Dijous, 20 de Desembre de 2007
L'Espluga de Francolí
Portal d'Entitats
Entitats Culturals
 
 
L'ESPLUGA FM RADIO
 
ASSOCIACIÓ CULTURAL GRALLERS DE L'ESPLUGA
LA NOSTRA HISTÒRIA
LA GRALLA I EL TIMBAL
ESCOLA DE GRALLA I PERCUSSIÓ - CURS 2007-2008
CALENDARI D'ACTUACIONS
GEGANTS I NANS
CONTACTA
JUNTA DIRECTIVA
TARIFES D'ACTUACIONS
 
COLLA GEGANTERA DE L'ESPLUGA
GEGANTS ANTICS
GEGANTS NEOLÍTICS
NANOS
MÚSICA
+ INFORMACIÓ
CALENDARI
 
FILLS DE SATANÀS DE L'SPELUNCA DIABÓLICA
 
BALL DE BASTONS
QUI SOM?
QUÈ FEM?
INSCRIPCIONS
ASSAJOS
FOTOGRAFIES
CONTACTA AMB NOSALTRES
VOLS SABER MÉS COSES DEL BALL DE BASTONS?
 
CORAL ESPLUGUINA
QUI SOM?
QUÈ FEM?
ACTUACIONS
VULL CANTAR-HI
25 ANYS
 
COMISSIÓ CÍVICA DE CARNAVAL
VEREDICTE DE PREMIS
25è ANIVERSARI DEL CARNAVAL
TESTAMENT CARNAVAL 2007
PREMSA I COMUNICACIÓ
FOTOGRAFIES DEL CARNAVAL
 

TELOTISTES
DES DELS INICIS
ELS SEUS COMPONENTS
LES OBRES DE TEATRE
CARNAVAL 2007
AI SÍ, TE'N RECORDES?
ALGUNES ENQUESTES
EL BLOC
SALA DE XAT
CONTACTA AMB NOSALTRES
ENLLAÇOS
LA LÍNIA DEL TEMPS
 
TRATEA TEATRE (Casal de l'Espluga)
QUI SOM I CONTACTA AMB NOSALTRES
LES OBRES DE TEATRE
ELS PASTORETS
RETALLS DE PREMSA
FOTOGRAFIES
 
SERVEIS
Àlbums
Enquestes
Contacteu amb nosaltres
Cerca al WEB
 

 
ASSOCIACIÓ CULTURAL GRALLERS DE L'ESPLUGA

  LA NOSTRA HISTÒRIA
Grup de Grallers de l'Espluga, maig de 2006 

La història de les gralles i els grallers a l’Espluga de Francolí, com a tants pobles de les comarques meridionals, apareix al s.XIX. Concretament, a l’Espluga es troben documents que parlen de las dulzainas al 1863 i anys successius. No es parlarà de “gralla” fins el 1884, ja sigui acompanyant castells o no. Per tant, les gralles no faltaven a cap festa major, festes de la Santísima Trinitat, festes de les Masies...

De moment, no es pot confirmar que els grallers que tocaven aleshores fossin de l’Espluga fins el 18 d’agost de 1895 en què grallers espluguins van refilar el toc de castells a les festes celebrades a “la Capella” i també el 8 de setembre, a Villa Engracia.
 

Entrant al segle XX
També el 1902 les gralles de la vila van interpretar peces del seu repertori en posar la placa al Passeig de “Don Joan Cañellas”.
D’aquest grup de grallers de l’Espluga podem dir que era format per Joan Torrell Òdena (gralla), Josep Marsal Jiménez (gralla), Ramon Marsal Jiménez (timbaler) i probablement algun altre membre per ara sense identificar. Aquest grup prenia el nom de “Els Marsals”. Sobre l’any 1920 va entrar a formar-ne part Joseph Jané i Poblet com a timbaler.
Aquests grallers van anar actuant continuadament fins el 1930. Acabada la guerra, “els Marsals” van fer alguna actuació. L’any 1940 alguns grallers locals fan el “Llevant de taula”, hipótesis que es pot fer a partir dels pocs diners que paga l’Ajuntament. El llevant de taula era un costum practicat a l’Espluga i que consistia en anar per les cases a l’hora de dinar demanant la voluntat al crit de “Llicència!”.
A partir de l’any 1946 i fins l’any 1949 l’Ajuntament paga una quantitat molt superior al grup de grallers del Vendrell “Els Astons”. Però aquest mateix any 1949 es paga també una part inferior als grallers de la vila “Els Marsals”, formació que fundaria Joan Marsal i Pere, fill del component de la primera colla Josep Marsal i Jiménez, Isidre Pàmies i Rull, timbaler, i un segon graller anomenat Alejandro Callau i Poca “Palletes”. El grup es va dissoldre quan en Joan Marsal i Pere se’n va anar a viure a Caldes de Montbui l’any 1957.

 

Els dificils 50'
Els anys cinquanta són anys de dificultat pel món de les gralles i els grallers. Costa trobar músics que acompanyin les colles castelleres i altres manifestacions festives, socials i/o religioses.
No obstant, el grup del Vendrell “Els Astons” actuen a l’Espluga continuadament des del 1950 fins l’any 1961. Des de l’any 1962 i fins el 1971 vénen colles de grallers cada any però no es concreta el nom del grup.
En aquests darrers anys de dictadura franquista, la revitalització económica dels anys 60-70 porta nous avenços tecnològics i aires de “modernor” que arraconen en gran part, costums, formes de vida i tradicions culturals i populars, que són bandejades per velles i en alguns casos per pròpies, sense una anàlisi crítica i sense la voluntat de mantenir els trets característics dels nostres avantpassats, que configuren la nostra història. Així doncs, els grups de grallers s’envelleixen i no es renoven, la qual cosa fa que minvin progressivament i desapareguin en moltes de les poblacions de Catalunya.

