Barceloneta de
Sardenya. l'Alguer és situada en la Sardenya nord-ocidental
amb una costa de Km.80, que rapresenta amb una alternança
de blanques platges i roques (altes i baixes) de diferents
colors un'imatge única en la Mediterrània. Fundada
aproximadament en el sècul XII de la potent família
genovesa dels Doria és estada conquistada definitivament
dels catalans el 19 de novembre del 1354 i de aquella data
l'Alguer diventa catalana i continuarà a ésser,
almanco en l'espírit, sota les dominacions següentes
i avui sota la república italiana.
Econòmicament l'Alguer viu lo moment més feliç
sota la dominació catalano-aragonesa i el primer cop
a aquesta flòrida situació és l'expulsió
de la comunitat hebraica en el 1492, que en gran part eren
arribat nel sècul XIV, venint de Llenguedoc i Provença.
En el 1501 pren el títol de ciutat. En el 1503 l'Alguer
és elevada a seu de Bisbat. Al segle XVI se reparen
i potèncien les muralles i les torres i se costrueix
la catedral. La consciència lingúística
dels algueresos, de fet mai sufocada ve despertada amb la
visita a l'Alguer de Edoard Toda en l'any 1887. D'aquesta
visita pren vida un moviment cultural ben viu que nel sècul
XX serà protagonista d'una sèrie d'iniciatives
i escanvis culminants amb la participació algueresa
al primer congrés internacional de la llengua catalana
del 1906 a Barcelona, amb la presencia de Ramon Clavellet
i Joan Palomba, i després amb el retrobament del 1960
a l'Alguer. Actualment els contactes entre la Barceloneta
de Sardenya i els Països Catalans són freqüentíssims
també a nivell oficial.
Del 1981 l’eglesia algueresa celebra a Sant Francesc
cada diumenge la Missa en alguerés. Del 1982 l'escola
Pasqual Scanu (carrer Mallorca, 45, tel. 0039.79.979667) fa
cursos per l'ensenyament del català de l'Alguer.
Del 1985 l'Obra Cultural (carrer Arduino
44/46 tel. 0039.79.977228) promou una sèrie d'iniciatives
culturals, viatges, conferències, convenis, premis literaris,
mostres, etc. .
Al 1988 l'Obra Cultural ha realitzat la Biblioteca
Catalana. Molta activitat musical, teatral i poètica, amb
la presència de companyies, corals i un gran número
d'autors, completa el panorama del catalanisme alguerés.
L'economia, sacrificades les activitats tradicionals, se basa
actualment sobre el turisme i les èpoques millors per
una visita a L'Alguer són la primavera i la tardor.
Interessant de veure, oltres a les muralles i la catedral,
són l'iglésia i el claustre de Sant Francesc
(segle XIII - XIV) i tot el centre històric amb els
sous caracteristics carrers on és possible veure moltes
testimoniances de la presència catalana en les facanes
dels palaus mes importants:
Palau d'Albis, Palau Lavagna i Palau
Serra (plaça Cívica o del Pou vell) Palau Guillot
(carrer Carlo Alberto o Major), Palau Carcassona (carrer Sant Erasmo
o de les monges), Palau Machin (carrer Principe Umberto o de Bon
aire), Palau Simon (carrer F. Ferret) i altres.
Fora del centre
urbà, s’aconsella de veure les platges i l'estany del
Càlic de gran importància ambiental, sobretot per
l'avifauna marina i tota l’àrea del parc natural de
Port Conte.
En aquest parc podeu visitar el vilatge nuràgic
de Palmavera l'oasi faunística Arca di Noè i el promontori
de Cap de la Caça del qual a través l'escala del cabirol
(oltres 600 gradons) se pot devallar a les grutes de Neptú
endavant a la reserva marina.
Se propon una visita a les hisendes agroalimentars "Sella
& Mosca" i cantina S.Maria La Palma de vins de L'Alguer,
i la Sant Juliá productora de oli. A l'Alguer és
fàcil trobar hotels i restaurant de bona qualitat.
L'aeroport dista de la ciutat 10 minuts, mentres
el port de Porto Torres, amb l'embarcament per Gènova i Tulon,
es a 30 minuts de auto |