El gratuït que surt
els dimarts		  Edició núm. 143
 Qui Som | Contactar
 Tarifes | PDF Promocional

 » L'Opinió
 10 opinions de 53 
 pàgina 1 de 6 
Per C.A. Jordana
Ja som 100.000 alt penedesencs! Que si són pocs o molts? Parlem-ne… Menys que la ciutat de Reus o que Sitges a l'estiu. Pels qui defenseu la vegueria heu de saber que no arribem a una quarta part dels habitants del conjunt del Penedès. Pels que defenseu el Penedès i mireu una mica més enllà us recordo que l'Alt Penedès és la comarca amb la densitat més baixa de tota la regió metropolitana.
El conjunt del Penedès creix més que l'Alt Penedès. L'Alt Penedès creix més que Vilafranca. Vilafranca just hem arribat, en començar l'any, als 38.000 habitants. Només un 37% dels alt penedesencs. Un 10% del total dels penedesencs. Un de cada 200 catalans té la sort de viure a Vilafranca. D'aquests 38.000 habitants només un 34% han nascut a la mateixa Vilafranca i molts menys d'aquests tenen pares nascuts també a la vila…
I fixa't que encara ara hi ha qui creu i valora la condició de “vilafranquí de tota la vida” i que això el fa mereixedor de determinats privilegis. Aquests privilegis només són possibles en una determinada Vilafranca: la vila de rambla curta i de porxos baixos. Avui, per esforç de molts i sort de tots, els vilafranquins i vilafranquines que conviuen a Vilafranca són iguals en drets i deures. I cal que continui sent així, siguin nascuts a la senyora vila a Pacs, Calafell, Barcelona, Càceres o Tànger.
Els conservadors temen créixer per por a perdre una identitat que els fa mantenir determinats privilegis. La gent de progrés no volem privilegis per a minories selectes que es creuen escollides amb l'excusa de la identitat. La gent d'esquerres volem que els creixements demogràfics siguin equilibrats i que sobretot vagin acompanyats de serveis per a tothom. Garantint i fent créixer la qualitat de vida per a tothom. Amb drets i deures. Sense privilegis. És llavors quan ens adonem que ja no és tan important saber quants som. No és una qüestió de números.
// 30/06/2008
 
Per C. Esteve
L’eslògan de “Cuatro” ha estat premonitori finalment. El “podemos” ha estat un encert com el fet de denominar “la roja” a la selecció espanyola de futbol. Li han sabut donar el tomb, convertir el mal considerat apel·latiu de “rojo” a tot un símbol estatal. La plaça Colon de Madrid (símbol de l’espanyolitat aznarista) és ara la “plaza roja”, i això ho fa la cadena més “roja” de la TV. Ells tenen el poder i poden perquè així ho demostren. El “podemos” no es pot traduir però al català, perquè ni podem ni ens deixen. Ens hem d’acontentar a veure a sis catalans (a la vinyeta falta en Navarro) defensant els colors coincidents però que no són els de la senyera catalana.
Per cert, què hagués passat si algun d’aquests catalans hagués d’anar a buscar la copa amb la senyera catalana, tal com va fer en Sergio Ramos amb la d’Andalusia. També em pregunto si tots aquells que van anar amb la “roja” per la presència de jugadors barcelonistes haguessin fet el mateix davant de l’Argentina de Messi i Milito en un mundial (potser ho podrem comprovar el 2014?).
El “podemos” ha estat una genial inventiva de “Cuatro”, capaç d’englobar fins hi tot a sectors del nacionalisme perifèric. Ara bé, un “podemos” que també ha confirmat que el nacionalisme espanyol (castellà) pot, fa i desfà el que vol. El brau al mig de la “roja y gualda”, el “pollastre” franquista exhibint-se sense pudor i les consignes de que “tots” els espanyols han de voler que guanyi la “selección nacional” han estat a l’ordre del dia. Resulta que per tenir el passaport espanyol ja obligatoriament has de desitjar que guanyi la selecció d’Espanya. Però no es tractava tant sols d’un esport? Com a mínim és el que ens diuen als catalans quan reclamem el reconeixement de les seleccions catalanes i ens acusen de fer política.
Amb simpatia recordo la participació d’Andorra a la fase prèvia, quedant eliminada al mateix grup que quedava exclosa Anglaterra. En el darrer partit de classificació el català/andorrà Ildelfons Lima va aconseguir desquiciar al rus Arshavin i provocar els dos partits de suspensió que li van impedir jugar els primers partits de l’Eurocopa, Rússia va guanyar al Comunal d’Andorra i Anglaterra va quedar fora.
// 30/06/2008
 
