Partit Comunista del Poble de Catalunya

Nosaltres Sols-Bandera Negra

El col.lectiu d´opinió Nosaltres Sols-Bandera Negra vol manifestar:

-Que davant les properes eleccions a les Corts de Madrid i avaluada la situació política-econòmica i social del nostre poble votarem a favor de l´Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Comunista del Poble de Catalunya.

- El nostre vol és circumstancial i no implica cap compromís amb les esmentades formacions.

- Malgrat les deficiències d´aquestes formacions en l´àmbit d´ofensiva per la representació dels interessos dels catalans i les catalanes, nosaltres com a separatistes i en la lluita per la llibertat global considerem dipositar, ara, la nostra confiança en la persona de J. Tardà d´ERC i/o el vot testimonial del PCPC.

LA PERVERSITAT SOCIAL DEL NEOLIBERALISME

Castellano

El retard d’Espanya en el desenvolupament social respecte a la resta de països d’Europa més avançats, per desgràcia per nosaltres, és un fenomen històric i insuperable fins el moment. Fa més de 30 anys pensàvem, els d’esquerra, que aquest injust problema desapareixeria amb l’extinció de la dictadura franquista; però això no va ser així, la oligarquia de l’antic règim i la oligarquia social-liberal van introduir el bipartidisme inspirades totes dues en el model neoliberal, que els sindicats i la resta de partits del sistema van acceptar a través de polítiques de concertació, en la perspectiva de l’abandonament de la lluita de classes i en la pretensió del desarmament ideològic de la classe obrera.

El resultat actual d’això és que mentre que en Espanya a la despesa pública se li dedica en l’actualitat al voltant d’un 40% del Producte Interior Brut (PIB), en Alemanya i França arriba al 50%. La menor despesa de l’Estat de capital públic redueix el volum dels seus serveis socials o la despesa de les principals funcions, com la sanitat i la educació. També va en detriment de les infraestructures del transport ferroviari per a la mobilitat de les persones i en el desenvolupament de la economia de tot el país.

El mateix es pot dir sobre la falta de vivenda pública per a poder accedir a aquest ben social, i igualment als serveis educatius i a les despeses assistencials a les que fa pocs anys en Espanya es dedicava un reduït 20% del PIB, mentrestant en altres països d’Europa era del 28%, 29% i el 31%, aquest últim concretament en Suècia.

Independentment del baix poder adquisitiu de la immensa majoria de les pensions, tenim uns percentatges de fam en les pensions de viudetat i en les anomenades no contributives. La llei de dependència, a part de ser ineficaç per la seva manca de recolzament real a la família, es troba en tan lent desenvolupament que ni tan sols es nota la seva existència a pesar de la propaganda de que va ser objecte. La sanitat pública amb llistes d’espera exasperants i la inaccessibilitat dels pobres als geriàtrics, i igualment dels nens a les escoles bressol per a que les parelles joves puguin mantenir el seu lloc de treball.

Aquesta cruel realitat, que en el nostre país agrupa a 8 milions de persones per sota del llindar de la pobresa, no se solucionarà per mitjà de les falses promeses electorals dels partits del sistema, la màxima expressió dels quals la sustenten tant el PP com el PSOE, ni aquests la resoldran mai. Un partit d’extrema dreta com el PP que presenta un responsable per a la economia, com ho és Manuel Pizarro, ex especulador borsari d’Endesa, i un PSOE que pretén donar continuïtat en el mateix ofici a un Pedro Solbes, integrant de la Trilateral; per naturalesa, ambdós partits son incapaços d’avançar positivament en el compromís social.

Contràriament, anuncien retallades de la recaptació fiscal i inclús devolucions ja descomptades de l’IRPF en base a un hipotètic superàvit de l’Estat, quan el deute del sector públic s‘eleva a 360.000 milions d’euros i els interessos d’aquestos generen 16.000 milions d’euros anuals; el PP aprofita la subhasta per anunciar les rebaixes de l‘IRPF als que cobren per sota dels 60.000 euros. Anuncien promeses noves quan encara estan pendents les escasses mesures aprovades en el 2004, com la negociació de l’Estatut de Catalunya. I prometen coses sense quantificar el que costa cada proposta ni de on sortiran els recursos per portar-les a terme.

