16 maig 2007

El Porta a Porta

Aquest dissabte passat he anat amb en Carles Serra a fer porta a porta. En Joan Solés no ha pogut venir i li hem deixat un troç per a ell a prop de casa seva. Hem anat molt bé i hem fet la placeta del Tambor, el carrer de Palamós i part de La Sauleda, de les 17h a les 20h, molt positiu, la gent és educada, amable i és agradable fer-ho.
Potser eliminaré els quilos que m'he agenciat aquests últims temps, xocolata, cafès, pa i vi a dojo anti stress.
Hem donat els targetons del decàleg que Jesús ha anat a recollir a Girona al matí i les butlletes que ens demanaven fins i tot per a la resta de família. Un elector n'ha volgudes 15!! Els avisem que rebran el programa la setmana vinent!
Segons han dit aquesta és la feina més efectiva i m'agrada fer-la.
Avui ens acompanyarà Felip Puig pel carrer Estret, dels Valls, pel Mercat, el carrer del Clos, al Camp de'n Prats i Barris i Buxò. Desprès dinarem amb empresaris a Llofriu.
Demà presentem el nostre Programa: realista, honest, clar, ambiciós. Ens acompanyarà Pere Macias a la sala d'actes del Teatre a les 20h.
Divendres estarem amb l'Annabel, la Montse i en Jordi al Pi Verd i al Bruguerol.
A la tarda, a Calella, ens acompanyarà David Madí pel porta a porta a partir de les 17h.
Els mitjans de comunicació ens han convidat als caps de llista a participar a debats, ràdio, Tele, i finalment el debat d'El Punt el dia 21.

Aquest diumenja estarem a Plaça Nova sota la carpa. També anirem a Tamariu per saludar la gent i menjar 4 sardines a la platja. Ens acompanyarà en Jordi Xuclà.
Carme

Posted by Carme Bonal at 07:15 |  

10 maig 2007

Penjada de Cartells

Avui sortirem a la mitjanit per penjar el primer cartell, serà al camp de'n Prats, seguidament deurem baixar a plaça Nova, i seguirem per un itinerari durant una estona. Tothom està il·lusionat perquè ha arribat el moment de la veritat. Demà es podrà demanar el seu vot a la gent. Estic convençuda que me'l donaràs.
Tenen raó aquells candidats que diuen que s'emporten disgustos importants quan una persona que coneixes d'antic, que forma part del teu paisatge més proper, resulta que et dona a entendre que no ho té clar que et votarà. Personalment, aquests dies m'he emportat més sorpreses positives que negatives.

Posted by Carme Bonal at 18:43 |  

07 maig 2007

FRANÇA l'esperança

Avui en Sostres m'ha tornat a agradar. S'ha de baixar i tocar de peus a terra. França ho fa.

La nostra esperança
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Malraux diu que França és més ella mateixa quan és portadora d'una part de l'esperança del món. Bé, França porta des d'ahir una part de l'esperança del món havent escollit un president de pensament fort, nacionalista, conservador i defensor dels valors d'Occident. Un president que dóna la benvinguda a qualsevol immigrant que arribi a França a fer-la més gran amb bona conducta i treball, però que serà implacable amb els qui vulguin desnaturalitzar-la, devaluar-la o destruir-la. Potser si això a Catalunya ho haguéssim tingut clar abans, potser si haguéssim tingut clar abans que el nacionalisme no és un pecat sinó un orgull i que el premi no són els immigrants sinó la pàtria que els acull, i que per descomptat són els que arriben els que s'han d'adaptar a les normes, a l'idioma i als costums del lloc i no pas el lloc qui s'ha de transformar per atendre'ls. Potser, potser a Catalunya ens hauria anat millor si haguéssim tingut clar que la llibertat no és que a les escoles públiques els nens puguin estudiar en castellà; i que no és cosmopolitisme sinó pur provincianisme renunciar a tu mateix perquè els altres t'entenguin, o et comprin, o vinguin a passar els estius a les teves platges. "I perquè l'arbre no fruita sense arrels, així nosaltres busquem el nostre dret a ser. El nostre vell camí i l'únic que ens permet d'entrar a l'univers". Ahir a França va guanyar aquest coratge, aquest orgull de pertinença. Ahir a França va guanyar una idea de llibertat i de grandesa vinculada a tants anys d'història i a sentir-se hereus d'aquesta història. L'honor d'aquesta història i el deure de continuar-la. Per això França és portadora des d'ahir d'una part de l'esperança del món havent escollit un president que vol les estrelles. La nostra esperança, per exemple.