Per C.Esteve
M’ha agradat el disseny que integra la històrica estació de tren de Vilafranca al projecte d’urbanització de cobertura de les vies. Una integració que aprofita l’edifici històric i garanteix la seva perdurabilitat. No m’agradava quan des de l’oposició es qualificava l’obra de nyap i es vaticinava que l’estació quedaria en desús, consulteu l’hemeroteca.
M'ha agradat que centenars de persones hagin sortit pels carrers de la vila per celebrar la victòria del seu equip de futbol preferit. No m’ha agradat que es barregi esport i política i s’hagin exhibit per la vila símbols anticonstitucionals impunement. Està clar que els vasos es comuniquen i les estelades independentistes han tingut la seva rèplica amb la bandera espanyola amb l’àguila imperial.
M’ha agradat que el projecte de la variant de les carreteres d’Igualada i Vilanova comenci a ser una realitat. Com un dels tants de centenars de vilafranquins i penedencs afectats, estic fart de fer cues al pont de la Pelegrina i a la rotonda de l’Esclat. No m’agrada el caos circulatori existent per travessar la vila pel nord-est.
M’ha agradat l’acte d’entrega de les Medalles de la Vila. Però potser caldria preveure que a l’acte cada cop hi assiteix més gent i caldria fer-lo amb tota la solemnitat en un altre indret (Nou Auditòri o al Saló del Casal. Crec que fent pública la distinció al Saló de Plens amb l’aprovació d’aquest n’hi hauria prou i es podria fer l’acte en un lloc més espaiós.
// 30/06/2008
 
Per C. A. Jordana
Algú ens diu que no seran mai alternativa les “energies alternatives” fins que no apropem els seus costos als que necessitem per produir petroli. Això ens diuen i deu ser així. Avui, malgrat tot el que desitgem, el petroli i l'energia nuclear continuen sent energies molt més barates que qualsevol de les energies anomenades sostenibles. Tot plegat és cert i el parany s'accentua quan només fem arguments des d'una perspectiva economicista a curt termini. Si ho considerem des d'una perspectiva de futur, aviat ens adonem que cal fer possible i viable econòmicament noves energies que ens permetin preservar el nostre planeta i trencar dependències que esdevenen dialèctica entre països productors i consumidors.
Avui vivim les primeres passes d'una crisi econòmica que tanca un cicle de creixement que ha durat gairebé una dècada. Pot semblar lògic i fins i tot esperat que després d'un període llarg de vaques grasses n'arribi un altre a on el cinturó ens calgui més apretat. El cert però és que hi ha un element que diferencia l'actual crisi a totes les darreres des de la gran crisi del petroli del 73: el preu del petroli no disminueix. Avui nous mercats i consumidors es sumen en aquest món cada cop més globalitzat. La Xina i l’Índia en són els dos més clars exemples. Avui la Xindia, com alguns experts ja han batejat les dues noves potencies, garanteixen que l'economia mundial continui creixent a un ritme destacat i per tant consumint matèries primeres i evitant en conseqüència la caiguda dels preus del petroli. Més enllà de crisis i desaccelaracions als Estats Units i a Europa, el desenvolupament de moltes regions del planeta posen en qüestió les fronteres econòmiques i trenquen els equilibris sorgits en acabar-se la guerra -freda- entre els Estats Units i la Unió Soviètica.
Panniker ens adverteix que els habitants de l’Índia no podran tenir mai aspectes que a Europa ens semblen bàsics per a considerar-nos desenvolupats. Si l’Índia o la Xina arribessin a tenir tants cotxes per persona com passa a casa nostra el nostre planeta multiplicaria la seva contaminació fins a fer-se gairebé inhabitable. Avui som a les portes de que això sigui així… Els negarem a aquests nous mercats de consumidors el nostre “progrés”? És possible negar-lo?. Només hi ha una resposta per a un final feliç: fer possibles, viables i competitives les energies alternatives al petroli. Si ho mirem d'aquesta manera fins i tot ja les comencem a veure molt més econòmiques que 20 línies abans, quan tot just començava aquest article. Nosaltres mateixos…
// 09/06/2008
 
