Metro International va anunciar que posarà a la venda les seves filials d’Itàlia i Portugal, segons publica el blog internacional sobre premsa gratuïta de Piet Bakker, Newspaper Innovation.

Com en els resultats de la premsa diària, les dades de la segona onada del Baròmetre mostren que les publicacions setmanals i les mensuals tenen una pèrdua generalitzada de lectors (29.000, situant-se en 3.802.000), però aquesta baixada no afecta a la majoria de publicacions en català, que manté el nombre de lectors o els augmenta.

Les dades de la segona onada del Baròmetre de la comunicació i la cultura fetes públiques ahir mostren el continu augment de l’ús d’internet a les llars catalanes. Respecte a les xifres de la primera onada de fa un més, l’augment és de 74.000 usuaris d’internet al dia (2.295.000, un 36,8%), però respecte a les dades de l’estiu passat l’increment és de 255.000.

La Confederació Sud-americana de Patinatge (CSP) es podria estar plantejant expulsar la Federació Catalana de Patinatge de la seva organització. La CSP està rebent pressions de l'Organització Esportiva Sud-americana (ODESUR) perquè deixi de reconèixer de forma oficial la Federació Catalana i eviti d'aquesta manera que participi a les competicions que organitza la CSP a nivell internacional. La Federació Catalana mentrestant no farà cap passa en cap direcció fins que no rebi una eventual comunicació de la CSP, ja que coneix la delicadesa de la situació.

De moment l'ODESUR ha donat un termini a la CSP fins el 30 de juny per a que deixi de reconèixer la Federació Catalana com a membre de ple dret. En cas de no fer-ho, l'organització sud-americana ha afirmat que vetaran la participació de l'hoquei patins als propers Jocs Sud-americans de Medellín 2010. La Federació Catalana va ser reconeguda per la CSP el 2007 i des d'aleshores ha disputat dues finals de la Copa Amèrica, les dues contra l'Argentina, que han acabat amb dues derrotes dels catalans. S'especula que la Federació Espanyola de Patinatge i el "Consejo Superior de Deportes" espanyol es troben darrera de les pressions de l'ODESUR, en el que seria una repetició d'antigues pressions contra el reconeixement de la Federació Catalana a la CSP. Fins ara la CSP ha ratificat sempre l'admissió catalana malgrat aquestes pressions.

El Principat de Catalunya participa per primera vegada a la Biennal de Venència (Itàlia), a l'Exposició Internacional d'Art, amb un pavelló propi. Ho fa a la secció Eventi collaterali, amb el projecte "Venezia, Catalunya 2009: La Comunitat Inconfessable", de Valentín Roma. L'acte d'obertura oficial del pavelló català a la 53a edició, que tindrà lloc aquesta tarda, serà presidida pel vicepresident del Govern i president del Consell de Direcció de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep-Lluís Carod-Rovira. També hi participaran el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el director de l'IRL, Josep Bargalló.

Per escollir el projecte de la participació de Catalunya a la Biennal, l'Institut Ramon Llull va convocar un concurs públic internacional. En edicions anteriors diversos artistes catalans havien estat presents al certamen però, per primera vegada, enguany Catalunya tindrà el pavelló propi. La Biennal de Venècia, que es va celebrar per primera vegada l'any 1895, s'ha consolidat com un dels esdeveniments internacionals més importants d'art contemporani, cita ineludible per a tots els especialistes del món de les arts visuals.

El projecte "La comunitat inconfessable" consta d'una exposició, un llibre-catàleg i un web. El títol pren el nom del llibre "La Communauté inavouable", del pensador francès Maurice Blanchot. A partir d'aquí, Roma planteja una indagació sobre els possibles significats de la naturalesa de les obres comunitàries en l'àmbit artístic, prenent com a objecte d'estudi la identitat de Catalunya. Al projecte hi participen els artistes Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, Daniel G. Andújar i Pedro G. Romero, i aquest es mostrarà en un dels Maggazini del Sale (el número 3), un espai d'uns 500 metres quadrats que ha cedit l'Ajuntament de Venècia i que es troba en una privilegiada situació.

