Els fons comprenen materials procedents de jaciments arqueològics de la més variada cronologia. Des dels jaciments paleolítics de la Selva o de Sant Benet, passant per diferents dòlmens de l’Empordà, i les coves sepulcrals de l’Ardenya, fins arribar als jaciments ibèrics dels Guíxols i plana basarda (Sta. Cristina d’Aro), els romans del Monestir i de pla de Palol o platja Artigas (Platja d’Aro) o els medievals i moderns del monestir i la ciutat.

D’entre aquests fons, cal destacar els materials fundacionals del Museu, els del poblat Ibèric dels Guíxols, com també els jaciments de la Selva, St. Benet. El Monestir de Sant Feliu ens dóna com a Jaciment arqueològic un ventall cronològic des del s. I fins al XVIII, en què destaca especialment la vaixella dels segles XV a XVII recuperada en les diferents campanyes d’excavació dutes a terme a l’abocador del monestir.

A més del nombrós fons de la indústria i l’artesania del suro, que va augmentar molt sobretot des de l’exposició temporal “El suro” – format per maquinària, eines, mostres, artesania, aplicacions– comptem amb peces de gran quantitat d’oficis que ens permeten apropar-nos a la vida quotidiana de la gent: feines del camp i del bosc, i oficis com pescador, carboner, ferrer, baster, llauner, calderer, espardenyer, escloper, fuster, mestre d’aixa, carreter, boter, cisteller, nansaire, forner, pastisser, rajoler, paleta, barber, modista, etc.

A més de les eines i les màquines pròpies dels oficis i el mobiliari i estris domèstics de diferents èpoques, el Museu compta amb algunes peces de gran format, com ara carros i petites embarcacions.

El fons està composat per 87 registres, un total de més de 150 objectes que representen la quasi totalitat del material de l’estació local de Salvament. Entre aquest material destaca: el bot beeching-peake –l’estrella de la col·lecció, de 10’10 m d’eslora, insubmergible i autoredreçable–, el carro varador –de 6 m de llargada, que per moure’l feien falta cinc cavalls: un al davant i la resta als laterals–, rems, pals, canó llançacaps Dawson i projectils, rampa llançacoets Spandau i complements, fanals, anclots, cordatges, galledes, cadenes, varietat de bossells, pasteques, cúrries, caixes de cordatges, diversos salvavides, àncora surant, altres accessoris i nombrosa documentació escrita, a més de l’edifici del Salvament com a caseta abric.

Tot aquest patrimoni que ens explica el funcionament d’una estació de salvament marítim a finals del segle XIX s’exposa a la que havia estat la caseta del Salvament, que ha esdevingut, in situ, una secció del Museu d’Història per tal de difondre aquest aspecte del patrimoni marítim.

El fons d’art presenta tres blocs principals, el primer correspon a l’art religiós, el segon, a la col·lecció de caixes de Mariner i el tercer, a obres d’artistes locals, fonamentalment de pintura i dibuix. Dins l’art religiós destaquen les pintures sobre taula, especialment dos conjunts de dues pintures: el primer, del s.XVII, compost per una taula amb les escenes de la coronació i la confirmació de la sentència de crist i el segon, amb les escenes del judici i la flagelació. El segon conjunt està composat per dues taules de petit format que representen la negació de Sant Pere i que daten del segle XVI-XVII. També cal esmentar la col·lecció de 13 cantorals il·luminats d’entre els segles XV i XVIII.

El Museu també compta amb un nodrit conjunt de caixes i tapes de caixes de mariner decorades amb incisions i, sobretot, amb escenes pintades sobre la fusta. Es tracta de quatre caixes completes més tres tapes pintades datades als segles XVIII-XIX.

Entre els seus fons, el Museu compta amb obres d’artistes de la ciutat o que hi estan vinculats pel seu interès artístic o històric.

El volum d’obra pictòrica del llegat és molt important: consta de 232 obres registrades, a les quals hi podem sumar un bon nombre d’apunts i esbossos sobre els més variats suports. La majoria d’obres són olis sobre tela, però trobem també tècniques mixtes i aquarel·les sobre paper. El vessant de poeta també el tenim representat amb nombrosos manuscrits i còpies. No manquen els cartells i catàlegs de les seves exposicions. A més, comptem amb documentació personal i, a part del llegat, el Museu d’Història de Sant Feliu compta amb tres obres sobre tela que l’artista havia donat en vida, i algunes obres sobre paper i poesies manuscrites donades per alguns membres de la comissió testamentària.

