MUSCLOS AL FORN
No us espanteu, no us proposaré cap cosa de l’altre dijous. Però ara que aquelles menjades de musclos collits al matí a les roques i preparats, just arribats a cas, al vapor ni mentre la gent es treu la sal de la pell, ja són història, hem de buscar altres formes de preparar aquest marisc que, fruit de la recomanable depuració en aigües netes però tranquil·les, ha perdut bona part del seu gust primigeni.
Aquí us proposo que siguin les herbes aromàtiques, crues, les que els perfumin després d’integrar-se en una pomada de mantega i ceba que la calor del forn fondrà. Per això segueixo dient-vos que es tracta d’un primer plat simple i de fàcil realització. Un primer plat que, si elimineu l’amanida, queda convertit en un aperitiu ideal per una nit d’estiu com les que tenim darrerament.
CONFECCIÓ
Pelar la ceba i tallar-la a llesques no massa gruixudes. Fer-la coure durant uns 10 minuts en una vaporera. Un cop cuita fer-ne puré tot passant-la per la batedora i deixar-la refredar.
Mentre es refreda, deixar estovar la mantega i cisellar ben menudes les herbes aromàtiques eixugant-les una mica un cop treballades.
Barrejar bé el puré de ceba fred amb la mantega i la meitat de les herbes aromàtiques i posar-ho a la nevera en un atuell que ens permeti després porcionar-ho amb facilitat.
Gratar els musclos i fer-los obrir al vapor en una olla i a foc viu. Mentrestant, prepara la ruca i barrejar-la amb la resta d’herbes cisellades.
Quan els musclos s’hagin obert, separar la closca sense tall, retirar-los el fregall i anar-los disposant en una plata de forn amb una capa de sal gruixuda que els aguanti en posició. Repartir la mantega treballada entre tots els musclos i passar la plata pel forn, amb el gratinador engegat, durant uns 4-5 minuts. El temps d’amanir la ruca amb oli, vinagre balsàmic i un pessic de sal.
Presentar els dos atuells a taula i escudellar allí.
CONSELLS
Tot i que a mi m’agradaven els musclos petits agafats directament de la roca, ara em resigno i, posats a fer, els trio de mida mitjana a fi i efecte que tinguin tall. Per petit, ja tenim les tallarines.
En funció dels comensals, el moment de l’àpat i la consistència del segon plat, ajusteu les quantitats
Si voleu fer una cosa una mica més refinada, substituïu la ceba per un parell o tres d’escalunyes. Casen molt millor amb la mantega. Però solen ser més difícils de trobar a mercat.
Les herbes aromàtiques que jo he emprat han estat el julivert, l’alfàbrega i el cebollí o porradell. Però us deixo llibertat per triar les que més us agradin. A condició que siguin fresques. Per tant, res de farigola o romaní.
La ruca, que no se sol vendre a granel, ve en bosses que la descriuen com a rúcula. Aquest etiquetatge!!!
El cisellat de les herbes aromàtiques sol deixar-les fetes una pasta més o menys compacte. D’aquí que us demani que les assequeu una mica amb un paper de cuina.
No poseu la plata de musclos massa avall del forn. Es tracta que la mantega treballada fongui i el musclo agafi calor. Si el forn té ventilador, engegueu-lo, la temperatura a dins resulta més regular. |
|
PER A
UN PRIMER
INGREDIENTS
- Musclos (1 quilo)
- Ceba (1 unitat)
- Herbes aromàtiques (1 manat)
- Mantega (100 grams)
- Ruca (100 grams)
- Vinagre balsàmic
- Oli d’oliva
- Sal
- Pebre
DIFICULTAT
CALORIES
PREU
CONFECCIÓ
|
|
AL DIA