Davant d’aquesta situació els comunistes ens reafirmem en la màxima: “socialisme o barbàrie”.

LA PERVERSIDAD SOCIAL DEL NEOLIBERALISMO

El retraso de España en desarrollo social respecto de los países de Europa más adelantados, por desgracia para nosotros, es un fenómeno histórico e insuperable hasta el momento. Hace más de 30 años pensábamos, los de izquierdas, que este injusto problema desaparecería con la extinción de la dictadura franquista; eso no fue así, la oligarquía del antiguo régimen y la oligarquía social-liberal introdujeron el bipartidismo inspiradas ambas en el modelo neoliberal, que los sindicatos y resto de partidos del sistema aceptaron mediante políticas de concertación, en la perspectiva del abandono de la lucha de clases y en la pretensión del desarme ideológico de la clase obrera.

El resultado actual de ello es que mientras que en España al gasto público se le dedica en la actualidad alrededor del 40% del Producto Interior Bruto (PIB), en Alemania y Francia llega al 50%. El menor gasto del Estado de capital público reduce el volumen de sus servicios sociales o gasto de las principales funciones, como la sanidad y la educación. También va en detrimento de las infraestructuras del transporte ferroviario para la movilidad de las personas y en el desarrollo de la economía de todo el país.

Lo mismo podemos decir sobre la falta de vivienda pública para poder acceder a este bien social, e igualmente a los servicios educativo y a los gastos asistenciales a los que hace unos pocos años en España se dedicaba un escaso 20% del PIB, mientras que en otros países de Europa era del 28%, 29% y el 31%, este último concretamente en Suecia.

Independientemente del bajo poder adquisitivo de la inmensa mayoría de las pensiones, tenemos los porcentajes de hambre de las pensiones de viudedad y de las llamadas no contributivas. La ley de dependencia, aparte de ser ineficaz por su falta de apoyo real a la familia, se halla en tan lento desarrollo que ni siquiera se nota su existencia a pesar de la propaganda de que fue objeto. La sanidad pública con listas de espera exasperantes y la inaccesibilidad de los pobres a las geriatrías, e igualmente de los niños a las guarderías para que los matrimonios jóvenes puedan efectuar su trabajo.

Esta cruel realidad, que en nuestro país agrupa a 8 millones de personas por debajo del umbral de la pobreza, no se solventará por medio de las falsas promesas electorales de los partidos del sistema, cuya máxima expresión la sustentan tanto el PP como el PSOE, ni éstos la resolverán nunca. Un partido de extrema derecha como el PP que presenta un responsable para la economía, de la calaña de Manuel Pizarro, ex especulador bursátil de Endesa, y un PSOE que pretende dar continuidad en el mismo oficio a un Pedro Solbes, integrante de la Trilateral; por naturaleza, ambos partidos son incapaces de avanzar positivamente en el compromiso social.

Por el contrario, anuncian recortes de la recaudación fiscal e incluso devoluciones ya descontadas del IRPF en base a un hipotético superávit del Estado, cuando la deuda del sector público se eleva a 360.000 millones de euros y los intereses de estos generan 16.000 millones de euros anuales; el PP aprovecha la subasta para anunciar rebajas del IRPF a los que cobran por encima de los 60.000 euros. Anuncian promesas nuevas cuando aún están pendientes las escasas medidas aprobadas en el 2004, cuando la negociación del Estatut de Catalunya. Y prometen cosas sin cuantificar lo que vale cada propuesta ni de donde tendrán recursos para llevarlas a cabo.
Ante esto los comunistas nos reafirmamos en la máxima: “socialismo o barbarie”.

LA SITUACIÓ DE LA JOVENTUT

Castellano

El sistema capitalista és el principal culpable dels problemes que avui en dia té la joventut. El cas de l’educació no és tan sols que històricament ha estat un dels serveis més desatesos per l’estat espanyol sinó que a més ara se sumen les reformes impulsades per la Unió Europea. El Pla de Bolonya, junt amb la Llei Orgànica de Universitats, ens endinsarà en la següent legislatura en un canvi de model universitari que donarà lloc a un increment desmesurat de les matrícules, una el•litització de l’educació superior amb filtres econòmics, la incapacitat de treballar i estudiar al mateix temps i continuar amb la política de privatització de l’educació.

