"Pausa. Digues-li vacances" / "Break" -> The Berlin Chronicles

Festival de Curtmetratges de Dresden

Fa pocs dies es va celebrar a Dresden el 20è Festival de Curtmetratges. Tot i que no hi vaig poder anar em va tocar seguir-lo de prop per poder-ne informar. Vaig estar en contacte amb els organitzadors, que m'enviaven diàriament les notes de premsa. El cap de setmana passat el jurat va donar a conèixer els guanyadors; el premi ARTE se'l va endur un curt que porta per títol "La parabólica". De l'alacantí Xavi Sala, el podeu veure aquí, en el seu web.

Filmfest Dresden
A few days ago, a short film festival took place in Dresden. I could not attend it, but received daily the press releases so that I could inform about it to the audience. The prizes were given last weekend. One of them was for a guy from Alacant, Xavi Sala, and you can see it here, in his web site.

Colombo? Colom? Colón?

Charles J. Merrill és professor d'espanyol a la universitat Mount St. Mary's, als Estats Units. És expert en literatura catalana medieval i ha col·laborat amb el canal Discovery Channel. Aviat publicarà 'Solving the enigma of Colombus' origins', en què sosté que Colom era català, nascut en una família 'hostil a la dinastia que governava el seu país'. L'investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l'almirall.

L'origen de Colom és, efectivament, un enigma. La suposada procedència genovesa de l'almirall queda en entredit per dos motius:

1. no hi ha cap prova irrefutable que la demostri de manera incontestable, i

2. tampoc no n'hi ha cap que faci inviables teories sobre altres procedències, entre elles la catalana.
Al cap i a la fi, si hi ha qui dubta que l'home arribés realment a la lluna aquell juliol del 69, com no hem de dubtar de la procedència de Colom si no hi ha cap documentació, cap prova que la deixi clara? A més, la història l'escriuen sempre els guanyadors que, en aquella època i posteriors, no eren precisament catalans.

En teniu alguna opinió, d'aquest tema?

Colombo? Colom? Colón?

School children around the world are taught that Christopher Columbus was Italian, or, more precisely, a Genoese who sailed to the New World because the Spanish sovereigns gave him the money for the project. The idea that Columbus was Italian also fits well with some histories of the Renaissance, which hold that Italy was the birthplace of the Renaissance and that it spread from there.

But what if Columbus were born somewhere else? What if he were Catalan? Such a finding could have far-reaching implications for historical scholarship and for national identities. In fact, it could provide evidence for other historical theories which hold that Italy’s role in the Renaissance may be less prominent than previously thought.
These are some of the implications that stem from Professor Charles J. Merrill’s 40-year program of research to discover the origins of Columbus, the findings of which are summarized in this book. "There‘s no question that some of the proponents of the revisionist theories of Columbus’s origins have been moved by nationalism or other non-scholarly considerations," Merrill writes in the Introduction. "The best of the unofficial theories have been published in books and journals with minimal circulation, often in obscure languages, that take a good deal of effort to find and read. Having taken the trouble to find and read them, I propose briefly to rehearse those alternative theories ... then to give the standard, Italian version and explain ... the objections that have been made to it; and then to expound ... the thesis that I think is most likely to be the true one: namely, that Christopher Columbus was a Catalan, born in the principality of Catalonia, a member of a family hostile to the dynasty that ruled his country".

De Premis

Estimats amics presencials i virtuals,

Aquest escrit va adreçat, d'una banda, als qui en els últims temps heu tingut un record pel Berlin Chronicles o pel Quina mandra!, en forma de premi. El Dardo, concretament, m'ha arribat amb matasegells de quatre de les vostres cases; l'última, la d'en DooM.

L'he penjat a la banda lateral del blog, perquè en quedi constància pública de l'acceptació del guardó i del meu agraïment per haver-li estat atorgat o a l'un o a l'altre. Però he deixat de fer una cosa que potser és obligada en aquest món virtual: donar el premi, al seu torn, a cinc blogs més que consideri especials.
No ho he fet perquè, tal com ja va passar temps enrere, escollir cinc dels blogs que tinc linkats a la dreta del Berlin Chronicles (sota els títols "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" i "Aus dem Rest der Welt"), em resulta molt difícil. De fet em resulta impossible. Aquests links em duen als blogs on entro, si no cada dia... gairebé. Com podria triar-ne cinc, si són allà, justament, perquè són els que m'interessen? Em veig incapaç. És més, no vull triar. És com allò: qui t'estimes més, la mama o el papa? Coi, que no, que no vull triar! Així que ningú es prengui el meu no-post premiador com un menyspreu. Lluny d'això, estic molt agraït. Del premi atorgat en queda constància en el lateral de cada blog, on el penjo. Al seu torn, de qui al meu entendre es mereix un premi, en deixo constància gairebé diària en les lectures dels vostres blogs i, molts cops, els comentaris als vostres posts.
Un aplaudiment per tots nosaltres, per contribuir a remoure conciències, a reflexionar, a somriure o cabrejar-nos... per aportar uns altres punts de vista, diferents dels que ens aporten els poderosos mitjans.

Ah!, i visca Catalunya lliure! (perdó, perdó, que això ara no tocava, oi? :)

About prizes

I decided to write this post in response to the last prize either The Berlin Chronicles or Quina mandra! (What a bore!) have received. It is called Dardo, and the last (virtual, in this case) friend who has granted it to one of my blogs is DooM.

According to the "tradition", when you receive a prize you're supposed to give it to five other blogs that you consider especially interesting, for whatever reason. Well, I did not do it this time, and I don't think I'll do it in the future either. It's not that I do not appreciate getting the mention; it's only that, out of all of the blogs linked at the "Aus Katalonien", "Aus Deutschland" and "Aus dem Rest der Welt", at the right side of The Berlin Chronicles... how could I ever choose only five? No way, I can't. I don't want to, actually! They're there because they're the ones I visit almost daily, and where I leave my comments pretty often.