 

L'impuls de Lluís Carulla
Als volts del 1972 hi va haver un intent de formar un grup de grallers a l’Espluga. El propòsit va sorgir del Sr. Lluís Carulla i Canals i el Sr. Josep Tremoleda, els quals van comprar gralles “llargues” a antics grallers que les tenien en desús i les van facilitar a alguns músics del poble perquè les fessin sonar. El desconeixament de l’instrument i la dificultat d’aconsegui bones inxes (canyes), entre altres coses, va fer que aquesta proposta no reeixís.
Ja cap a l’any 1978 hi va haver un altre intent, coincidint amb un moviment que s’havia iniciat a tot Catalunya de recuperació de les nostres tradicions. Un grup de joves de l’Espluga es va posar en contacte amb en Jaume Arnella, coautor amb la Paquita Roig del primer mètode per a gralla, que els va animar i informar de com es podia ser graller i els va adreçar al constructor d’instruments Xavier Orriols, que va fer deu o dotze gralles. Més tard, van anar a buscar el graller del Vendrell, Jaume Vidal i Vidal perquè els ensenyés unes nocions bàsiques de l’instrument i repertori. D’aquí n’aparegué aquest grup, que actuà en dues ocasions i posteriorment es dissolgué pels volts de 1980.
Aquest grup estava format per: Josep Ciscar Contreras (gralla), Jaume Civit i Guasch (gralla) i Miquel Morgades i Vallès (timbaler).
 

L'actual grup i l'impuls de Josep Prats
L’última formació de grallers a l’Espluga de Francolí va sorgir pel març de 1992, any en què es van donar algunes circumstàncies que van fer posible la solidesa d’aquest grup. En primer lloc, la presencia d’un graller, Josep Prats i Tarsà, amb un cert bagatge en el camp de la música tradicional i popular, que aquell mateix any s’afincà a l’Espluga i es va integrar a la vida del poble. Josep Prats, provinent de Barcelona, havia estat mestre graller al Centre Cívic l’Artesà formant un grup de grallers a Gràcia. També va ser graller amb la colla “Pessigolla” de la Plaça Nova i va col·laborar amb altres grups de grallers.
Aquest fet va afavorir el fonament que l’Espluga buscava des de feia anys, per recuperar el so de les gralles que havien sonat durant tan de temps en aquesta població i que l’any 1992, gent molt diversa, de diferents edats, amb moltes ganes de pasar-ho bé, van fer posible que el grup tirés endavant i hagi arribat fins avui. Molts dels que van iniciar aquesta recuperació formaven part de la Coral Espluguina, des d’on es va proposar al Josep la idea de formar el grup de grallers de l’Espluga de Francolí. Després d’alguns assajos a la sala de la Coral, els grallers s’ubiquen en una sala del Casal de l’Espluga, on s’ensenyarà a tocar la gralla. Aquesta sala és encara avui dia el lloc d’assaig dels grallers de l’Espluga.
Els principals objectius que el grup es va fixar van ser la recuperació del toc de matinades, la cercavila de la Festa Major (també la de les Masies) i participar en la vida del poble. D’aquí va sortir la participació a la cavalcada de Reis, Carnaval, Sant Joan i l’11 de setembre, entre d’altres.
L’any 1996 es constitueixen com a entitat amb el nom d’Associació Cultural Grallers de l’Espluga, amb finalitats musicals, socials i de recerca.
En aquests anys es van fer músiques pròpies per la Festa del Rei Caçador per Sant Joan, el Ball de Nans de l’Espluga i balls de Carnaval. Es van recuperar les nadales tradicionals a la cavalcada de Reis i els tocs de processó per Setmana Santa. Es van comprar instruments per a “l’escola de grallers i timbalers” i es va confeccionar un arxiu de partitures i enregistraments sonors que formen el fons documental.
 

Un futur prometedor
Actualment, el grup ja té uns 15 anys d’història i, tot i els moments difícils, el grup s’ha anat mantenint any rere any, oferint els objectius proposats des d’un inici i no faltant mai als compromisos amb el poble. Han passat pel grup durant tots aquests anys una vuitantena de persones, les quals han volgut apropar-se a aquesta tradició tan nostra. De moment, sembla que queda història per endavant ja que els components actuals són joves i tenen ganes d’aprendre a tocar la gralla i el tambor i fer que a l’Espluga hi hagi un grup de grallers amb ganes de fer història. I és que en l'actualitat l'Escola Amateur de Gralla i Percussió de l'Associació Cultural Grallers de l'Espluga, ubicada a les instal·lació de l'Escola Municipal de Música, al Casal de l'Espluga, compta amb 30 alumnes i 5 monitors que formen a joves d'entre 8 i 20 anys en la tècnica de la gralla i la percussió. De fet, les places d'aquesta escola amateur són limitades, i de moment, estan totes plenes. Pel que fa a les actuacions, el grup s'ha convertit en un element tradicional en la majoria de festivitats de la vila i de la comarca. Al llarg de l'any realitza una trentena d'actuacions tant a l'Espluga de Francolí, com a municipis de l'entorn, i d'arreu de Catalunya.  


Referències documentals:
Xavier Güell
Josep Prats
Arxiu de l'Associació Cultural Grallers de l'Espluga