El Ministeri espanyol de Defensa, amb Carme Chacón al capdavant, només està disposat a retirar 25 dels 336 símbols franquistes que encara hi ha a les seves instal·lacions arreu de l'Estat espanyol, segons un catàleg de vestigis de la dictadura que ha efectuat el govern espanyol. Així consta a les valoracions inicials fetes per alts comandaments militars espanyols, que justifiquen la negativa a retirar 311 símbols franquistes (des d'àligues fins a monòlits que honoren la Legión Cóndor, o plaques amb el jou i les fletxes) amb arguments tècnics, artístics o d' "adhesió popular" partidària dels mateixos, amb l'afirmació que "no exalten" el franquisme.

D'altres arguments ratllen el surrealisme; des del "costaria massa retirar-lo" fins al "per allà no hi passa ningú" o el "no és visible des de l'exterior", o fins i tot que "és un record privat". Fa aproximadament un mes i mig vam citar el cas del quadre dedicat a Franco [que il·lustra aquest article] que hi ha a la residència militar espanyola "Conde de Orgaz", a la Plaça Maria Cristina de Barcelona. Com en d'altres casos, Defensa es nega a retirar-lo afirmant que "no exalta en cap cas la seva figura.

Defensa és el Ministeri espanyol que disposa de més vestigis franquistes a les seves instal·lacions, però n'hi ha 249 més, segons el catàleg del govern espanyol, repartits en els altres ministeris: Interior, Foment, Exteriors, Economia i Hisenda, Presidència, Cultura, Treball i Immigració, Justícia, Sanitat, Medi Ambient i el Tribunal de Comptes.

Gairebé 2 anys després de l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica espanyola, que obliga les administracions i estaments de tot tipus a retirar símbols franquistes i d'exaltació de la dictadura, encara queden prop de 600 vestigis d'aquest període, això sense tenir en compte els que no consten al catàleg, que també n'hi ha.

La proposta de nova llei de règim especial de la Vall d'Aran (oficialment i en aranès, Val d'Aran), presentada a partits i alcaldes aranesos, ha de substituir la de 1990 per adequar-se a l'Estatut del Principat. Al preàmbul defineix les seves valls com una "realitat nacional amb entitat pròpia" que es constitueix com a "comunitat política i entitat de natura territorial" amb un autogovern que exerceix les funcions pròpies de la Generalitat i de l'administració local. Segons l'esborrany del nou text l'Aran no formarà part "de cap divisió territorial ni administrativa de Catalunya que no sigui ella mateixa".

Aran rebutja així formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu com preveu la nova llei territorial del Principat, que reorganitzarà el territori en vegueries; aquest és el pas previ a un debat obert a la participació ciutadana. L'esborrany també dicta que el síndic d'Aran, que no podrà exercir el càrrec més de tres mandats seguits, es relacionarà institucionalment amb el president de la Generalitat -i no amb la Conselleria de Governació com fins ara- i que les qüestions ordinàries es canalitzaran amb la conselleria que designi el govern. A més a més, la nova llei també preveu una comissió bilateral entre la Generalitat i el Consell General d'Aran.

El socialdemòcrata Jaume Bartumeu ja és el nou cap de Govern d'Andorra. Els 14 vots del Partit Socialdemòcrata (PS) al Consell General d'Andorra, les tres abstencions d'Andorra pel Canvi (ApC) han possibilitat l'elecció. Hi van votar en contra els 11 representants de Coalició Reformista (CR), formació que fins ara havia governat el coprincipat. Aquests tres consellers d'ApC, que divendres passat van impedir amb la seva abstenció que Bartumeu fos investit en la primera tanda, quan era necessària una majoria absoluta, han evitat una situació de bloqueig parlamentari perquè si hi haguessin votat en contra, és a dir, a favor del candidat liberal, Joan Gabrile, aquest hauria disposat dels 11 vots a favor de CR i 3 d'ApC i Bartumeu dels 14 del PS, segons el repartiment d'escons de les darreres eleccions.

Durant la sessió, Bartumeu ha ofert a ApC, a canvi de l'abstenció, un acord de concertació per a la legislatura 2009-2013 amb l'objectiu principal d'establir la constitució econòmica. L'enfrontament més intens ha estat entre Jaume Bartumeu i Eusebi Nomen. El motiu ha estat acabar d'aclarir els objectius i la forma que prendrà el pacte de legislatura, que aquest dimarts al migdia van signar les dues forces. Nomen ha demanat més concreció. Per a Bartumeu la coalició arribarà més endavant. Tot i això, el socialdemòcrata s'ha mostrat disposat a treballar conjuntament amb ApC.