Resolució del Comitè Central del PCPC i dels CJC-JCPC.
19 de gener de 2008.
Castellano
L’any 1985 es despenalitzava l’avortament a l’estat espanyol, notícia que feia tremolar la hipocresia de la “bona” societat i de l’església catòlica i que, en el fons no era sinó un pegat davant la demanda social de legalitzar una pràctica que ja es venia realitzant de forma clandestina i a l’estranger.
La llei tenia un caràcter clarament restrictiu, donat que només contemplava tres supòsits pels quals la dona podia sotmetre’s a una interrupció de l’embaràs: que sigui necessari per evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica, que l’embaràs sigui conseqüència d’un fet constitutiu de delicte de violació, o que es presumeixi que el fetus naixerà amb greus tares físiques o psíquiques; sempre limitant a un plaço diferent cada un dels supòsits, fet que ha creat una situació de precarietat legal per als professionals que efectuen les intervencions.
A més, la llei contemplava una altra limitació més important, és a dir, el dret a la objecció de consciència dels metges alhora de practicar la intervenció; mitjançant aquesta clàusula qualsevol metge pot negar-se a realitzar-la; com si la resta de treballadors assalariats puguéssim dir-li a l’empresa que no fem una determinada feina degut a la nostra consciència. Aquesta mesura ha creat una situació en què la majoria de les dones han d’anar a clíniques privades i pagar la intervenció de les seves butxaques, donat que pocs són els hospitals públics que la realitzen, i ha propiciat l’aparició d’un munt de clíniques privades i, en definitiva, un negoci.
Tant la pròpia llei com la seva aplicació pràctica, segueixen impedint la dona a decidir lliurement sobre el seu cos i a exercir el seu dret a decidir quan i com vol exercir la maternitat; la societat patriarcal, consustancial al sistema en què vivim, segueix sense reconèixer drets bàsics de les dones.
La hipocresia de la dreta, sobretot del PP i de la jerarquia de l’església catòlica, empenyada segons ells en defensar la família i la vida, xoca amb la seva història i la seva pràctica, la creuada iniciada per Benedicte XVI, Joseph Ratzinger quan era membre de les joventuts hitlerianes, entra clarament en contradicció quan, per altra banda, no condemna les atrocitats comeses per l’església catòlica en les seves creuades d’evangelització o en el seu paper en la lluita contra les hordes roges durant la Guerra Civil espanyola.
Els i les comunistes del PCPC exigim, no només un canvi legal que permeti despenalitzar tots els casos d’avortament, sinó que els poders públics garantitzin que sigui de forma gratuïta, a càrrec de la sanitat pública; així mateix, denunciem la campanya anti-avortista que en aquests moments es produeix a l’estat espanyol i que es correspon amb els interessos més retrògrads i reaccionaris de la dreta pseudo-feixista.
EL ABORTO ES UN DERECHO
Resolución del Comité Central del PCPC y de los CJC-JCPC.
19 de enero de 2008.
En 1985 se despenalizaba el aborto en el estado español, noticia que hacia temblar la hipocresía de la buena sociedad y de la iglesia católica, y que en el fondo no era sino un parche, ante la demanda social de legalizar una práctica que se venia realizando, de forma clandestina o en el extranjero.
La ley tenía un carácter claramente restrictivo, puesto que sólo contemplaba tres supuestos, en los cuales la mujer podía someterse a una interrupción del embarazo: que sea necesario para evitar un grave peligro para la vida o la salud física o psíquica, que el embarazo sea consecuencia de un hecho constitutivo de delito de violación, o que se presuma que el feto habrá de nacer con graves taras físicas o psíquicas; siempre limitado los supuestos a un plazo distinto para cada uno de los supuestos, que ha creado una situación de precariedad legal para los profesionales que efectúan las intervenciones.
Además la ley contemplaba otra limitación más importante, es decir, el derecho a la objeción de conciencia de los médicos a la hora de practicar la intervención, mediante esta clausula cualquier médico se puede negar a realizarla; como si el resto de trabajadores asalariados pudiéramos decirle a la empresa, que no hacemos determinado trabajo debido a nuestra conciencia; esta medida ha creado una situación donde la mayoría de las mujeres tienen que acudir a clínicas privadas y pagar la intervención de su bolsillo, puesto que pocos son los hospitales públicos que la realicen, y que ha propiciado la aparición de un sin fin de clínicas privadas, y un pingüe negocio.
Tanto la propia ley, como su aplicación práctica, siguen impidiendo a la mujer decidir libremente sobre su cuerpo, y su derecho a decidir cuando y como quiere ejercer la maternidad, la sociedad patriarcal, consustancial al sistema en que vivimos, sigue sin reconocer derechos básicos de las mujeres.
La hipocresía de la derecha, sobre todo del PP y de la jerarquía de la iglesia católica, empeñada según ellos en defender la familia y la vida, choca con sus historia y su práctica, la cruzada empezada por Benedicto XVI, Joseph Ratzinger cuando era miembro de las juventudes hitlerianas, entra claramente en contradicción, cuando por otra parte, no condena las atrocidades cometidas por la iglesia católica, en sus cruzadas de evangelización, o en su papel en la lucha contra la hordas rojas en la guerra civil española.
Los y las comunistas del PCPC exigimos, no sólo un cambio legal que permita despenalizar todos los casos de aborto, sino que los poderes públicos garanticen que sea de forma gratuita, a cargo de la sanidad pública; asimismo denunciamos la campaña anti-abortista, que en estos momentos se produce en el estado español, y que se corresponde con los intereses más retrógrados y reaccionarios de la derecha pseudo-fascista.
Portada
