Des de 27 de març passat llegia en un mig escrit de la nomenada ara Comunitat Valenciana uns articuls que portaven per titul “Sobre la lengua: Idiomas por decreto (I) (II) (i III), del que em va cridar l´atencio la gran imaginacio i el sarcasme en que l´autor abordava un tema tan delicat, especialment per als valencians, i que constituïx al mateix temps element identitari de molts pobles de la Terra, la llengua.
Els estudis antropologics seriosos son lo contari a aquells a que nos tenen acostumats els nostres “cientifics” paisans, que partixen de premisses preconcebudes per a arribar a les conclusions predeterminades que els mouen i els interessen; eixos que , deixant l´estudi de camp per a atres, fan les valoracions en funcio dels seus interessos, o si algun estudi de camp han realisat, els deixen primer dormitar en les seues carpetes de treball, per a que siguen oblidats, quan no son destruïts, no siga que algu els trobe i comprove com la realitat social per ells estudiada desdiu en tot les seues teories preconcebudes i les seus conclusions interessades que pretenen que acceptem com a actes de fe.
No dubte que si els colombians, els argentins o els benicarlandos arribem a desenrollar una consciencia de que el seu idioma, la llengua en que es comuniquen, es el colombia, l´argenti o el benicarlando, estan en el seu dret de nomenar-les d´esta manera ¡fins aci es podia arribar! El dret dels pobles i el dels individus està per damunt dels decrets. Sabra, sabran, que la filologia es una ciencia social i no exacta, i que ademes, en el món mundial es dedica a estudiar els fenomens llingüistics, des de la diacronia i la sincronia dels mateixos, i no a impondre normes- d´aixo nomes s´encarreguen algunes academies i instituts i alguns departaments de filologia- estos casi tots englobats en l´entorn de llengües com el catala.
Pero es dona el cas que de momet, ni aquells, els del continent america, ni estos- els benicarlandos -valencians- caminem atribulats en estes preocupacions. Perque els primers no tenen problema a l´hora de donar nom a la seua llengua –castella-espanyol-, ni nosatres, els valencians dubtema donar “un atre” nom a la nostra llengua propia que no siga el de llengua valenciana/idioma valencià. Nomes els “esnobs”, els”coents” –com diem per estes terres-, amants de decrets i imposicions i immersos en un continu complex d´inferioritat, diuen, perque aixina es, que la seua llengua es una atra, el catala. Si, eixa es la seua llengua, perque han segut capaços d´abandonar la seua llengua materna per a, darrere d´un proces de “nurmalització” o convergencia en el catala, deixar lo normal i propi, per l´alie i inventat.
Caldra recordar aci que el catala, que es oficial en Catalunya i en el sistema educatiu valencià –aci aço sempre sol maquillar-se en aplatius com “valencià”, “la nostra llengua”, “la llengua comuna”…- no es mes que el producte d´una imposicio per decret –i si no investigue el proces que es va seguir per a normativisar eixa llengua, el de l´invent i el de la imposicio, protagonisats per una persona que no era filolec (Pompeu Fabra) i per un politic (Prat de la Riba).
Clar que les llengues no poden, o millor, no han de ser impostes per decret, les llengües son el producte d´una societat, de la seua historia i progrés, i han de servir per a comunicar-se, no per a crear clasismes o servilismes politics o culturals.
Coincidixc en l´autor de l´escrit aludit en fer-nos eco de les mateixes cites relatives als acomplexats als mateix temps que falaços mensages del president de la “Comunitat Valenciana”, pero no dubtara en donar la rao al valencianisme, que este senyor es precisament quí mes ha fet per la imposicio del catala en els coleges –sistema educatiu i en l´administracio-, i ho ha fet no sols per Decret, en la creacio de l´Academia Valenciana de la Llengua (sucursal i gosset falder de l´Institut d´Estudis Catalans que nos costa un pessic mes que considerable en els presuposts anuals de la Generalitat), mes encara ha convertit esta organisacio “politica” en una institucio que forma part del nostre Estatut –per cert del que mai la ciutadania ha tingut l´oportunitat de votar com en atres territoris de l´Estat han fet en els seus Estatuts.
