Opina sobre Catalunya, noticies de Catalunya i de la societat civil catalana
Envia TU mateix les notícies, opinions, queixes, propostes, suggeriments... tot sobre Catalunya. El Wiki de la gent de Catalunya. I ara també pots pujar Videos de Youtube
El 9 de març, dos camps diferents del moviment sobiranista van exhibir quines son les seves forces actuals. Per un cantó, el sobiranisme civil es va mobilitzar sota la crida de Sobirania i Progrés i de la Plataforma pel Dret de Decidir per tal de recollir massivament signatures en defensa del dret de decidir. La mobilització, tot i la censura de la Junta Electoral, se saldà amb un èxit. Un altre èxit que el sobiranisme civil pot sumar als de les manifestacions del 18 de febrer de 2006 o de l'1 de desembre de 2007. Per contra, els partits que d'alguna manera son sobiranistes o contenen una part important de militància sobiranista es van estancar o van patir un retrocés important. Els triomfadors de la nit del 9 de març a Catalunya foren precisament els dos partits més clarament unionistes del Principat: el PSC i el PP (malgrat els seus minsos resultats, el fet és que foren millors que els de 2004).
Article publicat al diari Avui, divendres 29 de febrer de 2008
Una gran diferència entre Catalunya i Escòcia és que Espanya no és el Regne Unit. Entre altres raons, això és així perquè els anglesos mai van renunciar a la seva nacionalitat per esdevenir britànics. És a dir, no van fer com els castellans, que van esquarterar la seva nació, Castella, per esdevenir regions espanyoles. I en aquest sentit, conservar la seva identitat, als anglesos, els ha permès mantenir una relació saludable amb els seus veïns d'Estat. Per aquest motiu, la proposta independentista escocesa no aixeca reaccions viscerals entre els anglesos. I és que una Escòcia independent podria fragmentar el Regne Unit, però no pas la seva nació, Anglaterra. A la Península la reacció és molt diferent.
Alfons López Tena és l’autor d’un best-seller, Catalunya sota Espanya, i fa contínues xerrades on un públic abundant sol quedar bocabadat. Fins ara el costum era: a) queixar-se de la nostra situació; b) apel·lar al sentit nacional de la gent sense saber com fer-ho; c) fer propostes de partit, per tal que, des d’uns pocs escons, s’esgarrapin cosetes; d) fer pedagogia a Espanya perquè ens comprenguin; e) centrar-se en la llengua i en la cultura com a únic recer; f) fer discursos abrandats per la independència sense assenyalar com arribar-hi.
Després d´haver estudiat en una universitat presencial com és la UAB, veig la UOC com una gran estafa.
He vist com a cada assignatura: la majoria de tutors són uns incompetents, que la documentació que es dona és pèssima i que de pro-programari lliure en tenen poc.
Aprovecho la campaña electoral para poner de manifiesto la falsedad e hipocresía de la clase política en temas como el medio ambiente. Los Ayuntamientos se vanaglorian de sus políticas ambientales y de sensibilización y mientras por la puerta de detrás tiran sus basuras al sitio más cómodo.
José Montilla, el hippie que abandonó la utopía para aproximarse al poder
Cantaba al amor y a la paz y tenía sueños, como los jóvenes de su época. El tiempo lo llevaría a convertirse en un burócrata influyente, en uno de los hombres fuertes de Cataluña. Una biografía no autorizada escrita por Jordi Buch Oliver cuenta cómo fue que José Montilla abandonó su utopía hippie para dejarse seducir por el erotismo de la política.
Voldria comentar que ahir a la Fira la Vic hi havia un espai on hi havia una exposició de rapinyaires (voltors, falcons i ducs).
La meva sorpresa va ser quan em vaig adonar de que qualsevol persona es podia apropar als animals.
El 9 de març, dos camps diferents del moviment sobiranista van exhibir quines son les seves forces actuals. Per un cantó, el sobiranisme civil es va mobilitzar sota la crida de Sobirania i Progrés i de la Plataforma pel Dret de Decidir per tal de recollir massivament signatures en defensa del dret de decidir. La mobilització, tot i la censura de la Junta Electoral, se saldà amb un èxit. Un altre èxit que el sobiranisme civil pot sumar als de les manifestacions del 18 de febrer de 2006 o de l'1 de desembre de 2007. Per contra, els partits que d'alguna manera son sobiranistes o contenen una part important de militància sobiranista es van estancar o van patir un retrocés important. Els triomfadors de la nit del 9 de març a Catalunya foren precisament els dos partits més clarament unionistes del Principat: el PSC i el PP (malgrat els seus minsos resultats, el fet és que foren millors que els de 2004).
