Opina sobre Catalunya, noticies de Catalunya i de la societat civil catalana

M'ho heu escoltat dir i ho heu llegit en més d'una ocasió: "a vegades, no fer res és fer molt". És per aquest motiu que durant un llarg temps aquest diari ha estat inactiu. Motius molts i cap a la vegada, però sens dubte que fer un KIT-KAT, sempre és positiu.Ara que ja tinc els calaixos ordenats, us puc dir que ja estic activa, fins i tot podríem dir que hiperactiva. M'explico. A partir d'avui he dividit els meus diaris en dos. El Diari de la Mar, serà un espai dedicat exclusivament a aquelles coses personals, sensacions, vivències, música, llibres, viatges etc etc...

Potser toca dir alguna cosa sobre el partit de futbol d’abans d’ahir, tal vegada la anestèsia social més efectiva d’aquests dies. Les comparacions de vegades són odioses però més val que siguem ben conscients d’allò que tenim entre mans.

Resulta que em vull comprar unes sabates però ara mateix no tinc prou diners per pagar-les. O potser és que tinc altres prioritats de despesa. O tal vegada no són unes sabates, potser allò que m’agradaria és poder-me canviar la caldera de la calefacció, o la televisió que ja té uns quants anys. O ara que anem de cara a l’estiu, comprar-me una americana de lli. O fer un vol en globus aerostàtic, o anar a sopar al Restaurant Hispània. Tant se val. Però si el govern ajuda al meu veí a comprar-se un cotxe, jo vull que m’ajudi a mi a comprar-me unes sabates.

CRIDA AL POBLE CATALA!
CAL FER UN ACTE DE SOBIRANIA !PLANTEM-NOS ! DIGUEM PROU!

El Tribunal Constitucional té pendent des de fa molt més temps del que seria raonable la publicació de la sentencia sobre els diferents recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya. Potser cal recordar que aquesta llei orgànica va ser aprovada per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya, per la majoria absoluta del Congreso de los Diputados de España i per la majoria absoluta dels catalans que van anar a votar en el corresponent referèndum. Però la llei diu que amb això no n’hi ha prou, que tot aquest llarg procés democràtic no és suficient.

Davant la sentencia de l’Audiència Nacional que confirma que la piscina okupada pel Pedro J, és d’ús públic reprodueixo l’article que el diputat Joan Tarda ha escrit en el seu bloc.

Els barcelonistes no hi caben de contents i d’il·lusionats. És com si es sentissin transportats en un núvol de cotó fluix, fins tocar el cel mentre els acompanya el só de la marxa triomfal.

El 26 de gener de 1939 les tropes de Franco són a les portes de Barcelona. Una riuada de gent pren el camí de l'exili. Entre aquesta multitud hi ha escriptors i intel·lectuals, artistes i homes de ciència. Gràcies al suport de diverses organitzacions passen els primers mesos en refugis al sud de França. D'altres, amb menys sort, van a parar als camps de concentració condicionats precàriament en erms i platges. Comença una aventura que obliga a prendre decisions, que es tradueixen en canvis radicals en la manera de viure. Europa es prepara per a la Segona Guerra Mundial.