L’exdirector del diari Avui i director de Barça TV, Vicent Sanchis, analitzarà la fragilitat del sector dels mitjans de comunicació en un sopar al restaurant Via Fora del barri de Sants. La conferència, que porta per títol La comunicació, tan fràgil com el totxo?, tindrà lloc el dimarts 2 de juny a les nou del vespre. El sopar és obert a tothom i té un preu de 20 euros. El restaurant és al Passeig de Sant Antoni número 25. Les reserves es poden fer a l'adreça de correu electrònic sants@viafora.cat.

Antena 3 ha signat un espectacular 68'3% de share a Catalunya durant l'emissió de la final de la Champions League entre el Barça i el Manchester United. Més de dos milions de catalans van seguir el partit que ha coronat l'equip català com a millor conjunt europeu. La mitjana acumulada arreu de l'Estat ha estat del 61'7% i ha catapultat la cadena a una quota del 44'7%. Les Illes Balears han estat la segona comunitat autònoma, després del Principat, amb un seguiment més elevat: 67'6%. Al País Valencià, Antena 3 està per sobre de la mitjana estatal amb un 62%.

El programa L'Oracle, de Catalunya Ràdio, ha rebut el Premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa radiofònic. Comunicació21 ha entrevistat el seu director i conductor, Xavier Grasset, un periodista que va començar en l’àmbit local a Ràdio Salou i que ha acabat sent un dels comunicadors més prestigiosos del nostre país.

Comissions Obreres (CCOO) convocarà aturades a Televisió Espanyola (TVE) si la direcció de la Corporació no retira els expedients disciplinaris oberts ahir a cinc treballadors per la no emissió en directe dels xiulets a l’himne estatal a la final de la Copa del Rei. Segons ha informat el president del Comitè General Intercentres (CGI) i dirigent de Comissions Obreres, Teo Altieri, la primera aturada parcial podria realitzar-se, si no hi ha marxa enrere, el dia 8 de juny, un dia després de les eleccions europees.

Grups d’opositors a l’executiu d’Hugo Chávez s’han manifestat pels carrers de Caracas en “defensa de la llibertat d’expressió” i per exigir que Ràdio Caracas Televisió (RCTV) torni a emetre en obert. Els manifestants també han reclamant que cessin les “amenaces” contra el canal de notícies Globovisión. La marxa va recórrer la capital veneçolana enmig d'un clima festiu i va acabar davant la seu de l’ens regulador de les telecomunicacions, Conatel, que es trobava custodiat per un fort dispositiu militar.

Va ser a principis de maig de 2005, que la web Antiblavers.info començà la seua existència. La gènesi del projecte l'hem comentat en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample. Durant aquests tres anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots.

Volem agrair en primer lloc, els que heu fet possible que la nostra web aplegue a 1600 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, en el que resta d'any esperem reviscolar les campanyes que tenim pendents, i en especial una que no oblidem: la campanya per a impedir que el GAV estiga en Nadal en Expojove i difonguen el seu missatge d'odi entre els xiquets. Un dels objectius d'aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho estem aconseguint.

El Partit Popular del País Valencià ha refusat una iniciativa parlamentària de Compromís pel País Valencià per demanar al govern espanyol un nou canal múltiplex per al País Valencià per tal de superar les dificultats tècniques que s'adduïen fins ara per negar la reciprocitat d'emissions entre Televisió de Catalunya i Canal 9 en terres valencianes. Els parlamentaris del PP no han explicat els motius de perquè van decidir no respondre les qüestions de Compromís durant els debats com a protesta per les declaracions de Mònica Oltra, qui va dir que els avantpassats ideològics del PP torturaven. La proposició no de llei de Compromís dóna un termini de sis mesos al Govern per resoldre els problemes que impedeixen una emissió estable de la televisió autonòmica catalana, també insta al Consell i a la Generalitat de Catalunya a posar en marxa una acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. El text ha comptat amb el suport del PSPV i Esquerra Unida.

