents territoris i nacions de l’Estat espanyol. Esperem, doncs, que ministre i conseller siguin sensats i que no hagin de ser CiU i ERC els que –com quasi sempre, sovint amb poc encert- s’hagin d’ocupar més que ningú d’aquests temes. Posteriorment, tant ERC com CiU haurien d’utilitzar degudament la oportunitat que tenen de pressionar. Degudament vol dir conjuntament. Sinó hi haurà una lluita estúpida per a veure qui és capaç d’establir més pactes amb el PSOE i això comporta una competició que tendeix a rebaixar plantejaments. Quan Puigcercós convida a Duran i Lleida a posar com a condició el traspàs de l’aeroport i aquest últim respon que aquestes coses no es pacten a l’hora de negociar uns pressupostos, vol dir que hi ha qui prefereix assegurar medalles enlloc de millores competencials. En tota negociació de pressupostos hi han entrat elements purament competencials. O és que no s’ha donat suport a uns pressupostos a canvi de traspassar competències de la policia “nacional” als mossos d’esquadra? 
El traspàs de l’aeroport és necessari, afinar al màxim les inversions estatals que ens pertoquen és de màxima importància. Un estudi recent de Caixa Catalunya explica que l’economia catalana està patint més que ningú una pèrdua de llocs de treball industrial provocada pel fenomen de la deslocalitzacio (del 6,3% en el període 2000-2005). Això es deu a diverses raons (nivell de salaris, reduïda inversió en I+D, etc.), però també s’explica per la falta d’inversions en carreteres, en aeroports i ports, en formació etc. El pes de treballadors dedicats a la indústria ha baixat en totes les províncies catalanes. Necessitem més inversions en infrastructures o perdrem definitivament en poc temps la condició de motor.

Quan el president de la patronal espanyola CEOE va atacar durament Gas Natural i els empresaris catalans el gener passat, va aprofundir en una escletxa històrica, tot i que no admesa públicament, entre el món
15/09/2006 · Barcelona
empresarial català organitzat i l'imperi de José María Cuevas. Les tensions van ser greus, fins i tot, alguna associació empresarial va r

Quan el president de la patronal espanyola CEOE va atacar durament Gas Natural i els empresaris catalans el gener passat, va aprofundir en una escletxa històrica, tot i que no admesa públicament, entre el món
15/09/2006 · Barcelona
empresarial català organitzat i l'imperi de José María Cuevas. Les tensions van ser greus, fins i tot, alguna associació empresarial va r
Quan el president de la patronal espanyola CEOE va atacar durament Gas Natural i els empresaris catalans el gener passat, va aprofundir en una escletxa històrica, tot i que no admesa públicament, entre el món
empresarial català organitzat i l'imperi de José María Cuevas. Les tensions van ser greus, fins i tot, alguna associació empresarial va renunciar a estar dins la CEOE. En el cas de Foment del Treball, la patronal catalana, no es va ni plantejar deixar l'organització espanyola, on tradicionalment hi ha tingut un pes nominal important. Però malgrat disposar d'una de les vicepresidències, el seu poder real de decisió ha estat escàs.  Però el diari Avui ha anunciat un canvi significatiu en l'actitud de la patronal catalana envers l'espanyola. Segons aquest diari, el president de Foment, Joan Rosell, aquesta setmana ha enviat una carta a Cuevas demanant-li canvis significatius en les maneres de fer i de gestionar la patronal, una renovació promesa des de fa anys que encara no ha arribat. I segons s'apunta, Foment ha optat per renunciar al lloc que tradicionalment se li ha reservat a la vicepresidència. El motiu, segons fonts citades per l'Avui, és "que la patronal no es veu en la necessitat" de passar a ocupar un lloc més rellevant a l'equip de Cuevas. Potser és un gest sense gaire incidència en la patronal espanyola, però per al món empresarial català, un tant acostumat a la submissió espanyola en aquest àmbit, obrirà la porta a futures "plantades de cara" si es repeteixen episodis de menyspreu com els que ha protagonitzat el president de la CEOE i altres sectors espanyols i polítics de Madrid.