El líder i cap de llista del PP de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, té previst erradicar la immersió lingüística en català del sistema educatiu illenc si assoleix la presidència del govern balear després de les properes eleccions de 2011. Així ho ha assegurat en una entrevista a Libertad Digital, el digital espanyol de Jiménez Losantos, on també assegura que la llengua catalana "deixarà de ser un requisit" i passarà a ser un mèrit a l'hora d'accedir a places de l'administració, com per exemple a la Sanitat, on diu que "no pot ser que el català valgui més que un posgrau o un curs d'especialització". Si el PP governa, fet que té a tocar segons les darreres enquestes que li auguren majoria absoluta, Bauzá promet que "els pares podran elegir la llengua vehicular per a l'educació dels seus fills, ja sigui castellà o qualsevol de les nostres modalitats lingüístiques". De fet és la primera vegada que evoca el gonellisme -secessionisme lingüístic- ja que en altres ocasions ha afirmat que si recuperen el govern de les Illes, els llibres de text "no s'editaran en català, sinó en cadascuna de les modalitats lingüístiques (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc).

Per primera vegada a la història, la selecció catalana de Pitch and Putt s'ha proclamat campiona d'Europa després de vèncer Irlanda al Papalús de Lloret de Mar. Aquest cap de setmana va tenir lloc el VI Campionat d'Europa i després de vèncer Suïssa per 7 a 2 al partit de quarts de final i per 8 a 1 a Holanda a les semifinals, Catalunya va aconseguir vèncer Irlanda, guanyadora de les cinc edicions anteriors, per 5 a 4. Aquest nou triomf se suma a la Copa del Món que va aconseguir els anys 2004 i 2006, competició que organitza la Federació Internacional de Pitch-and-putt (FIPPA), de la que la Federació Catalana n'és membre fundador.

Dissabte al vespre, l'antiga seu del Banco Español de Crédito (Banesto) situada a l'illa entre plaça de Catalunya i passeig de Gràcia de Barcelona va ser ocupada per una gran assemblea de col·lectius, comitès de vaga i persones a títol individual amb l'objectiu de crear comissions per treballar per la jornada de vaga general prevista per demà passat dia 29 així com per idear altres formes més contundents per protestar contra la "precarietat laboral que pateixen aturats, treballadors sense contracte, immigrants, cuidadores, mestresses de casa i jubilats, entre d'altres col·lectius". Per tal de crear "un moviment que proposi altres formes de fer vaga; que aturi l'economia dels poderosos i que albergui formes d'ajuda mútua per als que la patim", tal com expliquen al seu comunicat, les reunions que s'hi han celebrat són per crear cooperatives de treball, organitzacions de treballadores domèstiques i xarxes de cooperatives agrícoles.

Les companyies de vol Lufthansa i Air France han respost la carta que els va fer arribar la WICCAC (l'associació de Webmàsters Independents en Català de Cultura i Àmbits Cívics) a finals del mes de juliol, on els expressava la seva queixa per l'absència del català a les seves pàgines web. L'entitat va remetre una missiva a 10 companyies de vol que operen en territori catalanoparlant després que l'informe de la Plataforma per la Llengua constatés la pobra presència del català a la megafonia dels vols i als espais web de les diferents companyies aèries. Si bé Lufthansa i Air France han respost la missiva en català, assegurant que l'estudiaran per millorar el seu servei, les altres 8, Air Berlin, Swiss Air Lines, Alitalia, Turkish Air Lines, Air Nostrum, Brussels Air Lines, Air Transat i British Airways, no ho han fet.

El cap de govern d'Andorra, Jaume Bartumeu, ha assegurat en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que el seu executiu reconeixerà "als propers mesos" la independència de Kosovo. Així li ho ha assegurat al primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, a la reunió bilateral que tots dos van mantenir a finals de la setmana passada, en el marc d'estada de Bartomeu a Nova York, per assistir a la 65a Assemblea de Nacions Unides. Bartomeu va dir que Andorra "no vol ser l'últim estat europeu a reconèixer Kosovo" i va recordar que la sentència de la Cort Internacional de Justícia de l'ONU constata que aquest reconeixement "no suposa cap aventura que no es correspongui amb la voluntat del poble i amb el dret internacional".