The prize can be seen at the side of each blog, as a prove of my acceptance of it and, of course, my gratefulness.

Thank you all for being there, for bringing up important, funny, sad, deep issues which lead us all, readers, review our points of view every day, and improve ourselves.

By the way, long live free Catalonia!! (oops, sorry, not the right time, right? :)

Polònia o Catalunya?

Foto: EFE

"És el primer govern de la història d'Espanya en el qual existeix un ministeri d'Igualtat, que encapçala la dona més jove de l'executiu, el primer en el què una dona es fa càrrec de la cartera de Defensa i el primer en el què hi ha més dones que homes". Són paraules del president del govern espanyol un cop donada a conèixer la composició del seu nou executiu. Li ha faltat acabar la frase dient alguna cosa com: "... i el primer en què una inepta integral repeteix càrrec. És la meva forma de fer públic el que penso de Catalunya i els seus problemes d'infrastructures".
D'acord que els "polacs" deuen estar encantats, amb això de la Maleni, però des d'un punt de vista seriós mantenir-la al capdavant del ministeri de Foment és tota una boutade. La seva ratificació és LA mostra, així, en majúscules, del que pensa Zapatero de Catalunya i alguns dels seus problemes més greus (rodalies, aeroport de Barcelona, alta velocitat...). Si al llarg de l'anterior legislatura la màscara de ZP va anar caient de forma paulatina, la present comença amb el president espanyol sortint a la palestra a pèl, con dos cojones, porque yo lo valgo! No només se la bufa el tema "Catalunya", és que ni tan sols li fa angúnia demostrar-ho. No està de més recordar que al capdavant del Congrés espanyol hi ha posat el Sr. Bono que, en qüestions territorials, igual que és membre del PSOE podria ser-ho del PP o del partit de la Rosa Díez. Ara, mantenir la Sra. Alvarez com a responsable del ministeri que gestiona les infrastructures és la màxima expressió del cashondeo. Afortunadament visc 1.700 km al nord dels Pirineus, així que la ferum de tot plegat només m'arriba d'esquitllada, via internet. No sé què n'han dit, d'això de la Sra. Alvarez, els del PSOE de Catalunya. Em jugo les garrofes, però, que continuen "fardant" de la influència que tenen sobre el PSOE d'Espanya. Amics del PSOE català, si tanta influència teniu després "d'haver contribuït de forma clara a la victòria socialista del 9 de març", ¿com és que hi ha tants ministres catalans ara... com fa tres mesos? I sobretot, ¿com és que Foment continua en mans de la inepta de la Sra. Alvarez i no se n'ha traspassat la responsabilitat, posem per cas, a un membre del vostre partit? Aquest sí que és un ministeri important pels interessos del nostre país, i no Defensa!

Afegitó d'última hora: les preguntes són retòriques, perquè la resposta la tenen els propis catalans des del vespre del 9.3.2008: el PSOE sap que en té prou de treure, poc abans de cada procés electoral, el fantasma del PP (compte, Caputxeta, que vindrà el llop!!) perquè milers de milers de catalans els votin a ells. Per tant, ¿perquè hauria d'arriscar-se a "desagradar" a les Espanyes, per exemple semblant pro-Catalunya, si l'amor dels catalans és incondicional? Em fot sentir-ho així, però com a poble sóm patètics.

English version

The president of the Spanish government, José Luis Rodríguez Zapatero, who was reelected after his Socialist Party won the elections one month ago, informed yesterday who will be the ministers of his second term in office. To the surprise of most Catalans (and very probably also many Spaniards), he decided that the person in charge of the Infrastructures Ministry will not be substituted. Her name, Magdalena Alvarez, was on the papers almost every day in the past months. Her ministry, and therefore herself, is responsible for the train service, for example, which has been repeatedly malfunctioning within the past maaany months. A crap service, something hard to believe. Not only thousands of workers have been arriving late to work and back home, for weeks; also the fast train line has suffered indescriptible delays and technical problems in its way to Barcelona. Not to talk about the tiny airport which, far from being a first-class facility for a city like Barcelona, is still a third-class infrastructure.

So, this disaster-woman will be, once again, responsible for such an important ministry. Which proves, with no trace of doubt, that president Zapatero doesn't care at all about Catalonia and the problems that the country has been facing lately... and will have to face, undoubtfully and unfortunatelly.

Estupidesa sense límits

Segueixo a distància els efectes de la persistent sequera que pateix Catalunya. Em sembla percebre un estat de nerviosisme, crec que no només a nivell polític, d'altra banda absolutament comprensible. La sequera no remet i ja s'han donat casos de denúncies per regar i per netejar amb aigua de rec.
Així les coses, mentre al nostre país comencen les bufetades per decidir si l'aigua s'ha de trasvassar, portar en vaixells, dessalar o demanar al cel, un increïble projecte segueix endavant: Gran Scala. Les dades bàsiques les vaig presentar en aquest post.
Sabent com sabem que el canvi climàtic ha de portar períodes d'escassetat d'aigua, especialment a la Península Ibèrica, resulta insultant i intolerable que el projecte Gran Scala segueixi sobre la taula dels terroristes especuladors que l'impulsen. I el més greu: amb el vist-i-plau de les autoritats polítiques competents!
Cal saber que aquest descomunal complex tindrà un impacte superior al d'una ciutat del tamany de Manresa o Sant Boi de Llobregat, que afecta espais protegits per la legislació ambiental europea (què espera la CE per dir-ne alguna cosa?!?), que les inversions planejades deriven, en definitiva, en un consum depredador d'aigua... en un territori ja avui desèrtic!
Per acabar de dibuixar una situació que sembla extreta d'una pel·lícula de Martínez Soria (per cert, nascut a Saragossa), l'Aragó acull enguany una Exposició Universal que du per lema Aigua i desenvolupament sostenible!!!