Aquest important llegat permet revaloritzar com a artista i com a persona a Josep Albertí. És per aquesta raó que des del Museu d’Història de la ciutat es treballa per difondre el personatge i l’obra dins i fora de la ciutat.

Pau Casals i Montserrat Castells van fer donació el 7 de gener de 2002 d’un conjunt d’objectes mèdics i personals que pertanyien al Dr. Martí Casals Echegaray. Aquesta col·lecció esdevé el conjunt patrimonial a partir del qual podem descriure el món de la sanitat d’uns temps no massa llunyans i els aspectes de la vida quotidiana que hi tenien relació.

El metge, en aquest context, era un personatge que havia de desplaçar-se per un territori ampli i mal comunicat de les zones rurals, carregat amb els estris que podia necessitar en cas d’emergència o complicació: reduir una fractura, fer una punció lumbar, resoldre un part complicat o practicar una petita intervenció.

A partir de la donació, s’incià una col·lecció d’enregistraments de diferents testimonis a través de la qual es reflecteixen les relacions establertes entre pacients i un excepcional metge rural. El 2003 se celebrà l’exposició temporal "Home i tècnica enfront d’una realitat deprimida: el metge rural a la postguerra. Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro", centrada en el període de la postguerra; i l’any següent s’enllestia la documentació del fons Martí Casals.

El 26 de novembre de 2005 s’inaugurà les sales permanents de l’Espai del Metge i la Salut Rural, situat a la segona planta del Monestir. L’objectiu del qual és d’exposar la situació sanitària i els condicionants en la salut a Sant Feliu de Guíxols i la Vall d’Aro, així com els aspectes que han caracteritzat l’acció d’aquests metges i metgesses de poble: l’atenció als punts més aïllats, la multiespecialització, els coneixements enfront la mancança de recursos, i la relació entre metge i malalt. Durant el 2006 s’ha programat un lloc web on es difonguin els objectius de l’Espai del Metge Rural així com les seves activitats i recerques, i s'ha iniciat l'elaboració del Projecte Pedagògic de l'Espai del Metge i la Salut Rural.

Així mateix el Museu té signats convenis de col·laboració amb la Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya i el Col·legi Oficial de Metges de Girona, per rebre assessorament i organitzar activitats de difusió conjuntament. I el 25 de setembre de 2006 es constituí un Consell de Gestió de l’Espai del Metge Rural, que ja aplega els tres municipis de la Vall d’Aro (Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols), Diputació de Girona, Col.legi de Metges de Girona, Delegació de Salut de la Generalitat i la Universitat de Girona.

Centre de Conservació, formació i experimentació de patrimoni cultural
Aplicació de mètodes formatius dins d'un projecte europeu  (Catalunya, Llemosí i Toscana) de tècniques de tractament del patrimoni cultural.

1.- Antecedents.

L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, a través del Servei del Museu d’Història, ha tingut entre els seus objectius la sensibilització i formació envers la conservació i difusió del patrimoni, des d’una perspectiva que ha mirat més enllà de les parets del propi museu, afavorint la creació d’òrgans municipals (Comissió Municipal de Patrimoni, Junta Tècnica del Museu) i el treball en xarxa amb altres entitats (museus, centres d’ensenyament, universitats, escoles i col.legis professionals,...) a nivell local, nacional i europeu.

Aquestes tasques fins ara s’han desenvolupat des del Servei del Museu d’Història, museu centenari (fundat el 1904) que des dels seus inicis ha estat vinculat als objectius d’educació en un sentit molt ampli, desenvolupant diferents activitats des del museu i l’Escola de Belles Arts: sortides, projectes de petites empreses d’artesanat, projectes específics per a dones,...). Tant durant el període de primera consolidació del museu (amb les figures de l’artista i pedagog Josep Berga i Boada i l’arquitecte Joan Bordàs com a directors), els ensenyaments de les arts i dels oficis han anat de costat amb les tasques del museu.

Des de fa ja un temps- els anys 80- el museu a través de la seva àrea de conservació i restauració, intervé en el patrimoni (del museu o de la ciutat) a través de la intervenció d’alumnes procedents de mòduls professionals, els quals ensenyaments permeten de fer fora del recinte escolar part de les pràctiques.