Posted by Carme Bonal at 08:28 |  

06 maig 2007

Presentació dels 24 components de la llista

Va ser el divendres com previst, al Centre Municipal d'Educació. La llunyania del centre, el temps plujós, i la coincidència horària amb altres esdeveniments a la vila, no va ser impediment perquè s'omplis la sala d'actes del centre, vam comptar al voltant de 70 persones que van venir per assistir-hi.
L'acte va consistir, primer, en un homenatge als militants i simpatitzants que han estat a les verdes i a les madures de CiU de Palafrugell; segon, en la presentació d'un en un de tots els membres de la candidatura de CiU 2007 a l'alcaldia. Tots anaren pujant a l'escenari per rebre els aplaudiments de l'assistència.
Varen parlar els dos presidents, Lluís Pujol per Unió, i Josep Gabarró per Convergència. Tots dos van donar suport a la candidatura i no van escatimar les paraules d'ànims.
Seguidament, el meu parlament va consistir en llançar els missatges d'allò que volem i que repetirem durant la campanya:
Recuperar l'orgull de ser de Palafrugell.
Recuperar el dinamisme econòmic i cultural.
Hi ha hagut canvis importants, la immigració és un d'ells, i en vindran més. Cal, doncs, una nova manera de fer política.
Hem de ser honestos i governar amb ambició, amb contenció, amb determinació. Hem d'establir les prioritats amb visió de futur.
Escoltar tothom.
Governar per a tothom en base a deures i drets.
Cuidar de la nostra Gent Gran.
Educar els nostres fills.
Assumir la nostra història com a pal de paller on s'ha de recolzar allò que ara ens arriba de nou.
Reivindicar la nostra identitat, respectant la diversitat, és tan bàsic per la convivència, com ho és el benestar social i la qualitat de vida.
Crearem mecanismes de participació amb transparència i donarem protagonisme a les associacions.
Amb el nostre esforç al govern de Palafrugell, vetllarem per racionalitzar el creixement urbanístic, per millorar la xarxa urbana, per diversificar l'activitat econòmica, per protegir el paisatge.
I, tot sense oblidar-nos de cuidar la nostra llengua com a eina cohesionadora, buscarem complicitats en el món de l'esport, de la música i de l'oci de nens i adolescents per tal de protegir-la.
Tal com ens va dir el president Pujol, l'altre vespre al Teatre, Catalunya comença a l'Ajuntament. Doncs, per això, FEM POBLE, FEM PAÍS.
El nostre objectiu ara és el benestar col·lectiu i la qualitat de vida dels palafrugellencs, barri a barri.
L'excel·lent refrigeri servit a El Jardinet, a l'altra costat de carrer, va engrescar i animar la gent i es va allargar en mig de les converses dels convidats

Posted by Carme Bonal at 18:54 |  

02 maig 2007

Miscel·lania de Pensaments guardats

L'agenda meva és una font inesgotable. Buscava una nota que vaig apuntar al Debat de Llafranc de l'altre dijous i he trobat quatre principis de pensadors d'envergadura que encara em semblen bons:
La veritat sempre té estructura de ficció. Lacan
El amor no es un sentimiento, es una actitud. Es dar lo que no se tiene y recibir lo que no se da.
El mal és l'ús defectuós que l'home pot fer de la seva llibertat.
En democràcia en front del mal hi ha la llei. Mai he perseguit relacionar-me amb persones influents pel fet de ser-ho. Kant
NOTICIA:
Divendres vinent 4 de maig, Presentació dels 24 candidats de la llista de CiU. Serà a les 20h 30' a la sala d'actes del Centre Municipal d'Educació.
Carrer Bruguerol, 12
1. CARME BONAL BASTONS
2. LLUÍS MITJÀ BARRIGA
3. MANEL GUERRERO DÍAZ
4. ENRIC DILLET CAMA
5. BEGONYA MONTALBÁN VILAS
6. ANA ISABEL FERNÁNDEZ VEGA
7. JOAN CORTEY SERRANO
8. JOSEP MARIA FERRER PUIG
9. JORDI DABAN SOLER
10. MONTSERRAT BRUGUÉ SOLÉS
11. CARLES SERRA MAYORAL
12. JOSEPA FERRER RIGAU
13. JOAN SOLÉS SOLANA
14. CARLES FELIU DALMAU
15. MONTSERRAT LLAMBIAS MARTÍ
16. TÀNIA RUBIROLA XICOIRA
17. ALBERT BARRERA BORRIÑO
18. JESÚS SOLER GELABERT
19. LUCA DE TONI
20.ELISA FERRAN FERRIOL
21. MARINA MARTÍ BONAL

SUPLENTS
1. CARLES SUÑER DOMÉNECH
2. LLUÍS RIBOT VILA
3. MARGARITA COLOMÉ MIR
Vine, t'hi esperem.
Ens serviran un refrigeri en acabar.