A l'estat nordamericà de Nevada hi ha Las Vegas. A més de ser una ciutat horrorosa és la "mussa" del projecte Gran Scala. L'alcalde d'aquell monstre deia, fa poc: "If necessary, Las Vegas will meet its water needs with the water that Southern California farmers use". Com Las Vegas, el complex Gran Scala s'ha de situar en una zona àrida, desèrtica i sense recursos. Per això, més enllà de les consideracions morals, que evidentment hi són, aquest problema no ho és només dels aragonesos, sino de tots els veïns i la resta del món.

Unlimited stupidity
Catalonia is living a long, tough period of drought. A water war is starting as politicians forbit the use of water for some purposes, such as watering plants or filling swimming-pools. It is a complicated situation which will only get worse if rain does not arrive soon.
The Iberian Peninsula is actually one of the areas in the world where, according to experts, the climate changes currently undergoing in the planet will have greatest effect. At this point, it is impossible to understand how can a project like Gran Scala be supported by any government. In this post I explained the main features of the project.
Such a complex will have an impact similar to that of a city with 100,000 inhabitants. Considering that the area chosen to develop the monster is... a desert!, with some parts protected by European environmental laws (what is the European Commission waiting to stop this madness?!?), how can this possible go on?
The most incredible part of this story is that Aragon, the territory where Gran Scala is to be built -if nobody stops it right away- will be organizing a World Exhibit this year, which motto is Water and Sustainable Development!!!

Las Vegas, in Nevada (US), is not only a horrible city but the mirror in which the project Gran Scala is looking itself at. According to its mayor, "If necessary, Las Vegas will meet its water needs with the water that Southern California farmers use". Just like Las Vegas, Gran Scala will be ("would have been", hopefully) located in an arid, desert area with no water resources. This is the reason why this is not only a problem of the people of Aragón, but also of all their neighbours and the rest of the world.

FITNA

Fitna = (فتنة) Mot àrab que expressa la idea d'un càstig de Déu als pecadors.
Fitna (2008) = títol d'una pel·lícula on un director neerlandès pretén mostrar la vinculació entre l'Al-Corà i la violència de grups com Al-Qaida.

Quin és el motiu que aquests últims anys enfronta la religió musulmana amb la resta del món? La resposta és simple: interpretació. La interpretació (interessada) que alguns fan de l'Al-Corà, segons la qual està justificat assassinar "infidels" (no musulmans); la mateixa interpretació interessada per la qual les dones han d'anar tapades de cap a peus; o no poden sortir al carrer si no van acompanyades; o no poden conduir cotxes; la mateixa interpretació per la qual els gais són penjats a la forca; o la que pretén justificar que Al-Andalus s'ha de recuperar, naturalment prèvia reconversió o eliminació dels actuals habitants de la zona.
"Fitna", la pel·lícula, no em sembla res de l'altre món. Fa una interpretació, tan interessada com la dels Bin Landens i companyia. Ofereix elements, dóna un missatge i que cadascú es munti la seva pròpia història.
Per mi, els qui s'erigeixen com a intèrprets "naturals" de l'Al-Corà són, ni més ni menys, els "inquisidors" dels nostres temps. Bin Laden i companyia són els Torquemada del segle XXI. Així de simple. Si els inquisidors de l'Edat Mitjana haguessin tingut telèfons mòbils, temporitzadors, haguessin pogut fer explotar trens o avions... ho haguessin fet tal com els inquisidors dels nostres temps ho fan. Tot s'hi val quan del que es tracta és d'imposar la teva religió (que vol dir imposar-te tu). És igual que siguis un ultra cristià com els inquisidors d'abans o un ultra musulmà com els inquisidors d'ara.

Som al segle XXI. Occident viu sota uns paràmetres que són producte de l'evolució del món en els últims segles: la revolució francesa, la industrial, l'evolució tecnològica... ens han portat on som avui. Amb mancances i virtuts, aquest és el nostre marc de comvivència. Aquest marc de convivència és incompatible amb una interpretació "inquisitòria" de l'Al-Corà.

Dit d'una altra manera: "nosaltres" vivim en un món, "ells" (els inquisidors) viuen en un altre. El problema és que compartim planeta.

Per mi aquesta és la pel·lícula dels fets. A partir d'aquí, "nosaltres" som els qui més haurem de posar de la nostra part perquè Martí Luter, la revolució francesa i la Il·lustració és el que ens ha portat on som. A "nosaltres", no a "ells".
Què cal fer? En realitat és senzill: posar-hi seny, que vol dir dues coses:
1. No caure en la temptació de creure's que "l'Islam és una amenaça" (ho és la interpretació dels inquisidors) o que "els musulmans ens volen mal" (ens el volen els "inquisidors")
2. Que els qui en tenen la capacitat posin totes les seves forces per acabar amb els inquisidors, si pot ser sense aprofitar l'ocasió per envair l'Orient Mitjà i part del llunyà.

Cal un Martí Luter islamista, o un Consell de Martí Luters, que revisi i actualitzi la interpretació de l'Al-Corà. Cal un Joan XXIII musulmà.

Ingredients per a una bona resolució del conflicte per la interpretació de l'Al-Corà:
1. Separar la "Inquisició" i els "inquisidors" de la religió musulmana en sí
2. Perseguir els "inquisidors" i acabar amb ells, perquè són una xacra per als propis musulmans i un perill per a tots.
3. Reformar, actualitzar la interpretació de l'Islam per fer-lo una religió compatible amb la Raó

FITNA
You have probably heard of (or seen) the film by a dutch director, where he gives his own interpretation of the Islam, according to the Al-Qaeda parameters. A mistake? Each of us is free to have an opinion about it. In any case, we're all surrounded by interpretations. Also Bin Laden and his guys interpretate the Coran and, according to it, act the way they do.

