El Canal Català i La Manyana TV van signar ahir un acord per explotar conjuntament la llicència de TDT assignada als primers. L’unió d’ambdues cadenes combinarà la programació local de la Manyana TV (10 hores) amb els espais televisius de Canal Català (14 hores).

El departament nord-americà de Justícia ha obert una investigació contra Google i diversos editors nord-americans perquè els acords assolits per a Google Books, el servei de digitalització de llibres, podrien suposar monopoli.

Segons informa el diari al seu web, el grup The New York Times ha contractat el banc d’inversió Goldman Sachs per gestionar la possible venda del diari The Boston Globe. D’aquesta manera voldria acabar amb la crisis que pateix i que el va portar a plantejar-se el tancament i a realitzar retalls en algunes de les seves capçaleres.

Durant la seva compareixença al Parlament d’aquest matí, Mònica Terribas, directora de TVC, ha explicat, en referència a les veus que demanen veure a les Illes Balears TV3 i no TV3CAT, que el que no veuran a través d’aquesta última “és la programació que TV3 comparteix amb la FORTA, que a les Illes veuran a través d’IB3”.

Avui es compleix el setè aniversari del Baròmetre de l’ús del català a internet promogut per la plataforma Webmàsters Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC). Es tracta d’un estudi sobre la utilització del català a les webs d’empreses i organitzacions amb presència al territori de parla catalana o amb una forta implantació o vinculació.

El sector crític d'ERC "Esquerra Independentista" (EI), que lidera el diputat al Parlament Uriel Bertran, vol que l'executiva del partit es comprometi a no reeditar el tripartit a la Generalitat de Catalunya després de les eleccions de 2010. Així ho assenyala la ponència política (PDF) que previsiblement aprovarà aquest sector crític a l'assemblea del 20 de juny, que es basa en la pèrdua progressiva de vots i suport popular d'ençà del primer pacte amb el PSC, agreujada després del segon tripartit. La ponència afirma que ERC només hauria de formar govern amb partits que es comprometin a reinvidicar el concert econòmic i la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació.

EI considera que Esquerra requereix un canvi d'estratègia, ja que malgrat la crescuda del sobiranisme el suport electoral del partit disminueix a cada convocatòria electoral, i basa aquest canvi en cinc punts: 1) L'aliança amb el PSC s'ha esgotat; ERC no ha de formar govern amb cap partit d'obediència espanyola, i només amb qui es comprometi amb el concert econòmic i la convocatòria d'un referèndum. 2) Cal rebutjar el model de finançament proposat pel PSOE. 3) No es pot pactar a la baixa al Parlament Espanyol, s'ha d'iniciar el conflicte amb l'Estat quan calgui. 4) Cal tornar a treballar amb la societat civil. 5) Cal difondre el full de ruta d'EI i el model d'Estat que proposa.

El Baròmetre de l'ús del català a Internet de la WICCAC, l'associació de Webmàsters Independents en Català de Cultura i Àmbits Cívics, celebra avui el seu setè aniversari. El baròmetre respon a una de les principals finalitats de l'entitat, com és la d'impulsar la normalització d'ús de la llengua catalana a Internet. El Baròmetre ha analitzat la utilització del català als webs d'empreses i organitzacions amb presència en terres dels Països Catalans o amb una forta implantació o vinculació.

Malgrat l'increment continuat del percentatge d'ús del català als llocs web de les empreses, que ha passat del 38,75% el setembre del 2002 al 57,09% el 31 de maig del 2009, es considera que el balanç d'aquests set anys és encara insuficient per a poder considerar-lo com a positiu. A nivell general, continuen havent-hi gairebé un 43% dels webs estudiats que no tenen versió en català. Per conèixer l'evolució de la situació, s'ha creat una pàgina amb l'històric de resums de situació del Baròmetre, des del mes d'agost del 2002 fins a l'actualitat, amb resums mensuals de tot aquest període. El darrer és del 31 de maig del 2009.

Els arguments principals per a demanar l'ús del català als webs de les empreses, segons WICCAC, es resumeixen en quatre punts: per la responsabilitat social corporativa, pels criteris empresarials -atenent la importància del consumidor català-, per complir les lleis i els drets reconeguts pels governs i, finalment, per naturalitat i normalitat en l'ús de la llengua pròpia d'una comunitat lingüística molt important i amb més de 9 milions de consumidors.

