Vilanova i la Geltrú

Sobre la mitja nit, havent acabat el Ple municipal, uns quants manifestants continuaven perseguint i insultant a la regidora Iolanda Sánchez en el seu camí cap a la Geltrú, on té el seu domicili. Darrera havien quedat sis hores d’una sessió plenària obstruïda diverses vegades per crits, amenaces, insults i provocacions. Es van poder llegir frases com “Vilanova Holocaust caní i felí”; o bé escoltar exclamacions com “...la soledat del animal en el post operatori...” Tanmateix l’emoció no la van posar només els animalistes més exaltats, també va venir de la ma de l’oposició política; serveixi com a mostra la sentència que va fer servir la ponent de CiU per acabar d’ argumentar la seva posició contrària a la proposta del govern: “...nosaltres preferim gestionar sentiments...”

Una de les paradoxes en què vivim, encara avui, en ple segle XXI és com equilibrar el progrés i desenvolupament econòmic sense que això hagi de suposar necessàriament un risc sobre el medi ambient i en conseqüència sobre la salut de les persones. Venim d'una tradició econòmica i política que ha consolidat la idea que necessàriament són antagònics els termes industrialització-creixement econòmic i sostenibilitat ambiental.