With regards this interpretation of the Coran, Al-Qaida as acting just like the inquisitors did in part of the Catholic world, especially in Spain, centuries ago. Exactly the same story: "the Bible (now Coran) says...", "the Bible (now Coran) shows...", and we decide accordingly. Just the same story. Leaving aside the fact that no one should make interpretations on his/her own benefit (which, on the other hand, is the story of our world), the attitude of these extreme islamists colides with the values of the western world. Martin Luther and the reform of the Christian church; the French & the Industrial revolutions... the Enlightenment! This is, as I understand it, the key of the problem. If we want to believe that Bin Laden and Al-Qaeda follow their deepest believes, then this proves that they live in one world and we live in a different one. Unfortunatelly, we share the same planet so a solution is to be found.

A reform inside the Islam is urgent. There are voices in the muslim world who claim that their religion is not for opression, is not for Yihad and all this bullsh*t. That's why a muslim Luther is necessary; also sort of an "Age of Enlightment" should reach those which interpretation of the Coran frontly collides with the freedom of the rest.

Horari d'estiu

Aquesta pròxima nit caldrà avançar una hora els rellotges: a les 2.00 haurem de posar les 3.00, encetant així l'horari d'estiu. A Berlin això vol dir que aquest diumenge el sol sortirà cap a les 6.45 del matí, i gaudirem de llum natural fins allà les 20.05 h.

Summer time

At 2AM next night we will have to move the hands of our watches one hour forward, to 3AM. We will be then in the summer time, which means that daylight will arrive in Berlin at about 6.45AM on Sunday, and we will enjoy natural light until ca. 8.05PM.

Morts evitables

Durant aquesta Setmana Santa, el número de morts a les carreteres catalanes ha estat el mateix que en les festes de Pasqua de l'any passat. En general sembla haver-hi una certa tendència a la disminució dels morts en accidents de trànsit, però ni de bon tros aquesta és destacada i, sovint, ni tan sols es produeix, com ha passat enguany.
Els organismes competents han provat de tot: carnet per punts; amenaça de presó per segons quines infraccions; reducció de la velocitat permesa a 80 km/h; a Catalunya, més radars que a cap altre lloc de l'estat; etc etc etc

Què passa, doncs, que al nostre país (i també al conjunt de l'estat) no sembla haver-hi manera d'evitar les morts en accidents de trànsit?
De factors n'hi ha molts: calçades en mal estat; deficient senyalització; protectors laterals insegurs pels motoristes; conductors de moto sense formació específica (allò que amb el carnet de cotxe pots portar moto de fins a X cilindrades; una enorme bestiesa, com aquella altra, la d'aquells vehicles que no requereixen carnet. Al·lucinant!); etc etc etc

En general, però, ningú sembla voler adonar-se o acceptar que gran part del problema rau en la mateixa "classe conductora". Conduir per Catalunya, i en general pels països del sud d'Europa (especialment Itàlia, com molts haureu constatat de primera mà), fa por. En fa si compares amb la conducció a llocs on la "cultura automobilística" és ben diferent, com al nord d'Europa. Vejam:
1. Quants conductors utilitzen sempre l'intermitent, a casa nostra? Si voleu saber-ho feu la prova més simple: observeu, mireu. L'intermitent es mor de fàstic, a Catalunya.
2. Quants conductors, circulant per una via ràpida, faciliten l'accés als qui s'hi incorporen pel carril d'acceleració? 1 de cada 1000? 1 de cada 999? A Catalunya, qui circula pel carril de la dreta no s'hi mou encara que s'aproximi al carril d'acceleració. Segueix el seu camí i els altres que esperin, amb la qual cosa obligarà els qui volen incorporar-se a fer-ho des de velocitat zero, cosa que suposa un perill per raons evidents.
3. Quants conductors respecten, en carreteres secundàries, les línies continues i discontinues a l'hora de fer avançaments? Molts, però moltíssims altres no. Per no parlar dels que no tenen en compte els canvis de rasant, per exemple. O, directament, els que se salten els màxims de velocitat en una carretera secundària, només perquè "el tram és recte i no hi ha ningú".

Cal exigir a les administracions que hi posin tot de la seva part per fer la conducció més segura. Això no vol dir farcir les carreteres de radars, mesura que en gran part prenen, n'estic convençut, per recaptar diners. Vol dir mantenir la xarxa viària en perfecte estat (l'asfaltat però també, importantíssim, la senyalització); vol dir ser coherents amb les limitacions de velocitat; vol dir també mantenir els conductors sempre informats de l'estat de la xarxa viària, per exemple, amb pantalles com les que hi ha a les rondes de Barcelona o en alguns punts de les autopistes; vol dir... ser més eficaços del que fins ara han demostrat ser uns i altres.

Molta gent creu que a Alemanya no hi ha limitació de velocitat a les autopistes. És fals, i tant que n'hi ha! El que passa és que la velocitat està limitada per trams, segons les condicions de la via. El conductor està obligat a fixar-se ben bé en els senyals, perquè tant s'entra en un tram limitat a <120> com se'n surt al cap d'una estona, i després de circular en un tram sense limitació, un nou senyal indica que ara cal reduir a <100>, fins que torna a acabar-se aquesta limitació... i fins a la propera.

Conduir a Alemanya, en general, resulta molt més relaxat que fer-ho a casa nostra. Suposo que passa el mateix als països escandinaus. En general, aquí els conductors entenen que no poden fer el que volen perquè no estan sols, cal pensar en els altres. Per això a Alemanya sí es facilita la incorporació a les autopistes; per això sí s'utilitzen els intermitents; per això els conductors no s'enganxen al cotxe del davant com passa tan sovint a casa nostra, amb el perill que això comporta; ...

