El cicle Godard de la Filmoteca de Catalunya arriba a la seva fi. Després de jornades d’incomprensió, la societat catalana podrà assistir a les últimes obres de Jean-Luc Godard com ara “Malauradament per mi” (1993) o“JLG/JLG autoretrat de desembre” (1995). L’opinió dels erudits de la incomprensió és que el millor de la seva carrera com a director és l’última etapa on no pots estar més de cinc minuts entenent un diàleg.
Les cares del públic en sortir de la sala de la Filmoteca (Avinguda Sarrià, 33) són tot un poema: alguns mostren un ostentós somriure de… “ho he entès tot, m’he llegit (...)
La societat catalana ha quedat commocionada després de l’estrena de The Nanny Diaries, “Diari d’una cangur”, i és que ja ho diuen: valen més dos melons que dos carretons (a la catalana). La Plataforma contra la Guerra ha oblidat ja la visita de la Scarlett a les tropes iankis a l’Iraq i ha assistit en massa a l’estrena de The Nanny Diaries.
D’altra banda, les protestes s’han centralitzat en l’Associació d’Estacions d’Esquí de Catalunya que reclamen que s’aturi la projecció del film als cinemes perquè les temperatures estan pujant i la neu es fon. Els científics donen gràcies (...)
El cinema és un espai on hi pot passar de tot. Però de TOT. “He vist coses que vosaltres no creuríeu” com deia aquell dels cabells blancs. I és que l’altre dia em vaig trobar a un noi que, assegut a la seva butaca, menjava el seu entrepà de pernil i treia el seu iogurt natural amb bifidus actiu i el seu sobret de sucre amb la seva cullereta, de postres. També he vist a gent roncant enmig d’una escena d’acció pura i dura, o a d’altres que deien que els havien enganyat i marxaven tot indignats (una bona inversió). N’he vist que es feien el seu porret a les files del darrere, i fins i tot a alguns que no es podien contenir i es magrejaven sota els seïents. També he assistit (...)
Sense haver vist l'Orfanato, i amb ganes de poder-ho fer en breu, dues idees acaparen el meu cap. D’una banda, el fet que al cartell de promoció de la peli ja hi veiem el típic “elegida como representante de España en los Oscar 2007” amb la petita diferència que “ÒSCAR 2007” és en majúscules… i l’altra part de la frase en minúscules. És a dir… que ja hi tornem a ser, que si al cartell de la teva peli no hi posa Óscar, malament. Per començar, si et dius Òscar de nom i ets director de cinema, has triomfat: posa-ho ben gros i veuràs com ven la cosa. Una altra opció és que tinguis algun amic, conegut, germà de la germanastra del fill bastard del Dustin Hoffman, i ho posis al cartell, aniria més o menys així: del fill del guanyador de dos òscars Dustin Hoffman. (...)
Sou dels que mireu el Barça amb prismàtics per la tele dels veïns per no pagar? Teniu un telescopi preparat per veure com la veïna es dutxa? Creieu que un dels vostres veïns és un assassí i l’espieu tot el dia esperant el moment en què es delati? Doncs si practiqueu aquest esport a diari, us sentireu identificats amb en Kale, el protagonista de Disturbia, una còpia mal feta de La Ventana indiscreta de Hitchcock. Amb D.J Caruso a la direcció (The Salton Sea, Vidas Ajenas, Apostando al límite), la fórmula de reconvertir clàssics del cinema en pel·lícules per adolescents es fa encara més evident. Els pròxims títols seran Ben-Hur ambientada en un Institut del Bronx, Casablanca en un viatge de (...)