El nostre idioma, el valencià es una llengua que necessita una especial atencio i proteccio, i caldra velar per a evitar que s´ompliga de barbarismes/extrangerismes en substitucio de paraules autoctones – d´aixo hauria d´ocupar-se eixe organisme que es la AVL- i no resucitar morts, paraules caigudes en desus fa segles, o velar per la convergencia en l´idioma dels nostres veïns del nort. La llengua valenciana no necessita de decrets que la condenen a l´oblit i a la sumissio a atres llengües proximes, molt paregudes, pero no iguals. I es que els valencians que sentim l´orgull del poble que conformem, no necessitem tuteles que embruten el nostre idioma en paraules malsonants i tan estranyes com els castellanismes que tan odien els “catalaners”(1) que se´ns mostren en el seu halo d´autoritat “cientifica”, que per cert no besllumenen mes que els de la seua secta i els que es mouen en els seus circuls.
(1) Diu-se d´aquells que sent valencians, d´orige o adopcio, renuncien a la seua condicio nacional per a propagar el catalanisme i contibuïxen a recolzar i difondre les idees imperialistes que comporta el proyecte de “països catalans”.
2009/04/19
2009/04/15
DEFENENT L´IDIOMA VALENCIÀ EN EL BAIX MAESTRAT
Ha durat poc de temps l´engany que pretenia colar-nos la “Plataforma pel valencià” (sic). Despres d´assistir ad algun ple en l´ajuntament i montar el numeret, portar a un filolec a pa i gavinet que sempre ha negat l´existencia de la llengua valenciana, “del valencià” i despres d´embrutar el mobliari urba de Benicarlo en pegatines, apenes se´ls escolta en cap mig de comunicacio, ¡i mira que tenen mijos afins a on expondre els seus enganys!
Aixina, que si aixo que diuen i suponent que siga veritat, que pretenen defendre l´idioma valencià, “el valencià”, i com ultimament estan com que no estan, els donare un text que si de veres creuen i volen defendre “el valencià” es sentiran indignats a l´igual que la majoria dels valencians que volen i respecten la seua historica i sempre nomenada llengua valenciana.
L´assunt es el següent, la manipulacio a la que es veuen somesos la majoria dels jovens estudiants que assistixen als seus centres educatius i tenen que engolir tota classe de propaganda directa o subliminal, a traves de la qual el pancatalanisme inculca als chicons les seues teories politiques. Per eixemple, el cartell d´un anunci que m´ha donat una mare indignada, on el seu fill assistix a l´Institut Ramón Cid, i veu preocupada com li estan ensenyant en una atra llengua que no es la valenciana.
El preocupant tema es el següent: “El Departament de Valencià de Llengua i Lliteratura de l´IES Ramón Cid de Benicarló, amb la finalitat d´estimular la creacio lliteraria entre l´alumnat del centre convoca els premis lliteraris següents…” Fins aci “tot” correcte, llegint es deprenen moltes coses i conforme està l´educacio, hui en dia, despres de tan desgavellades reformes educatives…
Lo preocupant i vergonyos ve despres, en les bases del concurs: Premi de Narrativa. Els originals hauran de ser inèdits escrits en català…
Pero encara n´hi han mes Bases Generals. La segona base del concurs diu: Els treballs es presentaran en folis escrits per una sola cara, en llengua catalana…
¿Que els pareix?¿A on està la “Palataforma pel valencià” (sic), a on els seus membres es mostren indignats afirmant que “el valencià” està en perill?
Este concurs lliterari incomplix l´Estatut de l´actual Comunitat Valenciana, en el qual es pot llegir clarament: U. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma son el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i usar-los. QUATRE. S´otorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
Omplir de galicismes la nostra llengua valenciana i suplantar-la per una atra no es preocupar-se “pel valencià”, tot lo contrari. Al final de tot este embolic els chiquets acabaran dient-li als seus yayos lo següent: Yayo com me seguixques parlant en el teu valencià, en el dels nostres antepassats, segur que no aprovare mai el “valencià” de l´escola.
¿Com era aquella pancarta que portaven en les manifestacions els que humillen a la llengua valenciana? Ara me´n recorde: Amb aquesta educació Font de Mora dimissió, en catalán. Si la Conselleria d´Educacio no pren cartes en l´assunt a la major brevetat possible yo tambe exigixc, pero en valencià: EN ESTA EDUCACIO FONT DE MORA DIMISSIO. ¿Perque governa o no governa , aci i ara, el PP?