Aquesta reforma es tan important pel desenvolupament del capitalisme, per la destrucció i privatització dels serveis públics i per l’enriquiment de les grans empreses europees a llarg termini que ha estat completament apartada de la farsa política a la que estem acostumats i evidentment no serà un tema de campanya dels grans partits del sistema, tan de dretes com d’esquerres. El motiu d’això és que cap dels partits amb representació s’oposa a aquest fet degut a que son tots gestors d’aquells que s’enriquiran amb la reforma.

Aquells joves que no estudien tenen un panorama pitjor. La grandíssima majoria dels treballadors son temporals amb contactes de dies o setmanes i amb condicions precàries, amb salaris d’alguns centenars d’euros. Sense drets laborals de cap tipus degut a la por de ser acomiadats són l’exemple més clar de la veritable faceta del capital. L’explotació a la que son sotmesos la majoria de joves dóna, junt als immigrants, una ma d’obra a la que el empresari li treu una quantiosa beneficis.

El problema de la precarietat laboral, sumat als preus especulatius dels pisos, ha provocat en els últims anys que els joves s’emancipin cada cop a edats més avançades. Les mesures adoptades pel govern del PSOE només pretenen mantenir els actuals preus especulatius i regalar part dels nostres impostos als empresaris de la construcció i la banca.

El desenvolupar un oci saludable i lliure d’interessos consumistes és realment difícil per la joventut en un món on tot ha de comportar un benefici per l’empresari. Així els joves són incapaços de practicar esport donat que els camps i parcs públics es troben sota l’especulació salvatge, s’impulsa un tipus de festes basades en la massificació de discoteques on es promou l’alienació cultural, el masclisme i les drogues; mentrestant es posen traves a les activitats populars i s’imposen lleis “contra el incivisme".

La repressió per part de la classe dirigent a aquells que s’hi oposen és una reacció que desgraciadament sempre s’ha donat. A Catalunya el sistema és especialment repressiu contra moviments socials juvenils, okupes o organitzacions polítiques antisistema. No hem de fer gaire memòria com el govern de la Generalitat, amb Saura com a responsable d’interior, ha reprimit amb la duresa del franquisme a joves manifestants okupes o antifeixistes. Un altre exemple també es dóna en el cas basc i la repressió del moviment juvenil d’aquesta nació. El cas de repressió més extrema es la que fa el sistema per mitjà de les organitzacions neonazis que actuen impunement per l’Estat Espanyol. La tolerància, i fins i tot el suport que reben aquests assassins per part del sistema és una de les facetes més negres que adopta el capitalisme en la seva lluita contra la resposta juvenil popular.

LA SITUACIÓN DE LA JUVENTUD

El sistema capitalista es el principal culpable de los problemas que hoy en día tiene la juventud. En el caso de la educación no es tan sólo que históricamente ha sido uno de los servicios más desatendidos por el estado español sino que además ahora se suman las reformas impulsadas por la UE. El Plan de Boloña, junto con la Ley Orgánica de Universidades, nos introducirá –para la siguiente legislatura- en un cambio de modelo universitario que dará lugar a un incremento desmesurado de las matriculas, la elitización de la educación superior con filtros económicos, la incapacidad de trabajar y estudiar al mismo tiempo y continuar con la política de privatización de la educación.

Esta reforma es tan importante para el desarrollo del capitalismo, para la destrucción y privatización de los servicios públicos i para el enriquecimiento de las grandes empresas europeas a largo plazo que ha sido completamente apartada de la farsa política a la que estamos acostumbrados i, evidentemente, no será un tema de campaña electoral de los partidos mayoritarios del sistema, tanto de derechas como de izquierdas. El motivo de esto es que ninguno de los partidos con representación se opone a este hecho debido a que todos son gestores de aquellos que se enriquecerán con la reforma.

