EL TEMPS

Als nostres lectors

Àlex Milian

L’abstenció ha estat tan important com molts se temien i això ha provocat que no hagin canviat gaires coses en el panorama polític dels Països Catalans. El PP continua sent la força més votada; el PSOE, al País Valencià i a les Illes, no activa gaires votants nous mentre que, a Catalunya, esdevè pràcticament hegemònica a les institucions. La notícia més important seria el nou triomf de l’abstenció, la constatació que les candidatures unitàries no tenen tirada (no sumen els percentatges que registren els partits quan es presenten per separat) i que, potser, dins d’un cicle de creixement econòmic i benestar domèstic, els ciutadans prefereixen que no canvien gaires coses. L’immobilisme trioma. Alguna responsabilitat tindrem els mitjans de comunicació i els partits polítics en l’expansió d’aquesta creença.

Editorial

La timidesa no engresca

Els resultats d’aquestes eleccions autonòmiques, tant les valencianes com les balears, han demostrat que els pactes tímids -mig a contracor, sense entusiasme- no engresquen ningú. La fòrmula del Compromís pel País Valencià, que semblava la més adient per sumar els esforços del Bloc i d’Esquerra Unida i vèncer la barrera del 5% tot guanyant diputats a la dreta, no ha obtingut ni de lluny els resultats que calia esperar.
Tots dos partits junts (més altres partits d’esquerres i ecologistes) no sumen els vots que van aconseguir per separat fa quatre anys. De fet, perden més de 80.000 vots. Esquerra Unida també perd setze regidors, una davallada difícil d’explicar ja que en l’àmbit municipal no es presentava en coalició i mantenia les sigles de sempre. En grans ciutats aquesta davallada es pot llegir dins d’una trajectòria del partit a nivell estatal, però les municipals són teòricament les eleccions més impermeables a tendències d’aquesta mena.
De la mateixa manera, el Bloc per Mallorca, la coalició que a les Illes Balears ha sumat els vots de PSM, EU-Verds i ERC, tampoc se n’ha sortit. En total perden uns 13.000 vots i un escó al Parlament.
La lliçó sembla clara i nítida, si observem que, en canvi, a Navarra ha triomfat el model Nafarroa Bai que uneix només partits nacionalistes: els pactes han de fer-se sobre una base ben ferma d’objectius nacionals comuns.
En tot cas, qualsevol candidatura de coalició que es presenta a les eleccions amb un nom nou necessita un esforç afegit de promoció i mobilització de bases. Sembla clar que les marques Compromís pel País Valencià o Bloc per Mallorca no han estat prou publicitades ni ben defensades. Els actes conjunts que han celebrat els líders de les formacions que formen el Compromís s’han revel·lat insuficients. No ha hagut un gran mitin final de tancament de campanya i bona part del país sembla no haver-se assabentat de la seua existència.
A Catalunya, el nacionalisme independentista d’Esquerra també ha rebut un correctiu important, especialment a Barcelona i l’àrea metropolitana, és a dir en aquelles ciutats grans on pot funcionar el vot de càstig -a les petites es vota “a la persona” i rarament se la castiga pels pecats de la formació a la que representa.
A Barcelona l’han votat 43.000 persones menys i en diverses ciutats del cinturó ha perdut regidors que han beneficiat les llistes del PSC. En canvi, en diversos municipis on s’hi presentava també la CUP (Candidatures d’Unitat Popular), Esquerra ha perdut els mateixos regidors que han anat a parar a aquesta altra formació independentista. És evident, doncs, que els votants que han abandonat Esquerra li demanen una política més sobiranista i una estratègia diferent a la que li ha portat a renovar el govern tripartit i no miolar.
En el fons, els votants catalans, valencians o balears semblen demanar als seus partits nacionalistes que es deixen estar de timideses i mitges tintes i diguen les coses pel seu nom. Qualsevol rebaixa de les reivindicacions nacionals -perquè es dilueixen en una candidatura conjunta, per no fer massa soroll o perquè miren de mantenir la pau en un govern de diferents sensibilitats- ha estat castigada pels electors. Amb l’abstenció o el vot a d’altres formacions independentistes.