Una greu malaltia ha acabat amb la vida d'un dels més reconeguts especialistes en la història cultural del judaisme català. Format a la Universitat Hebrea de Jerusalem i al Monestir de Montserrat, Feliu no posseïa cap títol universitari, però la solidesa de la seva obra l'havia convertit en un referent i un mestre. Traduccions de literatura hebrea contemporània (Amos Oz, Yehuda Amihai) i medieval (Mossè ben Nahman, Maimònides), estudis d'història dels textos, col·laboracions a la sèrie Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), les traduccions hebrees medievals de les obres d'Arnau de Vilanova i la de Semtov ben Isaac el Tortosí de l'obra d'al-Zahrawi (Albucasis), o la preparació d'una gran base de dades bibliogràfica sobre història dels jueus a l'antiga Corona d'Aragó i Provença, són només algunes de les seves aportacions. Va formar part dels consells de redacció de les revistes Calls i Tamid, i va ser membre fundador i president de l'antiga Associació d'Estudiosos del Judaisme Català (ADEJUC) i després de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEHB), filial de l'IEC. El 2007 havia estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
Breu llista de publicacions - Alguns treballs en lliure accés - Obituari a La Vanguardia (17-07-2009)
Una acord de la BIblioteca Britànica, la Biblioteca Nacional de Rússia, el monestir de Santa Caterina del Sinaí i la Biblioteca universitària de Leipzig ha permès de publicar per primera vegada una reconstrucció digital del Codex Sinaiticus. Aquest còdex grec, considerat com el un dels llibres més preciosos consevats de l'antiguitat és també el testimoni més antic del Nou Testament. La Biblioteca Britànica celebra els dies 7-8 un col·loqui internacional dedicat monogràficament a aquest còdext, durant el qual es presentarà el nou lloc web: 
El Congrés Internacional Francesc
Eiximenis, sis-cents anys (1409-2009) és la primera
reunió científica internacional dedicada
monogràficament a l’estudi de la vida i de l’obra
de l’escriptor franciscà Francesc Eiximenis (Girona,
c. 1330-Perpinyà, 1409). El pensament polític, les
observacions sociològiques, les anotacions profètiques,
els continguts teològics i enciclopèdics, la
riquesa de la llengua o la magnitud de la transmissió
manuscrita i impresa converteixen Eiximenis en un autor del màxim
interès per a tots els camps del saber històric
sobre l’Edat mitjana. Aquest congrés pretén
aprofitar el sisè centenari de la mort d’Eiximenis
per estudiar tots aquests, i d’altres, aspectes de la seva
figura.