Aixina, que si aixo que diuen i suponent que siga veritat, que pretenen defendre l´idioma valencià, “el valencià”, i com ultimament estan com que no estan, els donare un text que si de veres creuen i volen defendre “el valencià” es sentiran indignats a l´igual que la majoria dels valencians que volen i respecten la seua historica i sempre nomenada llengua valenciana.
L´assunt es el següent, la manipulacio a la que es veuen somesos la majoria dels jovens estudiants que assistixen als seus centres educatius i tenen que engolir tota classe de propaganda directa o subliminal, a traves de la qual el pancatalanisme inculca als chicons les seues teories politiques. Per eixemple, el cartell d´un anunci que m´ha donat una mare indignada, on el seu fill assistix a l´Institut Ramón Cid, i veu preocupada com li estan ensenyant en una atra llengua que no es la valenciana.
El preocupant tema es el següent: “El Departament de Valencià de Llengua i Lliteratura de l´IES Ramón Cid de Benicarló, amb la finalitat d´estimular la creacio lliteraria entre l´alumnat del centre convoca els premis lliteraris següents…” Fins aci “tot” correcte, llegint es deprenen moltes coses i conforme està l´educacio, hui en dia, despres de tan desgavellades reformes educatives…
Lo preocupant i vergonyos ve despres, en les bases del concurs: Premi de Narrativa. Els originals hauran de ser inèdits escrits en català…
Pero encara n´hi han mes Bases Generals. La segona base del concurs diu: Els treballs es presentaran en folis escrits per una sola cara, en llengua catalana…
¿Que els pareix?¿A on està la “Palataforma pel valencià” (sic), a on els seus membres es mostren indignats afirmant que “el valencià” està en perill?
Este concurs lliterari incomplix l´Estatut de l´actual Comunitat Valenciana, en el qual es pot llegir clarament: U. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma son el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i usar-los. QUATRE. S´otorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
Omplir de galicismes la nostra llengua valenciana i suplantar-la per una atra no es preocupar-se “pel valencià”, tot lo contrari. Al final de tot este embolic els chiquets acabaran dient-li als seus yayos lo següent: Yayo com me seguixques parlant en el teu valencià, en el dels nostres antepassats, segur que no aprovare mai el “valencià” de l´escola.
¿Com era aquella pancarta que portaven en les manifestacions els que humillen a la llengua valenciana? Ara me´n recorde: Amb aquesta educació Font de Mora dimissió, en catalán. Si la Conselleria d´Educacio no pren cartes en l´assunt a la major brevetat possible yo tambe exigixc, pero en valencià: EN ESTA EDUCACIO FONT DE MORA DIMISSIO. ¿Perque governa o no governa , aci i ara, el PP?
2009/03/31
En temps de crisis, mes diners publics per a catalanisar-nos
Una vegada mes, i ya son incontables les voltes que van, nos arriben noticies del balafiament que el Partit Popular acostuma a fer en els diners de tots els valencians, en l'agravant de que ademes, i tambe van moltes ya, este nou balafiament va dirigit a finançar una activitat que te com a objectiu el foment de la cultura catalana entre els habitants de Castello.
De 20.000 € es tracta la subvencio que ha rebut Escola Valenciana – Federació d'Associacions per la Llengua (FEV) per part del PP de Castello, per a organisar un any mes en la capital de La Plana la catalanista “Festa per la Llengua” (¿Quina Llengua?..la nostra, la valenciana, segur que no), en la que al llarc dels varis dies de duracio podrem vore tota classe d'activitats i actuacions dirigides al foment d'una cultura i una llengua, que no es la valenciana.
Mentres en estos temps de crisis que corren moltes families valencianes lluiten com poden per a poder aplegar a fi de mes i no perdre el seu lloc de treball, el Partit Popular malgasta els diners de tots els valencians en finançar actes aliens als interessos del nostre poble.
