"El govern s'ha preocupat més pel cinema doblat en català que pel cinema català". Amb aquesta frase Josep Maria Forn va reclamar, des del festival de cinema 'Tapis Rouge' Mont-real (Quebec), més "promoció" pel cinema fet a Catalunya. Acompanyat per Ventura Pons, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, dos directors de cinema van considerar que la baixada d'afluència a les sales s'ha de contrarestar fomentant la indústria catalana i que la Llei del cinema ajudarà malgrat que l'article del doblatge "l'ha pervertit una mica". La Llei del cinema de Catalunya preveu la creació d'un fons de foment de la producció de films catalans, un 50% del qual es dedicarà a projectes en versió original catalana.

El cap de campanya d'ERC, Xavier Vendrell, ha presentat avui la campanya "independentistes i d'esquerres", que difondrà aquests dies per Internet, les xarxes socials i la militància del partit. Aquesta campanya, que complementarà la central que els republicans van encetar fa algunes setmanes, "Gent valenta", vol ser "d'autoafirmació en positiu" perquè "sabem què som i com som", en paraules de Vendrell. Així, el cap de campanya d'Esquerra assegura que "ens sentim orgullosos en constatar que el debat sobre la independència centri el debat polític d'aquesta campanya i faci que ni el PSC ni CiU no es puguin definir com el que són" [federalistes i autonomistes] perquè "han vist que no són viables". Per això Vendrell ha qualificat CiU i PSC de ser els "ni-nis" de la política catalana perquè els primers diuen que no estan ni pel concert ni per la independència, i els segons afirmen no ser ni independentistes ni de dretes.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha obert un expedient a onze estudiants que van participar al boicot contra la conferència que la líder d'UPyD, Rosa Díez, havia de pronunciar el 5 de març d'enguany a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Segons assegura el diari espanyol El País, els instigadors van ser identificats aquest estiu mitjançant les càmeres de seguretat que hi ha al recinte de la universitat, i també gràcies a les imatges de les televisions que cobrien l'acte. Aquests onze expedients però no es resoldran fins que no finalitzi la investigació de la Fiscalia que es va iniciar per determinar si es van produir responsabilitats penals en l'acció d'aquests alumnes. La UAB esperarà a que es resolgui la investigació dels incidents per part de la Fiscalia -a qui ja va remetre un informe sobre els fets a l'estiu- per a resoldre els seus propis expedients.

Els Premis Octubre que anualment convoquen la Fundació Ausiàs March i Edicions 3i4 van guardonar ahir Raquel Ricart amb l'Andròmina per 'Les ratlles de la vida' i Cèlia Sànchez-Mústich es va endur el Vicent Andrés Estellés de poesia per 'On no sabem'; no guanyaven els principals guardons dues dones des de feia 9 anys. A la resta del panorama que conformen els premiats d'aquesta 39a edició hi trobem Joan Nogué, premiat amb el Joan Fuster d'assaig per 'Paisatge, territori i societat civil' i Francesc Adrià amb el de teatre per 'Taula de canvis'. La mateixa vetllada, celebrada a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), també va servir per homenatjar el pintor Joan Genovés per la seva trajectòria professional dedicada a denunciar les opressions.

El català serà imprescindible per accedir a les places de funcionariat de l'Administració de les Illes Balears, de manera que gràcies a l'aval del TSJIB a la Llei de normalització lingüística, el PP haurà de modificar l'articulat si vol aconseguir que el català sigui només un mèrit per accedir al lloc de treball, segons ha informat el Diari de Balears. Els magistrats descarten "els retrocessos en els nivells de coneixements" i, consegüentment, descarten "que pugui prosperar la pretensió principal incorporada a la demanda [del PP]" i dictaminen que "l'Administració pot i ha d'ordenar el coneixement del català com a requisit general d'accés a les activitats públiques amb la condició que el nivell exigit tingui proporció". Així doncs, arran de la sentència de la Sala Contenciosa i Administrativa del TSJIB és "constitucionalment lícit" exigir el nivell de coneixement de la llengua catalana "en un altre moment o s'estableixi transitòriament en funció de l'extensió real del coneixement d'aquesta llengua entre el col·lectiu de qui presta o aspira a prestar aquests serveis públics".