Ara que ja hem tornat a la rutina, i pel matí ens adormim al metro com de costum… ve una pregunta obligada: heu fet un interrail i us han tret els ulls? Heu anat de vacances a un paradís exòtic i us han tret el fetge? Us heu despertat de sobte, i us faltava una cama? Ara sou esquerrans perquè algú s’ha endut la vostra mà dreta? Tot això i més ho podeu contestar als comentaris, però si heu vist Hosteli la seva continuació, i Turistas(quina còpia més dolenta) sabreu del què estic parlant. De fet, diuen els contactes d’AT, que el nombre de visites a Eslovàquia han disminuït, després de l’estrena el 2005 de Hostel, i de la segona part el 2007 (...)
Carmen Iglesias, historiadora que ens porta al desastre intel·lectual
Coses que passen
Les notícies que no surten al TN
Un avi es desperta enmig del seu propi velatori (+)
L'agenda alternativa
escrit per Intel·lectual Punk
Dilluns 11 de febrer: Actuació al Palau de la Música del Masrampinyo dels mítics conjunts Barón Rojo i Obús en el marc de l’ esperada gira Geriátrico Metálico. En acabar el concert, el conegut mitòman del rock Jordi Tardà sortejarà la dentadura postissa del guitarrista del grup Carlos De Castro
Catalunya ja mai no serà uniforme, si és que mai ho ha estat. Els darrers tres o quatre segles la nostra porció del Mediterrani ha viscut un període de continuïtat cultural. La llengua, la raça, la (...)
No em sembla encertada la definició que un diari en llengua catalana ha fet de l'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del premi Ramon Llull d'enguany. El titular era aquest: "L'escriptora (...)
Qui deia allò "d'any nou, vida nova"? Fos qui fos es va equivocar, si més no amb RENFE perquè continua amb els seus retards habituals. La única diferència és que des de fa un temps (...)
La meva àvia em deia quan sempre em repetia en les meves queixes infantils, que semblava que entonés "la cançó de l'enfadós". Actualment, sembla que siguin els adults qui la (...)
Culturitz'AT 
El cicle Godard de 
La societat catalana ha quedat commocionada després de l’estrena de 
El cinema és un espai on hi pot passar de tot. Però de TOT. “He vist coses que vosaltres no creuríeu” com deia aquell dels cabells blancs. I és que l’altre dia em vaig trobar a un noi que, assegut a la seva butaca, menjava el seu entrepà de pernil i treia el seu iogurt natural amb bifidus actiu i el seu sobret de sucre amb la seva cullereta, de postres. També he vist a gent roncant enmig d’una escena d’acció pura i dura, o a d’altres que deien que els havien enganyat i marxaven tot indignats (una bona inversió). N’he vist que es feien el seu porret a les files del darrere, i fins i tot a alguns que no es podien contenir i es magrejaven sota els seïents. També he assistit (...)
Sense haver vist 
Sou dels que mireu el Barça amb prismàtics per la tele dels veïns per no pagar? Teniu un telescopi preparat per veure com la veïna es dutxa? Creieu que un dels vostres veïns és un assassí i l’espieu tot el dia esperant el moment en què es delati? Doncs si practiqueu aquest esport a diari, us sentireu identificats amb en Kale, el protagonista de Disturbia, una còpia mal feta de La Ventana indiscreta de Hitchcock.
Catalunya ja mai no serà uniforme, si és que mai ho ha estat. Els darrers tres o quatre segles la nostra porció del Mediterrani ha viscut un període de continuïtat cultural. La llengua, la raça, la (...)
No em sembla encertada la definició que un diari en llengua catalana ha fet de l'escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del premi Ramon Llull d'enguany. El titular era aquest: "L'escriptora (...)
Qui deia allò "d'any nou, vida nova"? Fos qui fos es va equivocar, si més no amb RENFE perquè continua amb els seus retards habituals. La única diferència és que des de fa un temps (...)
La meva àvia em deia quan sempre em repetia en les meves queixes infantils, que semblava que entonés "la cançó de l'enfadós". Actualment, sembla que siguin els adults qui la (...)
I jo que començava a creure que era cert! Clar, dos esdeveniments d’aqueixa magnitud en tan sols uns dies de diferència donaven a (...)
