Ja hi tornen

La discussió al Parlament de Catalunya de sengles propostes d'ERC i CiU sobre el dret a l'autodeterminació del poble català, tan legítimes com inoportunes, ha tornat a excitar els ànims de la Brunete mediàtica, que tindrà munició per uns quants mesos. Com enyoren aquells temps en què l'Aznar i en Pujol s'entenien tan bé (us adjunto la magnífica caricatura de Joan Vizcarra). No ens enganyem el govern de Catalunya els agrada molt poc, tan poc com a CiU, la qual ja havia esgotat el seu projecte polític fa molt temps, una circumstància de la qual ara se n'adonen uns quants en veure com s'avenen a fer tots els papers de l'auca: són independentistes, si convé, esquerranosos, si convé, liberals, si convé, conservadors, si convé, i el que faci falta si amb això acumulen unes quantes portades de diari. No m'agrada donar idees als adversaris però els sortiria més a compte confegir un projecte de país, explicar-lo i defensar-lo enlloc d'anar d'aquí cap allà sense rumb.

Cohesió social i urbanisme: els reptes de Vic

La ciutat de Vic, prop de 40.000 habitants, un 25% de població nouvinguda, amb un teixit econòmic centrat en activitats terciàries i de transformació agroramaderes, té dos reptes de cara als propers anys: assegurar la cohesió social i definir un creixement urbanístic amb criteris de sostenibilitat. I això vol dir planificar els equipaments, extendre l'atenció a les persones en la línia de garantir drets universals, superant la fase de la la caritat que tant agrada al govern municipal de CiU, i, sobretot, modificar el pla urbanístic municipal garantint la fesomia tradicional de Vic, per entendre'ns evitar que la nostra ciutat es coneverteixi en una mena d'area suburbial, un raval de la metropoli farcida d'urbanitzacions d'adossats i promocions massificades. Ara bé, cal defensar aquest futur des del rigor i la coherència, dient la veritat i oferint les alternatives, no deixant-se endur per la demagògia ni la frivolitat, com la d'aquells que avui diuen que pretenen una ciutat sostenible i ecològica i demà demanen la supressió de carrils bicis.

Babel: una metàfora del nostre món

He vist Babel la pel·lícula d'Alejandro González Iñárritu i m'ha semblat una metàfora gairebé perfecte del nostre món. Aquesta història a quatre bandes exemplifica de quina manera una mateixa qüestió pot tenir diversos vèrtex: Marroc, Japó, Mèxic, Estats Units. Els sentiments, les dificultats de la vida quotidiana, el racisme, l'arbitrarietat, les esperances. Tot això s'agita en una coctelera que és el món globalitzat, injust, més petit que mai, on les diferències s'eixamplen cada dia que passa. Una bonica reflexió que ens regala el director mexicà. Ara tot això passarà pel sedàs del Oscar, una macrofesta cínica i elitista, a partir de la qual aquesta pel·lícula, crítica amb les bases d'aquesta societat injusta, podria una repercussió mundial. Una de les incrongruències del món globalizat. Si podeu, aneu-la a veure.

S'acosten eleccions: ètica, justicia i ecologia

S'acosten les eleccions municipals. Aviat començarem a escoltar les consignes dels partits i les promeses, sobretot les promeses. A Vic, ICV es tornarà a presentar amb la voluntat de defensar un projecte de ciutat, un programa electoral i unes idees. Com hem fet des del 1995. La nostra és una força necessària que posarà damunt la taula totes aquelles qüestions que els altres defugen, que aportarà propostes i no desqualificacions, que s'expressarà amb humilitat però amb transparència i realisme. Aquest ha estat, és i serà el nostre compromís amb els ciutadans de Vic: justícia social, ètica i ecologia.

Estimat Guti

Homenatge d'ICV a Antoni Gutiérrez Díaz
16 de febrer 2007
19'30
Barcelona Teatre Musical (BTM)
C/ de la Guàrdia Urbana, s/n

El PP fa por

Els capitostos del PP, arran de l'atemptat de Madrid, han tornat a engegar el ventilador del catastrofisme pensant que això els farà guanyar vots. Les darreres enquestes desmenteixen l'estratègia. La seva agressivitat verbal els allunya del consens i també del poder. En definitiva, fan por. A Catalunya, des que l'Alejo Vidal Quadras se'n va anar de vacances a Brussel·les, els del PP, dirigits per un home intel·ligent com en Piqué, havien moderat el seu discurs. Tot i que ara han fitxat a aquesta pija de la Montserrat Nebrera que s'esforça per fer mèrits davant de la direcció madrilenya dient bajanades, l'una darrera l'altra. Ni el Jiménez Losantos pot amb ella.

A peu, ja hauríem arribat!

Que per al govern del PSOE el servei ferroviari de rodalies de RENFE no és prioritari ja fa temps que ho sabem, que les seves prioritats són unes altres, també ens n'hem adonat. La ministra té pressa per a fer arribar l'AVE a Màlaga, la seva ciutat. Mentrestant, a Osona i el Ripollès, continuem tenim el servei de rodalies més defectuós de tot l'estat. Però és clar, això al PSOE, com abans al PP, no li fa ni fred ni calor. Hi ha una sèrie de compromisos que els sucessius governs espanyols han anat subscrivint amb les institucions catalanes per a resoldre la situació i els incompleixen sistemàticament. El més curiós de tot és que des d'Osona, des de Vic, els membres del PSC, cosins germans del PSOE, no diguin res. Deu ser que no els preocupa gaire el transport públic, això és cosa de pobres i ells estan més preocupats per "l'alta política gerencial", això sí en nom de l'esquerra.