Si has arribat al cim i acabes jugant a la Regional Preferent de les Illes Canàries arrastrant els collons per la gespa diumenge rere diumenge, només tens tres possibilitats: no tens cap tipus de vergonya, estàs molt enamorat del futbol o estàs enganxat a alguna cosa i necessites pasta. Cadascú que esculli l’opció pertinent a l’acabar de llegir el text.
Javi De Pedro era un bon jugador de futbol i “home-de-casa”, l’antirodamón. Va culminar 11 temporades amb la Reial Societat, amb dues lligues memorables (un any tercers, un cop segons) i amb el plaer d’haver participat en una Champions. La titularitat al Mundial de Corea (Espanya eliminada a quarts, per variar) l’any 2002 va ser el cim (...)
Depèn de quina edat tingueu no sabeu ni de qui us parlo, però Ronnie Ekelund, en l’època daurada del Dream Team de Cruyff, era una gran promesa. “La” gran promesa, ja es deia que era el nou Laudrup. Va arribar a can Barça el 1992, amb 20 anys, i després de tenir menys oportunitats que l’Ezquerro, va acabar deixant el club el 1994, havent jugat 33 minuts de glòria a primera divisió.
I aquí comença la seva irregular i peculiar trajectòria. D’entrada al Southampton del mític Matthew Le Tissier (“Ekelund és el millor jugador amb qui he estat mai”) fa (...)
Denilson de Oliveira Araújo actualment té 30 anys i està arrastrant-se per la lliga de futbol dels Estats Units, fent bicicletes a la seva ombra a l’estadi del FC Dallas, el Pizza Hut Park. El nou Garrincha, aquell qui va costar una fortuna a Don Manué amb un contracte de només 10 anys, un dels “xupons” més grans de les últimes dècades, està escalfant banqueta en una lliga de baix nivell. El seu periple a la lliga espanyola (6 temporades amb el Betis, 12 gols) va deixar molt que desitjar, amb un descens a segona inclòs, i coincidint (...)
Us enrecordeu de l’Okunowo? Un jove nigerià que Van Gaal feu jugar breument amb el Barça? L’equip de Rodamons League ha investigat el fosc periple posterior d’aquest jugador, arribant a una conclusió: Van Gaal era (i és) un soca. Ho veiem:
Havent jugat amb la sub-17 nigeriana com a centrecampista el jove Oku va passar una prova i Fan Jal el va fitxar. A l’any següent ja era precipitadament al primer equip. Va participar en 21 partits oficials aconseguint una estadística increïblement desastrosa per ser al Barça: 8 victòries, 5 empats i 8 derrotes!!! (...)
Qui se’n recorda avui en dia d’en Toni Soldevilla? Aquell matusser i dur central de l’Espanyol (bé, com tots els centrals de l’Espanyol) que tingué certs problemes “de salut” que la premsa silencià però tothom va acabar rumorejant? El seu periple post-perico l’ha convertit en un rodamón -de moment- sense sort. En la temporada 2005/06 marxà al Parma, on no va arribar ni a debutar. Canvià d’aires al mercat d’hivern: a segona, Poli Ejido, 7 partits jugats i al carrer. A l’estiu 2006 estigué a prova a l’Ipswich Town: rebutjat, però acabà fitxant per un dels grans... de Xipre, clar, l’Apollon Limassol. Al cap (...)
Carmen Iglesias, historiadora que ens porta al desastre intel·lectual
Coses que passen
Les notícies que no surten al TN
Un avi es desperta enmig del seu propi velatori (+)
L'agenda alternativa
escrit per Intel·lectual Punk
Dilluns 11 de febrer: Actuació al Palau de la Música del Masrampinyo dels mítics conjunts Barón Rojo i Obús en el marc de l’ esperada gira Geriátrico Metálico. En acabar el concert, el conegut mitòman del rock Jordi Tardà sortejarà la dentadura postissa del guitarrista del grup Carlos De Castro
Catalunya ja mai no serà uniforme, si és que mai ho ha estat. Els darrers tres o quatre segles la nostra porció del Mediterrani ha viscut un període de continuïtat cultural. La llengua, la raça, la (...)
No em sembla encertada la definició que un diari en llengua catalana ha fet de l'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del premi Ramon Llull d'enguany. El titular era aquest: "L'escriptora (...)
Qui deia allò "d'any nou, vida nova"? Fos qui fos es va equivocar, si més no amb RENFE perquè continua amb els seus retards habituals. La única diferència és que des de fa un temps (...)
La meva àvia em deia quan sempre em repetia en les meves queixes infantils, que semblava que entonés "la cançó de l'enfadós". Actualment, sembla que siguin els adults qui la (...)
Rodamons del futbol 
Si has arribat al cim i acabes jugant a la Regional Preferent de les Illes Canàries arrastrant els collons per la gespa diumenge rere diumenge, només tens tres possibilitats: no tens cap tipus de vergonya, estàs molt enamorat del futbol o estàs enganxat a alguna cosa i necessites pasta. Cadascú que esculli l’opció pertinent a l’acabar de llegir el text.
Depèn de quina edat tingueu no sabeu ni de qui us parlo, però Ronnie Ekelund, en l’època daurada del Dream Team de Cruyff, era una gran promesa. “La” gran promesa, ja es deia que era el nou Laudrup. Va arribar a can Barça el 1992, amb 20 anys, i després de tenir menys oportunitats que l’Ezquerro, va acabar deixant el club el 1994, havent jugat 33 minuts de glòria a primera divisió.
Denilson de Oliveira Araújo actualment té 30 anys i està arrastrant-se per la lliga de futbol dels Estats Units, fent bicicletes a la seva ombra a l’estadi del FC Dallas, el Pizza Hut Park. El nou Garrincha, aquell qui va costar una fortuna a Don Manué amb un contracte de només 10 anys, un dels “xupons” més grans de les últimes dècades, està escalfant banqueta en una lliga de baix nivell. 
Qui se’n recorda avui en dia d’en Toni Soldevilla? Aquell matusser i dur central de l’Espanyol (bé, com tots els centrals de l’Espanyol) que tingué certs problemes “de salut” que la premsa silencià però tothom va acabar rumorejant? El seu periple post-perico l’ha convertit en un rodamón -de moment- sense sort. En la temporada 2005/06 marxà al Parma, on no va arribar ni a debutar. Canvià d’aires al mercat d’hivern: a segona, Poli Ejido, 7 partits jugats i al carrer. A l’estiu 2006 estigué a prova a l’Ipswich Town: rebutjat, però acabà fitxant per un dels grans... de Xipre, clar, l’Apollon Limassol. Al cap (...)
Catalunya ja mai no serà uniforme, si és que mai ho ha estat. Els darrers tres o quatre segles la nostra porció del Mediterrani ha viscut un període de continuïtat cultural. La llengua, la raça, la (...)
No em sembla encertada la definició que un diari en llengua catalana ha fet de l'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del premi Ramon Llull d'enguany. El titular era aquest: "L'escriptora (...)
Qui deia allò "d'any nou, vida nova"? Fos qui fos es va equivocar, si més no amb RENFE perquè continua amb els seus retards habituals. La única diferència és que des de fa un temps (...)
La meva àvia em deia quan sempre em repetia en les meves queixes infantils, que semblava que entonés "la cançó de l'enfadós". Actualment, sembla que siguin els adults qui la (...)
I jo que començava a creure que era cert! Clar, dos esdeveniments d’aqueixa magnitud en tan sols uns dies de diferència donaven a (...)