Aquellos jóvenes que, debido al rotundo fracaso escolar no sigan estudiando tienen un panorama todavía peor. La gran mayoría de los trabajadores son temporales con contratos de días y semanas y con condiciones precarias, con salarios de unos cientos de euros. Sin derechos laborales de ningún tipo debido al miedo de ser despedidos, son el ejemplo más claro de la verdadera cara del capital. La explotación a la que son sometidos la mayoría de jóvenes aporta, junto a los emigrantes, una mano de obra a la que el empresario extrae grandes beneficios.

El problema de la precariedad laboral, sumado a los precios especulativos de los pisos, ha provocado en los últimos años que los jóvenes se emancipen cada vez a edades más avanzadas. Las medidas adoptadas por el gobierno del PSOE sólo pretenden mantener los actuales precios especulativos y regalar parte de nuestros impuestos a los empresarios de la construcción y la banca.

Desarrollar un ocio saludable y libre de intereses consumistas es realmente difícil para la juventud en un mundo en el que todo tiene que comportar beneficio para el empresario. Así, los jóvenes son incapaces de practicar deporte, pues los campos y parques públicos se encuentran bajo la especulación salvaje, se impulsa un tipo de fiestas basadas en la masificación de discotecas donde se promueve la alienación cultural, el machismo y las drogas; mientras se ponen trabas a las actividades populares i se imponen leyes “contra el incivismo”.

La represión por parte de la clase dirigente a aquellos que se le oponen es una reacción que desgraciadamente siempre se ha dado. En Catalunya el sistema es especialmente represivo contra movimientos sociales juveniles, okupas u organizaciones políticas antisistema. No hay que hacer mucha memoria sobre como el gobierno de la Generalitat, con Saura como responsable de interior, ha reprimido con la dureza del franquismo a jóvenes manifestantes okupas o antifascistas. Otro ejemplo es el caso vasco y la represión del movimiento juvenil de esta nación. El caso de represión más extrema es el que ejerce el sistema por medio de las organizaciones neonazis que actúan impunemente en el estado español. La tolerancia, e incluso el apoyo que reciben estos asesinos por parte del sistema es una de las facetas más negras que adopta el capitalismo en su lucha contra la respuesta juvenil popular.

VIDEO ELECTORAL DEL PCPE

Video electoral del PCPE para las elecciones generales 2008

ACTE DE RENOVACIÓ DE CARNETS 2008

El dissabte 16 es celebro l'acte de renovació de carnets 2008, l'acte va comptar amb la intervenció del secretari general del PCPC el camarada Miguel Guerrero, i de l'Albert Camarasa responsable polític dels CJC-JCPC, a continuació es va procedir al lliurament dels carnets als camarades, donat la benvinguda al partit als nous camarades que s'han donat d'alta durant el 2007, a l'acabo hi va haver un petit refrigeri.

En els temps actuals per als comunistes catalans, adquireix major importància política la reafirmació de compromís comunista, de lluita per una societat més justa pel socialisme, el compromís de no renunciar als principis del marxisme-leninisme, inherents a la nostra essència com a partit comunista.

ACTO DE RENOVACIÓN DE CARNETS 2008
El sábado 16 se celebro el acto de renovación de carnets 2008, el acto contó con la intervención del secretario general del PCPC el camarada Miguel Guerrero, y del Albert Camarasa responsable político de los CJC-JCPC, a continuación se procedió a la entrega de los carnets a los camaradas, dado la bienvenida al partido a los nuevos camaradas que se han dado de alta durante el 2007, al termino hubo un pequeño refrigerio.

En los tiempos actuales para los comunistas catalanes, adquiere mayor importancia política la reafirmación de compromiso comunista, de lucha por una sociedad más justa por el socialismo, el compromiso de no renunciar a los principios del marxismo-leninismo, inherentes a nuestra esencia como partido comunista.

SUPORT A LA MANIFESTACIÓ D'AMPOSTA?

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) davant la convocatòria de manifestació del dia 16 de Febrer a la ciutat d’Amposta vol comentar a la ciutadania de les Terres de l’Ebre:

Que es necessari que la població de les Terres de L’Ebre s’uneixi per defensar el territori.