Per C. Esteve
Aquest passat divendres vaig sobresaltar-me en llegir a la portada de El 3 de Vuit el gran titular que anunciava l’alarma veïnal generada arran de la ubicació (coneguda de bell antubi) d’un centre residencial de menors a Vilafranca. Recuperat de l’ensurt, parant bé l’orella per si sentia les sirenes d’alarma, vaig poder comprovar que a l’interior ja s’especificava que eren alguns veïns del Pla del Diable els qui “patalejaven”. Els arguments esgrimits per aquests si que són d’alarma... Aquest veïns consideren que aquest no és el lloc més adient, que el valor de les seves cases passarà a ser de la meitat, que el Centre pertorbarà la pau dels que han decidit viure allà com a reis. Realment em costa creure que hi hagi gent capaç de llençar sense pudor als quatre vents, ni vergonya, uns arguments tant classistes i sectaris. L’opulència d’algunes cases d’aquest zona residencial ja és tan gran com la manca de respecte i compromís social per part dels que han alçat la veu en contra del centre. Vint menors del nostre propi àmbit comarcal seran acollits en un centre que vol protegir-los i no abocar-los a l’exclusió social, tot el contrari dels que els volen lluny de la seva “mansió” i ho consideren poc adient per una zona tant idíl.lica.
Tal com informàvem en el passat número del 7DIES: els centres residencials d'acció educativa són centres d'estada limitada que constitueixen per a l'infant un recurs alternatiu a un medi familiar inexistent, deteriorat o amb greus dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. Aquestes situacions poden respondre a casos de desatenció o, en els supòsits més greus, a casos de maltractaments o d'abusos patits pels menors. En aquests moments hi ha a la comarca un total de 123 infants i adolescents tutelats per la Generalitat. D'aquests, 32 infants estan ingressats en centres d'altres comarques catalanes, donat que l'Alt Penedès en aquests moments no disposa de cap centre que els pugui acollir.
Sóc conscient que sempre toparem amb els que a prop de casa no volen cap tipus d’equipament que pugui ocasionar-los un “maldecap” o devalui el preu de la finca. Ara bé, feia temps que no llegia un discurs tant classista i mancat de compromís amb la comunitat. El Pla del Diable és el nom d’aquest paratge del barri de Sant Julià però també es pot llegir com el pla diabòlic i sectari d’alguns. Esperem que amb el centre taller de Mas Albornà a la Girada o els pisos de l’Espiga no passi el mateix.
// 09/06/2008
 
Per C. Esteve
M'ha agradat el programa de la Marató de VTV i la recaptació que ha assolit. No m’agrada quan la societat es gira d’esquena als problemes que l’envolten, tal com han fet alguns veïns elitistes del Pla del Diable amb el seu discurs de rebuig a la ubicació d’un centre residencial de menors al barri de Sant Julià.
M’ha agradat la solució de disseny que ha trobat l’Hotel Pere el Gran per personalitzar les seves habitacions. Segur que els que passin la nit a Vilafranca tindran un bon record a partir de les imatges ambientades al Penedès que decoren les habitacions. No m’agrada la despersonalització dels aparadors i dels negocis arribats de fora. Com tampoc m’agrada veure que els locals que ocupaven immobiliàries i cases de crèdit hipotecari es queden buits i sense donar opció a instal·lar-hi un negoci per l’elevat preu que se’n demana.
M’agrada quan reaccionem contra les injustícies però amb mesura i civisme. Llibertat per en Franki, Sí, però canya als que embruten les parets i donen la raó als que apliquen la llei. No m’agraden les lleis repressives i per això cal combatre-les amb civisme o simplement canviar-les.
// 09/06/2008
 
Per C.A. Jordana
Que no són gegants! Que només són molins...

30 anys del maig del 68. I avui: Qui ens afirma que la vella utopia no pot ser mai realitat? Els qui hem estat testimonis actius, mestres i deixebles del “maig del 68” podem assegurar que sovint necessitem veure gegants a on només hi ha molins. Quan els necessitem per creure en els nostres ideals és mala senyal. Quan els necessitem per convèncer encara pitjor.
Avui dia una bona part de la nostra classe política viu encara amb el NO com a argument per sumar suports. Un NO que massa sovint afirma un pensament sense debat i per tant buit d'alternatives possibles. I més encara: la raó del NO desapareix del tot quan es tenen les claus de la solució possible. És llavors quan, si continuem entossudits veient gegants a on no n'hi han, el discurs polític esdevé pura demagògia. I la democràcia s'aprima. I la utopia s'allunya definitivament.
El catalanisme social com apunta el president Montilla no renuncia a la seva utopia i fa realitat horitzons concrets i d'altres que cal saber dibuixar. I així sempre: des de la responsabilitat guanyada, el treball diari i sobretot veient tots els molins i preparats per si algun dia venen gegants de debò.
// 19/05/2008
 