Veem una volta mes l'antivalencianisme del Partit Popular, el qual no dubta d'envoltar-se en la Real Senyera quan s'acosten les eleccions i plenar-se la boca de “llengua valenciana i idioma valencià”, pero que el restant del temps dona subvencions millonaries als que fruïxen veent-se vestits en la quatribarrada i parlant el mes perfecte barceloni, mentres que a les associacions valencianistes, les que realment velen per la llengua del nostre poble, nomes li concedix almoina.
De 20.000 € es tracta la subvencio que ha rebut Escola Valenciana – Federació d'Associacions per la Llengua (FEV) per part del PP de Castello, per a organisar un any mes en la capital de La Plana la catalanista “Festa per la Llengua” (¿Quina Llengua?..la nostra, la valenciana, segur que no), en la que al llarc dels varis dies de duracio podrem vore tota classe d'activitats i actuacions dirigides al foment d'una cultura i una llengua, que no es la valenciana.
Mentres en estos temps de crisis que corren moltes families valencianes lluiten com poden per a poder aplegar a fi de mes i no perdre el seu lloc de treball, el Partit Popular malgasta els diners de tots els valencians en finançar actes aliens als interessos del nostre poble.
Veem una volta mes l'antivalencianisme del Partit Popular, el qual no dubta d'envoltar-se en la Real Senyera quan s'acosten les eleccions i plenar-se la boca de “llengua valenciana i idioma valencià”, pero que el restant del temps dona subvencions millonaries als que fruïxen veent-se vestits en la quatribarrada i parlant el mes perfecte barceloni, mentres que a les associacions valencianistes, les que realment velen per la llengua del nostre poble, nomes li concedix almoina.
UNIO VALENCIANA en la II Fira "Trobem-mos" en Burriana
El passat dumenge 29 de març, la Secretaria de Cultura d´Unio Valenciana feu acte de presencia en la Fira “Trobem-mos” de Borriana, la II Fira d´entitats i colectius valencianistes, organisada per Accio Regne de Valencia, per a recolzar als Jovens Nacionalistes d´Unio Valenciana, ademes de a les entitats i colecius participants.
El bon ambient regnant, encara que l´orage no acompanyà, la musica de tabal i dolçaina, aixina com, el magnific cant d´algunes cançons valencianes, varen fer un dia gran de germanor valencianista, acollits magnificament per l´Ateneu Cultural Borrianenc.
Poguerem fruïr tambe de bones publicacions, que son dificils de trobar en les llibreries i uns atres productes presents en la fira de diverses entitats.
L´objectiu s´ha complit, s´ha donat informacio a la gent assistent i s´han venut publicacions i tota classe de productes.
Enhorabona a tots els participants i a continuar treballant per la Patria Valenciana.
El bon ambient regnant, encara que l´orage no acompanyà, la musica de tabal i dolçaina, aixina com, el magnific cant d´algunes cançons valencianes, varen fer un dia gran de germanor valencianista, acollits magnificament per l´Ateneu Cultural Borrianenc.
Poguerem fruïr tambe de bones publicacions, que son dificils de trobar en les llibreries i uns atres productes presents en la fira de diverses entitats.
L´objectiu s´ha complit, s´ha donat informacio a la gent assistent i s´han venut publicacions i tota classe de productes.
Enhorabona a tots els participants i a continuar treballant per la Patria Valenciana.
Mides anticrisis en el Regne de Valencia
Ya fa algun temps l’ UE proponia una mida que apostava perque la jornada laboral en Espanya -i en Europa- fora de 60 o 65 hores semanals. Ara UGT vol una jornada laboral de quatre dies (35 hores). Clar que es aberrant la jornada de 60 hores, pero en mig d’una recessio ¿com se li pot ocorrer a un sindicat plantejar que li rebaixen el sou als treballadors? Perque, per supost, que a ningu se li ocorrixca pensar que el chicotet y mig empresari (que son la majoria de les empreses valencianes) va a fer-ho. Segon treballes, aixina cobraràs.
Per eixe cami va la Ford en Almussafes, que encara que no siga chiconiua ni valenciana, dona treball a moltes d’elles. S’ escolten rumors de que 1.100 persones poden eixir de l’empresa, i entre ERE i ERE l’empresa no produix vehiculs. Es reduixen torns perque no hi ha produccio, pero fan anar als empleats a treballar els dissabtes i dumenges a “fer hores”. Aixo es organisacio per a lluitar contra la crisis.