Que els politics de Barcelona i de Madrid tenen de tindre’ns en compte.

Que el llistat que porta la papereta verda, nomes es una cortina de fum. Les veritables questions que ens han de preocupa son: la manca de treball ben remunerat per a tots, preus justos que s’ajusten als costos de producció per als sectors agricols, ganader i pesquer, que els preus dels pisos s’ajusten al nostre poder adquisitiu perque els nostres fills i puguen tindre acces, una sanitat publica de qualitat que acabe en les llarges cues d’espera, una educació per als nostres fills publica, laica i gratuita al cent per cent, unes pensions dignes per als autonomos i els treballadors del camp, una politica mig ambiental que tingue en conte els interessos del poble i no els de les grans companyies petroleres, armamentistiques, nuclears o automovilistiques, ect, ect, ..

Les revindicacions que parlen de les tradicions de les Terres de l’Ebre, per ara no han sigut prohibides sinó regulades per un govern que porta governant dos legislatures seguides.

Les revindicacions que parlen de demanar millores: algunes pareixen bones, però altres no es veuen massa clares per al poble en general.

Cal preguntar-se qui hi ha darrera de la manifestació? Pode que hague gent en bona fe, pero fa massa tuf de CiU i PP, que son partits politics legals, i que per tant, perquè organitzen una manifestació i s’amagan-se darrera d’una cosa tan heterogenea?

Les millores que calen a les Terres d’Ebre no necessitem que les tutele la dreta. Ja que és per culpa de la dreta que governa Europa, que s’apliquen estes mesures tan antipopulars mitjançant els govern de torn de cada país.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) nomes vol dir que la gent de les Terres de l’Ebre necessita que els politics que volen fer campanya electoral, que pressenten el seu programa electoral i que el compleixen i que es deixen de demagògia barata i de manipulació dels sentiments del poble

EL PCPC ES PRESENTA EN LES QUATRE CIRCUMSCRIPCIONS CATALANES

Declaració del Comitè Executiu del PCPC.
Castellano

Una vegada publicades les llistes electorals en el BOE, i després dels problemes que hem tingut amb les juntes electorals provincials de Tarragona, i sobre de Barcelona que arribo a qüestionar fins a la validesa jurídica de l'anagrama del partit, les llistes són definitives.

Denunciar l'actitud de les juntes electorals, en teoria neutrals, així com del Registre General del Partits Polítics, dependent del Ministeri de l'Interior, contra el nostre partit i contra el PCPE, ja que els problemes no només n'hi hem tinguts a Catalunya, sinó que tant a Castella com a les Canàries el PCPE ha tingut problemes, en l'últim cas, la llista no ha estat proclamada.

Per això, valorem positivament que ens puguem presentar a les eleccions en les quatre circumscripcions catalanes, tant al congrés com al senat, fent ressaltar l'esforç dels militants del partit, i d'aquells amics i amigues que han volgut participar en les nostres candidatures.

Una vegada publicades les candidatures constatem que som l'única candidatura comunista, per això fem una crida a tots aquells treballadors i treballadores que s'assegui comunistes, a recolzar la nostra candidatura, per sobre de les diferències.

EL PCPC SE PRESENTA EN LAS CUATRO CIRCUNSCRIPCIONES CATALANAS

Declaración del Comité Ejecutivo del PCPC

Una vez publicadas las listas electorales en el BOE, y después de los problemas que hemos tenido con las juntas electorales provinciales de Tarragona, y sobre de Barcelona que llego a cuestionar hasta la validez jurídica del anagrama del partido, las listas son definitivas.

Denunciar la actitud de las juntas electorales, en teoría neutrales, así como del Registro General del Partidos Políticos, dependiente del Ministerio del Interior, contra nuestro partido y contra el PCPE, puesto que los problemas no sólo los hemos tenidos en Catalunya, sino que tanto en Castilla como en Canarias el PCPE ha tenido problemas, en el último caso, la lista no ha sido proclamada.