Aproximadament un miler de persones van respondre ahir la crida del grup "Acte de Sobirania" per enterrar l'Estatut del Principat, la Constitució espanyola, i per demanar al Parlament que declari unilateralment la independència. Ho van fer a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per acabar amb aquesta "via morta" que encara cueja al Tribunal Constitucional espanyol i que ha demostrat que no pot ni resoldre el tema del finançament del Principat. El manifest que s'hi va llegir assegurava que des d'ara "ja no reclamarem cap més estatut ni cap finançament espanyol, a partir d'ara només treballarem per assolir la independència de Catalunya".

A l'acte s'hi van afegir també algunes plataformes sobiranistes, com ara la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) o el grup dels Deu Mil a Brusel·les, entre d'altres. Tots plegats van convidar la classe política del Principat a acabar amb "aquesta situació de mort lenta i asfíxia". Amb l'enterrament de l'Estatut i la Constitució espanyola, el grup considera aquesta via totalment "morta" i emplaça els polítics a "donar solucions i presentar propostes per sortir-ne". "Estem pitjor que fa 5 anys perquè aleshores com a mínim s'havia generat una il·lusió per un estatut", va comentar Carme Forcadell, responsable de Comunicació del grup Acte de Sobirania. L'entitat ha convocat pel proper dia 27 una marxa que anirà de l'Arc de Triomf fins al Parlament.

A l'acte d'ahir s'hi van deixar veure alguns representants de partits polítics del país. Hi era Santiago Espot, de Catalunya Acció i de Força Catalunya, així com Jaume Renyer, exmilitant d'ERC que ara dóna suport a Reagrupament. També hi havia un dels regidors d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Martínez. S'hi va poder veure així mateix a Mossèn Dalmau, i la dirigent d'Intersindical-CSC Isabel Pallarès. Carme Forcadell va recordar que al grup Acte de Sobirania no hi participen els partits polítics, sinó que és un "moviment de sobiranisme civil".

La Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura catalanes de la Catalunya del Nord s'ha solidaritzat amb l'Obra Cultural Balear (OCB) davant la tallada de les emissions de TV3 a les Balears. Arreu dels Països Catalans entitats com OCB, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Bressola o la mateixa Federació han treballat per a fer arribar les emissions de TV3 amb plena normalitat.

La Catalunya del Nord nord ha gaudit de 6 mesos d'una pràctica normalitat rebent la televisió de Catalunya per la TDT. Amb l'apagada analògica de l'abril 2010, però, aquest territori perdrà les emissions de TV3 i del Canal 33. Per evitar-ho, la Federació ha anunciat que es mobilitzarà per poder seguir rebent la senyal en plena normalitat arreu del territori. En aquest sentit els departaments de Vicepresidència i Governació de la Generalitat han afirmat aquesta setmana que estan treballant amb les autoritats de la Catalunya Nord per tal que la senyal de TV3 hi pugui arribar via TDT. Així ho ha anunciat la directora general d'Acció Departamental de la Vicepresidència de la Generalitat, Margarida Aritzeta-Abad, durant l'assemblea general de la Missió Operacional Transfronterera s'ha celebrat a Figueres.

Un grup d'internautes del país ha encetat una campanya per demanar que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) es presenti a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, que s'esperen per l'any vinent. "Volem que la CUP es presenti al Parlament", que és com s'anomena la campanya, proposa un manifest on considera que una formació com la CUP "pot ajudar a posar fi a la desorientació i frustració política que pateix part de la ciutadania catalana", especialment "el sobiranisme". La web proposa així mateix adherir-se a la campanya, entre els que ja hi ha gent com el filòsof Josep Maria Terricabras, els musics Carles Belda, Fermín Muguruza o Joan Reig, el professor de la UAB Carles Castellanos, o el periodista i escriptor Víctor Alexandre, entre d'altres.

Els promotors de la iniciativa animen la CUP "a no quedar-se d'observador i a assumir la responsabilitat històrica d'esdevenir una eina de transformació política real, que ajudi i complementi el camí de la llibertat de la nació catalana". La campanya s'ha obert també al Facebook, on el grup de suport a la iniciativa compta ja amb 2.000 usuaris adherits al manifest. Precisament enguany a principis de gener l'Assemblea Nacional de la CUP va deixar la "porta oberta" a participar en eleccions d' "àmbit supramunicipal". Tot amb tot, la ponència aprovada aleshores supeditava la possibilitat de que la CUP es presenti a algun dels Parlaments territorials del país a un debat previ i participatiu conjunt de totes les assemblees locals de la CUP.

La ponència en qüestió, que va resultar ratificada amb 184 vots a favor i 94 en contra, també fixava com a objectiu el reforçament de la coordinació amb l'espai de l'Esquerra Independentista i el conjunt de les seves organitzacions.