I per a tirar una ma, la Diputacio de Valencia s’encarregà de comprar 254 vehiculs per als pobles. Fa uns dies, en Alboraya es va realisar l’entrega de 12 vehiculs –quan en l’acte havien 20-. El sr. Alfonso Rus, en el seu loquaç discurs va dir que quan començà el proyecte, va decidir que els diners d’ esta campanya es quedara en Valencia. En tots els nostres respectes a la marca ¡Els vehiculs son FIAT i en Valencia està la FORD! Possiblement hauran eixit d’ un concessionari valencià, pero sense voler pensar en la jaqueta… ¿no hi ha concessionaris de la FORD en Valencia?. A continuacio, el sr. Manuel Alvaro, alcalde d’ Alboraya i en representacio dels alcaldes de l’Horta va agrair l’entrega “perque a tots els ajuntaments nos venen molt be estos vehiculs”, pagats pels ciutadans en temps de crisis i quan els Ajuntaments no tenen diners ni per a gasolina.
Senyors que nos “governen”, si volen riure’s dels ciutadans, per favor, a lo manco que no les escoltem.
Per eixe cami va la Ford en Almussafes, que encara que no siga chiconiua ni valenciana, dona treball a moltes d’elles. S’ escolten rumors de que 1.100 persones poden eixir de l’empresa, i entre ERE i ERE l’empresa no produix vehiculs. Es reduixen torns perque no hi ha produccio, pero fan anar als empleats a treballar els dissabtes i dumenges a “fer hores”. Aixo es organisacio per a lluitar contra la crisis.
I per a tirar una ma, la Diputacio de Valencia s’encarregà de comprar 254 vehiculs per als pobles. Fa uns dies, en Alboraya es va realisar l’entrega de 12 vehiculs –quan en l’acte havien 20-. El sr. Alfonso Rus, en el seu loquaç discurs va dir que quan començà el proyecte, va decidir que els diners d’ esta campanya es quedara en Valencia. En tots els nostres respectes a la marca ¡Els vehiculs son FIAT i en Valencia està la FORD! Possiblement hauran eixit d’ un concessionari valencià, pero sense voler pensar en la jaqueta… ¿no hi ha concessionaris de la FORD en Valencia?. A continuacio, el sr. Manuel Alvaro, alcalde d’ Alboraya i en representacio dels alcaldes de l’Horta va agrair l’entrega “perque a tots els ajuntaments nos venen molt be estos vehiculs”, pagats pels ciutadans en temps de crisis i quan els Ajuntaments no tenen diners ni per a gasolina.
Senyors que nos “governen”, si volen riure’s dels ciutadans, per favor, a lo manco que no les escoltem.
2009/03/29
LES FALLES I LA LLENGUA VALENCIANA
¡Per a ofrenar…! ¡PUM PUM PUM PUM! ¡Paquito el chocolatero…! ¡PUM PUM!... ¡Valencia es la terra de les flors de la llum i de l´amor…! ¡PUM PUM PUM! ¡Valencia en fallas…! I d´esta manera, pareix que lo que millor sabem fer els valencians, es a dir, cremar traques, sentir l´himne valencià i de quan en quan una misteleta, desapareix com per art de magia l´orgull de sentir-nos plenament valencians.
Les festes falleres formen part de l´extens patrimoni cultural valencià. Des de moltissims anys son junt a les “Fogueres” d´Alacant i “la Madalena” de Castello, o els Moros i Cristians, les festes mes prestigioses i populars d´esta terra, ademes de ser reconegudes internacionalment. Els turistes venguts des de distints països del món es queden maravellats en vore els monuments fallers i en observar com els valencians disfrutem enormement d´esta festa tan volguda pel poble valencià.
Unio Valenciana i en conseqüencia l´actual i el verdader valencianisme politic i cultural no arriba a entendre cóm darrere de tant esforç realisat durant tot l´any per part de les comissions falleres i els seus integrants, despres de passar son durant moltes nits en els dies previs a l´inici de la festa, despres d´anar polint tots els detalls que hi ha en la “plantà”, l´enlluernament del casal faller, el so de l´equip de musica, la preparacio dels entrepans, de que la beguda estiga fresqueta, els “cremaets”, etc etc, despres de tant de vigor en realisar tot el treball de manera esplendida, deixem a banda la nostra llengua valenciana i veem com les llegendes que donen pas a les critiques de la falla, no les trobem escrites en llengua valenciana, sino en una atra que ni es ni la sentim com a nostra.