Segons ha informat Levante, el portaveu adjunt de Compromís, Enric Morera, ha recordat que el PP sí que va donar suport al Senat una proposta en aquest mateix sentit i ha qualificat d''increïble' que els populars a les Corts 'no donin el seu suport a una cosa que han votat els seus senadors valencians' al Congrés el passat mes de febrer. De fet, l'endemà que el senat aprovés la moció de CiU per garantir la reciprocitat, el congrés espanyol va aprovar-ne una altra, presentada per Esquerra, amb la mateixa finalitat.

Així mateix, ha assenyalat que la Generalitat Valenciana té l'obligació de complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada per l'Estat espanyol i ratificada pel Parlament, segons la qual les administracions s'han de comprometre a 'garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i televisió' que emetin en una llengua regional o minoritària. La diputada del PSOE Nuria Espí ha assenyalat que si Canal 9 i Punt 2 es veiessin a Catalunya i Balears passarien de tenir una audiència potencial de 5 milions de persones a una de 13,5 milions, i ha insistit que el 'Corredor Mediterrani ha d'anar més enllà d'un entramat de vies'. La parlamentària d'EU, Marina Albiol ha criticat al seu torn el tancament dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencià des dels quals es veia TV3 a la Comunitat Valenciana, i ha assenyalat que això és una mostra de la 'intolerància' del PP davant els mitjans de comunicació 'que no pot controlar'. Justament, aquesta qüestió va ser el motiu de la manifestació del 9 de maig a València, on unes trenta mil persones van protestar contra el tancament de repetidors de TVC sota el lema 'Junts Podem! Televisió sense fronteres'.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i Convergència i Unió (CiU) han arribat a un acord per ampliar el permís de paternitat al Congrés de Diputats espanyol. L'acord arriba després del frustrat pacte entre el PSOE i CiU, que pretenia una reforma del mercat laboral, que tot i que inicialment s'havia acordat els socialistes es van acabar fent enrere. Ara, doncs, el Grup Parlamentari Socialista i el Grup Parlamentari Català a Madrid sí que haurien aconseguit acostar posicions amb una altra qüestió: l'ampliació del permís de paternitat fins a arribar a les quatre setmanes.

Els vots del PSOE i CiU, que sumen la majoria suficient a la cambra baixa espanyola, possibilitaran la mesura. L'acord PSOE-CiU preveu que la mesura entri en vigor a partir de l'1 de gener del 2011 i suposa retallar els terminis previstos pel govern espanyol a la llei d'igualtat per ampliar aquest permís.

Fins ara el text preveia que aquest allargament es fes de manera progressiva en els pròxims 5 anys. D'aquesta manera, el PSOE torna a fer gala de l'anomenada estratègia de la "geometria variable" al Congrés on sense aliats estables després del debat de política general ja ha aconseguit tirar endavant diverses mesures amb el suport indistint d'ERC-IU-ICV, del BNG o fins i tot de grups com el del PNB i CiU. Buscar suports d'aquí i d'allà sembla l'actual política de pactes del PSOE al Congrés després que la majoria dels socialistes amb el PNB i el BNG (que es configuraven com a socis estables del PSOE) sembla del tot inviable, després de les eleccions basques i gallegues i dels successos que s'han esdevingut des de llavors.

A diferència de la majoria d'Estats europeus, el govern espanyol manté la negativa al reconeixement d'independència de Kosovo declarada unilateralment pel seu Parlament el 17 de febrer del 2008 amb el suport dels EUA i la UE. L'Estat espanyol, juntament amb Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia, han vist com el Parlament europeu els ha instat a fer el pas, però malgrat això, els candidats catalans del PSC, el PP i Ciutadans coincideixen en censurar el reconeixement per part de la UE d'un nou estat que ha modificat fronteres.

En una banda de la taula del debat hi trobem el cap de llista socialista Juan Fernando López Aguilar que ha criticat que la comunitat internacional hagi reconegut 'sense més' un nou estat. Miguel Duran, cap de llista de Libertas-Ciudadanos de España, creu que el reconeixement de Kosovo s'ha fet amb 'moltíssima precipitació' i denuncia que la UE ha demostrat 'molt poca cohesió' en aquest aspecte.