Ja per acabar, des del punt de vista dels conductors són molts els mals hàbits a erradicar a casa nostra: d'entrada, cal prendre consciència que el cotxe és útil, però també una arma perillosa. No es tracta de fer apologia de la por; es tracta simplement de ser conscient del poder d'allò que tens entre mans. Ni més ni menys. Prémer l'accelerador... per guanyar què? Arribar 10 minuts abans? I per 10 minuts ens juguem la pell pròpia i dels altres, avançant on no cal, o corrent més del necessari, o procurant fer avançaments fins i tot quan no ho veiem clar? Per 10, 15 minuts? És ridícul. I potencialment mortal, això sí que és gros.

Els morts en carretera no baixaran a Catalunya (ni a l'estat) per més que Iniciativa es proposi baixar la velocitat a 15 km/h, ni que farceixin el país de radars per recaptar més i més calers. Els morts en carretera baixaran, a casa nostra, quan els conductors entenguin que un cotxe és una arma de doble fil. Mentrestant, seguirem assistint a la lamentable crònica dels diumenges en el TN, amb "l'informe del cap de setmana" dels morts en carretera. Lamentable.

Avoidable deaths
This article is related to the deaths on Catalan (and Spanish) roads and highways. Despite the measures that both governments have been introducing in these past few years (more radars, driving licenses with point system, reduction of the speed limitation amongst others), nothing seems to be good enough to aviod the death of hundreds on the roads. Responsibilities are to be observed in two ways:

On one side, the Administrations have not been able, so far, to improve the conditions for a good, safe driving. Most people have the impression that measures taken by the Administrations are only focused on getting money from drivers who speed up, for example, than to actually achieving the best, safest conditions for drivers.
On the other hand, many drivers do not realize how dangerous a car can be. Useful too, neddless to say, but also very dangerous. In Catalonia (and in Spain) most drivers simply do not use the light indicators, do not facilitate the access to highways to vehicles on the access lane, ... Not to talk of drivers overtaking in secondary roads, where visibility might not be good enough, thus putting into risk not only their lifes, but also those of people around.

Happy Easter

Lawyers should never ask a Mississippi grandma a question if they aren't prepared for the answer.

In a trial, a Southern small-town prosecuting attorney called his firstwitness, a grandmotherly, elderly woman to the stand. He approached her and asked,
'Mrs. Jones, do you know me?' She responded,
'Why, yes, I do know you, Mr. Williams. I've known you since you were a boy, and frankly, you've been a big disappointment to me. You lie, you cheat on your wife, and you manipulate people and talk about them behind their backs. You think you're a big shot when you haven't the brains to realize you'll never amount to anything more than a two-bit paper pusher. Yes, I know you.
'The lawyer was stunned. Not knowing what else to do, he pointed across the room and asked, 'Mrs. Jones, do you know the defense attorney?' She again replied,
'Why yes, I do. I've known Mr. Bradley since he was a youngster, too. He's lazy, bigoted, and he has a drinking problem. He can't build a normal relationship with anyone, and his law practice is one of the worst in the entire state. Not to mention he cheated on his wife with three different women. One of them was your wife. Yes, I know him.
'The defense attorney nearly died. The judge asked both counselors to approach the bench and, in a very quiet voice, said,
'If either of you idiots asks her if she knows me, I'll send you both to the electric chair.

Thanks, Katia, for your contribution!

SOS

Si hi ha algú a l'altra banda que de qüestions informàtiques en sàpiga una mica, potser em pot ajudar. La cosa és aquesta: visc a Alemanya però utilitzo un portàtil que em vaig comprar a Catalunya. Per això tinc un teclat amb "ç", per exemple, que no trobaria en un portàtil alemany. Però també per això mateix al teclat no hi apareix la "ß", una lletra que en català o castellà no és necessària però en alemany... sí. La pregunta que llenço al ciberespai, a risc de fer evident la meva estupidesa (ep!, només informàtica, òbviament :), és:
¿algú sap si es pot (i "com", si efectivament és possible) incorporar la "ß" a un teclat que no la té? És que cada cop que he d'utilitzar la lletra Beta he de fer copy-paste d'un text on en tinc una i això és cutre, cutre a matar. I lent.
Agrairé que la vostra resposta no vagi acompanyada de cap comentari del tipus: "no fotis, Ferran, que no saps com fer una cosa com aquesta". Danke!

SOS
Sorry, no English version this time!

Un acudit

La precampanya, la campanya i la digestió dels resultats electorals m'han deixat extenuat. Prou de política, per avui. Segur que molts de vosaltres m'enteneu perfectament perquè us sentiu de la mateixa manera. Així que avui faig una pausa política i penjo... un acudit!
A somriure, doncs, ara que ve el cap de setmana! De la pròxima candidata a la presidència del Govern català, la Chacón, ja en parlaré un altre dia (aitx!, que havia dit que la política, avui ni mencionar-la! :-)

Curs d'anglès en tres mòduls:

1. Bàsic
En català: Tres bruixes miren tres rellotges Swatch. Quina bruixa mira quin rellotge?
En anglès: Three witches watch three Swatch watches. Which witch watches which Swatch watch?

2. Avançat
En català: Tres bruixes travestides miren els botons de tres rellotges Swatch. Quina bruixa travestida mira els botons de quin rellotge Swatch?
En anglès: Three switched witches watch three Swatch watch switches. Which switched witch watches which Swatch watch switch?

3. Master
En català: Tres bruixes sueques travestides miren els botons de tres rellotges Swatch suïssos. Quina bruixa sueca travestida mira quin botó de quin rellotge Swatch suís?
En anglès: Three switched Swedisch witches watch three Swiss Swatch watch switches. Which switched Swedisch witch watches which Swiss Swatch watch switch?

