Carme Bonal

No es va produïr el miracle que esperavem. CiU no va poder recuperar els vots per- duts a les últimes eleccions municipals. M'ha sabut greu pels nois i noies que havia engrescat en el projecte, sis hagués estat molt bon resultat, Annabel, Begonya, quatre bó, Enric, Manel, però només hem pogut convèncer per a dos regidors, en Lluís i jo. Tots els grups n'han perdut aquesta vegada de vots, menys ERC, que han estat els grans guanyadors, pel seu entusiasme, pel discurs i la bona organització i els presentats de nou, el PP i Els Verdes. Nosaltres també n'hem perduts però hem mantingut els dos regidors que teniem inicialment, encara però, fa temps que només ens en quedava un. El PSC i l'Entesa s'han intercanviat els papers, 7 a 6 ara.
Com sempre les lectures seran diverses i segons els gustos del que les faci. És cert que nosaltres tenim nova gent, que amb temps es pot organitzar millor i de cares a les properes, podem seguir avançant. Hi ha la suficient il·lusió per això. Varem fer un brindis per la cultura de l'esforç i per la solidaritat.
Sembla ser que no està encara tot decidit questió pactes, m'agradaria ser-hi en el govern que surti, és clar, i ens ha arribat algun rumor dels nois d'ERC, ens veuen prou propers? i el PSC ens busca... què sortirà d'això?
Moltes preguntes, sí, de cert per ara, només hi ha els cafés i els 5 kilos de massa i la ressaca de dissabte passat després de la festa del Símbol.
L'endemà vaig anar a la platja, el temps ha refrescat, però avui hi he tornat. He fet cas a la Natàlia, que m`ha assessorat durant la campanya. Ara em deu enyorar després de tants dies de passar tantes hores plegades, -jo també et trobo a faltar, Natàlia-.
Em queda donar les gràcies a tothom que ens ha ajudat a ser-hi. A ne'n Salvador especialment, i gràcies a tú si ens has votat i també gràcies als que no ho heu fet, perquè també ens ajudes a millorar i a desitjar fer-ho encara millor una propera vegada.

Posted by Carme Bonal at 20:30 | Enllaç permanent  

Ahir al vespre ens varem allargar molt al restaurant. Segurament per això he passat el matí amb una caparrassa impressionant, que m'he agreujat en voler acabar un parell de sudokus, cosa que em sol relaxar. A les dues he anat fins a Begur a casa d'una amiga que m'ha fet un arroç suculent, és una especialitat italiana, al dente, i suc espès al curry, en diuen "alle onde". Bó com per resucitar i això he fet. M'han passat els mals i m'ha agafat... son, molta son. Allavors de reflexió poca, a més, ja tinc clar qui votaré!!
A CiU presentem la millor llista, d'això n'estic segura.
D'aquí una estona aniré al nostre local per trobar-nos i planificar l'activitat electoral de demà, anem tots d'apoderats. Desprès si no plou passarem una estona als Ametllers on fan una butifarrada la gent del Fútbol Base.

Posted by Carme Bonal at 18:12 | Enllaç permanent  

Ara em falta temps per escriure. El porta a porta és efectiu i t'hi passen les hores i quan tornes a casa tens tantes ganes de jeure, que finalment el teclat se't resisteix.
Fer el porta a porta també serveig per consolidar l'equip.
Aquests dies és quan tothom ensenya les cartes. Uns et sorprenen per la disponibilitat, les ganes, la total solidaritat. D'altres s'arrunsen, -es tornen "transparents"-, estan condicionats de sobte. És molt curiós, evidentment és una qüestió de caràcter. Hi ha qui els nervis li juguen aquestes passades.
Des de la presentació del programa, el divendres vam passejar-nos a Calella amb en Francesc, en Lluís i la Pepi, el dissabte a Llafranc amb la Pepi i en Lluís i el diumenge a Tamariu, en ocasió de la sardinada a la platja, amb en Carles, en Lluís i la Pepi.
El diumenge al Teatre vaig tenir el plaer enorme d'escoltar "Cor de Teatre" una producció d'un grup coral de Banyoles. És un dels espectacles que més m'ha agradat amb una factura impecable, estil, economia, un plaer realment.
A la sortida vaig anar al Fraternal per l'elecció de la reina de les festes, la nova reina es diu Cindy.
A partir de dilluns hem doblat i triplicat els equips pel porta a porta, ens passegem matí i tarda. Participen la Montse, en Jordi, la Begonya...
Al vespre varem fer el Debat de El Punt i Ràdio Palafrugell al Teatre, vaig estar més còmode que en l'anterior organitzat per la Cadena Ser. També vaig participar en el de la Televisió Costa Brava i em va agradar omplir els tres minuts de tema lliure amb elucubracions sobre cultura i valentía.
Ahir a la tarda, dimecres, varem tenir una reunió amb gent de Calella. Sento l'adhesió de la gent, és molt gratificant. Parlavem de model de poble i turisme, CONCLUSIÓ: qualitat per sobre de tot; urgeix escollir, definir i aplicar el model que volem. Començarem per les "petites coses".
Clourem la Campanya amb un sopar al Restaurant Símbol, divendres 25 a les 21h. Hem invitat un grup de Jazz. El menú costarà 15€ per cobert als assistents ja que el partit es farà càrrec del 50% del cost. Si plou seurem a dins. Pots reservar lloc trucant, 696 064 310 també al local de Convergència, 972 61 05 10.
La lluita cartellista s'ha apoderat del carrer, uns ataquen, d'altres resisteixen...
Són dos dies...