A l'altra banda del debat hi trobem CiU, ERC i ICV-EUiA que reconeixen la independència de Kosovo i són partidaris a que els països balcànics ingressin a la UE. Per la seva part, Tremosa (CiU) considera que Kosovo ha d'ingressar a la UE igual que els altres estats balcànics i que "Zapatero es comporta de manera exacta al PP quan s'oposa a un reconeixement de Kosovo que s'haurà d'acabar acceptant". Junqueras (ERC) veu en el no reconeixement d'Espanya la "por" a acceptar un "precedent" per defensar processos similars a l'Estat. Finalment, l'ecosocialista Raül Romeva ha defensat que el Govern espanyol haurà de reconèixer la sobirania de Kosovo en el cas que la seva ciutadania la doni suport "lliurement" a un referèndum o a unes eleccions democràtiques.

Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear (OCB) han fet les valoracions corresponents respecte la detenció 'presumptament il·legal', per part de la Guàrdia Civil, del cap de seguretat de l'Acampallengua i coordinador de l'OCB Tomeu Martí. Els fets van tenir lloc a les tres de la matinada del passat diumenge en el transcurs d'un dels concerts de rock del festival organitzat a Sa Pobla (Mallorca) al qual van assistir 15.000 persones, segons l'organització.

En roda de premsa, Tomeu Martí i Rafel Sedano, membre del servei d'ordre de l'Acampallengua van explicar els fets cronològicament. Segons Sedano, dies abans ja s'havia acordat entre la policia local de sa Pobla, l'equip de seguretat de l'Acampallengua i el sergent de la Guàrdia Civil de la vila que la Guàrdia Civil no faria acta de presència a l'acte a no ser que la policia local ho requerís. No obstant això, durant la matinada del diumenge, sense cap tipus de problemàtica aparent, cinc agents de la Guàrdia Civil es van presentar al recinte.

La controvèrsia va començar quan van justificar la seva presència dient que havien rebut una crida alertant d'una baralla entre una vintena de joves, mentre que la policia local de Sa Pobla no en tenia cap constància. Seguidament, tres agents van accedir al recinte al·legant que 'la Guàrdia Civil entra on li dóna la gana' i posteriorment van demanar identificació als membres encarregats de seguretat. Aquests la van mostrar i Tomeu Martí els va demanar la seva però s'hi van negar. Durant la trobada, Martí va atendre una trucada telefònica sempre mostrant el seu document d'identitat però el fet d'atendre la trucada va ser interpretat pels agents com una negativa a identificar-se.

Arran d'això, els agents de la Guàrdia Civil van traslladar al cap de seguretat de l'Acampallengua a la caserna. Malgrat l'anomalia que s'estava vivint, en tot moment es va apostar per mantenir una actitud 'pacífica i discreta' per tal d'assegurar el normal desenvolupament del concert. Mitja hora més tard, una vintena de persones, representants d'entitats i regidors de l'Ajuntament que esperaven davant de la caserna van saber, per boca del sergent, que els seus efectius havien 'incomplert les ordres'. Referent a la detenció, Tomeu Martí va explicar que durant la primera hora va rebre 'un tracte molt dur' però que en arribar el sergent 'la situació va canviar'. Malgrat tot, Martí no va ser alliberat fins les 5 del matí.

Des del servei d'ordre s'ha assegurat que amb la detenció 'es va posar en perill la seguretat de tot l'Acampallengua'. El coordinador de l'OCB ha assegurat desconèixer la versió oficial de la Guàrdia Civil però ha apuntat que 'no és bo per a la democràcia i la convivència' el succeït. Martí ha titllat l'actuació dels agents d'irresponsable i del to d'agents de 'provocatiu i prepotent'. Des de l'OCB s'ha assegurat que duran el cas als jutjats. Per la seva part, nombroses entitats i persones han manifestat el seu suport a Tomeu Martí, així com el president de les Illes Balears, Francesc Antich i partits polítics com Unió Mallorquina, Esquerra o el PSM.