2.- Impuls recent per a un Centre de Conservació de patrimoni Cultural a Sant Feliu de Guíxols

Pla director del Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Aquest impuls s’inicia a partir del procés de confecció del pla director del Monestir de SFG. Fou adjudicat per concurs a un equip format per arqueòlegs, historiadors, enginyers i liderat i coordinat per l’arquitecte Albert Pla. Els tècnics del museu hi varen participar activament. Aquest és un document que amb el temps ha servit de doctrina sobre com encarar l’anàlisi de qualsevol element arquitectònic. Per tenir en compte sobretot:
- la voluntat d’arribar a un coneixement de l’edifici : la seva l’evolució captada a través d’imatges antigues, els usos al llarg del temps de les diferents dependències per entendre l’estructura i composició, la necessària consulta d’arxius,...
- per estudiar l’element patrimonial com a jaciment arqueològic (el que ja s’ha excavat i trobat, el que queda pendent)
- els nous usos
- les fases d’actuació.
El pla director contempla l’Espai del Centre de Conservació i Restauració, ubicat a la planta 4 del Monestir. L’avantprojecte del Centre Cultural del Monestir-Centre d’Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza (2008) també recull els usos del pla director quant a dedicar part de la planta 4ª. al Centre de Conservació.


Conveni signat entre Institut Gaudí de la Construcció, Escola Elisava i Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per poder desenvolupar accions conjuntes, tant a un nivell de reflexió, recerca i aplicació en restauració i conservació de patrimoni.

A partir de 2007 s’inicia una dinàmica segons la qual el museu i el patrimoni arquitectònic de Sant Feliu de Guíxols esdevenen objecte d’anàlisi i experimentació per a les pràctiques i les metodologies dels centres de rehabilitació de patrimoni.

Aquest context previ i les experiències desenvolupades de forma comuna varen propiciar el conveni entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, l’Institut Gaudí de la Construcció i l’Escola Elisava (24 de gener de 2007). Es tracta d’un conveni marc que ha de permetre la col·laboració entre les institucions esmentades en camps com la formació en la restauració del patrimoni cultural moble i immoble, la realització d’intervencions arqueològiques o l’acolliment d’estudiants en pràctiques de diferents disciplines.

A través d’aquest conveni es treballa amb altres centres europeus per tal d’avançar en les metodologies i en l’intercanvi i comparació de pràctiques de diferents territoris com són els àmbits de Catalunya, el Llemosí i la Toscana.

A partir d’aquest conveni, s’està indirectament vinculats a l’associació Uniema, per tal de revaloritzar els treballs artesanals, i innovar i fer recerca en aquest àmbit. Així, el 2006 Sant Feliu de Guíxols fou present a l’acte de presentació a Barcelona de la creació de la Universitat dels Oficis i les Arts (Uniema), amb participació d'universitats, escoles professionals, administracions de Catalunya, regió de Limoges i la Toscana.

A partir de l’exposició de les pràctiques realitzades a Sant Feliu de Guíxols pels centres que formen la Uniema (Universitat europea de les arts i dels oficis) en la Jornada sobre restauració (Palerm, 23-24 d’octubre de 2008), es confirma el destí de Sant Feliu de Guíxols com a centre de Catalunya per a realitzar pràctiques les escoles de Limoges, Florència i Palerm, d’acord amb allò tractat amb els representants de cadascuna de les escoles (Albert Pla, Armand Labarre, Bruno Ferrari i Gian Carlo Lo Curzio) i amb els responsables dels centres de conservació, i dels departaments universitaris relacionats.

Cal esmentar altres compromisos de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb altres centres per potenciar activitats de recerca i experimentació en patrimoni cultural, com per exemple el conveni signat amb l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona per als anys 2007-2010.

Així com també la participació com a partner en el programa europeu In Hand. Innovate Handcrafts (amb l’objectiu de projectar artistes i artesans del territori).El projecte està liderat per la Fundació de Florència per l’artesanat artístic per a desenvolupar-se entre 2009 i 2010 conjuntament amb les entitats: Departament de desenvolupament local de l’Ajuntament de Florència, Scuola Edile de Florència, Escola Fédération Compagnonnique des Métiers du Bâtiment de Limoges, Ajuntament de Bourgas (Bulgària), Institut Gaudí de la Construcció de Catalunya, Escola Elisva i Museu d’Història-Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

En l’actualitat, un conveni de col.laboració entre els municipis de Certaldo (Toscana) i Sant Feliu de Guíxols ha de permetre vincular les metodologies i actuacions que es faran de manera conjunta en dos edificis monumentals a cadascuna de les dues ciutats.