Posted by Carme Bonal at 06:04 | Enllaç permanent  

Aquest dissabte passat he anat amb en Carles Serra a fer porta a porta. En Joan Solés no ha pogut venir i li hem deixat un troç per a ell a prop de casa seva. Hem anat molt bé i hem fet la placeta del Tambor, el carrer de Palamós i part de La Sauleda, de les 17h a les 20h, molt positiu, la gent és educada, amable i és agradable fer-ho.
Potser eliminaré els quilos que m'he agenciat aquests últims temps, xocolata, cafès, pa i vi a dojo anti stress.
Hem donat els targetons del decàleg que Jesús ha anat a recollir a Girona al matí i les butlletes que ens demanaven fins i tot per a la resta de família. Un elector n'ha volgudes 15!! Els avisem que rebran el programa la setmana vinent!
Segons han dit aquesta és la feina més efectiva i m'agrada fer-la.
Avui ens acompanyarà Felip Puig pel carrer Estret, dels Valls, pel Mercat, el carrer del Clos, al Camp de'n Prats i Barris i Buxò. Desprès dinarem amb empresaris a Llofriu.
Demà presentem el nostre Programa: realista, honest, clar, ambiciós. Ens acompanyarà Pere Macias a la sala d'actes del Teatre a les 20h.
Divendres estarem amb l'Annabel, la Montse i en Jordi al Pi Verd i al Bruguerol.
A la tarda, a Calella, ens acompanyarà David Madí pel porta a porta a partir de les 17h.
Els mitjans de comunicació ens han convidat als caps de llista a participar a debats, ràdio, Tele, i finalment el debat d'El Punt el dia 21.

Aquest diumenja estarem a Plaça Nova sota la carpa. També anirem a Tamariu per saludar la gent i menjar 4 sardines a la platja. Ens acompanyarà en Jordi Xuclà.
Carme

Posted by Carme Bonal at 07:15 | Enllaç permanent  

Avui sortirem a la mitjanit per penjar el primer cartell, serà al camp de'n Prats, seguidament deurem baixar a plaça Nova, i seguirem per un itinerari durant una estona. Tothom està il·lusionat perquè ha arribat el moment de la veritat. Demà es podrà demanar el seu vot a la gent. Estic convençuda que me'l donaràs.
Tenen raó aquells candidats que diuen que s'emporten disgustos importants quan una persona que coneixes d'antic, que forma part del teu paisatge més proper, resulta que et dona a entendre que no ho té clar que et votarà. Personalment, aquests dies m'he emportat més sorpreses positives que negatives.

Posted by Carme Bonal at 18:43 | Enllaç permanent  

Avui en Sostres m'ha tornat a agradar. S'ha de baixar i tocar de peus a terra. França ho fa.

La nostra esperança
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Malraux diu que França és més ella mateixa quan és portadora d'una part de l'esperança del món. Bé, França porta des d'ahir una part de l'esperança del món havent escollit un president de pensament fort, nacionalista, conservador i defensor dels valors d'Occident. Un president que dóna la benvinguda a qualsevol immigrant que arribi a França a fer-la més gran amb bona conducta i treball, però que serà implacable amb els qui vulguin desnaturalitzar-la, devaluar-la o destruir-la. Potser si això a Catalunya ho haguéssim tingut clar abans, potser si haguéssim tingut clar abans que el nacionalisme no és un pecat sinó un orgull i que el premi no són els immigrants sinó la pàtria que els acull, i que per descomptat són els que arriben els que s'han d'adaptar a les normes, a l'idioma i als costums del lloc i no pas el lloc qui s'ha de transformar per atendre'ls. Potser, potser a Catalunya ens hauria anat millor si haguéssim tingut clar que la llibertat no és que a les escoles públiques els nens puguin estudiar en castellà; i que no és cosmopolitisme sinó pur provincianisme renunciar a tu mateix perquè els altres t'entenguin, o et comprin, o vinguin a passar els estius a les teves platges. "I perquè l'arbre no fruita sense arrels, així nosaltres busquem el nostre dret a ser. El nostre vell camí i l'únic que ens permet d'entrar a l'univers". Ahir a França va guanyar aquest coratge, aquest orgull de pertinença. Ahir a França va guanyar una idea de llibertat i de grandesa vinculada a tants anys d'història i a sentir-se hereus d'aquesta història. L'honor d'aquesta història i el deure de continuar-la. Per això França és portadora des d'ahir d'una part de l'esperança del món havent escollit un president que vol les estrelles. La nostra esperança, per exemple.

Posted by Carme Bonal at 08:28 | Enllaç permanent  

Posted by Carme Bonal at 18:54 | Enllaç permanent