Por ello, valoramos positivamente que nos podamos presentar a las elecciones en las cuatro circunscripciones catalanas, tanto al congreso como al senado, resaltando el esfuerzo de los militantes del partido, y de aquellos amigos y amigas que han querido participar en nuestras candidaturas.

Una vez publicadas las candidaturas constatamos que somos la única candidatura comunista, por eso hacemos un llamamiento a todos aquellos trabajadores y trabajadoras que se siente comunistas, a apoyar nuestra candidatura, por encima de las diferencias.

LA UTILITZACIÓ DEL CATALÀ EN LA DENOMINACIÓ DE LA CANDIDATURA

Declaració del Comité Executiu del PCPC.

Castellano

El PCPC es presenta en les quatre circumscripcions catalanes, tant al Senat com al Congrés dels Diputats, quan el dia 6 es van publicar les llistes provisionals, les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona, van publicar el nom del partit en castellà.

El representant electoral de la nostra candidatura, comandament sengles escrits a les respectives juntes, sol•licitant que es solucionés l'error, publicant les llistes definitives en català:

"Junta Electoral Provincial de Tarragona"

SOL•LICITA:
Prenguin en consideració publicar definitivament les nostres candidatures amb el nom en català, PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA, altrament sol•licitem la seva publicació amb la denominació en castellà.

"Junta Electoral Provincial de Barcelona"

Quant al nom de la candidatura no és correcte, tant per al Congrés dels Diputats com per al Senat, ja que apareix sota la denominació de PARTIT COMUNISTA DEL POBLE CATALUNYA, fent constar que el nom amb què oficialment aquesta inscrit en el Registre de Partits Polític de Ministeri d'Interior, és de PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA, així mateix volem manifestar que no entenem que el nom aparegui en castellà, ja que:

a) El partit només existeix a Catalunya.

b) Segons la legislació el català és llengua oficial a Catalunya, per tant hauria de ser indiferent el seu ús.

c) Sense que hi hagués canvi en la legislació, ni en la denominació del partit, aquesta Junta Electoral Provincial, va acceptar i va publicar en les eleccions el Parlament de Catalunya del 2006 i en les Eleccions Locals de 2007, el nostre nom en català PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA, pel qual no entenem el canvi d'actitud respecte a l'idioma de la denominació de la candidatura.

d) En les mateixes condicions, altres Juntes Electorals Provincials no han tingut cap problema en acceptar l'ús del català en la denominació de la candidatura.

Per això sol•licitem que prenguin en consideració publicar definitivament les nostres candidatures amb el nom en català, PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA, altrament s'inclogués el nom complet amb el DE CATALUNYA.

Sent de moment contestats per la Junta Electoral Provincial de Tarragona, en els següents termes:

“Se da cuenta del escrito presentado por el representante del Partido Comunista del Pueblo de Catalunya, en el sentido de solicitar la proclamación de la candidatura con el nombre en catalán, y la Junta acuerda no dar lugar a ello por cuanto no consta inscrito dicho partido en el Registro de Partidos Políticos del Ministerio del Interior con denominaciones múltiples”.

Els que pensem és un atropellament a l'ús del català, i al costat dels problemes haguts pels camarades de Castella, també quant a la denominació, creiem que és una actitud clarament antidemocràtica, i un caprici a què les juntes electorals ens tenen acostumats, en els diferents processos electorals.

LA UTILIZACIÓN DEL CATALÁN EN LA DENOMINACIÓN DE LA CANDIDATURA

El PCPC se presenta en las cuatro circunscripciones catalanas, tanto al Senado como al Congreso de los Diputados, cuando el día 6 se publicaron las listas provisionales, las juntas electorales provinciales de Barcelona y Tarragona, publicaron el nombre del partido en castellano.

El representante electoral de nuestra candidatura, mando sendos escritos a las respectivas juntas, solicitando que se subsanara el error, publicando las listas definitivas en catalán:

“Junta Electoral Provincial de Tarragona”

SOLICITA:
Tomen en consideración publicar definitivamente nuestras candidaturas con el nombre en catalán, PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA, de lo contrario solicitamos su publicación con la denominación en castellano.