3.- Relació de les actuacions realitzades:

3.1.- Convenis de col.laboració

Conveni entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, l’Institut Gaudí de la Construcció i l’Escola Elisava. (2007)
Conveni UdG-Ajt campanya excavacions arqueològiques (2007-2010)
Conveni entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i el Comune de Certaldo (previst per al gener de 2009)

3.2.- Desenvolupament de cursos i pràctiques

Realització de pràctiques, relacionades amb diferents competències i perfils. Sovint amb ajudes de programes europeus que impulsen l’intercanvi d’estudiants i afavoreixen conèixer altres territoris dins la Unió Europea. Desenvolupament a Sant Feliu de Guíxols de classes pràctiques i teòriques, amb estudiants procedents de les escoles formatives Elisava, Institut Gaudí, Féderation Compagnnonique de Limoges, Scuola Edile d'Itàlia (Florència, Lecce,...).

2007
Aixecament topogràfic d'edificis històrics (febrer-març de 2007). 1 grup d'alumnes majors d'edat de l’Scuola Edile de Florència, format per arquitectes i topògrafs (treball sobre el Palau de l'Abat del Monestir i del promontori de l’antic poblat ibèric del Fortim).



Auxiliar d’arqueologia (febrer-març de 2007). 1 grup d’alumnes de l’Scuola Edile de Lecce, format per estudiants de mòduls professionals (treball sobre material estret d’excavació al Monestir ) i estada complementària al Museu del poblat ibèric d’Ullastret (d’acord amb col.laboració entre Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i Museu d’Arqueologia-Ullastret)

2008
Paleteria. (abril de 2008). 1 grup d’alumnes de l’Scuola Edile de Florència realitzant treballs de rehabilitació dels pòrtics de l’antic Hospital.



Aixecament topogràfic (juny de 2008). 1 grup d’alumnes de la Fédération Compagnonnique des Métiers du Bâtiment, els quals estaven finalitzant els seus estudis de diplomatura arquitectura tècnica/ enginyeria, estudis que comparteixen amb treball a empreses, i realitzen el curs de License DMRB License Professionel de Rehabilitació de Patrimoni, títol homologat per la Universitat de Limoges, i que és impartit per la FCMB. Han actuat a l’Antic Hospital, realitzant:
- Un exercici d’aixecament topogràfic i de comprovació.
- Un exercici de projecte comprenent un diagnòstic, una proposta d’actuació o de restauració complementada amb documents gràfics, una descripció quantitativa i de la metodologia dels treballs a realitzar.


2008-2009. Cursos pendents de realitzar (entre finals de 2008 i 2009):
Diagnosi de l’Arc de Sant Benet. Curs de pràctiques de com un curs d’ l’Escola de Restauració de Béns Culturals de Catalunya amb col.laboració de l’Institut Gaudí, Escola Elisava i Ajt SFG). Coordinador i docent: Eduard Porta, Montserrat Artigau.

Diagnosi de l’Antic Hospital. Curs organitzat per l’Institut Gaudí amb col.laboració de la Universitat de Girona, Institut Gaudí, Escola Elisava i Ajt SFG). Coordinació: Sílvia Solà, Jordi Salvat (Institut Gaudí Girona)

Curs de postgrau de l'Escola Elisava (Univ. Pompeu Fabra) sobre senyalització de patrimoni, amb sessions a Sant Feliu. Per a desenvolupar-se a l’estiu de 2009.


Cursos organitzats des del mateix Museu
Per ex. els de restauració de moble antic, organitzat pel Museu (febrer-març 2008). Docent: S. Ibars Galofré.

Suport en l'organització de cursos externs
Per ex. la col.laboració en el Curs de seguretat en l'àmbit de l'arqueologia (Institut Gaudí de Girona, primavera 2008)


Unió de diferents municipis i monuments perquè esdevinguin camp de treball i d’experimentació conjunta entre les entitats que conformen Uniema.
Certaldo (masoveria-celler), Limoges (antiga nau aoeronàutica), Sant Feliu de Guíxols (antic Hospital) i possiblement la ciutat de Gdansk.


3.3.- Seu de sessions a nivell europeu
Jornada de preparació de programa europeu Equal per a la formació de diferents competències i oficis relacionats amb patrimoni històric (gener 2007) amb participació de representants del Ministeri d'Educació francès, Departament d'Educació català, escoles professionals de Limoges, Florència i Catalunya. Visita del taller de restauració del Museu.

3.4- Jornades biannuals:
1ª. sobre Arqueologia i Construcció (2006), organitzada pel Museu d'Història, adreçada a professionals relacionats amb reforma d'edificis històrics. Participació de constructors, promotors,arqueòlegs, administracions.

2ª. Jornada de senyalització de patrimoni (26 de setembre de 2008), organitzada pel Museu d'Història, amb participació de dissenyadors, arquitectes, arqueòlegs, sectors d’administracions vinculades a turisme i patrimoni cultural.