A joke
I'm tired of politics. Need a break. These past months have been packed with proposals (this really is a joke, actually!), insults and all of the ingredients that Catalan and Spanish politics usually have. That's the reason why I'm leaving the political issues aside and post a joke. This is a supposed English course for Catalan-speakers. It doesn't make any sense the way round (English to Catalan) so just enjoy reading the English sentences. Laugh is an excellent way to get into the weekend, don't you think? :-)

Preguntes

Són quarts d'11 de la nit. Encara s'estan comptabilitzant paperetes, però en calent se m'acudeixen unes quantes coses:

1. ERC ha de repensar-se la seva estratègia de cap a peus.

2. CiU ha de repensar-se l'estratègia de cap a peus. Si tot i estar a l'oposició, on no hi ha desgast per raons evidents (el poder desgasta; no tenir-lo, no), són incapaços d'augmentar el suport, és que tenen un problema.

3. Les baralles constants, estúpides entre CiU i ERC perjudiquen tots dos partits i, per tant, la presència de dos partits clarament catalanistes al Congrés espanyol. ERC i CiU no poden batallar pel mateix espai (el nacionalista), sinó que s'han de desmarcar clarament com a partit (catalanista) d'esquerres i partit (catalanista) de dretes. Just el contrari del que estan fent des de fa anys.

4. Izquierda Unida ha de repensar-se la seva estratègia de cap a peus. Si un partit d'esquerres (d'esquerres de debò, vull dir; no una cosa descafeïnada com el PSOE) és incapaç de sumar més d'un parell o tres d'escons a tot l'estat, és que ho estan fent fatal.

5. El bipartidisme s'imposa a l'estat de manera clara. Justament el contrari del que està passant a Alemanya, on s'estan formant parlaments de 5 (cinc!) partits a tots els Lands on està havent-hi eleccions (regionals) aquest any. Malament per la democràcia.

A aquestes hores sembla clar que el PSOE guanya, que ERC s'ha enfonsat, CiU no aixeca cap i IU desapareix del Congrés (ERC també, amb grup propi).

Per cert, acabo d'escoltar en Carod fent una primera valoració dels resultats. Ha assumit els mals resultats d'ERC i ha parlat de la necessitat de reflexionar per saber perquè el partit ha perdut tant de suport. Aixo no ho fa tothom, com és públic i notori.

9.03.2008, 20h.: "Ha guanyat Catalunya". Fem-ho veritat!

Si pretenen donar-nos només dues opcions, de les quals una és dolenta i l'altra pitjor, cal ser prou freds i intel·ligents per triar la 'tercera via': ERC pels d'esquerres, CiU pels de dretes. Que no són cap meravella, cap d'aquests dos partits? Que potser ho és el PSOE, de meravellós? O el PP? Com a mínim, però, fent-ho millor o pitjor, aquelles dues forces no tenen les arrels a Castella, el país que sense miraments s'està fent gegant a còpia de fotre queixalades a Catalunya i als qui hi vivim (tot i que temporalment alguns siguem fora).
No podem evitar que el pròxim president del govern espanyol sigui o un senyor amb talante però unes penques que tomben d'esquena, o un altre directament tret del planeta Chiquitistan i posat a l'estat espanyol (que ja és mala sort!). Però sí podem fer que, com a mínim, estiguin agafats per allà on més mal fa, justament perquè facin el mínim mal possible a Catalunya i als qui hi vivim.

Gràcies a la Cris per pensar en el Quina mandra! i enviar-me la vinyeta!

Eta

Hi ha una cosa que m'emprenya tant com cada acció repugnant d'Eta: les declaracions, del PSOE i del PP, dient que l'estat de dret acabarà amb el terrorisme.
No veu la gent que ens estan aixecant la camisa, uns i altres? Fa 30 anys que hi ha democràcia a l'estat i fa 30 anys que, després de cada atemptat, uns i altres diuen el mateix. 30 anys!!
(Si algú té temptacions de dir que, sigui com sigui, no es pot posar a la mateixa cistella terroristes i polítics que s'ho estalviï. És evident, ja ho sé que no estem parlant del mateix).
Què esperen, però, per "acabar amb Eta" realment?
Quants morts més hi haurà fins que "l'estat de dret" acabi amb Eta'?
No cal dir el fàstic que em foten els assassins, però els polítics que van d'estadistes salvapàtries i fa 30 anys que són incapaços de trobar cap solució al problema no em semblen gens, gens dignes.
Ràbia, sento. Molta ràbia cap a uns i cap a altres. Que se'n vagis tots els indignes a la merda, tots, i ens deixin a la resta viure en pau.

Eta
The terrorists have just killed another person, a 42 y.o. former councillor from the Basque Country. Once again I feel this rage inside, not only because of the nasty action itself but also in relation with the two big Spanish politic parties: the Socialists (to which the victim belonged) and the Conservative.
Every time that a terrorist act kills someone, both parties say that the state will defeat terrorism, that terrorists will end up in jail and that democracy will defeat evel.
Spain recovered the democracy over 30 years ago. These politicians have therefore been saying so for 30 years. 30!
What are they waiting for, to make Eta disappear?
How many others will die before the state sends Eta to hell?
Needless to say how nasty the f*cking terrorists seem to me. But this lousy blablabla politicians should stop pulling our legs. Enough is enough!

Eleccions

Ja he votat. És el que té viure fora: o votes per correu (o a l'ambaixada) o et quedes fora de joc.
Parlant de votar, però, hi ha una qüestió que em sembla interessant comentar: per tal de poder complir amb el meu dret, el Ministerio corresponent em va enviar a casa un sobre que contenia 32 paperetes de sengles partits, més un sobre per les eleccions al Congrés, un altre pel Senat i alguna altra documentació. 32 paperetes. Per què els mitjans de comunicació restringeixen la informació a cinc partits, en el cas de Catalunya, i pràcticament a només dos en el cas de l'estat espanyol? Lleig. I poc democràtic, de fet.
Per això avui vinc disposat a fer una feina que hauria de fer el govern (el que sigui) i els mitjans tradicionals, no un ridícul blog que es llegeixen una desena de persones. Però bé, si ells no s'hi posen ens hi posem nosaltres, oi? Som-hi, doncs!

