|
Coronant
el Puig Cardener, nucli primitiu de la ciutat,
i ocupant l'espai de construccions religioses
i civils més antigues, la Col·legiata
Basílica de Santa Maria, o com
es diu popularment, La Seu, és el monument
artístic principal i temple major de
Manresa.
La Basílica, iniciada l'any 1322 sota
la direcció de Berenguer de Montagut
i acabada substancialment el 1488,és
un exemplar rellevant de l'arquitectura gòtica
catalana. De planta de saló, dividida
internament per divuit pilastres octogonals
i amb grans vidrieres policromes, és
un cas notable de síntesi d'estructures
pròpies dels temples d'una i de tres
naus en un mateix edifici. El campanar, de secció
quadrangular, data del 1592. la capella del
Santíssim, d'estil renaixent, fou inaugurada
el 1657. la façana principal porticada
i baptisteri són dels anys 1915-1934,
realitzats segons projecte d'Alexandre Soler
i March, interpretant una idea d'Antoni Gaudí.
En el seu interior, conté diversos retaules
gòtics, algun d'ells d'interès
excepcional, altres peces d'interès són
una taula pintada, de Lluís Borrassà,
del 1411 i diverses escultures gòtiques
en pedra. La imatge titular -Mare de Déu
de l'Alba - és una imitació de
la que fou destruïda per un incendi l'any
1979 i datava de finals del segle XIV. La cripta
-construïda el 1577 u ampliada recentment
conté les relíquies dels "Cossos
Sants" dels patrons de la Ciutat, Sant Maurici,
Sant Fruitós i Santa Agnès i és
decorada amb escultures d'alabastre, obra de
Jaume Padró (1781).
Aquesta església sofrí un incendi
a les acaballes de la Gerra de Successió
(setembre de 1714) i una important devastació
el 1936.
De les construccions precedents resten vestigis
d'un claustre romànic, un pòrtic
del segle XI i la portalada (segle XII) amb
timpà i capitella atribuïts a Arnau
Cadell. El claustre actual és obra barroca,
de primers del segle XVIII:
Hom pot visitar el Museu històric
de la Seu, situat damunt del porxo de la façana
de ponent. És ric de peces d'art litúrgic
-pintura, escultura, orfebreria i indumentària
dels segles X al XX-. A remarcar, l'anomenat
"frontal florentí", obra del brodador
Geri Di Lapao (m. segle XIV). També són
d'interès, in Crucifix romànic
de talla (segle XII), les arques d'argent reposat
i cisellat dels "Cossos Sants" (obra d'Antic
Lloreda : 1616-1653) i el retaule de la Trinitat,
del pintor Manresa Gabriel Guàrdia (1501). |