Per C.Esteve
M’han agradat les Fires, el seu conjunt. L’ambient no ha estat ensopit, tot i la recessió, i tant al recinte d’exposició com la zona lúdica i dels firaires feia goig com en els anys de bonança econòmica. No m’agrada estar constantment afectat pel pessimisme al que ens aboquen les dades dels estudis econòmics i la realitat del dia a dia.
M'ha agradat l’aiguabarreig de persones que gaudien aquest diumenge a la tarda de la fira d’atraccions a la zona esportiva. Poder veure com, independentment de la seva procedència, homes i dones de totes les condicions gaudien de les atraccions dels firaires em va reconfortar. D’origen magrebí, llatinoamericà, espanyol o català... amb perfecte harmonia i total normalitat. No m’agrada que això que els més petits aconsegueixen, reunir-nos a tots en un mateix espai per divertir-nos, sigui tant difícil pels adults.
M’ha agradat arribar al tercer aniversari del 7DIES i veure com els vilafranquins i penedesencs s’han fet seu el setmanari. Durant les Fires hem pogut repartir el darrer número i comprovar el gran nivell d’acceptació i coneixement del mitjà.
// 19/05/2008
 
Per C.Esteve
Aquesta setmana els “eurofans” (seguidors d’Eurovisió) estem d’enhorabona. Ha arribat el moment del gran festival (per molts de vosaltres si voleu “tota una frickada”). Avui dimarts la primera semifinal i dissabte la gran final. Enguany se celebra el festival a Belgrad, lloc on a causa de la secessió de Kosovo ha aparegut cert sentiment espanyolista per la negativa del govern de l’Estat a reconèixer la nova república centre europea. Tot això coincideix amb el “boom” d’en Rodolfo Chiquilicuatre com a representant de TVE, tant sols comparable amb l’any de la Rosa d’OT.
Aquest vespre, i espero dissabte, tots els catalans tenim l’oportunitat de donar el nostre vot a un altre país (no es pot votar pel representant del país on vius). Així que tot i que ens faci molta gràcia el producte de la factoria del Terrat, el Chikichiki, podem fer un gest cap una part del que nosaltres som i sovint no reivindiquem. Andorra presenta a Gisela (ex Operación Triunfo) amb una cançó cantada en anglès i una frase en català. En les darreres participacions ho va fer amb una cançó íntegrament en català i no va obtenir el passi a la final. La mesura, encara que controvertida, situa a RTVA amb opcions de passar a la final i deixar sentir la nostra llengua per primer cop en una gran final eurovisiva. Curiosament 40 anys després del no a Serrat de cantar el “La, la, la” en la nostra llengua.
Tots els que creiem encara en allò dels Països Catalans (o de parla catalana, que dic jo) que pensin també en Andorra. Encara que des d’aquí seguirem fent cas omís a la porta que ens ofereix aquest petit país a internacionalitzar la nostra llengua. Aquí seguirem lamentant-nos que al País Valencià tanquen els repetidors de TV3 però seguirem predicant amb el mal exemple al no fer res per poder veure C9, IB3 o Andorra Televisió a Catalunya. De vegades em pregunto com de bé ho utilitzarien al País Basc si de la seva Euskalherria en tinguessin un tros independent i reconegut com a Estat. Segur que no seria tant sols un paradís fiscal, un lloc per comprar tabac a bon preu, omplir el dipòsit de benzina, anar a esquiar i baixar algun formatge de bola. Així som els catalans, i això no és culpa de Madrid.
// 19/05/2008
 
Per C.Esteve
M’ha agradat que plogui però no d’aquesta manera. No m’agrada que l’aigua caigui sense mesura i que provoqui estralls, potser cal resar més fluixet als sants protectors.
M'agrada la llibertat d’expressió, la defensa cívica de tots els pensaments. No m’agrada però, qui ataca la convivència fent bretolades, llançant pintura a la façana del PSC i ICV, fent un flac favor a la democràcia i als que sí creiem en les llibertats individuals i col·lectives.
M’agrada que vingui l’Alaska (Fangoria) per la Festa Major, tot i que crec que la “més típica” és el que és per l’essència folklòrica i tradicional de la festa. No m’agrada que sovint es vinculi l’èxit o la dimensió de la Festa Major a partir dels espectacles que puguin venir en un any concret. Per Fires de Maig o la Fira del Gall és quan s’ha de fer promoció de la vila i portar megaconcerts si calen.
M’ha agradat molt entrevistar al David Miret i veure que diu les coses clares, a veure quin ressò tenen les paraules del cap de colla Verd. No m’agradaria que s’autocensurés en un futur.
// 12/05/2008
 
« pàgina anterior  - pàgina següent »

7Dies Premsa Comarcal, S.L. - C/Migdia, 27, 1er - 08720 Vilafranca del Penedès - Telf: 93 817 54 88 - Fax: 93 817 28 25 - Avís legal