3.5.- Jornades i sessions puntuals
Per ex. sobre patrimoni industrial (2007), amb exemples de rehabilitació d'edificis industrials a càrrec de Francesc Bacardit i Rosa Mullor. O sobre conservació de béns mobles (2007) a càrrec del responsable del Centre de Restauració de la Generalitat de Catalunya, Pere Rovira.

3.6.- Reunions de treball i visites a centres de formació.

Reunió Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols-Cambra de Comerç-Institut Gaudí per treballar plegats per a recerca d’alumnes interessats en oficis qualificats relacionats amb patrimoni històric.
Contactes amb l’Scuola Edile de Florència per establir altres grups d'alumnes relacionats amb tasques previstes dins les obres de reforma del Monestir.
Visita de l'Ajuntament de SFG al futur Centre Europeu de la Restauració a Itàlia (Certaldo, octubre de 2007). Preparació de declaració de col.laboració entre ambdues ciutats.
Visita del Centre des Arts et Métiers de Limoges (juliol de 2007).
Participació directa de l'Ajuntament de SFG en la preparació de la documentació per a nous projectes europeus (Limoges, juliol de 2007, i Florència, octubre de 2007).
Preparació d'un programa Leonardo multilateral (a presentar el 8 de febrer de 2008). Reunió a Barcelona el mes de gener de 2008.
Comunicació sobre l’experiència desenvolupada a Sant Feliu de Guíxols com a seu de les pràctiques d’escoles europees de rehabilitació de patrimoni ( Jornada sobre Restauro: le figure professionali tra formazione e instruzione in una dimensione europea, Palerm, 23-24 d’octubre de 2008)

Gestió del Patrimoni Cultural de la Ciutat
Els processos de catalogació de patrimoni cultural a Sant Feliu de Guíxols han estat una llarga reivindicació de la Junta Tècnica del Museu, que va promoure l’elaboració d’un catàleg que protegís de forma més sistemàtica el patrimoni guixolenc, ja que només es comptava amb una curta llista d’edificis protegits recollida al planejament urbanístic dels anys 80. Des de la Junta és van elaborar llistes d’edificis i elements arquitectònics susceptibles de ser catalogats, així com una proposta de treball per protegir els jaciments arqueològics de la Ciutat.

Aquest procés va culminar amb l’aprovació pel Ple de l’Ajuntament el 27 d’abril de 2000 del “Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic i elements d’interès artístic i històric de Sant Feliu de Guíxols”. El Pla, redactat pels arquitectes Narcís Reverendo i Joaquim Ginesta, va significar l’inici de la gestió sistemàtica del patrimoni cultural de la Ciutat. A partir d’aquesta eina de gestió es crea la Comissió Local del Patrimoni, que tindrà representants polítics i tècnics d’urbanisme i del Museu d’Història així com un representant de la Junta Tècnica del Museu. A partir d’aquesta Comissió s’intervé de forma directa en la gestió del patrimoni cultural, ja que qualsevol actuació que afecti a béns catalogats ha de passar per aquest òrgan que ha dictaminar necessariament.

Les atribucions de la Comissió Local del Patrimoni s’han vist augmentades amb la posterior ampliació del catàleg i la inclusió d’aquest en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Sant Feliu de Guíxols aprovat el 2006. Aquesta inclusió ha significat augmentar el valor legal del catàleg que passa al nivell superior del planejament urbanístic i ha implicat també que la Comissió Local del Patrimoni dictamini sobre reformes d’edificis i noves construccions del casc antic i l’eixample decimonònic de la Ciutat encara que no estiguin inclosos en el catàleg, en un intent d’harmonitzar les façanes de la Ciutat i anar fixant uns criteris que permetin garantir la pervivència d’un caràcter urbanístic propi.

Des del primer document de catalogació sistemàtica, l’any 2000, i la creació de la Comissió Local del Patrimoni s’han anat bastint els tràmits administratius per fer front a aquesta gestió i s’han anat millorant i implementant progressivament. En el camp que més s’ha hagut de treballar és en el de les zones d’expectativa arqueològica, sobre el que s’actua de forma sistemàtica des del 2004, i que ha significat la realització de 25 intervencions d’arqueologia preventiva a la Ciutat fins el dia d’avui.

L’any 2007 es va signar un conveni amb la universitat de Girona per tal de portar a terme campanyes arqueològiques programades anuals fins al 2010 centrades fonamentalment en el coneixent arqueològic del Monestir de Sant Feliu de Guíxols en el marc del Pla Especial d’intervenció del Monestir.