|
El territori del terme municipal de
Montblanc està format per tres zones ben diferenciades: la
serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat
de les muntanyes de Prades al límit oest i sud-oest, i els
terrenys baixos de la conca del riu Francolí que es troben
situats en una franja central que va de l'extrem nord a
l'extrem sud del terme. El terme municipal, que té una
superfície de 9.214 ha, està format en un 80 % aproximadament
per sòl erm i forestal, un 15 % per sòl agrícola i la resta
per sòl urbà. Aquestes proporcions ens indiquen la importància
que els espais naturals tenen en el conjunt del terme
municipal. El sòl agrícola es troba situat principalment en
terrenys de poca altitud prop del riu Francolí i Anguera. Les
àrees forestals es situen en terrenys d'altitud més elevada en
les zones de les muntanyes de Prades i la serra de Miramar.
Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla
d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació
catalana pel seu alt valor natural. |
|
|
El terme municipal de Montblanc és el
municipi que té més extensió (3.525,47 ha) de la zona PEIN de
les muntanyes de Prades formada per 18 municipis que pertanyen
a 5 comarques diferents (la Conca de Barberà, l'Alt Camp, el
Baix Camp, el Priorat i les Garrigues). Les muntanyes de
Prades és un massís muntanyós que pertany a la Serralada
Prelitoral Catalana format per un extens conjunt de serres,
altiplans i barrancs on el seu punt més alt es troba situat al
tossal de la Baltasana (1.201 m) en el terme municipal de
Prades. Es tracta d'una zona amb una elevada diversitat
biològica on hi trobem ecosistemes únics a Catalunya, i
espècies que tenen aquí el seu límit de distribució o que en
són endèmiques. El terme municipal de Montblanc es troba
situat a la zona nord-est d'aquest massís. En ell hi trobem
barrancs imponents com el de la Vall, el de la Baridana o el
de la Pasquala, altiplans com els Plans de St. Joan, punts
culminants com els Cogullons o la Mola de la Roquerola i dos
nuclis de població: Rojals i el Pinetell.
En aquesta
zona trobem comunitats vegetals d'alt interès com les
teixedes, amb peus més o menys aïllats de teix (Taxus
baccata), espècie protegida a Catalunya, prop de la mola de la
Roquerola. També trobem la comunitat d'alzinar litoral en
zones com l'obac de la Vall, comunitats arbustives com les
brolles d'eriçó a la zona dels plans de St. Joan, vegetació
rupícola, i espècies interessants de ribera al barranc de la
Vall. Respecte a la fauna, a la zona s'hi superposen espècies
mediterrànies amb elements medioeuropeus. Hi destaquem la
presència d'espècies rupícoles d'ornitofauna com l'àliga
cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falco pelegrí (Falco
peregrinus), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i el duc
(Bubo bubo) que viuen en zones com els obacs de la Vall o la
mola de la Roquerola. Respecte als rèptils trobem espècies com
la serp blanca (Elaphe scalaris), l'escurçó ibèric (Vipera
latasti), i la serp d'aigua (Natrix natrix). Espècies
interessants d'amfibis que hi habiten són la salamandra
(Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetricans), i el
gripau comú (Bufo bufo). Algunes espècies de mamífers que
podem trobar-hi són el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes
vulpes), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles) i
nombroses espècies de rats penats, totes elles protegides per
la legislació. També és important destacar les espècies
d'invertebrats cavernícoles, la majoria d'elles endèmiques,
que habiten en les nombroses coves i avencs del
terme.
Respecte al patrimoni arquitectònic i
arqueològic, hem de destacar que en la zona de les muntanyes
de Prades que correspon al terme de Montblanc es situen 11
conjunts de pintures rupestres d'estil naturalista i
esquemàtic declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO;
conjunts de gravats rupestres; jaciments paleolítics,
neolítics i de l'edat de bronze; pous de gel com els que es
situen al barranc de la Pasquala; ermites de muntanya com la
de Sant Joan; antics molins fariners i paperers; i masos de
muntanya.
Per la zona passa un sender de Gran
Recorregut, el GR 171, que ens permet conèixer una bona part
del patrimoni natural de la zona. El sender, que es pot agafar
a la població de Montblanc, recorre tot el barranc de la Vall,
passa per la pedania de Rojals, pel llogarret del Cogullons on
existeix un refugi de muntanya propietat del Club
Excursionista de Montblanc, i es dirigeix fins la població de
Prades passant per la taula dels Quatre Batlles i la Mola
d'Estat. |
|
|
La Serra de Miramar és una relleu calcari
diferenciat que pertany a la Serralada Prelitoral Catalana
d'uns 30 km de longitud que segueix la direcció NE-SW, situada
entre els rius Francolí i Gaià. Hi destaquem el tossal Gros
(862 m), tossal diferenciat de la serra que conté una zona
PEIN degut a que el seu paisatge vegetal constitueix una
mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del
país de l'alzinar litoral, com els garrigars, les màquies i
les brolles. També presenta una elevada diversitat faunística
caracteritzada per l'ornitofauna i per la presència d'alguns
rèptils de gran interès com la bívia (Chalcides bedriagai). La
zona PEIN, que té 177,71 ha de superfície, es troba repartida
entre els municipis de Figuerola del Camp, Montblanc i Barberà
de la Conca.
En aquesta zona hi trobem altres indrets
d'interès a part del tossal Gros. Un d'ells és la visita a la
zona on es situava l'antic poble de Prenafeta amb les ruïnes
del castell i les restes d'una petita església del segle XIII
que encara està en peu. Al peu de la serra i al costat de la
carretera N-240 també hi trobem la pedania de Lilla. |
|