Per desgracia (i que cap faller nos malinterprete, este escrit no es ni molt manco en “contra” de les falles), estes han segut les falles de “les aquestes, les seves i dels avis” i es que estes parules tan alienes a les nostres raïls tant com a poble com per la nostra forma d´expressar-nos a l´hora de parlar, s´han anant introduïnt de forma escandalosa i vergonyosa en la festa valenciana.
Caldria preguntar-se despres de tant esforç per tindre-ho tot a punt i en perfecta sintonia, ¿per quína rao permetem que s´ompliguen les nostres falles de barbarismes com “doncs, dues, meves i papallones”? Des d´Unio Valenciana, estem segurs que si ferem una pregunta als membres de qualsevol comissio fallera de Benicarlo, Borriana, Valencia, Gandia o de qualsevol atra poblacio a on es planten estos artistics monuments fallers, a fallers o falleres, les filles o fills dels quals ya els hagen donat un net o neta , es a dir que ya son yayos, quína es la manera en la qual els seus nets es dirigixen ad ells o elles, segur que ho faran en la correcta forma de l´idioma valencià que utilisen, que no es una atra forma que “yayo”, encara que alguns s´encaboten en fer-nos creure que parlem incorrectament, que no parlem en perfecte catala, encara que ara tambe pretenen enganyar-nos i d´un dia per a un atre l´anomenen “valencià”.
Les falles son sinonim de valencianisme, son, casi en tota seguritat les nostres festes mes representatives internacionalment parlant, les que mes divertixen als valencians i les que mes fruim tot el dia entre olor a flor de taronger i polvora.
Des de la Secretaria de Cultura d´Unio Valenciana pensem que a tots els valencians deuria de començar a preocupar-nos seriament la suplantacio llingüistica que s´està promocionant ¡ara tambe des de les mateixes falles! No hi ha que oblidar que perdre el nostre idioma, permetre que este siga reemplaçat i substituit per uns atres, nos fara sentir mes pobres culturalment, mes debils com a poble i aixo ajudara a que desaparegam absorvits per unes atres cultures mes potents, que si que volen defendre les seues festes i per supost les seues llengües.
Des d´Unio Valenciana continuem treballant per a que la llengua valenciana no es corrompa, i per a que les Normes d´El Puig, l´ortografia que mes s´acomoda a la nostra llengua i a la realitat llingüistica del parlar dels valencians, siguen reconegudes una atra volta com les oficials per a la Nacio Valenciana i que les proximes falles siguen el vehicul comunicador de la festa fallera.
Les festes falleres formen part de l´extens patrimoni cultural valencià. Des de moltissims anys son junt a les “Fogueres” d´Alacant i “la Madalena” de Castello, o els Moros i Cristians, les festes mes prestigioses i populars d´esta terra, ademes de ser reconegudes internacionalment. Els turistes venguts des de distints països del món es queden maravellats en vore els monuments fallers i en observar com els valencians disfrutem enormement d´esta festa tan volguda pel poble valencià.
Unio Valenciana i en conseqüencia l´actual i el verdader valencianisme politic i cultural no arriba a entendre cóm darrere de tant esforç realisat durant tot l´any per part de les comissions falleres i els seus integrants, despres de passar son durant moltes nits en els dies previs a l´inici de la festa, despres d´anar polint tots els detalls que hi ha en la “plantà”, l´enlluernament del casal faller, el so de l´equip de musica, la preparacio dels entrepans, de que la beguda estiga fresqueta, els “cremaets”, etc etc, despres de tant de vigor en realisar tot el treball de manera esplendida, deixem a banda la nostra llengua valenciana i veem com les llegendes que donen pas a les critiques de la falla, no les trobem escrites en llengua valenciana, sino en una atra que ni es ni la sentim com a nostra.