“Junta Electoral Provincial de Barcelona”

En cuanto al nombre de la candidatura no es correcto, tanto para el Congreso de los Diputados como para el Senado, puesto que aparece bajo la denominación de PARTIDO COMUNISTA DEL PUEBLO CATALUNYA, haciendo constar que el nombre con que oficialmente esta inscrito en el Registro de Partidos Político de Ministerio de Interior, es de PARTIDO COMUNISTA DEL PUEBLO DE CATALUNYA, así mismo queremos manifestar que no entendemos que el nombre aparezca en castellano, dado que:

a) El partido sólo existe en Catalunya.

b) Según la legislación el catalán es lengua oficial en Catalunya, por lo tanto debería ser indistinto su uso.

c) Sin que hubiera cambio en la legislación, ni en la denominación del partido, esta Junta Electoral Provincial, aceptó y publicó en las elecciones al Parlament de Catalunya del 2006 y en las Elecciones Locales de 2007, nuestro nombre en catalán PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA, por lo cual no entendemos el cambio de actitud con respecto al idioma de la denominación de la candidatura.

d) En las mismas condiciones, otras Juntas Electorales Provinciales no han tenido ningún problema en aceptar el uso del catalán en la denominación de la candidatura.

Por ello solicitamos que tomen en consideración publicar definitivamente nuestras candidaturas con el nombre en catalán, PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA, de lo contrario se incluyera el nombre completo con el DE CATALUNYA.

Siendo de momento contestados por la Junta Electoral Provincial de Tarragona, en los siguientes términos:

“Se da cuenta del escrito presentado por el representante del Partido Comunista del Pueblo de Catalunya, en el sentido de solicitar la proclamación de la candidatura con el nombre en catalán, y la Junta acuerda no dar lugar a ello por cuanto no consta inscrito dicho partido en el Registro de Partidos Políticos del Ministerio del Interior con denominaciones múltiples”.

Los que pensamos es un atropello al uso del catalán, y junto a los problemas habidos por los camaradas de Castilla, también en cuanto a la denominación, creemos que es una actitud claramente antidemocrática, y un capricho al que las juntas electorales nos tienen acostumbrados, en los distintos procesos electorales.

Recolzament electoral de Lleida Treballadora al PCPC

Lleida a 29 de gener de 2008

Lleida Treballadora ha decidit donar suport electoral a la candidatura del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) a les Terres de Ponent. Els motius d´aquesta decisió són el següents:

1) Lleida Treballadora és una jove plataforma política local que des de postulats clarament d´esquerres i anticapitalistes defensa els drets de les clases populars i especialment de la classe treballadora lleidatana. En els 11 mesos d´existència hem anat fent propostes, accions, etc per tal d´enfortir la nostra organització i al mateix temps crear un clima propici per facilitar la unitat de les diverses organitzacions de l´esquerra transformadora, plataformes veinals, organitzacions d´inmigrants, etc.

2) Justifiquem el nostre suport al PCPC perquè des del primer dia va fer un compromís de treball unitari. Va renunciar a presentar una candidatura com a PCPC a les passades eleccions locals donant tot el suport i el protagonisme a Lleida Treballadora. Després de les eleccions locals el PCPC ha seguit abocant totes les energies per enfortir Lleida Treballadora com una plataforma reivindicativa que entèn que sense la unitat dels anticapitalistes i de l, esquerra revolucionària no serà possible portar la veu de la classe treballadora a la Paeria.

3) El PCPC és l´únic partit que presenta un programa polític encaminat cap al socialisme a diferència d´alguns altres partits "autoanomenats d´esquerra "que estant donant suport i munició al sistema capitalista, basat en l´explotació humana i en la destrucció del medi ambient. En aquest sentit i pel seu treball insubornable és just que Lleida Treballadora (L.T) donem suport al Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC).

LLEIDA TREBALLADORA

ACTE DE SOLIDARITAT AMB LA KSM

Intervenció del Camarada President de la KSM (Joventut Comunista Txeca), en l'acte celebrat el 29 de gener a les Cotxeres de Sants de Barcelona, organitzat pels CJC-JCPC i els Joves Comunistes.