Partits que es presenten, per la circunscripció de Barcelona, a les eleccions del 9.03
(Els enumero amb l'ordre amb que m'han enviat les paperetes. Cadascun té un link al seu propi web)

1. Partido Popular
2. Convergència i Unió
3. Esquerra Republicana de Catalunya
4. Partit dels Socialistes de Catalunya
5. Els Verds - L'alternativa ecologista
6. Partido antitaurino contra el maltrato animal
7. Partit per Catalunya
8. Solidaridad y autogestión internacionalista
9. Partido comunista del pueblo de Catalunya
10. Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
11. Alianza Nacional
12. Els Verds - Los Verdes
13. Ciudadanos en blanco
14. Izquierda republicana - Partit republicà d'esquerra
15. Falange española de las J.O.N.S.
16. Partido de los pensionistas en acción
17. España 2000
18. Partit republicà català
19. Partit Humanista de Catalunya
20. Partido de las libertades civiles
21. Ciutadans - Partido de la ciudadania
22. Unión Progreso y Democracia
23. Partit carlí de Catalunya
24. Alternativa Española
25. Falange auténtica
26. Alternativa motor y deportes
27. Partit obrer socialista internacionalista
28. Escons insubmisos
29. Lluita internacionalista
30. Democracia nacional
31. Por un mundo más justo
32. Partit família i vida

Algun d'aquests partits, pel que he vist en el seu web, és dubtosament democràtic. N'hi ha un, per exemple, que parla de "nosotros" per una banda, i de "los demócratas" per una altra. Així com sona, sense cap vergonya, declarant-se directament fills del franquisme. Això no és antidemocràtic? Perquè ells es poden presentar i els bascos no? No serà perquè aquests estan "por la indivisible unidad de la patria", oi? Quan em dóna per pensar malament...

Elections
Once again, my post is related to the elections in Catalonia and Spain, next Sunday. I recently received at home an envelope containing the 32 papers (one for each party you can vote for), so that I could send my vote by post. Since I live in Berlin, either that or voting at the Spanish Embassy were my options if I wanted to take part i the process.
What I find surprising is that 32 parties can be voted, but only very few of them have the option to be known by the majority of possible voters. Except for five of them, the rest have no option to be shown in the media, unless of course they pay the ads themselves. This is the reason why I have made a listing of all 32 parties, and included the link to their web sites (above).

D de Debat

Dilluns van ser els senyors Zapatero i Rajoy, en una pantomima ridícula que es va anomenar "Debat" per no haver-s'hi de referir pel seu nom real, "casa de barrets". Aquest divendres han sigut els cinc candidats dels partits catalans presents al Congrés espanyol en, sí, en un debat.

Dilluns vaig aguantar menys d'una hora. Aquest divendres l'he vist sencer, de principi a final.

Dilluns passat el moderador, Sr. Campo Vidal, va estar absent. Rígid, també, perquè el format de la cosa no donava cap altra possibilitat. Per la seva banda, aquest divendres el moderador, Sr. Cuní, ha tornat a oblidar que ell és només un mitjancer, no un candidat més, i ha començat amb una "aparició estelar" de cinc minuts que es podia haver estalviat. Afortunadament, després el moderador s'ha moderat.
Dilluns passat, en gairebé una hora no vaig escoltar ni una sola proposta. Aquest divendres n'he escoltat unes quantes; suficients? no ho sé, però per comparació m'han semblat un munt.
Dilluns passat, en fi, dues persones a qui se'ls en fot què passi amb mi, els meus amics i familiars que viuen a Catalunya es van fotre els plats pels caps. Només van parlar de mi, els meus amics i familiars per dir que ens estimen molt (aha). Aquest divendres, amb més o menys encert, cinc candidats han parlat del que ens afecta a mi, als meus amics i familiars; d'ells, tres tenen els caps lluny, a Madrid, amb el que això representa. La resta, a Catalunya.

Entre els dos actors de dilluns i els cinc polítics d'ahir les diferències són gegantines. Alguns no ho voldran reconèixer, però la realitat és que de dilluns a divendres hi va una manera d'entendre la política; de la "casa de barrets" de dilluns al debat d'ahir hi va una forma de ser i de fer, la de les Espanyes amb els seus insults i les seves no-propostes i la que, tradicionalment, hi ha hagut a Catalunya, basada en el diàleg i l'escoltar-se l'un a l'altre.
El d'ahir no va ser, molt segurament, el debat ideal, però s'hi va apropar, sense cap mena de dubte, mil vegades més que la "casa de barrets" de dilluns. I fins i tot va resultar interessant.

D as in Debate

As I recently explained, there was a debate on television last Monday, where two of the candidates at the Spanish elections on March 9 took part. They were Mr. Zapatero, current PM, and Mr. Rajoy, leader of the conservative Popular Party. Actually, there was no such debate but a nasty interchange of insults and no proposals for the next term.

Yesterday, on the other hand, there was a debate, a real one this time, with five Catalan candidates. Three of them belong to Spanish parties, the other two to Catalan parties. The way the debate took place totally differed from the thing on Monday: there were proposals and, as important as that, the candidates listened to one another and had a democratic behaviour. I would say the same thing about the two "actors" last Monday.

This is in general terms the difference between the politics in Spain and in Catalonia.

Rectificació

Rectificar és de savis. En relació amb el post del passat dia 17, els amics dels "Pueblos de España" han agafat el tipex i han corregit totes les bestieses que l'AVUI, primer, i aquest blog entre molts d'altres, després, denunciavem setmanes enrere.
Aquesta és la informació que acaba de donar a conèixer l'AVUI:

La web 'Pueblos de España' rectifica i elimina la traducció castellana dels topònims catalans
San Feliz de Guijoles ja no existeix

La pàgina web Pueblos de España, nascuda amb la intenció de "crear un gran arxiu d'informació sobre la cultura dels nostres pobles", que fins no fa gaire utilitzava una peculiar traducció al castellà dels topònims catalans, ha rectificat i ha inclòs en els seus llistats els topònims oficials escrits en català tot i que amb alguns errors ortogràfics.Així doncs, els curiosos noms de San Feliz de Guijoles, Aguafría, la Puebla de Lillete o la Almendra de Mar han estat suprimits d'aquest portal i substituïts pels correctes Sant Feliu de Guíxols, la Pobla de Lillet i l'Ametlla de Mar.