Per desgracia (i que cap faller nos malinterprete, este escrit no es ni molt manco en “contra” de les falles), estes han segut les falles de “les aquestes, les seves i dels avis” i es que estes parules tan alienes a les nostres raïls tant com a poble com per la nostra forma d´expressar-nos a l´hora de parlar, s´han anant introduïnt de forma escandalosa i vergonyosa en la festa valenciana.
Caldria preguntar-se despres de tant esforç per tindre-ho tot a punt i en perfecta sintonia, ¿per quína rao permetem que s´ompliguen les nostres falles de barbarismes com “doncs, dues, meves i papallones”? Des d´Unio Valenciana, estem segurs que si ferem una pregunta als membres de qualsevol comissio fallera de Benicarlo, Borriana, Valencia, Gandia o de qualsevol atra poblacio a on es planten estos artistics monuments fallers, a fallers o falleres, les filles o fills dels quals ya els hagen donat un net o neta , es a dir que ya son yayos, quína es la manera en la qual els seus nets es dirigixen ad ells o elles, segur que ho faran en la correcta forma de l´idioma valencià que utilisen, que no es una atra forma que “yayo”, encara que alguns s´encaboten en fer-nos creure que parlem incorrectament, que no parlem en perfecte catala, encara que ara tambe pretenen enganyar-nos i d´un dia per a un atre l´anomenen “valencià”.
Les falles son sinonim de valencianisme, son, casi en tota seguritat les nostres festes mes representatives internacionalment parlant, les que mes divertixen als valencians i les que mes fruim tot el dia entre olor a flor de taronger i polvora.
Des de la Secretaria de Cultura d´Unio Valenciana pensem que a tots els valencians deuria de començar a preocupar-nos seriament la suplantacio llingüistica que s´està promocionant ¡ara tambe des de les mateixes falles! No hi ha que oblidar que perdre el nostre idioma, permetre que este siga reemplaçat i substituit per uns atres, nos fara sentir mes pobres culturalment, mes debils com a poble i aixo ajudara a que desaparegam absorvits per unes atres cultures mes potents, que si que volen defendre les seues festes i per supost les seues llengües.
Des d´Unio Valenciana continuem treballant per a que la llengua valenciana no es corrompa, i per a que les Normes d´El Puig, l´ortografia que mes s´acomoda a la nostra llengua i a la realitat llingüistica del parlar dels valencians, siguen reconegudes una atra volta com les oficials per a la Nacio Valenciana i que les proximes falles siguen el vehicul comunicador de la festa fallera.
2009/02/27
Alarte, primer objectiu de la campanya del reconeiximent del valencià
Nacio valenciana, 25-02-09. Unio Valenciana ha començat la campanya de reconeiximent al dret de l’us de la Llengua valenciana.
Esta campanya va dirigida a tot tipo d’entitats –publiques i privades– i personalitats –publiques i anonimes–, sense distincio, en les que no es facilite l’utilisacio del valencià com a idioma en el seu normal funcionament diari.
Una de les vies utilisades per ad esta campanya es l’utilisacio de la ret per a, per mig d’un comunicat firmat per Unio Valenciana, posar en coneiximent del destinatari que l’usuari del seu portal no pot utilisar el valencià com a mig de comunicacio, havent d’utilisar qualsevol atra llengua, solicitant la rectificacio d’este impediment.
El primer comunicat ha segut enviat al Secretari General del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, al detectar que en la web de “Joves socialistes del PV”, nomes se pot accedir en castella o en catala, incomplint l’Estatut d’Autonomia de Valencia i la Constitucio Espanyola.
Esta campanya va dirigida a tot tipo d’entitats –publiques i privades– i personalitats –publiques i anonimes–, sense distincio, en les que no es facilite l’utilisacio del valencià com a idioma en el seu normal funcionament diari.
Una de les vies utilisades per ad esta campanya es l’utilisacio de la ret per a, per mig d’un comunicat firmat per Unio Valenciana, posar en coneiximent del destinatari que l’usuari del seu portal no pot utilisar el valencià com a mig de comunicacio, havent d’utilisar qualsevol atra llengua, solicitant la rectificacio d’este impediment.
El primer comunicat ha segut enviat al Secretari General del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, al detectar que en la web de “Joves socialistes del PV”, nomes se pot accedir en castella o en catala, incomplint l’Estatut d’Autonomia de Valencia i la Constitucio Espanyola.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