Posted by Carme Bonal at 10:29 |  

28 abril 2007

Ens reunim i escoltem

Fa dies ja que ens reunim amb les associacions. Ara hem encetat les de veïns. A Llofriu no varem poder anar-hi perquè a l'edifici de les escoles hi ha paletes - li convé una bona reforma - però la junta ens va rebre al carrer dels Valls. Tenen nou president. Aquests últims temps els llofriuencs han patit una lluita cruel que és la de la carretera que cal desdoblar. Es va fer per part de l'administració de la pitjor forma possible, plantejant dues opcions quan ja estava decidit la que volien aplicar. La baralla estava servida i amb el pitjor dels mals gustos: precipitació, urgència preelectoral. Per un projecte desmesurat en el cor de l'Empordà petit, un reguitzell d'obstacles, barreres, talussos falsos, pantalles trenca sorolls: un pessebre amb un escalextric al mig. Les al·legacions van tronar, la meva, allavors personal, espontània, astorada, va ser en el sentit de demanar que aturessin aquesta proposta, que replantegessin el projecte més a escala baix empordanesa, que es pugués entrar directament a la via ràpida, que tant si es realitzava per dalt o per baix, es deprimís fins quedar soterrada i que s'hi invertissin els mitjans necessaris. A veure si d'una vegada entèn tothom qui ho ha d'entendre que aquest paisatge ha arribat al límit i que no se'l pot agredir més.
Ojalà es calmi l'esperit de la gent de Llofriu i allà torni a haver-hi aquella trempera que els caracteritza i els fa tan combatius, i puguin seguir sent la millor guinda a Palafrugell. Es queixen del mal manteniment d'alguns camins. Demanen més disciplina urbanística, de tan en tan veuen amb impotència com els creix algún bolet que acaba amb finestres i remolinat. Compta. Qui vigila?
A Llafranc ens vam reunir l'endemà amb els comerciants, els restauradors i hotelers, van organitzar un debat amb tots nosaltres, els caps de llista. Primer les seves demandes, preguntes, els seus suggeriments. Cal escoltar molt. La gent veu que s'està en un moment clau pel turisme, o ens situem en el bon punt o perdem el tren, així de clar. La clau: la nostra qualitat de vida. Cal tenir les idees clares, establir prioritats i governar amb determinació. Hi ha massa desordre al carrer, mobiliari urbà que sembla caigut allà per casualitat, brutícia, manca d'exigència dels deures dels usuaris. Volem desestacionalitzar? doncs no n'hi ha prou amb dir-ho, cal actuar en conseqüència, cal vigilància, neteja, jardineria, horaris, evitar que les places i voreres es transformin en magatzems improvisats de cadires de plàstic, també.

Posted by Carme Bonal at 08:53 |  

24 abril 2007

Una ma estirada enmig de les roses

Era la de Silveri Garrell. Vaig veure'l acostar-se pel mig de la plaça fins a la nostra parada. Un barbut de pel grisós amb la mà estirada que va atravessar la barrera de roses darrera la que m'havia assegut una estona, amb en Lluís i en Carles; una estona camuflada del tràfec de roses vermelles i punts de llibre. En Silveri és l'internauta que em va contactar primer a la xarxa i ahir vam poder desitjar-nos un feliç dia de Sant Jordi amb una encaixada de mans. És emoció cibernètica l'abraçada d'internautes. Ara ho sé. A redera hi ha un home de carn i os, i sovint porta barba.
No vaig trobar els dos llibres que em volia comprar i que encarregaré: Desarmant la meva biblioteca de Walter Benjamin, i La biblioteca de nit, d'Alberto Manguel. Com veus aquest any vull ser monotemàtica.
He rebut les notícies de l'Enric Dillet "el número 4 de la llista". Va sortir d'Anglaterra amb la resta de l'equip,van passar a Alemanya i ara han arribat a prop de Viena a Austria. Aniran aquest mes a través d'una dotzena de països per fer-hi la presentació d'un cotxe flamant i de gran cilindrada. No vull fer publicitat, però, el cotxe és de marca anglesa. Estem en contacte i ell viu d'a prop, gràcies al correu, i de tan lluny, en la distància quilomètrica, la nostra campanya. Està molt il·lusionat, com tots nosaltres.
La xocolata desfeta del diumenge va ser boníssima, espessa i negra com la millor. Vam fer una foto del grup sota l'arc de la muralla de plaça. Només hi van faltar l'Albert, en Joan, en Luca, la Margarita i l'Elisa, a més de l'Enric, és clar. El fotògraf jugarà amb el photoshop.
Ara anem pel programa i per recollir més fotos. El ritme de treball és bó. Arribarem a la concreció.

Posted by Carme Bonal at 18:56 |