Aquest divendres, més de 80 companys i companyes del partit a Barcelona ens vam trobar en una jornada de treball. Ja sé que això no tindrà espai als mitjans, però deixeu-me que us ho expliqui.
   |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
|
Aquest divendres, més de 80 companys i companyes del partit a Barcelona ens vam trobar en una jornada de treball. Ja sé que això no tindrà espai als mitjans, però deixeu-me que us ho expliqui.  Senyores i senyors, s'aixeca la veda! Quan al país van mal dades, es mobilitzen poderosos interessos que treballen per evitar que Esquerra Republicana de Catalunya pugui actuar en defensa d'uns altres interessos, els dels catalans i les catalanes. I quina millor manera que practicar la caça, major o menor!  Els partits són els instruments amb què es dota la societat per a vertebrar la formació de la voluntat política. Un partit hauria d'estar sempre en campanya, amb el múscul de l'organització tensat, el cervell bullint de propostes i el cor atent als batecs de la gent. Ahir dimecres, es va reunir per primer cop l'Executiva Regional d'ERC-Barcelona després del passat congrés. L'anunci que ens feia l'Oriol Amorós no podia ser millor: companys i companyes, estem en campanya, una campanya de 30 mesos per a fer d'ERC l'esquerra que pren el relleu de la il·lusió i del canvi polític a Barcelona. Acabo d'arribar a casa després de tancar el recompte de les eleccions a la Presidència de la Federació de Barcelona i fer un entrepà amb uns quants companys. Estic content. Molt content. I no només perquè ha guanyat clarament l'Oriol Amorós, un bon amic i un bon president del partit a Barcelona...  Una de les raons del descrèdit dels partits polítics és l'exteriorització dels conflictes interns. Mentre dins ERC n'hi ha que pensen en segones voltes de congressos perduts o en l'assalt al palau del tzar, els electors es miren les butxaques i pateixen pel seu lloc de treball. Aquesta obsessió per la baralla interna ens aïlla de la realitat. Em recorda la portada d'aquell fantàstic disc de Supertramp "Crisis, what crisis?", amb aquell "paio" de vacances enmig d'un panorama desolador...  Us recomano una passejada pel lloc web de la candidatura Barcelona Oberta, d'Oriol Amorós, a la Federació de Barcelona. Hi trobareu les cares i les paraules de la bona gent de Barcelona. Les cares i les paraules dels que han pencat, penquen i pencaran amb rigor i il·lusió, per a fer de Barcelona, també, la capital de l'alliberament nacional. Segur que, si heu participat en les campanyes, actes o reunions del partit a Barcelona, us sonen les seves cares. Com a voluntaris, com a responsables, com a càrrecs electes... Són companys i companyes de totes les edats, de tots els districtes, homes i dones, veterans i rookies, nous catalans i vells catalans, homos i heteros, culès i pericos. Estic orgullós de tenir companys i companyes com aquests: barcelonins/es, republicans/es i independentistes.  En política, no ets res si no ho ets des d'una convicció ètica. Per a un republicà, la política és, abans que res, ètica: tant personal com col·lectiva. Aquesta setmana, ERC-Barcelona podria donar un exemple de com l'ètica, tan la personal com la col·lectiva, és el millor instrument que té una organització política per recuperar la il·lusió. Una oportunitat que no podem deixar passar de llarg...  La candidatura a la presidència d'ERC- Barcelona encapçalada per Oriol Amorós, Barcelona Oberta, presenta 106 propostes per a aconseguir que el partit, a Barcelona, treballi amb rigor per ser la punt de llança de l'independentisme dels Països Catalans.
En democràcia, les regles del joc han d'estar ben escrites i ser compartides per tothom. Però amb això no n'hi ha prou, cal acceptar la voluntat de la gent, manifestada a través del vot i vehiculada a través dels seus representants polítics. La política del "tot s'hi val" pot arribar a xocar amb la norma legal. El què és segur, és que xoca frontalment amb l'esperit democràtic.  La plena sobirania és un objectiu compartit per una majoria cada cop més gran de catalans i catalanes. Un estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes fa una estimació del suport a la independència en un 35% de la població, amb una oposició manifesta del 45%.El gran repte que tenen davant les forces polítiques sobiranistes no és altre que encertar l'estratègia per a arribar a un suport majoritari a l'opció independentista. I n'hi ha una que és clarament una estratègia perdedora.  El proper 10 d'octubre, els i les militants d'ERC a Barcelona escolliran en sufragi universal la Presidència de la Federació Regional. Des del meu respecte a totes les candidatures presentades, crec que n'hi ha una que aplega els tres valors que necessitem per a impulsar el projecte independendentista a la capital del país: treball rigorós, somni il·lusionant i voluntat d'unitat. Per aquestes tres raons donaré el meu suport a la candidatura BARCELONA OBERTA, encapçalada per ORIOL AMORÓS.
cmacian |
divendres, 5 de setembre de 2008 | 20:06h
 No escrivia res des del 7 de juliol. Prop de dos mesos... Les raons del silenci han estat dues: una personal, he fet vacances, i una política, la necessitat de païr un curs polític intens, excessivament intens. Després dels 20 dies de vacances d'agost, de tornada a la ciutat i fent una reentrada progressiva a la feina. I també, a la política. Però tranquils, no us atabalaré amb un post polític, per tres raons: 1. Perquè, pel poc que he llegit en uns quants diaris endarrerits i per les primeres trobades amb amics i companys, la situació del país i de la política del país està entrant en un punt crític, -en el sentit etimològic del terme-, i necessito una mica de temps i de perspectiva abans de deixar anar un comentari tòpic, insubstancial o previsible. 2. Perquè, com deien fa poc uns sociòlegs, Catalunya està en estat de perplexitat. I jo també, tant pel que apuntava en la primera raó, respecte al país, com pel que veig a dins del meu estimat partit. 3. Perquè aquests 20 dies de vacances, lluny de Barcelona, de la feina, del partit i de la política, han estat autènticament regeneradors i prefereixo parlar-vos d'aquestes vivències. Els amics de la carnassa hauran d'esperar uns dies. Ho sento! Peu d'imatge: Vista de l'antic convent dels Servites a Montan (Alt Millars)  Us transcric un apunt publicat al número 101 d'Esquerra Nacional, el de la setmana de l'1 al 7 de juliol.Espectacular.  Les comparacions són odioses. Avui, una comparativa entre el congrés del PP de la regió del Noreste i el darrer congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya. De la ressaca post-congressual, percebo una sensació col·lectiva de maldecap generalitzat i una certa vergonya compartida davant el malbaratament, repetit, del somni. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|