Queda dit.

El "debat"

Zapatero a l'esquerra del monitor, Rajoy a la dreta. Durant l'hora que vaig suportar el debat, l'un es va dedicar a lloar totes les coses (totes bones, naturalment) que ha fet el govern espanyol en aquests quatre anys; l'altre, a tirar per terra totes les coses (totes horribles, per suposat) que ha fet el mateix govern durant la legislatura. Durant aquella hora, però, no vaig escoltar ni una sola proposta de cap dels dos candidats. Ni una de sola. Una autèntica presa de pèl.
Dues consideracions més:
1. Perquè només hi havia el cap d'un dels partits de l'oposició al Congrés espanyol? Perquè no es va convidar la resta de representants polítics: CiU, ERC, IU i companyia? Quina presa de pèl és aquesta? És que els catalans i espanyols només podem triar entre Zapatero i Rajoy? Perquè no ens van donar l'oportunitat d'escoltar altres veus?
2. Quina mena de debat és aquell on les intervencions estan tan apamades, tan controlades i tan estructurades que... no hi ha debat? Només hi havia un monòleg de l'un seguit d'un monòleg de l'altre.
Avui també he vist com a les seus socialistes celebraven la "contundent victòria" de Zapatero sobre Rajoy. Brindaven i reien. A la seu del PP, no cal dir-ho, el mateix: brindis, abraçades i alegria a dojo per celebrar com Rajoy "s'havia menjat" Zapatero.
Davant d'aquest panorama desolador -aquest és el punt veritablement important del post- espero que tothom faci, des de Catalunya, l'única cosa assenyada que podem fer: votar un partit català, que representi els interessos dels catalans i tingui el benestar dels ciutadans de Catalunya com a únic objectiu. Ho faran millor o pitjor, però és evident que alguna cosa més que "els altres", faran. ERC a l'esquerra, CiU a la dreta. Trieu i remeneu, però aquestes són les cireres que hi ha. La resta de fruites estan podrides. Dit d'una altra manera, viure a Catalunya i votar socialistes o populars em sembla tan estúpid com estar condemnat a mort i regalar-li al teu botxí una destral. És tonto.

PS: Ja sé que les comparacions són odioses, però porto prou temps a Berlin seguint la política alemanya com per poder afirmar, sense opció al dubte, que un "debat" entre Merkel i Beck (CDU i SPD), de la calanya de la cosa d'ahir, és impossible. Els fotrien a la presó només acabar, a tots dos, per estafa a gran escala.

The "debate"
There was a "debate", so to call it, last night, between two candidates at the Spanish elections next March 9: Zapatero, a socialist, current PM on one side; Rajoy, conservative, on the other. It was a pathetic example of what a debate should not be. I saw it for about one hour and within these 60 minutes not one single proposal was made by any of the two candidates. Not one single. They both spent their time either recalling how good his work had been these past 4 years, or how terrible for Spain the 4-year period had been.
But not only that: they both proclaim themselves as 100% democrats. Well, if they are, why did they not accept a debate in which ALL candidates could take part? Where were the representatives of other parties, such as CiU, ERC or IU?
In any case, it is obvious that voting either Zapatero's party (Socialist) or Rajoy's (Popular) is a pain in the ass for my country, Catalonia. Their interests are somewhere else, very probably in the central area of the Peninsula, where Madrid is. One is bad for the interests of the 7 Million people living in Catalonia; the other is even worse. So there's clearly only two options for Catalan voters: ERC if you're more leftist, CiU if you're more confortable at the right.

Rajoy dixit

"El PSOE ha hablado con ETA, con Esquerra Republicana y con Izquierda Unida, pero no ha hablado con la mayoría de los españoles".
Mentre sopo i em miro el TN (quina cosa, les tecnologies!), arriba la informació electoral. Rajoy ha estat avui a Burgos, una ciutat castellana, on ha dit la frase que podeu llegir aquí dalt. Com qui no vol la cosa, el màxim representant del partit feixista per excel·lència, de tota la Unió Europea, ha equiparat un grup terrorista, ETA, i dos partits democràtics, Esquerra i l'espanyol IU.
No tinc paraules, tot i que ja sabeu què en penso, del PP, especialment des de la majoria absoluta de 2000, quan l'Ansar, Acebes, Zaplana i companyia es devien fumar alguna cosa que ha acabat afectant l'enteniment de tots els responsables polítics d'aquell partit. Foten fàstic, molt de fàstic, i aquesta frase d'en Rajoy és una mostra més de la merda que traspúen.

Rajoy said
Mariano Rajoy is the asshole-candidate of the conservative Popular Party, and dreams about winning the elections in Catalonia and Spain next March 9 and, thus, replace José Luis Rodríguez Zapatero as PM. Most people in Catalonia know the leaders of that political party are kind of sick, specially since the absolute majority they obtained in the 2000 elections, after which former PM Aznar became nuts, and also did all of his colleagues at the party.
The candidate Rajoy was today in a Spanish city, Burgos, in a political meeting. The following sentence is of his own:
"The Socialist Party (of PM Zapatero) has spoken to ETA, Esquerra Republicana and Izquierda Unida, but has not spoken to a vast majority of Spaniards".
This is a perverse sentence, since it puts at a same level a terrorist organization, ETA, and two democratic parties: Esquerra Republicana (Catalan independentists) and spanish Izquierda Unida (at the left of the Socialists).
After I heard this nasty sentence I was speechless. Simply, I can't believe the PP is every day in a more extreme position. And also that it has the support of millions in Spain.